Anar al contingut

John Herschel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
John Herschel

John Frederick William Herschel (Slough, 7 de març de 1792-Kent, 11 de maig de 1871)[1] va ser un matemàtic i astrònom britànic, fill de l'astrònom William Herschel. John Herschel va popularisar l'us de la data juliana en astronomia i va inventar la cianotipia.[2][3] Va falcar els térmens «fotografia», «negatiu», «positiu» i va descobrir l'us del tiosulfato de sodi com fijador de les sals d'argent. També va informar a Henry Fox Talbot de que el seu propi descobriment del tiosulfato de sodi fixaria les seues fotografies fent-les permanents.

Començos i treballs en astronomia

John Herschel (1846)[4]

Herschel va nàixer en Slough, Buckinghamshire, i va estudiar en Eton College i St John's College, Cambridge.[5] Es va graduar en la màxima puntuació en 1823. Durant la seua etapa d'estudiant es va fer amic de Charles Babbage i George Peacock; precisament va ser la correcció d'errors sistemàtics en taules astronòmiques, tasca en la que varen treballar abdós, lo que va animar a Babbage a construir una màquina automàtica de còmput que eliminara el treball humà a sugerència seua. Va escomençar en l'astronomia en 1816, quan va construir un telescopi reflector en un espill de 45,72 cm de diàmetro i 6,096 metros de llarc. Va ser un dels fundadors de la Real Societat Astronòmica en 1820,[6] sent el seu president en tres periodos: 1827-29, 1839-41 i 1847-49.[7][8]

Entre 1821 i 1823 reexaminó, junt en James South, les estreles binàries catalogades pel seu pare. Per este treball va conseguir en 1826 la Medalla d'or de la Real Societat Astronòmica (la tornaria a guanyar en 1836) i la medalla Landale del Institut de França en 1825. La Royal Society li va otorgar ademés la Medalla Copley per les seues contribucions matemàtiques. Va ser nomenat Sir en 1831.[1]

Visita a Suràfrica

En 1833 Herschel va viajar a Suràfrica per a catalogar les estreles, nebulosas i atres cossos celests visibles des de l'hemisferi sur.[1] Pretenia completar la classificació dels cels del nort iniciada pel seu pare William i continuada per ell mateixa. Va aplegar a Ciutat de la Veta el 15 de giner de 1834. Entre les seues observacions es trobava el regrés del cometa 1P/Halley. No obstant, ademés del seu treball astronòmic, este viage a una remota zona de l'Imperi britànic també li va proporcionar un escape de les pressions a les que es trobava somés en Londres, a on era un dels més buscats científics d'Anglaterra. Durant la seua estància en Suràfrica, s'embarcaria en una àmplia varietat de busques científiques lliberat del sentiment d'obligació cap a una comunitat. De fet va ser, com a més vesprada afirmaria, l'época més feliç de la seua vida. Intrigado per les idees sobre una formació progressiva dels paisages reflectides en Principis de Geologia de Charles Lyell, va escriure a Lyell demanant una urgent busca de les lleis naturals que es trobaven baix «el misteri dels misteris» —cóm es varen crear les espècies— començant en el pareado:

Aquell que s'adinse en tal pregunta no deu sentir por ni desfalliment
Per a l'ànima covart o el cor sense fe la busca va ser inútil

Prenent un punt de vista gradualista de l'evolució va comentar:

«¡Temps! ¡Temps! ¡Temps! - no devem impugnar la cronologia de les Escritures, pero devem interpretar-les d'acort en lo que siga que semble ser la veritat segons investigacions objectives, ya que no pot haver dos veritats. I realment hi ha un marge suficient: les vides dels Patriarques poden ser raonablement esteses entre 5000 i 50 000 anys cada u com els dies de la Creació a tants mil millons d'anys».[9]

El document va circular, i Charles Babbage va incorporar extractes en el seu Nové Tractat de Bridgewater, que postulava que les lleis estaven posades per una entitat divina. Quan el HMS Beagle va aplegar a Ciutat de la Veta, el capità Robert FitzRoy i el jove naturaliste Charles Darwin varen visitar a l'eminent Herschel el 3 de juny de 1836. Més tart, Darwin escriuria L'orige de les espècies influït per Herschel.[10][11]

Tornada a Anglaterra

Herschel als 75 anys d'edat. Fotografia de Julia Margaret Cameron.

