Galileo (navegació per satèlit)
Galileo és el sistema paneuropeo de radionavegación i posicionament per satèlit desenrollat per l'Agència Espacial Europea (ESA) i finançat per la Comissió Europea, estant operat per l'Agència de l'Unió Europea per al Programa Espacial (EUSPA). Este sistema dota a l'Unió Europea d'una tecnologia més precisa, única i independent del GPS nortamericà i del GLONASS rus, alcançant un dels objectius de la «autonomia estratègica europea».[1] Des de 2021, tots els satèlits de Galileo han segut posats en óribita via eixides russes o nortamericanes.[2] Al contrari d'estos dos, és de creació, gestió i us civil.[3] El sistema es va posar en marcha el 15 de decembre del 2016[4] en al voltant de la mitat dels satèlits que ho componen, i en 2016 s'esperava completar-ho per a 2020.[5] Actualment Galileo consta de 24 satèlits operatius i 6 de reserva.[6] Galileo està recolzat pel sistema europeu EGNOS, també desenrollat per la ESA.
Història
[editar | editar còdic]A finals de el Plantilla:SIGLO, un grup d'estats de l'Unió Europea varen començar a mostrar cert rebuig i inseguritat sobre els sistemes GPS (d'orige nortamericà) i GLONASS (d'orige rus). Este grup de països temia que, en cas de conflicte armat internacional, tant Estats Units com Rússia llimitaren o dificultaren l'accés a estos sistemes als països de l'Unió Europea, llimitant aixina la operatividad militar i civil de la regió. Paralelament, també varen mostrar certa preocupació sobre la precisió i efectivitat dels sistemes GPS i GLONASS, especialment de cara al futur.[5]
Davant esta situació, l'Unió Europea —a través de l'Agència Espacial Europea—, va anunciar en 2003 el proyecte GALILEO, un sistema de geolocalización desenrollat i gestionat íntegrament per organismes europeus, assegurant aixina l'independència de la regió i millorant els servicis de posicionament.[5]
Les fases establides per a l'implementació del sistema varen ser:
- Definició (2000-2003)
- Desenroll i validació en òrbita (2004-2008)
- Desplegament (2008-2010)
- Explotació comercial (a partir de 2010-2015)
En juliol de 2005, va entrar en funcionament el sistema EGNOS, un sistema de aumentación basat en satèlits (SBAS) que corrig les senyals de sistemes de navegació per satèlit en Europa. Pel moment, este sistema està disponible per a millorar la precisió i donar integritat a les senyals de GPS i GLONASS, i s'espera que en un futur millore també la senyal de GALILEO. En atres regions del món hi ha atres sistemes similars compatibles en EGNOS: WAAS d'Estats Units, MSAS de Japó i el GAGAN de l'Índia.
El 28 de decembre de 2005, es va llançar el satèlit de proves GIOVE-A (Galileo In-Orbit Validation Element), primer d'este sistema de localisació per satèlit, des del cosmódromo de Baikonur, en Kazakhstan. El segon dels satèlits de prova, el GIOVE-B deuria haver-se llançat en abril de 2006, pero per problemes en l'ordenador a bordo, el llançament va ser retardat fins al 25 d'abril de 2008, tenint lloc des del mateix cosmódromo. Abdós satèlits han segut retirats en 2012 despuix de complir el seu periodo de vida.[5]
Entre els anys 2011 i 2012, es va completar la fase IOV (In-Orbit Validation) en quatre nous satèlits, conseguint-se en juliol de 2013 la fixació de la posició utilisant eixos quatre satèlits —qualsevol dispositiu electrònic requerix un mínim de quatre satèlits per a realisar correctament un geoposicionamiento—.[7]
L'última de les fases, coneguda com FOC (Final Operation Capability), afig 26 satèlits als 4 anteriors —30 satèlits operatius en total en tres òrbites diferents—, permetent aixina la operatividad completa del sistema i l'inici dels servicis. Esta última fase està previst completar-se en 2020, lo que representa una década de retart sobre la data inicialment prevista.[5]
En el camp del servici per a aplicacions crítiques (Safety-of-Life - SOL), es marca una fita en implementar-se els primers sistemes d'aproximació LPV-200 en l'aeroport de París Charres de Gaulle.[8]
Per un atre costat, el primer teléfon mòvil preparat per a Galileo va ser d'una companyia espanyola.[9] Al mateix, li varen seguir atres models de fabricants majoritaris.[10]
En decembre de 2016 la Comissió Europea, propietària del sistema, va informar que Galileo va començar les seues operacions i que els satèlits ya envien informació de posicionament, navegació i determinació de l'hora a usuaris de tot lo món. El sistema es va posar en marcha el 15 de decembre del 2016,[4] en al voltant de la mitat (17 satèlits) de la constelació prevista que serà completada per a l'any 2020. En juliol de 2019 hi ha 22 satèlits operatius.[11]
La ESA ha supervisat el disseny i el desplegament de Galileo i en l'any 2017 va cedir les operacions del sistema i el recapte de servicis a l'Autoritat de Supervisió de el GNSS Europeu (GSA).[12][13]
Característiques tècniques i prestacions
[editar | editar còdic]
Este Sistema Global de Navegació per Satèlit (GNSS), ademés de prestar servicis d'autonomia en radionavegación i ubicació en l'espai, serà interoperable en els sistemes GPS i GLONASS. L'usuari podrà calcular la seua posició en un receptor que utilise satèlits de distintes constelacions (com casi qualsevol teléfon mòvil fabricat des de 2017). En oferir dos freqüències en la seua versió estàndar, Galileo brindarà ubicació en l'espai en temps real en una precisió de l'orde d'1 metro per al sistema gratuït, i de fins a 1 cm en el de pagament, alguna cosa sense precedents en els sistemes públics.
