Punts de Lagrange

Archiu:Lagrange points.jpg

Punts de Lagrange

Els punts de Lagrange, també denominats punts L o punts de libración, són les cinc posicions en un sistema orbital a on un objecte menut, solament afectat per la gravetat, pot estar teòricament estacionario respecte a dos objectes més grans, com és el cas d'un satèlit artificial sobre la Terra i la Lluna. Els punts de Lagrange marquen les posicions a on l'atracció gravitatoria combinada de les dos masses grans proporciona la força centrípeta necessària per a rotar sincrónicamente en la menor d'elles. Són anàlecs a les òrbites geosincrónicas que permeten a un objecte estar en una posició «fixa» en l'espai en lloc d'en una òrbita en que la seua posició relativa canvia contínuament.

Una definició més precisa pero tècnica és que els punts de Lagrange són les solucions estacionarias del problema dels tres cossos restringit a òrbites circulares. Si, per eixemple, es tenen dos cossos grans en òrbita circular al voltant de la seua centre de massas comuna, hi ha cinc posicions en l'espai a on un tercer cos, de massa despreciable front a la dels atres dos, pot estar situat i mantindre la seua posició relativa respecte als dos cossos grans. Vist des d'un sistema de referència giratori que trencada en el mateix periodo que els dos cossos coorbitales, el camp gravitatorio de dos cossos grans combinat en la força centrífuga es compensa en els punts de Lagrange, permetent al tercer cos mantindre's estacionario sobre els dos primers.