Tetis (satèlit)
Tetis és el quint satèlit més gran de Saturn en un diàmetro de 1062 km. Està situat a una distància de 294 619 km del centre del planeta i el seu periodo orbital és d'1,888 dies, el mateix que la seua rotació. Va ser descobert en 1684 per l'astrònom francés d'orige italià Giovanni Domenico Cassini (1625-1712), du el nom de Tetis la Titánide de la mitologia grega.
Té la densitat més baixa entre els majors satèlits del sistema solar, lo que indica que està compost per gèl d'aigua en una molt chicoteta fracció de roca. La confirmació va vindre dels resultats espectroscópicos que varen identificar al gèl d'aigua com la substància dominant de la superfície. També va aparéixer una cantitat chicoteta d'un material obscur sense identificar. La superfície de Tetis és molt lluenta, ocupant la segona posició en lluentor dels satèlits saturnianos despuix d'Encélado.
Està intensament craterizado i tallat per vàries llargues falles. El major cràter d'impacte, Odysseus, té uns 400 km de diàmetro, mentres que la falla més llarga, Ithaca Chasma, té uns 100 km d'ample i més de 2000 km de llongitut. Estes dos enormes estructures poden estar relacionades. Una chicoteta part de la superfície està coberta per planures planes que poden tindre orige criovolcánico. Com el restant de satèlits regulars de Saturn, Tetis es va formar a partir de la subnebulosa saturniana: un disc de gas i pols que va rodejar al jagant anellat poc despuix de la seua formació.
Tetis ha segut visitat per vàries sondes espacials incloent a la Pioneer 11 en 1979, les Voyager en 1980 i 1981 i la Cassini, que ho ha sobrevolat vàries voltes des de 2004.
Característiques físiques
[editar | editar còdic]
Tetis és un satèlit gelat de tamany mijà similar a Dione i Rea. Està densament cobert de cràters i té una densitat d'1,21 g/cm³, pròxima a la del aigua, per lo que es pensa que està compost principalment d'ella. La seua superfície conté numerosos clavills causats per falles en la superfície congelada. La temperatura de la seua superfície és de -187 °C.
Existixen dos tipos diferents de superfícies en Tetis: la primera es compon de regions d'alta densitat de craterizaació i la segona consistix d'un anell difuso en pocs cràters i d'un color llaugerament obscur. El baix nivell de craterizaació d'esta segona regió indica que Tetis va estar geològicament active alguna volta: El material intern va cobrir les regions més velles que tindrien molts més cràters.
Ithaca Chasma
[editar | editar còdic]
La segona característica física prominent de Tetis és un enorme canó glacial cridat Ithaca Chasma, de 100 km d'ample i de 3 a 5 km de profunditat. Té una llongitut de 2000 km, la qual cosa és aproximadament tres quartos de la circumferència d'este satèlit natural. Es pensa que Ithaca Chasma es va formar quan l'aigua líquida dins de Tetis es solidificó, provocant l'expansió d'esta lluna i la consegüent fractura de la superfície congelada —alguna cosa recolzat per una teoria recent que sugerix que l'òrbita de Tetis va aumentar la seua excentricitat per l'atracció gravitatoria de la veïna Dione, provocant que el seu interior es derritiera i en això es formara un oceà líquit subterràneu que va persistir fins que la pròpia Tetis va tornar a una òrbita de menor excentricitat per a congelar-se a continuació.[1] Una atra possible explicació és que Ithaca Chasma es va formar per l'energia de l'impacte que va provocar el cràter Odiseo, el qual està en el costat opost d'este satèlit.
La sonda automàtica Cassini va passar molt prop (a 1500 km de la superfície) de Tetis el 24 de setembre de 2005.
Les cambres de Cassini varen confirmar que Ithaca Chasma és molt vell, ya que es troben molts cràters en el seu interior.
Recentment s'ha descobert gràcies a la missió Cassini-Huygens que tant Tetis com Dione estan expulsant chorrada de partícules a l'espai, la qual cosa indica certa activitat geològica present.
Cràter Odiseo
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Odiseo (cràter).
El hemisferi occidental conté un jagantesc cràter denominat Odiseo. Té un diàmetro de 400 km, la qual cosa és aproximadament dos quints del diàmetro de Tetis. Este cràter es conforma a la superfície esfèrica de Tetis, sense els picos centrals prominents o les cadenes montanyoses comunes en els cràters de la Lluna i Mercurio. Això es deu a la relaixació viscosa de la dèbil superfície gelada de Tetis a través dels temps geològics. S'estima que l'objecte que va produir Odiseo va ser un cometa d'uns vinticinc quilómetros de diàmetro.
Satèlits troyanos
[editar | editar còdic]Els satèlits troyanos Telesto i Calipso orbitan Saturn a la mateixa distància de Tetis, pero ho fan 60° davant i 60° darrere; o siga, es troben en els punts lagrangianos L4 i L5 de Tetis respectivament.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tetis (satélite)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.