SpaceX Dragon
La SpaceX Dragon, també coneguda com Dragon 1 o Càrrec Dragon, va ser una classe de nau espacial reutilisable de càrrega desenrollada per SpaceX, una empresa de transport espacial nortamericà. La Dragon era llançada a bordo de l'eixida Falcon 9 de la companyia per a reabastecer a l'Estació Espacial Internacional (ISS). Posteriorment va ser substituïda per la SpaceX Dragon 2.
Durant el seu vol inaugural en decembre de 2010, la Dragon es va convertir en la primera nau comercial en ser recuperada en èxit. El 25 de maig de 2012, es va convertir en la primera nau comercial en atracar en la ISS.[1][2][3] SpaceX té un contracte per a dur càrrega a l'estació baix el programa de la NASA Servicis Comercials de Transport Orbital i la Dragon va començar a realisar viages regulars a partir d'octubre de 2012.[4][5][6] Per mig de la Dragon i la Cygnus la NASA pretén aumentar les seues associacions en l'indústria espacial comercial.[7]
El 3 de juny de 2017 la càpsula utilisada en la missió CRS-4 va ser llançada en la missió CRS-11 despuix d'un procés de reacondicionamiento dels elements exposts a la sal marina durant la recuperació mantenint el restant dels originals.[8]
SpaceX desenrolle una segona versió anomenada Dragon 2 que inclou la capacitat de transportar humans el primer vol dels quals operacional va ser realisat en 2020. L'últim vol de la versió original va ser llançat el 7 de març de 2020 en la missió de reabastecimiento CRS-20 a la ISS. Esta va ser l'última missió de SpaceX dins del programa CRS-1 i les següents missions en el programa CRS-2 utilisaran la nova versió de la càpsula escomençant en la missió CRS-21.[9]
El CEO de SpaceX, Elon Musk, va nomenar a la càpsula "Dragon" inspirant-se en la cançó de 1963 "Puff, the Magic Dragon" de Peter, Paul and Mary, com a resposta als crítics que creïen impossibles els seus proyectes espacials.[10]
Història
[editar | editar còdic]SpaceX va començar el desenroll de la Dragon en 2004 anunciant-se públicament en 2006 i en plans de la seua entrada en servici en 2009.[11] També en 2006, SpaceX va rebre un contracte per a utilisar la càpsula en missions de reabastecimiento a l'Estació Espacial Internacional per a la NASA.[12]
Contractes de reabastecimiento a la ISS de la NASA
[editar | editar còdic]Servicis Comercials de Transport Orbital
[editar | editar còdic]En 2005 la NASA va solicitar propostes de vehículs comercials candidats a reemplaçar al Transbordador Espacial, que es retiraria sis anys despuix, a través del programa de desenroll Servicis Comercials de Transport Orbital (COTS). La Dragon va formar part de la proposta de SpaceX que també incloïa a l'empresa MD Robotics que va construir el Canadarm 2 i va ser presentada en març de 2006.
El 18 d'agost de 2006, la NASA va anunciar que SpaceX havia segut elegida junt en Kistler Aerospace per a desenrollar el seu servici de llançament de càrrega a l'estació.[12] El pla inicial demanava tres vols de prova per a la nau entre 2008 i 2010.[13][14] SpaceX i Kistler rebrien fins a US$278 millons i US$207 millons respectivament,[14] en el cas de que compliren en els objectius de la NASA pero Kistler no va complir i el seu contracte va ser retirat en 2007.[15] Més vesprada Orbital Sciences Corporation va ocupar el seu lloc junt a SpaceX.[15][16]
Servicis de Reabastecimiento Comercials Fase 1 (CRS-1)
[editar | editar còdic]El 23 de decembre de 2008 la NASA va otorgar un contracte de US$1,600 millons a SpaceX, en opcions a aumentar el valor total a US$3,100 millons.[17] El contracte demanava 12 vols en un mínim total de càrrega de 20 000 kg a la ISS.[17]
El 23 de febrer de 2009, SpaceX va anunciar que el material triat per a l'escut de la nau, PICA-X, havia passat les proves front al llançament inaugural.[18][19] El sensor primari d'operacions de proximitat de la càpsula, el DragonEye, va ser provat en 2009 durant la missió STS-127 montat prop del port d'acople del Transbordador espacial Endeavour durant l'aproximació a l'Estació Espacial Internacional. Les proves del LIDAR i les cambres tèrmiques del DragonEye varen ser satisfactòries.[20][21] L'unitat de comunicació del programa "COTS UHF Communication Unit" (CUCU) i el panel de control per a la tripulació "Crew Command Panel" (CCP) varen ser duts a l'estació a finals del 2009 en la missió STS-129.[22] El CUCU permet a l'estació comunicar-se en la Dragon i el CCP permet a la tripulació enviar comandos bàsics a la nau.[22] En l'estiu de 2009 SpaceX va contractar a l'antic astronauta de la NASA Ken Bowersox com a vicepresident del nou departament de Seguritat d'Astronautes i Missió anticipant-se a l'us tripulat de la càpsula.[23]
Com a condició del contracte SpaceX va analisar l'ambient de radiació en la càpsula Dragon i els seus sistemes per a comprovar la resposta de la nau en eixes circumstàncies. Eixe anàlisis va ser verificat i revisat per experts independents ans que la NASA certificara l'us de la Dragon per a transportar càrrega. La Dragon utilisa triple redundància en l'arquitectura de l'ordenador de vol.[24]
Durant març de 2015 es va anunciar que SpaceX havia rebut atres tres missions adicionals dins de la fase 1 del programa. Estes missions són SpaceX CRS-13, SpaceX CRS-14 i SpaceX CRS-15 i cobriria les necessitats de transport de càrrega del 2017.
