Libración
Es denomina libración llunar al conjunt de moviments d'oscilació que presenta el disc de la Lluna sobre un observador ubicat en la Terra.[1]
Es dona la circumstància de que la Lluna tarda el mateix temps en donar un regrés sobre sí mateixa que en donar un regrés complet entorn a la Terra sobre un punt fix (lo que es coneix com periodo sideral, que dura 27 dies, 7 hores, 43 minuts i 11,5 segons). Això fa que la cara vista des de la Terra siga sempre la mateixa. Açò significaria que un observador terrestre solament podria conéixer el 50 % de la superfície llunar.
No obstant, açò no és aixina. Encara que el moviment de la Lluna al voltant del seu eix de rotació està sincronisat en la seua translació al voltant de la Terra, estes libraciones permeten a un observador terrestre vore diferents imàgens de la superfície llunar en moments diferents. De fet, un observador terrestre podrà contemplar el 59 % de la superfície del satèlit a la veta d'observacions successives.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Libración» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.