Anar al contingut

Falcon Heavy

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Falcon Heavy (FH) («Falcó Pesat»), anteriorment conegut com Falcon 9 Heavy, és un vehícul de llançament espacial superpesado reutilisable, dissenyat i fabricat per SpaceX. El Falcon Heavy és una variant del llançador Falcon 9 i consistix en un núcleu d'eixida Falcon 9 reforçat, en atres dos núcleus de Falcon 9 com a eixides acceleradores adicionals.[1] Açò aumentarà la càrrega útil de l'òrbita terrestre baixa (OTB) a 64 tonellades, comparat en 22,8 tonellades d'un Falcon 9. Falcon Heavy va ser dissenyat des del principi per a dur als sers humans a l'espai, i permetria missions en tripulació a la Lluna o Mart.

Despuix de l'investigació del fracàs de Falcon 9 CRS-7 en 2015, els repetits retarts en el desenroll d'eixides, i donat un manifest de llançament de Falcon 9 molt ocupat en 2016, el llançament del primer Falcon Heavy va tindre lloc el 6 de febrer de 2018.[2]

Història

SpaceX realisa un event en 2011 per a inaugurar la construcció d'una plataforma de llançament del Falcon Heavy en la base aérea de Vandenberg AFB SLC-4E.

Concepte

Elon Musk va mencionar per primera volta Falcon Heavy en una notícia de setembre de 2005, referint-se a una solicitut del client de 18 mesos abans.[3] S'havien explorat vàries solucions usant el planejat Falcon 5, pero l'única iteraació rendable i fiable va ser una que va usar una primera etapa de 9 motors - el Falcon 9. Una exploració més profunda de les capacitats del vehícul nocional Falcon 9 va conduir a un Falcon 9 Heavy: "Agregant a la primera etapa dos acceleradors adicionals, com la Delta IV Heavy, nos va permetre colocar al voltant de 25 tonellades en LEO - més que qualsevol vehícul de llançament en us hui".

En este moment el Falcon 1 no hi havia vist el seu primer vol encara, pero SpaceX tenia l'intenció d'utilisar una flota composta per les variants 1, 5, 9 i Heavy, utilisant el mateix motor Merlin en tots els vehículs per a conseguir aforros de costs i fiabilitat a través de la producció en massa.

Desenroll

Com el Falcon Heavy es basava en núcleus i motors comuns, el desenroll posterior va seguir al del Falcon 9.

En agost de 2008, SpaceX tenia com a objectiu el primer llançament de Falcon 9 en el segon trimestre de 2009, i "Falcon 9 Heavy seria en un parell d'anys". Parlant en la Conferència de la Societat Mart 2008, Elon Musk també va dir que una etapa superior alimentada en hidrogen seguiria 2-3 anys més tarde (teoria 2013).[4]


En abril de 2011, les capacitats del vehícul Falcon 9 i el seu rendiment varen ser millor compreses, SpaceX havent completat dos exitoses missions de demostració a LEO, una de les quals va incloure el reinicie del motor de segona etapa. En una roda de prensa en el National Press Club en Washington D. C. El 5 d'abril de 2011, Elon Musk va declarar que Falcon Heavy "duria més càrrega útil a òrbita o a velocitat d'escape que qualsevol atre vehícul de l'història, a banda de l'eixida llunar Saturn V, que va ser desmantellat despuix del programa Apollo. Tant per al govern com per a les missions espacials comercials".[5]

En l'esperat aument de la demanda d'abdós variants, SpaceX planejava expandir la seua fàbrica ", a mida que alvancem cap a la capacitat de produir una primera etapa de Falcon 9 o un reforzador de Falcon Heavy cada semana i una etapa superior cada dos semanes".[6]

SpaceX apuntava a finals de 2012 per a l'integració de l'almohadilla de l'eixida de demostració de Falcon Heavy en el seu lloc de llançament de la costa oest, Base de la Força Aérea de Vandenberg, Califòrnia, seguit pel seu primer llançament en 2013.[7] Per a acomodar a Falcon 9 i Heavy, el Complex de Llançament 4 en Vandenberg estava sent demolit com a part d'una actualisació de la plataforma.