El 24 de febrer de 2016, SpaceNews va informar que SpaceX havia rebut orde d'atres 5 missions més dins de la fase 1. Entre elles, SpaceX CRS-16 i SpaceX CRS-17 per al 2017 mentres que SpaceX CRS-18, SpaceX CRS-19 i SpaceX CRS-20 serien en 2018.
Servicis de Reabastecimiento Comercials Fase 2 (CRS-2)
[editar | editar còdic]En 2014 va començar el periodo de definició del contracte i solicituts. En giner de 2016, la NASA va otorgar contractes a SpaceX, Orbital ATK, i Serra Nevada Corporation per a un mínim de sis missions cada u fins a 2024 com a mínim. El valor potencial màxim de tots els contractes alcança els US$14,000 millons pero els requisits mínims són considerablement inferiors.[25]
Els llançaments baix el programa CRS-2 varen començar a finals del 2019.
Vols de demostració
[editar | editar còdic]
.jpg)
El primer vol de la càpsula va ser en una versió de proves l'objectiu de les quals era arreplegar senyes aerodinàmiques sense intenció de sobreviure la reentrada.[26][27]
La NASA va contractar tres vols de prova que més vesprada varen ser reduïts a dos. La primera missió es va cridar COTS Demo Flight 1 i va tindre lloc el 8 de decembre de 2010 sent recuperada sense problema despuix de la reentrada. Eixa missió també va marcar el segon vol del Falcon 9.[28] El sistema DragonEye va volar també en la STS-133 en febrer de 2011 per a realisar més proves.[29] En novembre de 2010 la FAA va entregar a SpaceX la llicència de reentrada per a la càpsula Dragon, la primera dirigida a una nau comercial.[30]
La segona missió, també per a la NASA, va ser llançada en èxit el 22 de maig de 2012 en acabant de que la proposta de combinar les dos missions restants en una anara aprovada per la NASA.[31][32] La Dragon va realisar proves dels seus sistemes de navegació i procediments d'abort abans de ser atrapada pel Canadarm2 de l'estació seguit de l'atraque el 25 de maig per a retirar el carregament.[1][33][34][35][36] La càpsula va tornar a la Terra el 31 de maig de 2012 i va ser recuperada en èxit del Pacífic.[37][38]
El 23 d'agost de 2012 l'administrador de la NASA Charles Bolden va anunciar que SpaceX havia complit en tots els objectius i estava certificada per a començar en els vols operacionals.[39]
Tornada de materials de l'òrbita
[editar | editar còdic]Les càpsules Dragon poden tornar a la Terra en 3 500 kg, d'eixa cantitat pot ser tot fem de la que es desfà durant la reentrada o fins a 2 500 kg de càrrega presurizada, i és l'única nau capaç de retornar una cantitat significativa de material. Junt en la Soyuz la Dragon va ser l'única nau operativa dissenyada per a sobreviure la reentrada. La capacitat d'entregar els materials en menys de 48 hores des de l'aterrisage als investigadors obri noves opcions de nous experiments que generen materials a estudiar en terra més detenidament. Per eixemple, la CRS-12 va tornar en rates que havien permaneixcut un temps en òrbita lo que no s ajuda a entendre els efectes de la microgravedad sobre els gots sanguíneus per a determinar cóm es desenrolla l'artritis.[40]
Reutilisació de càpsules
[editar | editar còdic]Les càpsules Dragon estan dissenyades per a poder ser reutilisades en vàries missions. Les càpsules seguixen un procés de reacondicionamiento que inclou canviar els elements exposts a l'aigua salada en l'aterrisage. El major número de vols realisat per una càpsula Dragon va ser de 3. SpaceX CRS-11 va ser la primera missió en volar en una càpsula reutilisada, en este cas de la missió SpaceX CRS-4 en setembre de 2014,[41] el número del qual de série era el C106,[42] marcant la primera volta que una nau reutilisada aplegava a la ISS.[43] L'única una atra càpsula reutilisada va ser la Gemini SC-2 que va realisar un segon vol suborbital in 1966. Es varen utilisar càpsules reacondicionadas en les missions SpaceX CRS-12, SpaceX CRS-13, SpaceX CRS-14, SpaceX CRS-15, SpaceX CRS-16, SpaceX CRS-17, SpaceX CRS-18, SpaceX CRS-19, i SpaceX CRS-20.