Herschel va tornar a Anglaterra en 1838 i va publicar Resultats d'observacions astronòmiques fetes en la Cap de Bona Esperança en 1847. En esta publicació va propondre els noms usats en els nostres dies per als sèt satèlits de Saturn coneguts en eixa época: Mimes, Encélado, Tetis, Dione, Rea, Titán i Jápeto.[12]

En el mateix any, Herschel va rebre la seua segona Medalla Copley de la Royal Society per este treball. Uns anys despuix, en 1852, va propondre també els noms dels quatre satèlits coneguts llavors d'Urà: Ariel, Umbriel, Titania i Oberón. Atres treballs varen ser Contorns de l'astronomia (1849); Catàlec General de 10 300 Estreles Múltiples i Dobles (publicat despuix de la seua mort); Llectures Familiars d'Assunts Científics i Catàlec General de Nebuloses i Cúmuls d'Estreles. A la seua mort l'11 de maig de 1871, es va celebrar un funeral nacional i va ser enterrat en la abadia de Westminster. En 1835, el New York Sun va escriure una série d'artículs satírics que varen ser coneguts com Great Moon Hoax (El Gran Engany de la Lluna), a on se li adjudicava a John Herschel el supost descobriment de vida en la Lluna, incloent humanoides en aspecte de rat penat. Va tindre tres fills i nou filles. Un d'ells, Alexander Stewart Herschel (1836-1907) també va ser astrònom.[13]

Eponimia

Bibliografia

Portada de la traducció en Espanya dellibre A Manual of scientific enquiry (Juan N. de Vizcarrondo, 1857)
Portada de la traducció en Espanya dellibre A Manual of scientific enquiry (Juan N. de Vizcarrondo, 1857).

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada HersNAH
  2. ↑ (2012).«Is John F. W. Herschel an Inductivist about Hypothetical Inquiry?».Perspectives on Science.20
    409–39.
  3. ↑ «yorokobu. es/cianotipia-la-fascinacion-por-el-color-azul/ Cianotipia, la fascinació pel color blau» (en és). Yorokobu. Consultat el 2021-03-16.
  4. ↑ John Timbs, The Year-book of Facts in Science and Art, London: Simpkin, Marshall, and Co., 1846
  5. ↑ Plantilla:Venn
  6. ↑ «britannica. com/biography/John-Herschel Sir John Herschel, 1st Baronet | English astronomer».
  7. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. A brief history of the RAS. Royal Astronomical Society. Consultat el 10 de setembre de 2012.
  8. ↑ (1923) History of the Royal Astronomical Society, 1820-1920, London: Royal Astronomical Society, p. 250.
  9. ↑ darwinproject. ac. uk/entry-346#mark-346. f5 «Letter 346 — Darwin, C. R. to Darwin, C. S., 27 Feb 1837 Darwin Correspondence Project».Darwin Correspondence Project.Consultat el 30 d'abril de 2010.
  10. ↑ Darwin 1958, pàg. org. uk/content/frameset? viewtype=text&itemID=F1497&pageseq=69 67–68
    Browne 1995, pàg. 128, 133
  11. ↑ darwinproject. ac. uk/darwinletters/calendar/entry-94. html#mark-94. f2 «Darwin Correspondence Project - Letter 94 — Darwin, C. R. to Fox, W. D., (15 Feb 1831)».Consultat el 11 de decembre de 2008.
  12. ↑ "Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, volume 8, page 42" (archive), NASA, 2004, ADsabs. Harvard. edu webpage: harvard. edu//full/seri/MNRAS/0008//0000042.000. html Adsabs-MNRAS.
  13. ↑ Burn, 2009, pp. 317–323.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=John_Herschel&oldid=1309378»