En 2015, SpaceX va anunciar una série de canvis en l'eixida Falcon Heavy, que varen treballar en paralel en l'actualisació del vehícul de llançament Falcon 9 v1.1.[8]

En abril de 2015, SpaceX va enviar a la "Força Aérea dels Estats Units una carta d'intencions actualisada el 14 d'abril descrivint un procés de certificació per a la seua eixida Falcon Heavy per a llançar satèlits de seguritat nacional". El procés inclou tres vols exitosos del Falcon Heavy, incloent dos vols consecutius en èxit, i afirma que Falcon Heavy pot estar llest per a volar càrregues útils de seguritat nacional per a 2017.[9]


En setembre de 2015, afectat pel fracàs del vol 19 del Falcon 9 en juny, SpaceX va reprogramar el primer vol de Falcon Heavy per a abril / maig de 2016,[10] pero per a febrer de 2016 s'havia traslladat a finals de 2016. El vol devia ser Llançat des del remodelat Kennedy Space Center Llançament Complex 39A.[11][12] En agost de 2016, el vol de demostració es va traslladar a principis de 2017,[13] i després a l'estiu de 2017. Atres missions varen ser reprogramades en conseqüència.

Un segon vol de demostració està programat per al 30 de setembre de 2017 en la càrrega útil de la Força Aérea d'Estats Units STP-2.[14] Les missions operacionals de GTO per a Intelsat i Inmarsat, que varen ser planejades per a finals de 2017, varen ser traslladades a la versió d'eixida Full Thrust de Falcon 9, ya que es va fer lo suficientment potent com per a alçar eixes pesades càrregues útils en la seua configuració desechable. La primera missió comercial de GTO està programada en 2018 per a Arabsat.[15]

El 29 de decembre de 2016, SpaceX va llançar una foto mostrant l'interetapa del Falcon Heavy en la sèu de la companyia en Hawthorne, Califòrnia.[16]

Capacitats

El Falcon Heavy cau en la gama de sistemes de llançament "súper pesats" baix el sistema de classificació usat per un panel de revisió de vol espacial humà de la NASA.[17]


El concepte inicial preveu càrregues útils de 25 tonellades a LEO, pero per a abril de 2011 es proyectava ser de fins a 53.000 quilograms (117.000 lb)[18] en càrregues útils de GTO de fins a 12,000 quilograms (26.000 lb),[19] Informes posteriors en 2011 varen proyectar majors càrregues útils més allà de LEO, incloent 19.000 quilograms (42.000 lliures) a l'òrbita de la transferència geoestacionaria,[20] 16.000 quilograms (35.000 lliures) a la trayectòria translunar, i 14.000 quilograms (31.000 lliures) en una òrbita trans Marciana a Mart,[21][22] SpaceX va alçar la càrrega útil proyectada de GTO per a Falcon pesat fins a 21.200 quilograms (46.700 lliures).[23] En abril de 2017, la càrrega útil de LEO proyectada per a Falcon Heavy va ser aumentada de 54.400 quilograms (119.900 lliures) a 63.800 quilograms (140.700 lliures) . La càrrega útil màxima es conseguix quan l'eixida vola un perfil de llançament completament desechable, no recuperant cap dels tres propulsors de primera etapa.[24]

Historial de càrrega útil Falcon Heavy Falcon 9
Ago. 2013
fins a abril de 2016 		De maig de 2016
a març de 2017 		Des d'abril de 2017
LEO (28,5°) 53.000 kg 54.400 kg 63.800 kg 22.800 kg
GTO (27°) 21.200 kg 22.200 kg 26.700 kg 8.300 kg
Mart 13.200 kg 13.600 kg 16.800 kg 4.020 kg
Plutó - 2.900 kg 3.500 kg

Disseny

D'esquerra a dreta, Falcon 1, Falcon 9 v1.0, tres versions de Falcon 9 v1.1, tres versions de Falcon 9 v1.2 (Full Thrust), Falcon 9 Block 5 en carenat i en càpsula Dragon, i Falcon Heavy.


