L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Encélado (satèlit)

Encélado és el sext satèlit més gran de Saturn en una miqueta més de 500 km de diàmetro,[1] aproximadament la dècima part del de Titán, el major satèlit saturniano. Està cobert per una capa de gèl que reflectix casi tota la llum solar que incidix sobre ell, per lo que la temperatura superficial és molt baixa: –198 °C a migdia. A pesar del seu chicotet tamany, té una àmplia varietat de traces superficials que van des de regions antigues esguitades de cràters a terrenys jóvens i deformats tectónicament que es varen formar fa a penes cent millons d'anys.

Encélado (satèlit)

Va ser descobert el 28 d'agost de 1789 per William Herschel, pero se sabia molt poc d'ell fins que les sondes Voyager varen passar molt prop de principis de la década de 1980.[2] En 2005, la sonda Cassini va escomençar una série de sobrevuelos que varen revelar majors detalls. En concret, va descobrir penachos rics en aigua en el pol sur.[3] Els criovolcanes propencs al pol sur expulsaven a l'espai, en forma de géiseres, chorrada de vapor d'aigua, atres substàncies volàtils i material sòlit que incloïa cristals de clorur sòdic i partícules de gèl, en taxes d'expulsió de fins a doscents tonellades per segon.[4] S'han identificat més de cent géiseres.[5] Part del vapor d'aigua cau de nou en forma de neu; el restant escapa i suministra la major part del material que constituïx l'anell E.[6] Segons científics de la NASA, la composició dels penachos és similar a la dels cometes.[7] En 2014, la NASA va informar que havia trobat proves de la presència d'un gran oceà subsuperficial d'aigua en el pol sur d'uns dèu quilómetros de gruixa.[8]

Es troba en resonància orbital 2:1 en Dione, situació similar al cas d'Io i Europa, lo que poguera proveir l'energia necessària per a calfar lleument este satèlit, encara que la causa (o causes) del calfament de Encélado és un tema d'investigació; de fet, la producció de calor en el pol sur d'este satèlit és de casi setze megavats, dèu voltes més de lo que es pensava, i l'orige de les quals és desconegut per ara.[9]


Baix de la superfície del satèlit existix un oceà global d'aigua líquida, com una capa entre el gèl de la superfície i el núcleu rocós. Provablement és calfat per moltes fonts hidrotermals, lo que desperta gran interés en existir les condicions necessàries per a la vida.

En abril de 2017 la NASA va notificar que en la superfície del satèlit existixen géisers i fumaroles que expulsen vapor d'aigua des del seu oceà. Segons els científics este vapor expulsaria elements químics entre els que es troba l'hidrogen, lo que faria factible la possibilitat de vida microbiana.[10][11]

Història

 
William Herschel, descobridor de Encélado. Retrat de Lemuel Francis Abbott.

Descobriment i denominació

Encélado va ser descobert per William Herschel el 28 d'agost de 1789 en el seu nou telescopi d'1,2 m, llavors el major del món.[12][13][14][15] El satèlit rep el seu nom pel jaganta Encélado de la mitologia grega.[12] El nom va ser propost per John Herschel en la seua publicació de 1847 dels resultats de les seues observacions astronòmiques en el cap de Bona Esperança.[16] També se li denomina Saturn II.[12]

Observació

La seua dèbil magnitut aparent (11,7) i la seua proximitat al molt més lluent Saturn i als seus anells dificulten l'observació del satèlit des de la Terra en telescopis chicotets. De la mateixa manera que molts satèlits de Saturn descoberts abans de l'era espacial, Encélado es va observar per primera volta durant un equinoccio de Saturn quan la Terra i els anells saturnianos estan en el mateix pla. En eixe moment, la reducció de la lluentor dels anells fa que els satèlits siguen més fàcils d'observar.[17] Abans de les missions de les sondes Voyager el coneiximent de Encélado havia alvançat poc des de que Herschel ho descobrira. Solament es coneixien en precisió les seues característiques orbitales, mentres que la seua massa, albedo i densitat eren simples estimacions.

Òrbita

 
Vista de l'òrbita de Encélado (resaltada en roig) des del pol nort de Saturn.

Encélado és un dels principals satèlits interiors de Saturn junt en Dione, Tetis i Mimes. És el catorzé més alluntat del planeta i orbita dins de la part més densa del anell I, la part més exterior dels anells de Saturn.

Encélado orbita entorn a Saturn a una distància de 238 000 km del centre del planeta i 180 000 km del cim dels seus núvols, entre les òrbites de Mimes i Tetis, i tarda 32,9 hores en completar l'òrbita (suficient per a que puga ser observat en una única nit d'observació). Encélado està en resonància orbital 2:1 en Dione (satèlit), completant dos òrbites en Saturn per cada una que completa Dione. Esta resonància ajuda a mantindre l'excentricitat orbital de Encélado (0,0047) i proporciona una font de calor a l'activitat geològica de Encélado.[18]

Interacció en l'anell I

l'anell I de Saturn és l'anell més ampli i exterior de Saturn. És un disc molt ampli i difuso compost per material microscòpic de gèl o pols. Escomença en l'òrbita de Mimes i acaba en algun lloc al voltant de l'òrbita de Rhea, encara que algunes observacions sugerixen que s'estén més allà de l'òrbita de Titán, en 1 000 000 km d'ample. No obstant, numerosos models matemàtics demostren que tal anell és inestable, en una longevitat d'entre 10 000 i 1 000 000 d'anys. Per lo tant, les partícules que ho componen tenen que repondre's constantment. Encélado orbita dins d'este anell, en la zona a on és més estret i dens. Vàries teories sospiten que Encélado és la principal font de partícules de l'anell E. Esta hipòtesis va ser sustentada pel sobrevole de Cassini.