Desenroll del programa tripulat
[editar | editar còdic].jpg)
En 2006 Elon Musk va declarar que SpaceX havia construït "un prototip de càpsula tripulada que inclou el sistema de soport vital per a 30 dies humans".[11] Una simulació en video del sistema d'escape de llançament va ser mostrat en giner de 2011.[44] Musk va declarar en 2010 que el cost de desenroll d'una variant tripulada incloent la certificació del Falcon 9 estaria entre US$800 millons i US$1,000 millons.[45] En 2009 i 2010, Musk va sugerir en vàries ocasions que els plans estaven alvançaven i s'esperava que estiguera completa en dos o tres anys.[46][47] SpaceX va presentar la seua proposta en la tercera fase de el CCDev, CCiCap.[48][49]
Finançació
[editar | editar còdic]En 2014 SpaceX va publicar els costs totals combinats de desenroll per al Falcon 9 i la càpsula Dragon. La NASA va aportar Plantilla:USD mentres SpaceX va aportar més de Plantilla:USD en abdós esforços de desenroll.[50]
Producció
[editar | editar còdic].jpg)
En decembre de 2010 la llínea de producció fabricava una càpsula Dragon i una eixida Falcon 9 cada tres mesos. En 2010 Elon Musk va declarar que planejava aumentar la cantitat a una càpsula cada sis semanes per a 2012.[51] Els materials composts s'utilisen extensament en la nau per a reduir el seu pes i millorar l'integritat estructural.[52]
A setembre de 2013, l'espai disponible per a la fabricació havia aumentat a prop de 92 903 metros quadrats i la planta tenia sis Dragons en varis estats de producció.[53]
Disseny
[editar | editar còdic]
La càpsula Dragon consistix en una tapa frontal en forma de con, la càpsula balística tradicional i un mòdul de càrrega no presurizado en dos panels solars.[54] La càpsula utilisa un escut de PICA-X basat en una variant propietària de el PICA de la NASA que protegix a la càpsula durant la reentrada inclús a velocitats trobades en missions Llunars o Marcianes.[55][56][57] També és reutilisable en possibilitat de vàries missions.[54] El "maleter" no es recupera i tant este com el seu contingut se separen de la càpsula per a ardir en la reentrada atmosfèrica.[58] La primera volta que el "maleter" es va utilisar per a dur càrrega va ser en la missió SpaceX CRS-2.
La nau es llança damunt d'una eixida Falcon 9,[59] i està equipada en 18 propulsors Draco.[56] Despuix de la missió la càpsula ameriza i és recuperada de l'oceà i duta a terra en un barco.[60]
Per als vols de càrrega a la ISS el braç Canadarm2 captura la nau i l'atraca a l'estació per mig del Common Berthing Mechanism al segment orbital nortamericà.[61] LA càpsula no té un sistema per a mantindre una atmòsfera respirable en l'interior i en el seu lloc utilisa l'aire de l'estació.[62] Per a missions típiques s'espera que estiga acoplada a l'estació durant 30 dies.[63]
La càpsula pot transportar 3 310 kg de càrrega que pot ser presurizada, no presurizada o una combinació d'abdós. Pot tornar a la Terra en 3 310 kg que pot ser tot massa a rebujar o fins a 2,500 kg de càrrega presurizada llimitada pels paracaigudes. Hi ha un llímit de volum de 14 m³ en el maleter i 11.2 m³ de càrrega presurizada.[64] El maleter es va usar per primera volta en la SpaceX CRS-2 en març de 2013.[65] i els seus panels solars produïxen una potència màxima de 4 kW.
El disseny va ser modificat a partir de la quinta càpsula en la missió SpaceX CRS-3 en març de 2014. Mentres que l'apariència és la mateixa l'electrònica i els armaris de càrrega es varen redissenyar per a proveir una cantitat major d'energia a la càrrega que la necessite com els mòduls de congelador GLACIER i MERLIN.[66]
La Dragon utilisa un disseny a prova de radiació en els components i el software que configuren els ordenadors de vol. El sistema utilisa tres parells d'ordenadors que es comproven entre ells. En el cas d'un error a causa de la radiació una de les parelles d'ordenadors es reinicia.[24] Incloent als sis ordenadors principals s'utilisen 18 ordenadors de triple processador.[24]
Variants i derivats
[editar | editar còdic]DragonLab
[editar | editar còdic]Quan no s'utilisa per a missions de la NASA a la ISS la versió no tripulada de la Dragon es diu DragonLab.[54] És reutilisable i pot dur càrrega presurizada i sense presurizar. Els seus subsistema inclouen energia, propulsió, control tèrmic, ordenadors de vol, comunicacions, protecció tèrmica, sistema de navegació i els encarregats de la reentrada, descens i recuperació.[67] Té capacitat d'una massa d'envolament de 6 000 kg, i una massa d'aterrisage de 3 000 kg.[67] En novembre de 2014 dos missions d'este tipo apareixien llistades en 2016 i 2018.[68] Abdós varen ser retirades a principis de 2017 sense declaracions oficials de SpaceX.[69] Les empreses nortamericana i americana "Biosatellites" i "Bion satellites" continuen prestant estos servicis.
Les següents especificacions es varen publicar en la pàgina de SpaceX per a les missions "DragonLab". Les especificacions per a la versió de la NASA no estaven incloses.[67]
Caixco presurizado
[editar | editar còdic]- 10 m³ de volum de càrrega útil interior presurizado ambientalment controlat.[67]
- Entorn a brode: 10-46 °C; Humitat relativa de 25 75%; pressió de l'aire de 13,9 14,9 psia (958,4 1027 hPa).[67]
Baïa de sensors no presurizada (recuperable)
[editar | editar còdic]- 0,1 m³ de volum de càrrega útil sense presurizar.
- La trampilla del compartimiento de sensors s'obri despuix de l'inserció orbital per a permetre l'accés total del sensor a l'ambient de l'espai exterior i es tanca abans de la reentrada en l'atmòsfera de la Terra.[67]
Maleter sense presurizar (no recuperable)
[editar | editar còdic]- Volum de càrrega útil de 14 m³ en el maleter de 2,3 m, a popa de l'escut del caixco a pressió, en una extensió opcional del maleter fins a 4,3 m de llongitut total el volum de càrrega aumenta a 34m³.[67]
- Soporta sensors i obertures a l'espai de fins a 3,5 m de diàmetro.[67]
Sistemes d'energia, comunicació i control
[editar | editar còdic]- Energia: dos panels solars en un promig d'1.500 W i un pico de 4.000 W a 28 i 120 VDC.[67]
- Comunicacions: estàndart comercial RS-422 i estàndart militar 1553, ademés de comunicacions Ethernet per al servici de càrrega direccionable per IP.
