Anar al contingut

Falcon 9

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Falcon 9

El Falcon 9 (en espanyol: falcó, a nou motors) és un vehícul de llançament parcialment reutilisable de dos etapes dissenyat i fabricat per SpaceX. Usa com propelentes queroseno per a eixides (RP-1) densificado i oxigen líquit (LOX). La seua versió actual, el Falcon 9 Block 5, té una càrrega útil aproximada de 22 800 kg a òrbita baixa terrestre i d'aproximadament 8300 kg a òrbita de transferència geosíncrona. La primera etapa és capaç d'aterrisar per a ser reutilisada en noves missions, ya siga tornant a terra o sobre una nau dron. Per mig d'esta eixida, SpaceX oferix servicis com a llançament de satèlits, i transport de càrrega a la Estació Espacial Internacional (ISS). En l'any 2020 va transportar per primera volta astronautes a la ISS junt en la seua nova nau Crew Dragon, i en l'any mateix va escomençar el servici regular.[1][2]

El primer llançament (F9 v1.0) va ocórrer el 4 de juny de 2010 a les 18:45 UTC des del Complex de llançament espacial 40 de Cap Canyaveral duent una maqueta de la càpsula Dragon. El Falcon 9 és ellançador de la nau Dragon. La combinació va guanyar dos contractes de Commercial Resupply Services (CRS) de la NASA per a abastir a l'Estació Espacial Internacional des de 2012 fins a 2024. El seu nom prové del Millenium Falcon,[3] i del fet que la seua primera etapa està equipada en 9 motors. S'ubica en la categoria de llançador mijà. La primera etapa posseïx 9 motors Merlin 1D+. Les seues versions anteriors varen ser la v1.0 (2010-2013), la v1.1 (2013-2016), i les Full Thrust block 3 i 4 (2016-2018). La versió actualment utilisada és coneguda com Falcon 9 Block 5, volant per primera volta l'11 de maig de 2018.[4]


Llançador reutilisable

Artícul principal → Falcon 9 Vol 20.

En l'objectiu de reduir dràsticament els costs de les missions espacials, un dels objectius del Falcon 9 és que siga reutilisable. En abril de 2015 per primera volta es va conseguir que el vehícul de llançament aterrisara pero la velocitat d'aterrisage va ser molt alta i l'impacte de l'aterrisage va danyar ellançador. En juny de 2015, una falla catastròfica va fer que ellançador i la seua càrrega es destruïren poc despuix dellançament. Finalment, en decembre de 2015, un vehícul de llançament va conseguir per primera volta en l'història aterrisar de tornada després de posar en òrbita 11 satèlits de comunicació. El cost d'un llançador és de 60 millons de dólars dels quals 200 000 són el cost del combustible, de manera que en la reutilisació, el cost d'un llançament podria reduir-se entre 10 i 100 voltes

El 8 d'abril de 2016, el Falcon 9 que duya la càpsula Dragon a la ISS en la seua octava missió d'abastiment, va conseguir aterrisar sobre una barca robòtica desenrollada per SpaceX.[5][6]

Disseny

La família d'eixides Falcon 9. D'esquerra a dreta: Falcon 9 v1.0, Falcon 9 v1.1, Falcon 9 v1.2 "Full Thrust" ("Espente total"), Falcon 9 Block 5 i Falcon Heavy.
Falcon 9 en la Dragon V2