Hi ha dos mecanismes alimentant a l'anell en partícules.[19] La primera font de partícules, i possiblement la més important, és una columna criovolcánica situada en la regió polar sur de Encélado. Mentres que la majoria de les partícules cauen i tornen a la superfície, algunes escapen de la gravetat de Encélado i entren en l'òrbita de Saturn, ya que la velocitat d'escape és de només 866 km/h. La segona font és el bombardeig de meteorits de Encélado, que alça partícules de pols de la superfície. Este mecanisme no és únic de Encélado sino que és vàlit per a totes les llunes de Saturn que orbitan dins de l'anell E.

 
Vista lateral de l'òrbita de Encélado, mostrant-ho en relació en l'anell I de Saturn.
 
Encélado orbitando junt en l'anell I de Saturn.

Vore també

Referències

  1. ↑ NASA. Solar System Exploration. Enceladus. solarsystem.nasa.gov.
  2. ↑ Lovett, R. A. (2012). Secret life of Saturn's moon: Enceladus [1] archivat en Wayback Machine.. cosmosmagazine.com.
  3. ↑ Chang, K. (2015). Suddenly, It Seems, Water Is Everywhere in Solar System. nytimes.com.
  4. ↑ Spencer, J. R.; Nimmo, F. (2013). Enceladus: An Active Isse World in the Saturn System. Annual Review of Earth and Planetary Sciences 41: pp. 693-717.
  5. ↑ Dyches, P.; Brown, D.; Mullins, S. (2014). Cassini Spacecraft Reveals 101 Geysers and More on Icy Saturn Moon. jpl.nasa.gov.
  6. ↑ JPL (2006). Fingers of Enceladus. saturn.jpl.nasa.gov.
  7. ↑ Battersby, S. (2008). moon Enceladus surprisingly comet-like. newscientist.com.
  8. ↑ «NASA Space Assets Detect Ocean inside Saturn Moon» (en en-us). NASA Jet Propulsion Laboratory (JPL). Consultat el 2023-06-22.
  9. ↑ «Cassini Finds Enceladus Is a Powerhouse». Archivat des d'el original, el 11 de març de 2011. Consultat el 7 de març de 2011.
  10. ↑ «La NASA va informar que podria haver vida en una de les llunes de Saturn» (en és). www.lanacion.com.ar. Archivat des d'el original, el 11 de juliol de 2018. Consultat el 21 de giner de 2019.
  11. ↑ «[2]». Consultat el 21 de giner de 2019 (en és).
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 UAI. Planet and Satellite Names and Discoverers. planetarynames.wr.usgs.gov.
  13. ↑ Herschel, W. (1790). Account of the Discovery of a Sixth and Seventh Satellite of the Planet Saturn; With Remarks on the Construction of Its Ring, Its Atmosphere, Its Rotation on an Axis, and Its Spheroidal Figure. Philosophical Transactions of the Royal Society of London 80: pp. 1-20.
  14. ↑ Herschel, W. (1795). Description of a Forty-feet Reflecting Telescope. Philosophical Transactions of the Royal Society of London 85: pp. 347-409.
  15. ↑ Frommert, H.; Kronberg, C. Friedrich Wilhelm (William) Herschel (November 15, 1738 - August 25, 1822). messier.seds.org.
  16. ↑ Lassell, W. (1848). Satellites of Saturn. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 8 (3): pp. 42-43.
  17. ↑ Redd, N. T. (2013). Tiny, Shiny Moon. space.com.
  18. ↑ «Cassini Observes the Active South Pole of Enceladus».Science.311(5766)
    pp. 1393-1401.doi:10.1126/science.1123013.
  19. ↑ (2006).«Cassini Dust Measurements at Enceladus and Implications for the Origin of the I Ring».311(5766)
    pp. 1416-1418.doi:10.1126/science.1121375.

Bibliografia

  • Rothery, David A. (1999). Satellites of the Outer Planets: Worlds in their own right. Oxford University Press. ISBN 0-19-512555-X.
  • Burns, J., and Shapely-Mathews, M., Eds. (1986). Satellites. University of Arizona Press. Vore capítuls 7. "Tectonics of Icy Satellites", S. Squyres and K. Croft.; 16. "Satellites of Saturn", D. Morrison.

Bibliografia complementària

  • Porco, Carolyn, "Encélado", Investigació i ciència, 390, març de 2009, págs. 14-23.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Encélado_(satèlit)&oldid=1428848»