La configuració pesada consistix en un Falcon 9 estàndart en dos primeres etapes adicionals de Falcon 9 que actuen com a reforços adicionals de propulsió líquida, que és conceptualment similar al llançador pesat EELV Delta IV i propostes per al Atles V HLV i l'eixida russa Angara A5V. Falcon Heavy serà més capaç que qualsevol atra eixida operativa, en una càrrega útil de 64.000 quilograms (141.000 lliures) a òrbita terrestre baixa i 13.600 quilograms (30.000 lliures) a Mart. L'eixida va ser dissenyada per a satisfer o excedir tots els requisits actuals de classificació humana. Els màrgens de seguritat estructurals són 40% per damunt de les càrregues de vol, superior als màrgens del 25% d'atres eixides.

Falcon Heavy va ser dissenyat des del principi per a dur als sers humans a l'espai i restauraria la possibilitat de volar missions tripulades a la Lluna o Mart. La capacitat de càrrega útil, les capacitats i l'espente total del Falcon Heavy són equivalents al concepte de vehícul de llançament Saturn C-3 (1960) per a l'acostament de Earth Orbit Rendezvous a un aterrisage llunar nortamericà.

Primera etapa

La primera etapa està alimentada per tres núcleus derivats de Falcon 9, cada u equipat en nou motors Merlin 1D. Té un espente total a nivell de la mar a l'envolament de 22.819 kN (5.130.000 lbf), gràcies als 27 motors Merlin 1D, mentres que l'espente puja a 24.681 kN (5.549.000 lbf) quan puja fòra de l'atmòsfera.

Els tres núcleus presenten els motors disposts en una forma estructural que SpaceX flama Octaweb, dirigit a racionalisar el procés de fabricació, a on un motor central orientable està rodejat de huit motors fixos en círcul. Cada núcleu inclou quatre pates d'aterrisage extensibles. Per a controlar el descens dels impulsors i el núcleu central a través de l'atmòsfera, SpaceX utilisa chicotetes aletes de reixeta que es despleguen del vehícul despuix de la separació. En acabant de que els propulsors laterals se separen, el motor central de cada impulsor cremarà durant uns segons en la finalitat de controlar la trayectòria en seguritat llunt de l'eixida. Les pates es desplegaran uns segons abans de tocar Terra, aterrisant suaument prop de la zona de llançament. El núcleu central continuarà fins a la separació de l'etapa, despuix de lo que les seues pates es desplegaran i retornaran a una plataforma flotant en l'oceà. Les pates d'aterrisage estan fetes de fibra de carbono d'última generació en panal d'alumini. Les quatre pates es estiban als costats de cada núcleu durant l'envolament i després s'estenen cap a fòra i cap a avall per a l'aterrisage. Tant les aletes de la reixeta com les pates d'aterrisage en el Falcon Heavy estan actualment someses a proves en el vehícul de llançament Falcon 9, que estan destinats a ser utilisats per a l'aterrisage vertical una volta que s'haja completat la missió.

Alimentació creuada del propulsor cancelada

Falcon Heavy havia segut originalment dissenyat en una capacitat única d'alimentació creuada de propulsió, a on alguns dels motors centrals del núcleu són suministrats en combustible i oxidant dels dos núcleus laterals, fins que els núcleus laterals estan casi buits i llests per al primer event de separació. Açò permet que els motors dels tres núcleus s'encenguen en el llançament i funcionen en l'espente complet fins a l'agotament, mentres que deixa el núcleu central en la major part del seu combustible en la separació. El sistema d'alimentació creuada propulsor, malnomenat "escenificació de espárragos", prové d'un disseny propulsor propost en un llibre sobre mecànica orbital per Tom Logsdon. Segons el llibre, un ingenier cridat Ed Keith va falcar el terme "propulsor de espárrago-talle" per als vehículs de llançament que usen la càrrega creuada del propulsor. Elon Musk ha declarat que l'alimentació creuada no està planejada per a ser implementada, a lo manco en la primera versió del Falcon Heavy.

Segona etapa

L'etapa superior està alimentada per un sol motor Merlin 1D modificat per a operació de buit, en un espente de 934 kN (210.000 lbf), una relació d'expansió de 117: 1 i un temps de combustió nominal de 397 segons. Per a major confiabilidad de reinicie, el motor té dos misteres pirofóricos redundantes (TEA-TEB).

