Corot (missió)

COROT (acrònim: (francés) COnvection ROtation et Transits planétaires ; o siga COnvection, ROtation and planetary Transits en anglés, i Convecció, Rotació i Trànsits planetaris en espanyol) va ser una missió espacial aprovada i liderada per l'Agència Espacial Francesa (CNES) conjuntament en l'Agència Espacial Europea i atres patrocinadors internacionals.

L'objectiu principal de Corot va ser la busca de planetes extrasolars, especialment d'aquells d'un tamany similar al terrestre. El satèlit Corot va ser llançat el 27 de decembre de 2006, des del cosmódromo de Baikonur en Kazakhstan, convertint-se en la primera missió del seu tipo.

Corot va consistir en un telescopi de 27 cm de diàmetro i 4 detectors CCD. El satèlit pesava uns 630 kg en l'envolament, en 300 kg de càrrega útil, i media 4100 mm de llongitut i 1984 mm de diàmetro. Obtenia l'energia requerida per al seu funcionament de dos panels solars. Va ser llançat per una eixida russa Soyuz, i despuix de tres hores de maniobra va entrar en una òrbita circular polar (inclinament = 90,01°) en una altitut de 896 km. Durant els dos anys i mig previst que duraria la missió, realisaria observacions de manera perpendicular al seu pla orbital, evitant interferències de la Terra. Durant l'estiu del hemisferi nort observava una zona propenca a la constelació de Serpens Cauda en el centre de la Via Làctea, i durant el hivern del hemisferi nort observava prop de Monoceros, anticentro de la nostra galàxia.

La sonda monitoreaba la lluentor de les estreles, buscant la llaugera reducció que ocorre en intervals regulars que implica l'existència d'un planeta en òrbita entorn a elles. Corot va anar suficientment sensible com per a detectar planetes rocosos de tan sol un parell de voltes el tamany de la Terra, encara que també s'esperava que descobrira nous jagants gaseosos que componen la major part dels planetes extrasolars descoberts fins ara.

Corot també estudiava l'astrosismología. Era capaç de detectar les tremolació que tenen lloc en la superfície de les estreles i que alteren la seua lluminositat. Gràcies a este fenomen es pot calcular en prou precisió la massa, edat i composició química de les estreles, lo que permet comparar-les en el nostre Sol gràcies a les senyes arreplegades per la missió SOHO.

Tant en hivern com en estiu hi havia una estrela que seria estudiada en detalle i fins a atres nou objectius menors per a l'astrosismología, mentres que simultàneament estaria registrant la lluentor de 12 000 estreles en una magnitut aparent per damunt de 15,5 per a l'estudi de planetes extrasolars.

Falles i fi de la missió

Les operacions de vol de la missió originalment estaven programats per a terminar en 2 anys i mig des del llançament pero les operacions es varen estendre a 2013. El 2 de novembre de 2012, CoRoT va sofrir una falla en un dels seus ordenadors que va fer impossible recuperar totes les senyes del seu telescopi. Despuix d'intents de reparació, el 24 de juny de 2013, es va anunciar que CoRoT havia segut retirat i lloc fòra de servici; baixant-ho d'òrbita per a permetre que es creme en la reentrada atmosfèrica.

Descobriments

Artícul principal → Anex:Planetes extrasolars descoberts per la missió COROT.

El 3 de maig de 2007 es va publicar que el COROT havia descobert un planeta del tipo Júpiter calent al que varen denominar COROT-1b orbitando entorn a una estrela similar al Sol a uns 1 500 anys llum de distància. El planeta té un radi 1,78 voltes major que Júpiter, una massa aproximadament 1,3 voltes la de Júpiter i descriu una òrbita al voltant de la seua estrela cada dia i mig. On the 300th day of operations ESA reported that "CoRoT is discovering exo-planets at a rate only set by the available resources to follow up the detections". El 20 de decembre de 2007, es varen publicar resultats adicionals, que informaven de que un segon exoplaneta, COROT-2b havia segut descobert, esta volta en un radi 1.4 i una massa 3.5 voltes major que els de Júpiter. El periodo orbital és de menys de dos dies. Els resultats sobre l'astrosismología varen ser també publicats en el mateix artícul. Tres artículs descrivint estos dos exoplanetes varen ser publicats en Astronomy and Astrophysics en maig de 2008 (Barge 2008, Alonso 2008 and Bouchy 2008).

En maig de 2008, el descobriment de dos nous exoplanetes i un nou objecte celest desconegut COROT-3b varen ser anunciats per la ESA. COROT-3b sembla ser "alguna cosa entre una nana marró i un planeta."

En febrer de 2009, es va anunciar el descobriment de COROT-7b. És el planeta extrasolar més chicotet en el seu diàmetro confirmat (1,7 voltes el de la Terra) fins al 15 de setembre de 2009.

Els científics del COROT han indicat en la reunió de 2009 de la UAI que tenen proves de fins a 80 planetes, inclosos els sèt que yan segut publicats, incloent els sistemes multi-planeta en un màxim de cinc planetes.

COROT ha trobat tres estreles lluntanes que mostren sismologia com el Sol (oscilacions i granulació), encara que més calenta.

Vore també

HATNet Project (HAT)
SuperWASP (WASP)
Telescopi XO (XO)
Missió Kepler, una atra missió espacial destinada a buscar planetes extrasolars estudiant els seus trànsits.
Proyecte Espacial Darwin, una missió europea en desenroll en el mateix fi.

Enllaços externs

«Pàgina web oficial de CoRoT». Archivat des d'el original, el 7 de febrer de 2009. Consultat el 4 de juliol de 2012.
http://www.esa.int/esasc/120372_index_0_m.html
https://web.archive.org/web/20061003002332/http://www.obspm.fr/encycl/corot.html
http://smsc.cnes.fr/COROT/index.htm
CD-Rom en Espanyol
«L'Enciclopèdia dels Planetes extrasolars». Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2008.
«Pàgina web CoRoT Espanya de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (CSIC)».