Des de pràcticament qualsevol localisació en el planeta, seran visibles de sis a huit satèlits de la constelació, lo que permet la determinació del temps i la localisació en gran precisió. La interoperabilidad en el sistema GPS nortamericà aumenta la fiabilitat de Galileo.
De la mateixa manera, els satèlits Galileo, a diferència dels que formen la malla GPS, estaran en òrbites llaugerament més inclinades cap als pols. D'esta manera les seues senyes seran més exactes en les regions propenques als pols, a on els satèlits de EEUU perden la seua precisió de manera notable.
Aixina mateix, garantisarà la disponibilitat contínua del servici, llevat en circumstàncies extremes, i, en el respal d'EGNOS, informa als usuaris en segons en cas del fallo d'un satèlit. Açò ho fa convenient per a aplicacions a on la seguritat és crucial, tal com les aplicacions ferroviàries, la conducció d'automòvils o el control del tràfic aéreu. L'us de EGNOS per a aviació civil per mig del procediment LPV és el recomanat per l'OACI (Organisació Internacional d'Aviació Civil), en detriment de l'actual ILS. L'us combinat de Galileo i atres sistemes GNSS oferirà un gran nivell de prestacions per a totes les comunitats d'usuaris del món sancer.
Una preocupació important dels actuals usuaris de la radionavegación per satèlit és la fiabilitat i vulnerabilitat de la senyal. En els últims anys, s'han produït varis casos d'interrupció del servici per causes tals com a interferència accidental, fallos dels satèlits, refús o degradació de la senyal. En este context, Galileo realisarà una important contribució a la reducció d'estos problemes en proveir en forma independent la transmissió de senyals suplementàries de radionavegación en diferents bandes de freqüència. En total, utilisarà 10 radiofrecuencias, de la següent manera:
- 4 freqüències en el ranc de 1164-1215 MHz (E5A-E5B)
- 3 freqüències en el ranc de 1260-1300 MHz (E6),
- 3 freqüències en el ranc de 1559-1591 MHz (E1).
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Satèlits de Galileo
- Global Positioning System - sistema d'Estats Units
- BeiDou - sistema de la República Popular China
- GLONASS - sistema de Rússia
- Agència de l'Unió Europea per al Programa Espacial
- Centre Europeu d'Astronomia Espacial
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Navegació per satèlit: Galileo». EUR-Lex.
- ↑ https://news.satnews.com/2024/04/27/spacex-launches-europes-galileo-satellites-for-the-first-clave-from-the-o-s-and-retires-a-record-breaking-falcon-9-workhorse/
- ↑ Tant el sistema GPS com GLONASS, pel seu caràcter militar inicial, usen la degradació de la senyal per als receptors civils. En el cas de el GPS nortamericà la disponibilitat selectiva ha vingut produint errors intencionats de la senyal fins a l'any 2000. Açò no ocorre en el sistema Galileo en tractar-se d'un sistema dissenyat per a us i gestió civil des de l'inici.
- ↑ 4,0 4,1 «Galileo initial services declaration». Consultat el 18 de decembre de 2016.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Este és l'estat de Galileo, l'eterna promesa europea». hipertextual.com.
- ↑ «EUSPA. Informació de la constelació» (en en). Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2023. Consultat el 2023-10-08.
- ↑ «[1]». Consultat el 28 d'agost de 2013.
- ↑ «First EGNOS LPV-200 approach». Consultat el 12 de juliol de 2016.
- ↑ «First European Galileo-ready smartphone». Consultat el 4 de setembre de 2016.
- ↑ «Is your phone using Galileo?». Consultat el 28 de novembre de 2016.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2019. Consultat el 13 de novembre de 2017.
- ↑ «Galileo, el sistema europeu de navegació, entra formalment en funcionament». www.nosolosig.com. Consultat el 20 de decembre de 2016.
- ↑ «[2]». Consultat el 20 de decembre de 2016 (en és-ES).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Galileo (navegación por satélite)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.