Cassini-Huygens
Cassini-Huygens va ser una missió d'investigació espacial colaborativa de NASA, l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Agència Espacial Italiana (ASI) en l'objectiu d'estudiar el planeta Saturn, els seus satèlits naturals i el seu sistema d'anells.
La nau espacial de classe insígnia constava de la sonda Cassini de NASA i el mòdul de descens Huygens (ESA), sent este últim que va aterrisar en la lluna Titán.
Cassini va ser la quarta sonda espacial en visitar Saturn i la primera en entrar en la seua òrbita, a on va permanéixer des de 2004 fins a 2017. Les dos naus varen prendre els seus noms dels astrònoms Giovanni Cassini per al orbitador i Christiaan Huygens per al mòdul de descens.
Visió general
[editar | editar còdic]
El llançament va tindre lloc el 15 d'octubre de 1997 de l'estació de Veta Canyar en una eixida Titan IVB/Centaur de dos etapes i va entrar en òrbita al voltant de Saturn l'1 de juliol de 2004. El 25 de decembre de 2004 la sonda es va separar de la nau aproximadament a les 02:00 UTC. La sonda va alcançar la major lluna de Saturn, Titán, el 14 de giner de 2005, moment en el que va descendir a la seua superfície per a arreplegar informació científica.
Inicialment estava previst que el orbitador Cassini sobrevolara Saturn i les seues llunes durant quatre anys, i que la sonda Huygens penetrara en l'atmòsfera de Titán i aterrisara en la seua superfície.
La missió Cassini-Huygens va ser el resultat de la colaboració entre tres agències espacials i la contribució de vintisset països per al seu desenroll.[1][2] El orbitador Cassini va ser construït per la NASA/JPL. La sonda Huygens la va realisar l'Agència Espacial Europea (ESA), mentres que l'Agència Espacial Italiana es va encarregar de proporcionar l'antena de comunicació d'alt guany de la Cassini. El cost total de la missió va ser de 3260 millons de dólars, dels quals EE. UU. va aportar 2600 millons, l'Agència Espacial Europea 500 millons i l'Agència Espacial Italiana 160 millons.
El 26 d'abril de 2017 Cassini es va adinsar en l'espai entre Saturn i els seus anells, complint la seua última missió abans de desintegrar-se el 15 de setembre del mateix any. Va ser la primera sonda espacial en adinsar-se entre el planeta i els anells.[3][4][5]
Pel propenc agotament del combustible de la sonda, que la deixaria sense possibilitat de control, es va planificar la seua destrucció per a evitar que eventualment ocasionara una contaminació biològica (o radiactiva, ya que Cassini contenia un RTG) en Titán o Encélado (satèlits naturals en altes provabilitats d'albergar vida). El divendres 15 de setembre de 2017, es va internar en Saturn, i va quedar destruïda en les capes superiors de l'atmòsfera.[6][7][8]
Objectius
[editar | editar còdic]Els principals objectius de la nau Cassini eren:
- Determinar l'estructura tridimensional i el comportament dinàmic dels anells de Saturn
- Determinar la composició de la superfície dels satèlits i l'història geològica de cada objecte
- Determinar la naturalea i l'orige del material obscur de la superfície de Jápeto
- Medir l'estructura tridimensional i el comportament dinàmic de la magnetosfera
- Estudiar el comportament dinàmic de l'atmòsfera de Saturn
- Estudiar la variabilitat atmosfèrica de Titán
- Realisar la cartografia detallada de la superfície de Titán
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 17 de setembre de 2017.
- ↑ «Comissió Nacional d'Activitats Espacials - Argentina en la Missió Cassini» (en en). www.conae.gov.ar. Archivat des d'el original, el 17 de setembre de 2017. Consultat el 17 de setembre de 2017.
- ↑ «Nau Cassini: per primera volta una sonda es fica entre Saturn i els seus anells.» Clarín.
- ↑ Els últims dies de la nau Cassini.
- ↑ «La sonda Cassini s'aproxima al seu ‘Gran Final’ en Saturn.» El País.
- ↑ Sonda Cassini serà destruïda en Saturn.
- ↑ 'Cassini' es despedix de Saturn en un 'suïcidi' controlat.
- ↑ a-el seu-final-en-saturno-HD7270966 Sis dies per a la gran final de Cassini.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cassini-Huygens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.