- Enllaç ascendent: 300 kbps.[67]
- Telemetría / enllaç descendent: estàndart de 300 Mbit/s, telemetría de banda S tolerant de fallos i transmissors de video.[67]
Dragon 2: Tripulació i Càrrega
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Dragon 2.
SpaceX ha desenrollat la Dragon 2 per a substituir a la Dragon dissenyada des de zero per a dur passagers i càrrega. Podrà dur fins a sèt astronautes o una mescla d'astronautes i càrrega a l'òrbita terrestre baixa.[70] L'escut de la Dragon 2 està dissenyat per a soportar reentradas a velocitats de missions Llunars o Marcianes.[55] SpaceX va entrar en varis contractes en el govern d'Estats Units per a desenrollar la nau, entre ells el CCDev 2 en 2011 i el CCiCap en agost de 2014. La fase dos de el CRS utilisarà càpsules Dragon 2 Càrrec que carix d'assents, sistemes de soport vital i interfaços de control.[71]
Ret Dragon
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ret Dragon (nau espacial).
Ret Dragon va ser una versió cancelada de la Dragon que s'havia propost per a volar més allà de l'òrbita terrestre fins a marte a través d'espai interplanetario. Ademés dels plans privats de SpaceX l'Ames Research Center de la NASA havia desenrollat un concepte cridat Ret Dragon: una missió de baix cost a Mart que usaria un Falcon Heavy com a vehícul de llançament i d'injecció trans-marciana, i la càpsula basada en la Dragon per a entrar en l'atmòsfera de Mart. El concepte es va planejar originalment per al 2018 i més vesprada per al 2022 pero mai va aplegar a solicitar-se finançació dins de la NASA.[72] La missió hauria estat dissenyada per a dur mostres de Mart a la Terra a una fracció del cost de la missió de la NASA que en 2015 s'havia presupostat en US$6,000 millons.[72]
El 27 d'abril de 2016, SpaceX va anunciar que planejava llançar una Dragon modificada a Mart en 2018.[73][74] No obstant, Musk va cancelar el programa Ret Dragon en juliol de 2017 per a centrar-se en desenrollar el sistema Starship en el seu lloc.[75][76] La Ret Dragon hauria realisat totes les funcions d'entrada, descens i aterrisage per a dur càrregues d'una tonellada a la superfície de Mart sense utilisar un paracaigudes. Anàlisis preliminars varen mostrar que la resistència aerodinàmica de la càpsula seria suficient per a decelerar el descens a velocitats manejables pels SuperDraco en un aterrisage propulsado.[77][78]
Dragon XL
[editar | editar còdic]El 27 de març de 2020, SpaceX va revelar la Dragon XL, una nau de reabastecimiento en l'objectiu de dur càrrega presurizada, experiments i atres materials a l'estació Llunar Gateway baix el contracte de Servicis Llogístics de la Gateway "Gateway Logistics Services" (GLS).[79] L'equipament dut en la Dragon XL podria incloure materials arreplegats de la superfície, trages espacials i atres necessitats dels astronautes en l'estació i la superfície segons la NASA. Es llançarà en un Falcon Heavy des del Complex de llançament 39A en el Centre espacial John F. Kennedy en Florida. La Dragon XL permaneixerà en l'estació de sis a dotze mesos cada volta, mentres els quals les càrregues d'investigació es poden operar remotament encara que no hi haja tripulació a bordo.[80] S'espera que la capacitat de càrrega siga superior a les 5 tonellades a l'òrbita llunar.[81]
Llista de missions
[editar | editar còdic]En la llista s'inclouen missions programades o completades i en les dates de llançament en UTC.
