Dioxígeno
El dioxígeno, oxigen molecular,[1] oxigen diatómico o oxigen gaseós (generalment cridat sol oxigen) és una molècula diatómica composta per 2 àtoms d'oxigen. És un gas (en condicions normals de pressió i temperatura) incoloro, vàter i insípido. Existix una atra varietat alotrópica de l'oxigen formada per tres àtoms: O3, denominada ozon, la presència del qual en la atmòsfera protegix la Terra de l'incidència de radiació ultravioleta procedent del Sol.
L'oxigen líquit i sòlit tenen una llaugera coloració azulada i en abdós estats és molt paramagnético. L'oxigen líquit s'obté usualment per mig de la destilació fraccionada del aire líquit junt en el nitrogen.
Pràcticament reacciona en la totalitat dels metalés (exceptuant els metals nobles) provocant la corrosió.
Aplicacions
[editar | editar còdic]La principal utilisació de l'oxigen, s'usa oxigen líquit en els motors de propulsió dels eixidas, mentres que en els processos industrials i en el transport l'oxigen per a la combustió es pren directament de l'aire. Atres aplicacions industrials són la soldadura i la fabricació d'acer i metanol.
La medicina també fa us de l'oxigen suministrant-ho com a suplement a pacients en dificultats respiratòries; i s'ampren botelles d'oxigen en diverses pràctiques deportives com el submarinisme o laborals, en el cas d'accedir a llocs tancats, o escassament ventilats, en atmòsfera contaminades (neteja interior de depòsits, treball en sales de pintura, etc.). També s'usa en les aeronaus en cas de descompressió del fuselage (les cridades "caraces d'oxigen").
L'oxigen provoca una resposta d'eufòria en els que ho inhalen, per lo que històricament s'ha usat com divertimento, pràctica que persistix hui dia. En el XIX també es va utilisar, mesclat en òxit nitroso, com analgésico.
Història
[editar | editar còdic]L'oxigen, del grec ὀξύς, àcit, i -geno, de la raïl γεν, generar, —nom donat per Lavoisier en 1774 que a la postre s'ha demostrat inexacto en la mida en que hi ha numerosos àcit que no contenen oxigen— va ser descobert pel farmacèutic suec Carl Wilhelm Scheele en 1771, pero el seu treball no va obtindre un reconeiximent immediat i en ocasions s'atribuïx a Joseph Priestley qui ho va descobrir independentment l'1 d'agost de 1774.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Connelly, Neil G.(2005).Nomenclature of Inorganic Chemistry.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dioxígeno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.