Resonància orbital
En mecànica celest, es produïx una resonància orbital quan els cossos en òrbita eixercixen una influència gravitacional periòdica i regular entre sí, generalment degut a que els seus periodos orbitales estan relacionats per una proporció de número entero menuts. Més comunament esta relació es troba per a un parell d'objectes. És quan les òrbitas de dos cossos tenen periodos la raó dels quals és una fracció d'número entero simple. Això significa que s'eixercixen una influència gravitatoria regular.
L'efecte de la resonància és molt conegut en física. Supongam una chiqueta que s'engrunsa en un periodo de 2 segons. Si el seu pare l'espenta a periodos arbitraris no causarà el mateix efecte que si l'impulsa cada 2 segons, puix llavors ho farà de manera eficaç i causant l'aument de l'oscilació. A esta intensificació o amplificament de la força que aplega a afectar de forma notable als seus moviments se li coneix en el nom de resonància. Considere's que, si el periodo orbital d'un satèlit és un múltiple exacte o una fracció del d'un atre satèlit, l'efecte gravitatorio net de cada satèlit sobre l'atre serà, en resumides contes, una tirada o una espenta aplicada, repetidament, en el mateix punt del moviment cíclico. Aixina s'amplifica l'efecte.
Açò té un doble efecte: en alguns casos estabilisa i en uns atres desestabilisa les òrbites.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Resonancia orbital» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.