La base del Falcon 9 és un vehícul de llançament impulsat per LOX/RP-1. La seua primera etapa està impulsada per nou motors d'eixida Merlin 1D de SpaceX en un espente de 556 kN al nivell de mar per cada motor, en un espente total a l'envolament d'uns 5 MN. El Falcon 9 Heavy consistix en un Falcon 9 estàndart en dos etapes inicials del Falcon 9 adicionals actuant com boosters líquits adherits. Est és un concepte similar als llançadors EELV i a les eixides de transport russos Angara. L'etapa superior està impulsada per un únic motor Merlín modificat per a operar en el buit en un cocient d'expansió de 117:1 i un temps de cremat nominal de 345 segons. Per a afegir fiabilitat al reinicie, el motor té ignitores pirotècnics dobles redundantes (TEA-TEB). La secció entre etapes, que conecta l'etapa superior i l'inferior del Falcon 9, és una estructura composta en un núcleu de fibra de carbono i alumini. La separació d'etapes succeïx per mig d'anells de separació reutilisables i el sistema d'espente és neumàtic. Les parets del tanc i la coberta del Falcon 9 estan fetes d'una aleació d'alumini-liti. SpaceX usa un tanc soldat per mig de soldadura per fricció-agitació, la tècnica de soldadura més forta i més fiable. El tanc de la segona etapa del Falcon 9 és simplement una versió més curta del tanc de la primera etapa i usa en la seua majoria els mateixos materials, el mateix utillage, i les mateixes tècniques de fabricació. Açò produïx importants aforros en el cost de la producció del vehícul. Com en el vehícul menor de la companyia, el Falcon 1, la seqüència de llançament del Falcon 9 inclou una característica de subjecció que permet iniciar els motors a tota potència i comprovar els sistemes abans de l'envolament. En acabant de que s'inicia la primera etapa, el Falcon queda subjectat i este no desapega fins que es confirma que tota la propulsió i els sistemes del vehícul funcionen correctament. Si es detecta qualsevol condició fòra de lo normal es produïx automàticament un apagat i una descàrrega del propelente. El Falcon 9 posseïx ordenadors de vol redundantes i sistemes de navegació triples, en un sistema de GPS per a insercions orbitals de major precisió.[7]

El Falcon 9 pot ser llançat des del SLC-40 de la estació de la Força Aérea de Cap Canyaveral,[8] el LC-39A en el centre espacial John F. Kennedy[9] i el SLC-4I de la base de la Força Aérea Vandenberg, en Califòrnia.[10]


Versions dellançador

Versió Falcon 9 v1.0 (retirat) Falcon 9 v1.1
Blocks 1-2 (retirats) 		Falcon 9 Full Thrust
Blocks 1-4 (retirats)[11] 		Falcon 9 Block 5 (actiu)[12]
Etapa 1 9 × Merlin 1C 9 × Merlin 1D 9 × Merlin 1D (millorat)[13] 9 × Merlin 1D (millorat)
Etapa 2 1 × Merlin 1C Vacuum 1 × Merlin 1D Vacuum 1 × Merlin 1D Vacuum FT[14][13] 1 × Merlin 1D Vacuum FT
Altura màxima (m) 53[15] 68,4[16] 70[17][14] 70
Diàmetro (m) 3,66[18] 3,66[19] 3,66[14] 3,66
Espente inicial (kN) 3807 5885[16] 6804[17][14] 7 600[20]
Massa a l'envolament (tonellades) 318[15] 506[16] 549[17] 549
Diàmetro de cofia (m) style="n/a" |[nota 1] 5,2 5,2 5,2
Càrrega útil a OTB (kg)
(des de Cap Canyaveral) 		8 500–9 000[15] 13 150[16] 22 800 (desechable)[21][nota 2][22] ≥ 22 800 (desechable)
≥ 16 800 (reutilisable)[nota 3][23]
Càrrega útil a OTG (kg) 3 400[15] 4 850[16] 8 300[21] (desechable)
5 300[24][25] (reutilisable) 		≥ 8 300 (desechable)
≥ 5 800 (reutilisable)[26]
Llançaments exitosos / totals 4 / 5 14 / 15 36 / 36 85 / 85


Estadístiques de llançaments

Esta secció és una transclusión d'Anex:Llançaments d'eixides Falcon 9 i Falcon HeavyEstadístiques de llançaments. Plantilla:Section-h:Anex:Llançaments d'eixides Falcon 9 i Falcon Heavy

Eixides similars

Totes estes eixides són sistemes de llançament pesats (sobre 14 000 kg a OTB i sobre 5000 kg a OTG). La majoria d'ells usen oxigen líquit en hidrogen líquit o queroseno.