L'interetapa, que conecta la part superior i inferior de l'etapa de Falcon 9, és una estructura de fibra de carbono compost d'alumini de base. La separació d'etapes es produïx a través de pinces de separació reutilisables i un sistema empujador neumàtic. Les parets del tanc Falcon 9 i les cúpules estan fetes d'aleació d'alumini-liti. SpaceX utilisa un tanc completament soldat per fricció-agitació. El tanc de segona etapa de Falcon 9 és simplement una versió més curta del tanc de la primera etapa i utilisa majorment les mateixes ferramentes, materials i tècniques de fabricació. Este enfocament reduïx els costs de fabricació durant la producció de vehículs.

Desenroll de tecnologia reutilisable

Falcon Heavy Side Boosters aterrisant en LZ1 i LZ2

Encara que no forma part del disseny inicial del Falcon Heavy, SpaceX està fent un desenroll paralel en un sistema de llançament d'eixides reutilisable que està destinat a ser extensible al Falcon Heavy, recuperant els propulsors i l'etapa central solament.

Al principi, SpaceX havia expressat esperances de que totes les etapes de l'eixida eventualment serien reutilisables. Mentres que no s'estan dedicant esforços per a la tornada de les etapes superiors de Falcon, SpaceX ha demostrat des de llavors la recuperació en terra i en mar de la primera etapa del Falcon 9. Este enfocament és particularment adequat per al Falcon Heavy a on els dos núcleus externs se separen de l'eixida molt abans en el perfil de vol i, per lo tant, abdós es mouen a una velocitat més llenta en l'event de separació inicial.

SpaceX ha indicat que el rendiment del Falcon Heavy a l'òrbita de transferència geosincrónica (GTO) es reduirà per l'adició de la tecnologia reutilisable, pero volaria a un preu de llançament molt més baix. En plena reutilisació en els tres núcleus de reforç, la càrrega útil de GTO serà de 7.000 kg (15.000 lliures). Si només els dos núcleus exteriors volen com a núcleus reutilisables mentres el núcleu central és desechable, la càrrega útil de GTO seria d'aproximadament 14.000 kg (31.000 lb). "Falcon 9 farà satèlits fins a aproximadament 3,5 tonellades, en plena reutilisació de l'etapa de reforç, i Falcon Heavy farà satèlits de fins a 7 tonellades en plena reutilisació de les tres etapes d'impuls", va dir [Musk], referint-se als tres núcleus de reforç de Falcon 9 que comprendran la primera etapa de Falcon Heavy. També va dir que Falcon Heavy podria duplicar el seu eixercite de càrrega útil per a GTO "si, per eixemple, optaramos per descartar el núcleu central".

Finançació de preus i desenroll

En una compareixença en maig de 2004 davant el Comité de Comerç, Ciència i Transport del Senat dels Estats Units, Elon Musk va testificar:

Els plans a llarc determini requerixen el desenroll d'un producte pesat i inclús un super pesat, si hi ha demanda dels clients. Esperem que cada aument de tamany resultaria en una disminució significativa en el cost per lliura a l'òrbita ... En última instància, crec que $ 500 per lliura o menys és molt alcanzable.

Esta meta de $ 500 per lliura ($ 1.100 / kg) declarada per Musk en 2011 representa el 35% del cost del sistema de llançament LEO (Low Earth Orbit) més barat per lliura en un estudi circa-2000: el Zenit, un vehícul de llançament de mig-elevador que pot transportar 14.000 quilograms (30.000 lliures) en LEO .


A partir de març de 2013, els preus de llançament de Falcon Heavy estan per baix de $ 1.000 per lliura ($ 2.200 / kg) a òrbita terrestre baixa quan el vehícul de llançament està transportant el seu pes màxim de càrrega entregada. Els preus publicats per als llançaments de Falcon Heavy s'han mogut alguns d'any en any, en els preus anunciats per a les diverses versions de Falcon Heavy preu de $ 80-125 millons en 2011, $ 83-128M en 2012, $ 77-135M en $ 85M per fins a 6.400 quilograms (14.100 lliures) a GTO (Geostationary Transfer Orbit) en 2014, i $ 90M per fins a 8.000 quilograms (18.000 lliures) a GTO en 2016 (sense preu publicat per a GTO més pesat o cap càrrega útil de LEO) . Els contractes de llançament solen reflectir els preus de llançament en el moment de la firma del contracte.