| Missió | Nº de càpsula[82] | Data de llançament (UTC) | Notes | Temps en la ISS (dd hh) |
Resultat |
|---|---|---|---|---|---|
| SpX-C1 | C101[83] | 8 de decembre de 2010[84] | Primera missió de la Dragon, segon llançament del Falcon 9. Es varen provar les maniobres orbitales i la reentrada de la Dragon. Despuix de ser recuperada la càpsula es va expondre en les oficines de SpaceX.[83] | Plantilla:Cela | Plantilla:Celacita requerida |
| SpX-C2+ | C102 | 22 de maig de 2012[31] | Primera missió en una càpsula completa, primera trobada i atraque en la ISS. Despuix de ser recuperada es va expondre en el Centre espacial John F. Kennedy.[85] | 5d 16h | Plantilla:Cela[37] |
| SpX-1 | C103 | 8 d'octubre de 2012[4] | Primera missió operacional en el CRS per a la NASA. El Falcon 9 va sofrir un problema parcial en un motor pero va poder dur la Dragon a l'òrbita correcta. Una càrrega secundària no va tindre tanta sòrt.[86][5][87] | Plantilla:Nobr | Plantilla:Cela; anomalia en el llançament[88] |
| SpX-2 | C104 | 1 de març de 2013[89][90] | Primer llançament de la Dragon utilisant el maleter per a dur càrrega.[65] Va haver un problema en els propulsors de la nau que es va solucionar en òrbita poc despuix del llançament i es va corregir l'òrbita,[89] el problema va resultar en un retart en l'atraque en la ISS d'un dia.[91][92] La Dragon amerizó correctament en l'Oceà Pacífic el 26 de març.[93] | 22d 18h | Plantilla:Cela; anomalia en la nau[89] |
| SpX-3 | C105 | 18 d'abril de 2014[94][95] | Primer llançament de la Dragon redissenyada per a proveir més energia a les càrregues que la necessiten.[66] El llançament es va pospondre al 18 d'abril per una fuga de heli. | 27d 21h | Plantilla:Cela[96] |
| SpX-4 | C106.1[97] | 21 de setembre de 2014[98] | Primer llançament en una càrrega viva, 20 rates com a part d'un experiment de la NASA per a estudiar els efectes de vols de llarga duració.[99] | 31d 22h | Plantilla:Cela[100] |
| SpX-5 | C107 | 10 de giner de 2015[98] | La càrrega a bordo va canviar pel fallo en el llançament de la Cygnus CRS Orb-3.[101] Va dur l'experiment Cloud Aerosol Transport System. | 29d 03h | Plantilla:Cela |
| SpX-6 | C108.1[97] | 14 d'abril de 2015 | Amerizó el 21 de maig de 2015. | 33d 20h | Plantilla:Cela |
| SpX-7 | C109 | 28 de juny de 2015[102] | Esta missió devia haver dut el primer dels IDA que modificarien el APAS-95 dels PMA al nou estàndart internacional. La càrrega es va perdre despuix d'un accident que va resultar en l'explosió de l'eixida. La càpsula va sobreviure a l'explosió i si haguera obert els paracaigudes hi hauria amerizado sense problema pero el software no tenia en conte esta situació.[103] | Plantilla:Cela | Plantilla:Cela |
| SpX-8 | C110.1 | 8 d'abril de 2016[104] | Va dur el mòdul BEAM de Bigelow en el maleter.[105] Va retornar en les mostres biològiques de l'astronauta Scott Kelly despuix de la seua missió d'un any de duració en la ISS.[106] | 30d 21h | Plantilla:Cela[107] |
| SpX-9 | C111.1 | 18 de juliol de 2016[108] | Va dur el IDA-2 per a adaptar el PMA-2 a l'estàndart internacional. Va ser la volta que la Dragon va estar més temps en l'espai. | 36d 6h | Plantilla:Cela |
| SpX-10 | C112.1 | 19 de febrer de 2017[109] | Primer llançament des de el LC-39A des del STS-135 a mitan de 2011. L'atraque en la ISS es va retardar per problemes de software.[110] | 23d 8h | Plantilla:Cela[111] |
| SpX-11 | C106.2 Plantilla:Abbr[97] | 3 de juny de 2017 | La primera missió en volar en una càpsula reacondicionada (utilisada originalment en la CRS-4). | 27d 1h | Plantilla:Cela[112] |
| SpX-12 | C113.1 | 14 d'agost de 2017 | Última missió en estrenar una càpsula. | Plantilla:Interval temps | Plantilla:Cela |
| SpX-13 | C108.2 ♺[97] | 15 de decembre de 2017[113] | Segona reutilisació d'una Dragon. Primera missió de la NASA en volar en una Falcon 9 reutilisat.[113] | Plantilla:Interval temps | Plantilla:Cela |
| SpX-14 | C110.2 ♺ | 2 d'abril de 2018 | Tercera reutilisació, solament va necessitar canviar el maleter, l'escut i els paracaigudes.[114] Va retornar en més d'1 815 kg de càrrega.[115] | Plantilla:Interval temps | Plantilla:Cela |
| Plantilla:Nobr | C111.2 ♺[116] | 29 de juny de 2018[117] | Quarta reutilisació. | Plantilla:Interval temps | Plantilla:Cela[118] |
| SpX-16 | C112.2 ♺[119] | 5 de decembre de 2018[120] | Quinta reutilisació. El Falcon 9 no va poder aterrisar per un problema en el sistema hidràulic de direcció.[120] | Plantilla:Interval temps | Plantilla:Cela[121] |
| SpX-17 | C113.2 ♺[122] | 4 de maig de 2019[122] | Sexta reutilisació. | Plantilla:Interval temps | Plantilla:Cela[123] |
| SpX-18 | C108.3 ♺[124] | 24 de juliol de 2019[125] | Sèptima reutilisació | Plantilla:Interval temps | Plantilla:Cela |
| SpX-19 | C106.3 ♺[126] | 5 de decembre de 2019[127] | Octava reutilisació. | Plantilla:Interval temps | Plantilla:Cela |
| SpX-20 | C112.3 ♺[128] | 7 de març de 2020[129] | Novena reutilisació. Últim llançament d'esta versió de la Dragon (Dragon 1), a partir d'este s'utilisarà la Dragon 2.[9] | Plantilla:Interval temps | Plantilla:Cela |
Vore també
[editar | editar còdic]Vehículs comparables
[editar | editar còdic]Càrrega
[editar | editar còdic]- Automated Transfer Vehicle
- Cygnus (nau espacial)
- Dream Chaser
- H-II Transfer Vehicle (HTV)
- Progress (nau espacial)
- Soyuz GVK
Tripulats
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «SpaceX’s Dragon captured by ISS, preparing for historic berthing». NASASpaceflight.com.
