SPOT


Els satèlits Espot (Satellite Pour l’Observation de la Terre: Satèlit Per a l'Observació de la Terra) són una série de satèlits de teledetección civils d'observació del sol terrestre.
Història
Aprovat en 1978 per França, el programa Espot ha segut desenrollat pel CNES (Centre Nacional d'Estudis Espacials francés) en colaboració en Bèlgica i Suècia. Està format per una série de satèlits i infraestructures terrestres per a controlar i programar els satèlits, aixina com per a produir imàgens. Els satèlits han segut desenrollats per Matra (convertida en EADS Astrium), junt en Aerospatiale/Satèlits (convertida més alvance en Thales Alenia Space). Les imàgens Espot es comercialisen a través de la societat Espot Image.
- Òrbita: casi polar, circular, heliosincrónica i en fase;
- Altitut: 822 km.
Una de les grans ventages del sistema SPOT és la seua capacitat de desalineació del seu instrument d'obtenció d'imàgens principal a abdós costats de la traça en terra del satèlit, de +31,06º a -31,06º. Este proporciona una flexibilitat d'adquisició molt elevada, en concret reduint la repetitivitat d'adquisició (freqüència temporal o freqüència de revisita) fins a 6 dies.
- 20 metros en multiespectral (ARV2)
- Banda 1: Vert (0,50 - 0,59 µm)
- Banda 2: Rojo (0,61 - 0,68 µm)
- Banda 3: Infrarrojo propenc (0,78 - 0,89 µm)
- 20 metros en multiespectral (ARV2)
- Llançament:
- Espot-1, llançat el 22 de febrer de 1986 (Ariane 1). Es va desplaçar cap a una òrbita més baixa en 2003.
- Espot-2, llançat el 22 de giner de 1990 (Ariane 40). En una vida útil prevista de 3 anys, va funcionar durant casi 20 i va adquirir 6,5 millons d'imàgens, cobrint 23.400 millons de quilómetros quadrats. Com en el cas d'Espot-1, es va efectuar una maniobra de desorbitaació en juliol de 2009, utilisant el restant de hidracina del sistema de control d'actitut i òrbita, colocant-ho en una òrbita de 600 km de perigeo. Es desintegrarà en l'atmòsfera aproximadament 25 anys més vesprada, en lloc de 200 anys si no s'haguera pogut efectuar esta maniobra1.
- Espot-3, llançat el 26 de setembre de 1993 (Ariane 40), que va estar en funcionament fins a novembre de 1996.
2ª generació: Espot-4
Dissenyat en sinèrgia en Heli 1.
- Resolució de les imàgens de l'instrument HRVIR (Alta Resolució Visible i Infrarrojo):
- 10 metros en monoespectral en el canal roig (0,61 - 0,68 µm).
- 20 metros en multiespectral
- Banda 1: Vert (0,50 - 0,59 µm)
- Banda 2: Rojo (0,61 - 0,68 µm)
- Banda 3: Infrarrojo propenc (0,78 - 0,89 µm)
- Banda 4: Infrarrojo mig (IRM) (1,58 - 1,75 µm)
- Passager:
- PASTEL (Passager Espot de Telecomunicació Làser), un dels dos terminals òptics que formen el sistema de comunicació espacial SILEX (Semi conductor Intersatellite Link EXperiment).
- VEGETATION-12, desenrollat per Aerospatiale en el Centre espacial de Cannes Mandelieu, està format per un sistema d'imàgens que funciona en les 4 bandes espectrals. Utilisa òptiques telecéntricas que garantisen una resolució espacial de l'orde d'1 km per a una cobertura en terra de 2250 km d'ample i una repetitivitat diària en latitut templades.
- Llançament:
- Espot-4 va ser llançat el 23 de març de 1998 (Ariane 40, Vol 107)
- Espot-4 efectua un cicle de 369 òrbites en 26 dies sobre una òrbita heliosíncrona casi polar; el nodo ascendent està a 22h30.
3.ª generació: Espot-5
Dissenyat en sinèrgia en Heli 2.
- Resolució de les imàgens de l'instrument ARG (Alta Resolució Geomètrica):
L'innovació d'Espot-5 és l'introducció del Súper-Modo, que permet la creació d'una image en 2,5 metros de resolució a partir de dos imàgens de 5 metros adquirides simultàneament en un semi-píxel de desfasament. La seua combinació es realisa per mig de tècniques alvançades de tractament i restauració d'imàgens.