En 2011, SpaceX va declarar que el cost d'alcançar la baixa òrbita de la Terra podria ser tan baix com US $ 1.000 / lb si una taxa anual de quatre llançaments es pot mantindre, ya partir de 2011 planeja llançar fins a 10 Falcon Heavy i 10 Falcon 9 anualment. [ Un tercer lloc de llançament, destinat exclusivament per a us privat de SpaceX, està previst en Boca Chica prop de Brownsville, Texas. SpaceX espera escomençar la construcció en la tercera instalació de llançament de Falcon Heavy, despuix de la selecció final del lloc, no abans de 2014, en els primers llançaments de l'instalació no abans de 2016. A finals de 2013, SpaceX havia proyectat el vol inaugural de Falcon Heavy per a ser en algun moment en 2014, pero a partir d'abril de 2017 s'espera que el primer llançament ocórrega a principis de 2018, per la llimitada capacitat de fabricació i la necessitat de complir en el Falcon 9 llançar manifest.

El Falcon Heavy s'està desenrollant en capital privat. No es proporciona finançació governamental per al seu desenroll.

A finals de 2013, els preus de SpaceX per al llançament espacial ya eren els més baixos de l'indústria.[25] Els aforros de preus de SpaceX de les seues naus espacials reutilisades, que podrien aplegar fins a un 30%, podrien conduir a una nova era espacial impulsada econòmicament.[26][27]

Llançaments programats i càrregues útils potencials

Falcon Heavy desapega per primera volta el 6 de febrer de 2018
Data/Data prevista Càrrega útil Client Resultat Observacions
6 de febrer de 2018[28] Tesla Roadster de Elon Musk SpaceX Èxit La trilogia de "La fundació" d'Isaac Asimov que va ser anunciat en el directe del llançament del eixida[29][30] i el Tesla Roadster d'Elon Musk reproduint la cançó de Space Oddity de David Bowie (en l'emissió del llançament va sonar per als espectadors Life on Mars?).[31]
25 de juny de 2019, 03:30 UTC[32] USAF STP-2 DoD Èxit El llançament va contar com a propòsit recolzar el procés de certificació EELV de la Força Aérea dels EE. UU. per al Falcon Heavy.[33] Les càrregues útils secundàries inclouen LightSail,[34] Prox-1 nanosatélite,[34] GPIM,[35][36][37] el Deep Space Atomic Clock,[38] sis COSMIC-2 Satèlits,[39][40] i el satèlit ISAT[41] tots en òrbita exitosament.
11 d'abril de 2019, 22:35 UTC [[Arab

Satellite Communications Organization|Arabsat]]

Èxit Satèlit de comunicacions d'Aràbia Saudita.
2019[42] Crew Dragon 2 Ciutadans privats Transferida al Starship Crew Dragon 2, càpsula en dos tripulants privats a bordo. Primers turistes espacials, primers tripulants d'un Falcon Heavy. La missió tindrà una trayectòria cap a la Lluna en tornada lliure.[43]
2023 ViaSat-3[44] ViaSat Satèlit de comunicacions Els satèlits estan destinats a proporcionar conectivitat de banda ampla en velocitats de més de 8 megabits per segon a les llars.
Agost de 2022 Mars Càrrec 1 (cancelada)[45] Space X Transferida al Starship Començ de les missions regulars de càrrega a Mart en la nau espacial Dragon 2. Obert a múltiples càrregues i clients.
?[46] Inmarsat Satèlit de comunicacions
13 d'octubre de 2023, 14:19:43 UTC Psyche Nasa Èxit

Originalment es tenia planejat realisar missions a Mart en la càpsula Ret Dragon, pero el proyecte va ser cancelat en 2017.[47]


El 27 de febrer de 2017, SpaceX va anunciar que dos ciutadans privats havien pagat per a realisar un vol circunlunar a realisar-se en 2018 per mig d'una càpsula Dragon llançada des d'un Falcon Heavy.[48] No obstant, un dia abans del vol inaugural, Musk va declarar que el vol es realisaria per mig d'un sistema combinat Starship/Superheavy.