- ↑ Chang, Kenneth (25 May 2012). «Space X Capsule Docks at Space Station». New York Claves. Consultat el 25 May 2012.
- ↑ «SpaceX's Dragon Docks With Space Station—A First». National Geographic. Consultat el 28 May 2012.
- ↑ 4,0 4,1 «Falcon 9 undergoes pad rehearsal for d'octubre de launch». Spaceflight Now. Consultat el 12 de setembre de 2012.
- ↑ 5,0 5,1 «Worldwide Launch Schedule». Spaceflight Now. Consultat el 12 de setembre de 2012.
- ↑ «Press Briefed on the Next Mission to the International Space Station». NASA. Consultat el 11 d'abril de 2012.
- ↑ «NASA Taps SpaceX, Orbital Sciences to Haul Carregue to Space Station». Space.com. Consultat el 1 de març de 2011.
- ↑ Mark Carreau. SpaceX Advances Space Hardware Reuse With Latest Flight, Aviation Week Network.
- ↑ 9,0 9,1 «Falcon 9 launches final first-generation Dragon».
- ↑ «5 Fun Facts About Private Rocket Company SpaceX». Space.com. Consultat el 26 May 2012.
- ↑ 11,0 11,1 Berger, Brian. «SpaceX building reusable crew capsule». NBC News. Consultat el 9 de decembre de 2010.
- ↑ 12,0 12,1 [enllaç trencat]
- ↑ Thorn, Valin. «Commercial Crew & Càrrec Program Overview». NASA. Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2012. Consultat el 15 d'abril de 2012.
- ↑ 14,0 14,1 Boyle, Alan. SpaceX, Rocketplane win spaceship contest. Recuperate le 18 de decembre de 2011.
- ↑ 15,0 15,1 [enllaç trencat]
- ↑ Bergin, Chris. Orbital beat a dozen competitors to win NASA COTS contract, NASASpaceflight.com. Recuperate le 18 de decembre de 2011.
- ↑ 17,0 17,1 [enllaç trencat]
- ↑ [enllaç trencat](original link is dead; see versió at businesswire (accessed 1 de setembre de 2015)
- ↑ Chaikin, Andrew (de giner de 2012). 1 visionary + 3 launchers + 1,500 employees = ? : Is SpaceX changing the rocket equation?. Recuperate le 13 de novembre de 2011. Archivate ab le original le 18 de decembre de 2011.|2=http://www.airspacemag.com/space-exploration/Visionary-Launchers-Employees.html?c=i&page=2}}
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Update: 23 de setembre de 2009 [1] archivat en Wayback Machine.. SpaceX.com. Retrieved 9 de novembre de 2012.
- ↑ 22,0 22,1 Bergin, Chris (28 de març de 2010). «SpaceX announce successful activation of Dragon’s CUCU onboard ISS». NASASpaceflight.com. Consultat el 27 d'abril de 2012.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ 24,0 24,1 24,2 Svitak, Amy. Dragon's "Radiation-Tolerant" Design. Recuperate le 20 d'agost de 2015.
- ↑ «Serra Nevada Corp. joins SpaceX and Orbital ATK in winning NASA resupply contracts». Washington Post (14 de giner de 2016).
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ "Private space capsule's maiden voyage ends with a splash". BBC News. 8 de decembre de 2010. Retrieved 16 de novembre de 2011.
- ↑ «STS-133: SpaceX’s DragonEye set for clapix installation on Discovery». NASASpaceflight.com. Consultat el 24 d'abril de 2013.
- ↑ «NASA Statements on FAA Granting Reentry License To SpaceX», 22 de novembre de 2010. Consultat el 24 d'abril de 2013.
- ↑ 31,0 31,1 «SpaceX Launches Private Capsule on Historic Trip to Space Station». Space.com.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ "ISS welcomes SpaceX Dragon". Wired. 25 May 2012. Retrieved 13 de setembre de 2012.
- ↑ «SpaceX’s Dragon already achieving key milestones following Falcon 9 ride». NASASpaceflight.com. Consultat el 23 May 2012.
- ↑ «NASA ISS On-Orbit Status 22 May 2012». NASA via SpaceRef.com. Archivat des d'el original, el 1 d'octubre de 2021. Consultat el 23 May 2012.
- ↑ Pierrot Durand. «Càrrec Aboard Dragon Spacecraft to Be Unloaded On May 28». French Tribune. Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2015. Consultat el 12 d'agost de 2020.
- ↑ 37,0 37,1 «Splashdown for SpaceX Dragon spacecraft». BBC.
- ↑ «SpaceX Dragon Capsule opens new era». Reuters via BusinessTech.co.za. Consultat el 27 d'abril de 2013.
- ↑ "NASA Administrator Announces New Commercial Crew And Carregue Milestones"
- Archivat el 23 de agost de 2012 archivat en Wayback Machine.. NASA. 23 d'agost de 2012. Retrieved 4 de setembre de 2012.
- ↑ «SpaceX CRS-12 missió menges to a close with Dragon's splashdown».
- ↑ Foust, Jeff. SpaceX to reuse Dragon capsules on carregue missions, SpaceNews. Recuperate le 11 de novembre de 2017.
- ↑ Gebhardt, Chris. SpaceX static fires CRS-11 Falcon 9 Sunday ahead of ISS missió, NASASpaceFlight.com.
- ↑ «SpaceX’s CRS-11 Dragon captured by Station for a second clave – NASASpaceFlight.com».
- ↑ «SpaceX – Commercial Crew Development (CCDEV)» (video). Consultat el 19 d'agost de 2016.
