Anar al contingut

Colonisació de Mart

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per anys la NASA i atres agències espacials com l'ESA han tingut plans per a colonisar Mart.
Fotografia de Mart presa des de la seua òrbita.
Una representació del sistema de transport interplanetari acostant-se a Mart, una nau colonial conceptual del programa de colonisació de Mart de SpaceX, actualment en desenroll.

La colonisació de Mart referix a la possibilitat futura de que el ser humà habite dit planeta de manera permanent.[1] Varis científics consideren que la colonisació de l'espai és un pas desijable i tal volta inevitable per al futur de l'humanitat.[2][3] Mart és el foc de moltes especulacions i estudis sérios sobre possibles colónies. Est el planeta més fàcil d'alcançar des de la Terra en térmens d'energia requerida, pero un viage allí podria dur prou mesos en l'espai (en la tecnologia disponible, entre 6 i 7 mesos).

La NASA i l'Agència Espacial Europea (ESA) són les principals agències espacials que, actualment, tenen en marcha investigacions i missions sobre la colonisació de Mart.

Descripció general

La majoria dels conceptes de colonisació se centren en l'assentament, pero la colonisació és un concepte ètic més ampli,[4] que el dret espacial internacional ha llimitat,[5] i els programes espacials nacionals han evitat,[6] centrant-se en canvi en missió humana a Mart per a explorar el planeta. L'assentament de Mart requeriria la migració de humans al planeta, l'establiment d'una presència humana permanent i l'explotació de recursos locals.


No han ocorregut missions tripulades a Mart, encara que hi ha hagut exitoses missions robòtiques al planeta. Les agències espacials públiques (incloent NASA, ESA, Roscosmos, ISRO, la CNSA, entre atres) han explorat conceptes de colonisació, pero s'han centrat principalment en l'exploració robòtica adicional de Mart i la possibilitat d'aterrisages tripulats. Alguns grups de promoció espacial, com la Mars Society i la National Space Society,[7] aixina com algunes organisacions privades, com SpaceX, han promogut l'idea de la colonisació. La perspectiva d'assentar-se en Mart ha segut àmpliament explorada en escritura de ciència ficció, cine i art.

Els desafius per a l'assentament inclouen l'intensa radiació ionisant que afecta la superfície marcianana i la pols fina i tòxic que cobrix el planeta. Mart té una atmòsfera, pero és irrespirable i prima. Les temperatures superficials fluctuen àmpliament, entre Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 520: attempt to perform arithmetic on local 'medicion' (a nil value).. Encara que Mart té aigua subterrànea i atres recursos, les condicions no favorixen la producció d'energia usant vent i solar; de manera similar, el planeta té pocs recursos per a nuclear. L'òrbita de Mart és la tercera més propenca a l'òrbita de la Terra, encara que lo suficientment llunt com per a que la distància represente un obstàcul sério per al moviment de material i colon. Les justificacions i motivacions per a colonisar Mart inclouen la curiositat tecnològica, l'oportunitat de realisar investigacions observacionals profundes, la possibilitat de que l'assentament d'atres planetes puga disminuir la provabilitat d'extinció humana, l'interés en establir una colónia independent de la Terra i els possibles beneficis de l'explotació econòmica dels recursos del planeta.

Terminologia

La colonisació de Mart diferix de les missions d'exploració tripulada de Mart actualment perseguides per les agències espacials públiques, ya que estes busquen aterrisar humans per a exploració.[8][9]


La terminologia utilisada per a referir-se a una possible presència humana en Mart ha segut examinada des d'a lo manco la década de 2010,[10] i en general la colonisació espacial des de 1977, com per Carl Sagan, qui preferia referir-se a assentaments en l'espai com a ciutats, en lloc de colónies per l'implicació de colonialisme; el Departament d'Estat de EE. UU. ya havia aclarit evitar l'us del terme pel seu significat colonialista.[11] Hui en dia es preferix "assentament" per raons similars, intentant evitar les àmplies[12] connotacions sociopolítiques de la colonisació.[13]

Hui en dia, el terme és més prominentemente utilisat per Robert Zubrin i el programa de colonisació de Mart de SpaceX, en el terme Occupy Mars també sent usat,[14] aspirant a una colónia de Mart independent, a pesar de les llimitacions del dret espacial internacional.[15]

Conceptes de missió

Aterrizadores i rovers han explorat en èxit la superfície de Mart i han proporcionat informació sobre les condicions en el terreny. El primer aterrizador exitós, el aterrizador Viking 1, va tocar el planeta en 1976.[16]


S'han propost missions tripulades a Mart,[17] pero cap persona ha intentat viajar al planeta, i no hi ha hagut missions de tornada. La majoria dels conceptes de missió humana concebuts actualment pels programes espacials governamentals nacionals no serien precursors directes de la colonisació. Programes com els que estan sent tentativamente planejats per NASA, Roscosmos, i ESA estan destinats únicament com a missions d'exploració, en l'establiment d'una base permanent possible pero encara no com l'objectiu principal. La colonisació requerix l'establiment de hàbitats permanents en potencial per a l'autoexpansión i l'autosustentabilidad. Dos propostes primerenques per a construir hàbitats en Mart són els conceptes Mars Direct i Semi-Direct, defesos per Robert Zubrin, un defensor de la colonisació de Mart.