Vore també

Referències

  1. ↑ [enllaç trencat]
  2. ↑ «[1]». Consultat el 6 de febrer de 2018.
  3. ↑ «June 2005 through September 2005 Update». SpaceX. Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2017. Consultat el 14 de novembre de 2016.
  4. ↑ «Transcript - Elon Musk on the future of SpaceX». Archivat des d'el original, el 15 de març de 2017. Consultat el 15 de novembre de 2016.
  5. ↑ «SpaceX announces launch dona't for FH». Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2011. Consultat el 25 d'agost de 2011. «First launch from our Cape Canaveral launch complex is planned for clapix 2013 or 2014.»
  6. ↑ «F9/DRAGON: PREPARING FOR ISS». SpaceX. Archivat des d'el original, el 15 de novembre de 2016. Consultat el 14 de novembre de 2016.
  7. ↑ «US co. SpaceX to build heavy-lift, low-cost rocket». Reuters. Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2011. Consultat el 5 d'abril de 2011.
  8. ↑ SpaceX Aims To Debut New Version of Falcon 9 this Summer, Space News. Recuperate le 23 de març de 2015.
  9. ↑ SpaceX Sends Air Force an Outline for Falcon Heavy Certification, Space News. Recuperate le 21 d'abril de 2015.
  10. ↑ First Falcon Heavy Launch Scheduled for Spring, Space News. Recuperate le 3 de setembre de 2015.
  11. ↑ «Launch Schedule». Spaceflight Now. Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2016. Consultat el 1 de giner de 2016.
  12. ↑ Foust, Jeff. SpaceX seeks to accelerate Falcon 9 production and launch rates this year, SpaceNews. Recuperate le 6 de febrer de 2016.
  13. ↑ Bergin, Chris. Pad hardware changes preview new era for Space Coast, NASA Spaceflight. Recuperate le 16 d'agost de 2016.
  14. ↑ «SpaceX Falcon Heavy : STP-2 missió» (en anglés). NASA Spaceflight. Consultat el 4 de giner de 2018.
  15. ↑ «Arabsat contracts go to Lockheed Martin, Arianespace and SpaceX». Spaceflight Now. Consultat el 5 de maig de 2015.
  16. ↑ https://www.instagram.com/p/bokwrgqami8/
  17. ↑ HSF Final Report: Seeking a Human Spaceflight Program Worthy of a Great Nation [2] archivat en Wayback Machine., October 2009, Review of U.S. Human Spaceflight Plans Committee, p. 64-66: "5.2.1 The Need for Heavy Lift ... require a “super heavy-lift” launch vehicle ... range of 25 to 40 mt, setting a notional lower limit on the size of the super heavy-lift launch vehicle if refueling is available ... this strongly favors a minimum heavy-lift capacity of roughly 50 mt ..."
  18. ↑ Clark, Stephen. «SpaceX enters the realm of heavy-lift rocketry». Spaceflight Now. Consultat el 4 de juny de 2012.
  19. ↑ [enllaç trencat]
  20. ↑ «SpaceX Brochure». Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2011. Consultat el 14 de juny de 2011.
  21. ↑ «SpaceX Press Conference». SpaceX. Archivat des d'el original, el 28 de març de 2013. Consultat el 16 d'abril de 2011.
  22. ↑ «Feasibility of a Dragon-derived Mars lander for scientific and human-precursor investigations» (PDF). 8m.net. Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2012. Consultat el 14 de maig de 2012.
  23. ↑ «Capabilities & Services». SpaceX (2013). Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2013. Consultat el 25 de març de 2014.
  24. ↑ «Capabilities & Services». SpaceX (2017). Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 2013. Consultat el 5 d'abril de 2017.
  25. ↑ Belfiore, Michael. The Rocketeer. Recuperate le 11 de decembre de 2013.
  26. ↑ Boozer, R.D.. “Rocket reusability: a driver of economic growth”. The Space Review 2014. Recuperate le 25 de març de 2014.
  27. ↑ Messier, Doug. Shotwell: Reusable Falcon 9 Would Cost $5 to $7 Million Per Launch. Recuperate le 15 de giner de 2014.