- ↑ "NASA expects a gap in commercial crew funding". Spaceflightnow.com. 11 d'octubre de 2010. Retrieved 28 de febrer de 2011.
- ↑ «This Week in Space interview with Elon Musk». Spaceflight Now.
- ↑ «Elon Musk's SpaceX presentation to the d'agost deine panel». YouTube (de juny de 2009). Consultat el 27 d'abril de 2013.
- ↑ Rosenberg, Zach. «Boeing details bid to win NASA shuttle replacement». FlightGlobal. Consultat el 15 d'abril de 2012.
- ↑ «Commercial Crew Integrated Capability». NASA. Consultat el 25 de giner de 2012.
- ↑
- REDIRECCIÓN Plantilla:Cita video
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Fibersim helps SpaceX manufacture composite parts for Dragon spacecraft». ReinforcedPlastics.com. Archivat des d'el original, el 16 de setembre de 2014. Consultat el 11 de giner de 2013.
- ↑ «Production at SpaceX». SpaceX. Archivat des d'el original, el 13 de març de 2016. Consultat el 29 de setembre de 2013.
- ↑ 54,0 54,1 54,2 «Dragon Overview». SpaceX. Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2011. Consultat el 16 d'abril de 2012.
- ↑ 55,0 55,1 Clark, Stephen. «Second Falcon 9 rocket begins arriving at the Cape». Spaceflight Now. Consultat el 16 de juliol de 2010.
- ↑ 56,0 56,1 «SpaceX Updates — de decembre de 10, 2007». SpaceX. Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2013. Consultat el 11 de decembre de 2007.
- ↑ Second Falcon 9 rocket begins arriving at the Cape, Spaceflight Now. Recuperate le 4 de febrer de 2013.
- ↑ «SpaceX CRS-2 Dragon return timeline». Spaceflightnow. Consultat el 13 d'abril de 2013. «The unpressurized trunk section of the Dragon spacecraft separates. The trunk is designed to burn up on re-entry, while the pressurized capsule returns to Earth intact.»
- ↑ Jones, Thomas D.. “Tech Watch — Resident Astronaut”. Popular Mechanics 183 (12). ISSN 0032-4558.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Bergin, Chris (12 d'abril de 2012). «ISS translates robotic assets in preparation to greet SpaceX’s Dragon». NASASpaceflight.com. Consultat el 15 d'abril de 2012.
- ↑ «SpaceX Dragon Air Circulation System». SpaceX / American Institute of Aeronautics and Astronautics (2011). Consultat el 15 d'abril de 2012.
- ↑ «juliol de_2010.pdf NASA Advisory Council Space Operations Committee». NASA (de juliol de 2010). Consultat el 15 d'abril de 2012.
- ↑ «"The ISS CRS contract (signed 23 de decembre de 2008)"». Archivat des d'el original, el 22 de febrer de 2017. Consultat el 12 d'agost de 2020.
- ↑ 65,0 65,1 Bergin, Chris. «Dragon enjoying ISS stay, despite minor issues – Falcon 9 investigation begins». NASASpaceflight.com. Consultat el 21 d'octubre de 2012. «CRS-2 will debut the use of Dragon’s Trunk section, capable of delivering unpressurized càrrec, prior to the payload being remogau by the ISS' robotic assets after berthing.»
- ↑ 66,0 66,1
- REDIRECCIÓN Plantilla:Cita video
- ↑ 67,00 67,01 67,02 67,03 67,04 67,05 67,06 67,07 67,08 67,09 67,10 [enllaç trencat]
- ↑ «Launch Manifest». Hawthorne, Califòrnia: SpaceX (2011). Archivat des d'el original, el 20 de novembre de 2014. Consultat el 11 de decembre de 2014.
- ↑ «Launch Manifest». SpaceX. Archivat des d'el original, el 14 d'abril de 2009. Consultat el 11 de decembre de 2014.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Clark, Stephen (2 d'agost de 2019). «SpaceX to begin flights under new carregue resupply contract next year» (en en-us).
- ↑ 72,0 72,1 Wall, Mike. 'Ret Dragon' Mars Sample-Return Mission Could Launch by 2022, Space.com. Recuperate le 20 de setembre de 2015.
- ↑ Plantilla:Cite tweet
- ↑ «Exploring Together». Consultat el 27 d'abril de 2016.
- ↑ Berger, Eric (19 de juliol de 2017). «SpaceX appears to have pulled the plug on its Ret Dragon plans». arstechnica.com.
- ↑ Grush, Loren. Elon Musk suggests SpaceX is scrapping its plans to land Dragon capsules on Mars, The Verge.
- ↑ Wall, Mike. «'Ret Dragon' Mission Mulled as Cheap Search for Mars Life». Space.com. Consultat el 1 May 2012.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Potter, Siguen. «NASA Awards Artemis Contract for Gateway Logistics Services».
- ↑ «NASA picks SpaceX to deliver carregue to Gateway station in llunar orbit – Spaceflight Now». Consultat el 28 de març de 2020.
- ↑ «Dragon XL revealed as NASA ties SpaceX to Llunar Gateway supply contract». Consultat el 28 de març de 2020.
- ↑ http://space.skyrocket.de/doc_sdat/dragon.htm
- ↑ 83,0 83,1 http://space.skyrocket.de/doc_sdat/dragon-c1.htm
- ↑ «SpaceX Launches Success with Falcon 9/Dragon Flight». NASA. Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2015. Consultat el 11 d'abril de 2012.
