Gigahercio
| Comparativa d'unitats | ||
|---|---|---|
| Magnitut | Nom | Sím- birla |
| 100 | hercio | Hz |
| 103 | kilohercio | kHz |
| 106 | megahercio | MHz |
| 109 | gigahercio | GHz |
El gigahercio (GHz) és un múltiple de l'unitat de mida de freqüència hercio () i equival a 109 (1 000 000 000) Hz. Per lo tant, té un periodo d'oscilació d'1 nanosegundo. L'unitat va ser proposta en 1930 pel Comité Tècnic per a Cantitats i Unitats Elèctriques i Magnètiques de la Comissió Electrotécnica Internacional i introduïda en 1935 com a part del Sistema Tècnic d'Unitats.[1]
Les ones de radi en freqüències propenques al gigahercio es denominen microones. Una microona de 1 GHz té 30 cm de llongitut d'ona i una de 3 GHz 10 cm. Són molt amprades en comunicacions per mig d'una antena parabòlica en aspecte de tambor. Bandes de microones (en GHz) molt utilisades són:
- GSM (0,8 i 1,8 GHz)
- GPS (1,3 GHz)
- Wi-Fi (2,4 i 5,0 GHz i per baix de 1 GHz en Wifi Halow)
- Magnetrón del radar i del forn de microones (2,4 GHz)
Des de l'any 2000 el GHz va començar a utilisar-se en informàtica per a referir-se a la freqüència en el que un cristal de cuarzo emet una senyal de rellonge que regula un cicle d'un circuit integrat síncrono, principalment en microprocessadorés (encara que no exclusivament), substituint al megahercio com a unitat en que més freqüentment s'indica la velocitat d'una CPU.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «IEC History: 1906–1956» (en anglés). International Electrotechnical Commission. Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2016. Consultat el 12 de giner de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gigahercio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.