Tots estos són vehículs de llançament parcialment reutilisables

Vore també

Notes

  1. ↑ El Falcon 9 v1.0 solament va llançar a la nau Dragon, per lo que mai va usar cofia.
  2. ↑ La càrrega útil va ser restringida a 10.886 kg pels llímits d'esforç estructural que és capaç de resistir l'adaptador de càrrega útil (PAF).
  3. ↑ Conversió de 18,5 tonellades curtes a 16.8 tonellades mètriques (1000 kg)

Referències

  1. ↑ «nasa. gov/specials/ccp-press-kit/main. html Commercial Crew Press Kit». www. nasa. gov. Consultat el 7 de novembre de 2019.
  2. ↑ «cnn. com/2020/11/15/en-vivo-lanzamiento-spacex-y-nasa/ Aixina va ser ellançament de la missió Crew-1 de SpaceX i la NASA» (en és). CNN. Consultat el 2021-03-24.
  3. ↑ «floridatoday. com/story/tech/science/space/2019/04/29/spacex-names-of-course-i-stillove-you-millennium-falcon-dragon-meaning/3621453002/ SpaceX's rockets and spacecraft have really cool names. But what do they pixen?» (en en). Florida Today. Consultat el 7 de novembre de 2019.
  4. ↑ «nasaspaceflight. com/2018/05/bangabandhu-1-launch-spacexs-affordable-space/ Bangabandhu-1 sucessfully launched by first Block 5 Falcon 9 - SpaceX’s goal of affordable access to space» (en en-us). NASASpaceFlight. com. Consultat el 30 de giner de 2020.
  5. ↑ «forbes. com/sites/alexknapp/2016/04/08/spacex-successfully-lands-falcon-9-rocket-on-droneship/#259c742c1c97 ». Consultat el 8 d'abril de 2016.
  6. ↑ Eric Berger. Ars Technica (ed.): «com/science/2015/12/by-making-a-historic-landing-spacex-launches-new-age-of-spaceflight/ With a historic landing, SpaceX launches new age of spaceflight» (en anglés). Consultat el 23 de decembre de 2015.
  7. ↑ «spacex. com/falcon9. php », SpaceX. Consultat el 28 de febrer de 2010.
  8. ↑ «nasaspaceflight. com/2010/06/live-spacex-attempt1-maiden-launch-falcon-9/ SpaceX success for maiden launch of Falcon 9» (en en-us). NASASpaceFlight. com. Consultat el 5 de novembre de 2019.
  9. ↑ «nasaspaceflight. com/2017/02/spacex-historic-debut-launch-39a-crs-10-dragon/ SpaceX debuts Falcon 9 launch from 39A with CRS-10 Dragon mission» (en en-us). NASASpaceFlight. com. Consultat el 5 de novembre de 2019.
  10. ↑ «nasaspaceflight. com/2013/09/spacex-debut-falcon-9-v1-1-cassiope-launch/ SpaceX successfully launches debut Falcon 9 v1.1» (en en-us). NASASpaceFlight. com. Consultat el 5 de novembre de 2019.
  11. ↑ «archive. org/web/20151222224303/http://www. nasaspaceflight. com/2015/12/spacex-rtf-core-return-attempt-og2/ SpaceX returns to flight with OG2, nails historic core return». NASASpaceFlight. Archivat des d'el nasaspaceflight. com/2015/12/spacex-rtf-core-return-attempt-og2/ original, el 22 de decembre de 2015. «The launch also marked the first flight of the Falcon 9 Full Thrust, internally known only as the "Upgraded Falcon 9"»
  12. ↑ «archive. org/web/20170825204357/http://www. spacelaunchreport. com/falcon9ft. html#f9stglog SpaceX Falcon 9 v1.2 Data Sheet». spacelaunchreport. com. Archivat des d'el spacelaunchreport. com/falcon9ft. html#f9stglog original, el 25 d'agost de 2017. Consultat el 23 d'agost de 2017.