- ↑ Plantilla:Cite tweet
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Private Spacecraft to Launch Space Station Carregue on 7 Oct.». LiveScience.
- ↑ SpaceX capsule returns with safe landing in Pacific, BBC. Recuperate le 23 de decembre de 2012.
- ↑ 89,0 89,1 89,2 «Dragon Spacecraft Glitch Was 'Frightening,' SpaceX Chief Elon Musk Says». Space.com. Consultat el 2 de març de 2013.
- ↑ «Dragon Mission Report». Spaceflight Now. Consultat el 15 de novembre de 2012.
- ↑ «NASA says SpaceX Dragon is safe to dock with the International Space Station on Sunday». The Verge. Consultat el 2 de març de 2013.
- ↑ «SpaceX hits snag; Dragon capsule won't dock with space station on schedule». WKMG TV. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2013. Consultat el 1 de març de 2013.
- ↑ «SpaceX Dragon carregue ship splashes into Pacific». Boston Globe. Consultat el 28 de març de 2013.
- ↑ «de/ Range Realigns – SpaceX CRS-3 missió targets d'abril de 14». NASASpaceflight.com. Consultat el 4 d'abril de 2014.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «[SpaceX Launch of SpaceX's Dragon CRS-3 Spacecraft on Falcon 9v1.1 Rocket]». SpaceVids.tv. Consultat el 18 d'abril de 2014.
- ↑ 97,0 97,1 97,2 97,3 https://www.nasaspaceflight.com/2018/01/spacexs-crs-13-dragon-home/
- ↑ 98,0 98,1 «Spaceflight Now Tracking Station». spaceflightnow.com. Consultat el 8 d'agost de 2014.
- ↑ «SpaceX Dragon Flying Mice in Space & More for NASA». Space.com. Consultat el 18 d'octubre de 2014.
- ↑ «Space X Dragon capsule returns to Earth – CRS-4 Mission ends with a splash!».
- ↑ «LAUNCH OF SPACEX’S CRS-5 MISSION SLIPS TO 16 DEC., IMAGES OF LANDING 'BARGE' EMERGE». Spaceflight Insider. Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2015. Consultat el 22 de novembre de 2014.
- ↑ «Spaceflight Now Launch Schedule». spaceflightnow.com. Consultat el 5 de febrer de 2015.
- ↑ Bergin, Chris. Saving Spaceship Dragon – Software to provide contingency chute deploy, NASASpaceFlight.com.
- ↑ «Rocket Launch Viewing Guide for Cape Canaveral – Atles 5, Delta 4 & Falcon 9». Archivat des d'el original, el 9 de febrer de 2016. Consultat el 6 de febrer de 2016.
- ↑ Lindsey, Clark. NASA and Bigelow release details of expandable module for ISS, NewSpace Watch. Recuperate le 24 de giner de 2013.
- ↑ https://spaceflightnow.com/2016/05/11/càrrec-carrying-dragon-spaceship-returns-to-earth/
- ↑ «Dragon Splashdown», SpaceX. Consultat el 12 d'agost de 2020.
- ↑ «Worldwide Launch Schedule». Consultat el 20 de juny de 2016.
- ↑ «Dragon Launches to Station, Arrives Wednesday».
- ↑ https://twitter.com/13ericralph31/status/989732014407368704
- ↑ «SpaceX’s Dragon supply carrier wraps up 10th missió to space station». Consultat el 19 de març de 2017.
- ↑ SpaceX’s first re-flown Dragon capsule successfully returns to Earth, Tech Crunch. Recuperate le 3 de juliol de 2017.
- ↑ 113,0 113,1 Graham, William (14 de decembre de 2017). «Flight proven Falcon 9 launches previously flown Dragon to ISS». NASASpaceFlight.com. Consultat el 15 de giner de 2018.
- ↑ https://www.teslarati.com/spacex-experimental-water-landing-falcon-9-test/
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2018. Consultat el 12 d'agost de 2020.
- ↑ https://twitter.com/SpaceX/status/1010644009964920832
- ↑ Cooper, Ben. «Rocket Launch Viewing Guide for Cape Canaveral». Archivat des d'el original, el 9 de febrer de 2016.
- ↑ Clark, Stephen. SpaceX carregue capsule menges back to Earth from space station, Spaceflight Now.
- ↑ «SpaceX CRS-16 Dragon Resupply Mission». SpaceX. Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2018.
- ↑ 120,0 120,1 Lewin, Sarah. «SpaceX Launches Dragon Carregue Ship to Space Station, But Misses Rocket Landing». Space.com.
- ↑ Bergin, Chris. CRS-16 Dragon returns to Earth following ISS departure, NASA SpaceflightNow.
- ↑ 122,0 122,1 Ralph, Eric (4 May 2019). «SpaceX gives infrared glimpse of Falcon 9 landing after successful Dragon launch».
- ↑ Bergin, Chris. CRS-17 Dragon returns home from ISS missió, NASA SpaceflightNow.
- ↑ Plantilla:Cite tweet
- ↑ «Launch Schedule». Spaceflight Now. Consultat el 19 de juliol de 2019.
- ↑ Plantilla:Cite tweet
- ↑ «Launch Schedule». Spaceflight Now. Consultat el 5 de decembre de 2019.
- ↑ Plantilla:Cite tweet
- ↑ «Launch Schedule - Spaceflight Now». Consultat el 11 de giner de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «SpaceX Dragon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.