Anar al contingut

Oberón (satèlit)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Oberón (satèlit)

Oberón o Urà IV és el més exterior dels satèlits principals del planeta Urà. És el segon més gran i massiu d'Urà i el nové més massiu del sistema solar. Descobert per William Herschel l'11 de giner de 1787, rep el seu nom d'Oberón, el rei de les Fades de l'obra de William Shakespeare, El somi d'una nit d'estiu. La seua òrbita està parcialment fòra de la magnetosfera d'Urà.

Oberón està compost de parts aproximadament iguals de gèl i roca que estan provablement diferenciats en un núcleu rocós i un mant de gèl. Una capa d'aigua líquida pot ser que estiga present en el llímit entre el núcleu i el mant. La superfície de Oberón, que és obscura i de color llaugerament rojós, sembla que ha segut modelada per l'impacte d'asteroides i cometes. Està coberta per numerosos cràters d'impacte que apleguen a alcançar un diàmetro de 210 km. Oberón posseïx un sistema de canons i escarpes formats per l'expansió del seu interior en una fase primerenca de la seua evolució. Este satèlit es va formar provablement a partir del disc d'acreció que rodejava Urà despuix de la formació del planeta.

Fins al moment, el sistema d'Urà ha segut estudiat de prop una sola volta per la sonda espacial Voyager 2 en giner de 1986. Es varen prendre moltes fotografies de Oberón que varen permetre cartografiar el 40 % de la seua superfície.

Descobriment i denominació

Oberón va ser descobert per William Herschel l'11 de giner de 1787, el mateix dia en que va descobrir també Titania, el major satèlit d'Urà.[1][2] Més tart va informar del descobriment de quatre satèlits més,[3] encara que posteriorment es varen revelar com a falsos albiraments.[4] Durant prop de cinquanta anys despuix del seu descobriment Titania i Oberón no varen ser observats per atres instruments que pels de Herschel, encara que el satèlit és observable des de la Terra en un telescopi d'aficionat de hui en dia a partir dels 15-20 cm d'obertura.[5]


Tots els satèlits d'Urà varen rebre noms de personages d'obres de William Shakespeare o Alexander Pope. El nom de Oberón ve d'Oberón, rei de les Fades en El somi d'una nit d'estiu.[6] Els noms dels satèlits varen ser sugerits per John Herschel, fill del descobridor, en 1852 a demanat de William Lassell,[7] qui havia descobert dos satèlits d'Urà més, Ariel i Umbriel, l'any anterior.[8]

Oberón va anar inicialment considerat com el segon satèlit d'Urà i per això va rebre la denominació d'Urà II per Lassell,[9] encara que a voltes usara la denominació de Herschel, per a qui Titania i Oberón eren Urà II i Urà IV respectivament.[10] Finalment Lassel va numerar els quatre satèlits coneguts fins a eixe moment per orde de la seua distància al planeta i per tant Oberón va ser denominat com Urà V.[11]

Òrbita

Oberón orbita Urà a una distància d'aproximadament 584 000 km, sent el més alluntat del planeta dels seus cinc principals satèlits. L'òrbita de Oberón té una baixa excentricitat i inclinament respecte de l'equador d'Urà.[12] El seu periodo orbital és d'al voltant de 13,5 dies coincidente en el seu periodo de rotació sobre el seu eix; és dir, una cara de Oberón sempre apunta a Urà, com en el cas de la Lluna respecte de la Terra, per efecte del acoplament de mareas.[13]


L'òrbita de Oberón discorre durant una part important d'ella fòra de la magnetosfera d'Urà.[14] Com a resultat, la seua superfície és directament agranada pel vent solar.[15] Este efecte és important perque en el restant dels satèlits, els quals orbitan en l'interior de la magnetosfera d'Urà, el hemisferi que queda a l'esquena del moviment de translació del satèlit a lo llarc de la seua òrbita, es veu agranada pel plasma magnetosférico que trencada junt en el planeta. Este bombardeig supon el obscuriment d'eixos hemisferis, efecte que s'observa en tots els satèlits llevat en Oberón.[15] Pel gran inclinament de l'eix de rotació d'Urà que li fa estar tombat respecte del Sol, en girar els seus satèlits en el pla equatorial també es veuen somesos un cicle estacional extrem. Abdós hemisferis nort i sur passen 42 anys en completa obscuritat i després atres 42 anys d'allumenament continu.[15] Una volta cada 42 anys, quan Urà està en el equinoccio i el seu pla equatorial interseca en la Terra, es produïxen ocultació mútues dels satèlits. Una d'eixes ocultació, que va durar uns sis minuts, es va observar el 4 de maig de 2007 quan Oberón amagat a Umbriel.[16]

Vore també

Referències

  1. ↑ Herschel, W(1787).«An Account of the Discovery of Two Satellites Revolving Round the Georgian Planet».Philosophical Transactions of the Royal Society of London.77
    125–129.doi:10.1098/rstl.1787.0016.
  2. ↑ Herschel, W.(1788).«On George's Planet and its satellites».Philosophical Transactions of the Royal Society of London.78
    364–378.doi:10.1098/rstl.1788.0024.
  3. ↑ Herschel, W.(1798).«On the Discovery of Four Additional Satellites of the Georgium Sidus; The Retrograde Motion of Its Old Satellites Announced; And the Cause of Their Disappearance at Certain Distances from the Planet Explained».Philosophical Transactions of the Royal Society of London.88
    47–79.doi:10.1098/rstl.1798.0005.
  4. ↑ Struve, O.(1848).«Note on the Satellites of Uranus».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.8
    44–47.
  5. ↑ Newton, B. (1995). The guide to amateur astronomy, Cambridge University Press, p. 109. ISBN 9780521444927.
  6. ↑ (1949).«The Fifth Satellite of Uranus».Publications of the Astronomical Society of the Pacific.61doi:10.1086/126146.
  7. ↑ Lassell, W.(1852).«Beobachtungen der Uranus-Satelliten».Astronomische Nachrichten.34
  8. ↑ Lassell, W.(1851).«On the interior satellites of Uranus».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.12
    15–17.
  9. ↑ Lassell, W.(1848).«Observations of Satellites of Uranus».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.8
    43–44.
  10. ↑ Lassell, W.(1850).«Bright Satellites of Uranus».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.10
  11. ↑ Lassell,W.(1851).«Letter from William Lassell, Esq., to the Editor».Astronomical Journal.2doi:10.1086/100198.
  12. ↑ «Planetary Satellite Pixen Orbital Parameters» (en anglés). Jet Propulsion Laboratory, Califòrnia Institute of Technology. Consultat el 3 de decembre de 2009.
  13. ↑ Smith, B.A.(1986).«Voyager 2 in the Uranian System: Imaging Science Results».233
    97-102.doi:10.1126/science.233.4759.43.
  14. ↑ Ness, N. F.(1986).«Magnetic Fields at Uranus».Science.233
    85–89.doi:10.1126/science.233.4759.85.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Grundy, W.M.(2006).«Distributions of H2O and CO2 isses on Ariel, Umbriel, Titania, and Oberon from IRTF/SpeX observations».Icarus.184
    543–555.doi:10.1016/j.icarus.2006.04.016.
  16. ↑ Hidas, M.G.(2008).«An observation of a mutual event between two satellites of Uranus».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society: Letters.384
    L38-L40.doi:10.1111/j.1745-3933.2007.00418.x.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oberón_(satèlit)&oldid=1249125»