  13. ↑ 13,0 13,1 «com/spacex-to-debut-upgraded-falcon-9-on-return-to-flight-mission/ SpaceX To Debut Upgraded Falcon 9 on Return to Flight Mission». SpaceNews. Consultat el 18 de setembre de 2015.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 «archive. org/web/20170314002928/http://www. spacex. com/sites/spacex/files/falcon_9_users_guide_rev_2.0.pdf Falcon 9 Launch Vehicle Payload User's Guide, Rev. 2.0». Archivat des d'el spacex. com/sites/spacex/files/falcon_9_users_guide_rev_2.0.pdf original, el 14 de març de 2017. Consultat el 24 de juny de 2017.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada slreport20110729
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada falcon9-2013
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada falcon9-2015
  18. ↑ «archive. org/web/20170706004355/http://spaceflight101. com/spacerockets/falcon-9-v1-0/ Falcon 9 v1.0 Launch Vehicle». SpaceFlight101. Archivat des d'el com/spacerockets/falcon-9-v1-0/ original, el 6 de juliol de 2017. Consultat el 24 de juny de 2017.
  19. ↑ «archive. org/web/20170705203634/http://spaceflight101. com/spacerockets/falcon-9-v1-1-f9r/ Falcon 9 v1.1 & F9R Launch Vehicle Overview». SpaceFlight101. Archivat des d'el com/spacerockets/falcon-9-v1-1-f9r/ original, el 5 de juliol de 2017. Consultat el 24 de juny de 2017.
  20. ↑ «archive. org/web/20181225174241/https://www. youtube. com/watch? v=rQEqKZ7CJlk Bangabandhu Satellite-1 Mission». Archivat des d'el youtube. com/watch? v=rQEqKZ7CJlk original, el 25 de decembre de 2018. Consultat el 2 de febrer de 2019.
  21. ↑ 21,0 21,1 «archive. org/web/20131007205105/http://www. spacex. com/about/capabilities Capabilities & Services (2016)». SpaceX. Archivat des d'el spacex. com/about/capabilities original, el 7 d'octubre de 2013. Consultat el 3 de maig de 2016.
  22. ↑ «archive. org/web/20170314002928/http://www. spacex. com/sites/spacex/files/falcon_9_users_guide_rev_2.0.pdf Falcon 9 Launch Vehicle Payload User's Guide». Archivat des d'el spacex. com/sites/spacex/files/falcon_9_users_guide_rev_2.0.pdf original, el 14 de març de 2017. Consultat el 30 de giner de 2020.
  23. ↑ Elon Musk [@elonmusk]. «Starlink mission will be heaviest SpaceX payload ever at 18.5 tons. If all goes well, each launch of 60 satellites will generate more power than Space Station & deliver 1 terabit of bandwidth to Earth.».
  24. ↑ Bergin, Chris. nasaspaceflight. com/2016/02/spacex-prepares-ses-9-mission-dragons-return/ SpaceX prepares for SES-9 mission and Dragon's return, NASA Spaceflight. "The aforementioned Second Stage will be tasked with a busy role during this mission, lofting the 5,300kg SES-9 spacecraft to its Geostationary Transfer Orbit."
  25. ↑ Barbara Opall-Rome. «today/20160506100458/http://www. defensenews. com/story/defense/2015/10/12/iai-develops-small-electric-powered-comsat/73808432/ IAI Develops Small, Electric-Powered COMSAT». DefenseNews. Archivat des d'el defensenews. com/story/defense/2015/10/12/iai-develops-small-electric-powered-comsat/73808432/ original, el 6 de maig de 2016. Consultat el 12 d'octubre de 2015. «At 5.3 tons, Amos-6 is the largest communications satellite ever built by IAI. Scheduled for launch in early 2016 from Cape Canaveral aboard a Space-X Falcon 9 launcher, Amos-6 will replace Amos-2, which is nearing the end of its 16-year life.»
  26. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«skyrocket. de/doc_sdat/telkom-4. htm Telkom 4 (Merah Putih)». Gunter. Archivat des d'el skyrocket. de/doc_sdat/telkom-4. htm original, el 15 de maig de 2019.

Enllaços externs

En anglés

Plantilla:Wikinews

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Falcon_9&oldid=1286902»