- 2,5 metros en súper-modo pancromàtic (0,48 - 0,71 µm)
- 5 metros en pancromàtic (0,48 - 0,71 µm)
- 10 metros multiespectral
- Banda 1: Vert (0,50 - 0,59 µm)
- Banda 2: Rojo (0,61 - 0,68 µm)
- Banda 3: Infrarrojo propenc (0,78 - 0,89 µm)
- Banda 4: Infrarrojo mig (IRM) (1,58 - 1,75 µm) a 20
m ** Capacitats d'adquisició de parells estereoscópicos millorats gràcies a l'instrument ARE (Alta Resolució Estereoscópica)
- SPOT-5 també incorpora VEGETATION-2, successor de el VEGETATION-1 que duya a bordo el SPOT-4
- Llançament:
- Espot-5 va ser llançat el 3 de maig de 2002 (Ariane 42P, Vol 151)
4.ª generació: Espot 6 i 7
Espot 6 i Espot 7 formen una constelació de satèlits d'observació de la Terra dissenyada per a garantisar la continuïtat de la disponibilitat de les senyes d'alta resolució i camp ampli fins a 2024. EADS Astrium va decidir realisar esta constelació de satèlits en 2009 basant-se en l'anàlisis de les necessitats governamentals respecte a estes senyes. Espot Image, filial de Astrium, aporta l'inversió total i és propietària de tot el sistema (satèlits i segments de sol).
- L'arquitectura dels satèlits és similar a la dels satèlits Pléiades: instrument òptic sobre l'eix central, un sensor estelar en tres cabezales, un giroscopi de fibra òptica (FOG) i quatre rodes de reacció giroscòpiques (Control Moment Gyroscopes).
- Òrbita: Espot 6 i 7 estaran en fase sobre la mateixa òrbita que Pléiades 1 i 2, a 694 km d'altitut.
- Resolució de les imàgens produïdes:
- Pancromàtic: 1,5 m
- Color: 1,5 m
- Multiespectral: 6 m
- Bandes espectrals, adquisicions simultànees pancromàtiques i multiespectrales en les freqüències següents:
- Pancromàtic (455 - 745 nm)
- Banda blava (455 – 525 nm)
- Banda verda (530 – 590 nm)
- Banda roja (625 – 695 nm)
- Banda Infrarrojo propenc (760 - 890 nm)
- Extensió: 60 km sobre 60km
- Programació reactiva: 6 plans de programació al dia per a cada satèlit
- Capacitat d'adquisició: 3 millons de km² al
dia *Dates de llançament: SPOT 6 va ser llançat 9 de setembre de 2012 pel llançador indi PSLV i el SPOT 7 va ser llançat el 30 de juny de 2014 a bordo d'un llançador PSLV.
Estacions de recepció en terra
Existixen un total de 49 estacions distribuïdes entre els 5 continents.
Ventages i usos de les imàgens Espot
Les imàgens extretes de la teledetección espacial (Espot o atres satèlits) presenten les següents ventages: cobertura mundial, poder de síntesis gràcies a la dimensió de les superfícies cobertes i repetitivitat. Una de les ventages d'Espot és el seu banc d'imàgens, que cobrix el planeta des de fa més de 20 anys en sensors similars. Este banc permet estudiar fàcilment fenomens que evolucionen a través del temps i l'espai (deforestació, etc.). Els tres grans àmbits d'aplicació:
- Defensa:
- us de les imàgens estereoscópicas per a l'elaboració de models digitals de terreny,
- informació en temps de pau, sense violació de l'espai aéreu de la zona observada,
- us d'estacions de recepció mòvils per a informar al mando en el teatre d'operacions.
- Agricultura:
- la Comunitat europea utilisa les imàgens Espot per a controlar les declaracions en el marc de la política agrícola comuna (el sensor infrarroig permet l'identificació de les plantes i de l'estat de maduració),
- evaluació dels danys provocats per fenomens meteorològics adversos (vent, graniç, etc.).
- Cartografia:
- Espot 5 i el seu sensor pancromàtic (resolució de 5m i 2,5 m en súper-modo) permet l'elaboració de mapes a escala 1:50.000.
Atres àmbits d'aplicació
- Gestió del mig ambient
- Marítim
- Ordenació del territori i ingenieria civil
- Urbanisme i demografia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «SPOT» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.