  28. ↑ Bergin, Chris. SpaceX prepares Falcon 9 for EchoStar 23 launch as SLC-40 targets return, NASASpaceFlight.com.
  29. ↑ «seua-tesla-espacial ». Consultat el 13 de febrer de 2018 (en és).
  30. ↑ «[3]». Consultat el 13 de febrer de 2018.
  31. ↑ «seua-tesla-roadster-a-la-orbit-1820940746 Elon Musk diu que enviarà la seua Tesla Roadster a l'òrbita de Mart el més que ve en un Falcon Heavy».
  32. ↑ «STP-2 Mission» (en en). SpaceX. Archivat des d'el original, el 16 d'abril de 2019. Consultat el 20 de juny de 2019.
  33. ↑ Solar Probe Plus, NASA's ‘Mission to the Fires of Hell,’ Trading Atles 5 for Bigger Launch Vehicle, Space News. Recuperate le 25 de juliol de 2014. "SpaceX, has three Falcon Heavy launches on its manifest between now and 2017: an inaugural demonstration launch planned for 2015 followed in short order by the shared launch of the National Oceanic and Atmospheric Administration’s Deep Space Climate Observatory and the U.S. Air Force’s Space Test Program-2 experimental spacecraft, and a 2017 launch of a commercial communications satellite for Intelsat of Washington and Luxembourg."
  34. ↑ 34,0 34,1 «Lightsail». Planetary Society. Consultat el 21 d'abril de 2015.
  35. ↑ «About Green Propellant Infusion Mission (GPIM)». NASA (2014). Archivat des d'el original, el 10 de decembre de 2015. Consultat el 26 de febrer de 2014.
  36. ↑ «Green Propellant Infusion Mission (GPIM)». Ball Aerospace (2014). Consultat el 26 de febrer de 2014.
  37. ↑ «The Green Propellant Infusion Mission (GPIM)» (PDF). Ball Aerospace & Technologies Corp.. Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2015. Consultat el 26 de febrer de 2014.
  38. ↑ Deep Space Atomic Clock, NASA's Jet Propulsion Laboratory, NASA. Recuperate le 28 d'octubre de 2015.
  39. ↑ «SPACEX AWARDED TWO EELV-CLASS MISSIONS FROM THE UNITED STATES AIR FORCE». SpaceX. Archivat des d'el original, el 16 d'agost de 2013. Consultat el 22 d'abril de 2017.
  40. ↑ «FORMOSAT 7 / COSMIC-2». Gunter's Space Page.
  41. ↑ Falcon overloaded with knowledge – Falcon Heavy rocket under the Space Test Program 2 scheduled in October 2016 [4] archivat en Wayback Machine.. November 2, 2015.
  42. ↑ «An Apollo astronaut explains what riding aboard SpaceX's first moon missió might be like». Archivat des d'el original, el 9 de febrer de 2018. Consultat el 6 de febrer de 2018.
  43. ↑ «SpaceX To Send Privately Crewed Dragon Spacecraft Beyond The Moon Next Year». SpaceX. Archivat des d'el original, el 1 de març de 2017. Consultat el 24 de juny de 2017.
  44. ↑ «Third Quarter Fiscal Year 2016 Results». ViaSat. Archivat des d'el original, el 7 de febrer de 2018.
  45. ↑ Davenport, Christian. Elon Musk provides new details on his ‘mind blowing’ missió to Mars. "Essentially what we’re saying is we’re establishing a càrrec route to Mars. It’s a regular càrrec route. You ca count on it. It’s going to happen every 26 months. Like a train leaving the station. […] By the next launch window, in 2020, Musk said the company would aim to fly at least two Falcon Heavy rockets and Dragon spacecraft, loaded with experiments."
  46. ↑ SpaceX. «Launch Manifest» (en en). Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2020. Consultat el 24 de giner de 2018.
  47. ↑ «[5]». Consultat el 6 de febrer de 2018.
  48. ↑ «SpaceX to Send Privately Crewed Dragon Spacecraft Beyond the Moon Next Year» (en anglés). Archivat des d'el original, el 1 de març de 2017. Consultat el 6 de febrer de 2018.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Falcon_Heavy&oldid=1429649»