En el Cim Mundial de Governs de febrer de 2017, els Emirats Àraps Units varen anunciar un pla per a establir un assentament en Mart per a 2117, liderat pel Centre Espacial Mohammed bin Rashid.[18][19]

Similituts en la Terra

La diferència en la gravetat afecta negativament la salut humana en debilitar els ossos i músculs. També hi ha risc de osteoporosis i problemes cardiovasculars. Les rotacions actuals en l'Estació Espacial Internacional coloquen als astronautes en gravetat zero durant sis mesos, un temps comparable a un viage d'anada a Mart. Açò dona als investigadors la capacitat d'entendre millor l'estat físic en el que els astronautes aplegarien a Mart. Una volta en Mart, en la seua menor gravetat superficial (38% de la de la Terra), estos efectes en la salut serien una séria preocupació. La microgravedad afecta els sistemes cardiovascular, musculoesquelético i neurovestibular (nerviós central). Els efectes cardiovasculars són complexos. En la Terra, la sanc dins del cos permaneix 70% per baix del cor, pero en microgravedad açò no és el cas degut a que res tira de la sanc cap a avall. Açò pot tindre varis efectes negatius. En entrar en microgravedad, la pressió arterial en la part inferior del cos i les cames es reduïx significativament.[20] Açò causa que les cames es debiliten per la pèrdua de massa muscular i òssea. Els astronautes mostren signes de cara unflada i síndrome de cames de pollet. Despuix del primer dia de reentrada a la Terra, les mostres de sanc varen mostrar una pèrdua del 17% de plasma sanguíneu, lo que va contribuir a una disminució en la secreció d'eritropoyetina.[21][22] En el sistema esquelètic, que és important per a soportar la postura corporal, els vols espacials llarcs i l'exposició a la microgravedad causen desmineralisació i atròfia dels músculs. Durant la readaptació, es va observar que els astronautes tenien una miríade de síntomes, incloent suors fredes, nàusees, bossades i mareig per moviment.[23] Els astronautes que retornaven també se sentien desorientats. Una volta en Mart, en la seua menor gravetat superficial, estos efectes en la salut serien una séria preocupació.[24] En retornar a la Terra, la recuperació de la pèrdua òssea i l'atròfia és un procés llarc i els efectes de la microgravedad podrien no

revertir-se completament.

Mentres que la Terra és més pareguda a Venus en la seua composició general, les similituts en Mart són més convincents respecte a la colonisació. Açò inclou les següents raons: 

El dia marcianà (o sol) és molt semblat al terrestre. Un dia solar mig de Mart dura 24 hores 39 minuts i 35,244 segons.
La superfície de Mart té un àrea equivalent al 28,4 % de la Terra, lleument menor que la cantitat de terra seca en el nostre planeta (que és del 29,2 % de la superfície de la Terra).
Mart té una inclinament axial de 25,19°, comparada en els 23,44° de la Terra. Açò significa que Mart té unes estaciones molt semblades a les de la Terra, encara que duren casi el doble perque l'any marcianà dura prop d'1,88 anys terrestres.
Mart té atmòsfera. Encara que és molt fina (prop del 0,7 % de l'atmòsfera terrestre), proporciona una miqueta de protecció a la radiació solar i a la radiació còsmica, i ha segut usada satisfactòriament per al aerofrenado de les naus.
Recents observacions pels robots d'exploració de la NASA i la Mars Express de l'ESA confirmen la presència d'aigua en Mart.[25] Mart sembla tindre cantitats significatives de tots els elements necessaris per a la vida.cita requerida
La cantitat de CO2 en Mart és 52 voltes major que en la Terra, lo que provablement permeta el cultive de plantes en Mart.
Mart té dos satèlits naturals que són molt més chicotets i propencs al planeta que la nostra Lluna. Fobos i Deimos poden servir com a útils llocs per a provar els conceptes de colonisació d'asteroides.
Comparació de la pressió atmosfèrica
Ubicació Pressió
Cim del Monte Olimp 72 Pa (0.0104 psi) (0.0007 atm)
Promig en Mart 610 Pa (0.088 psi) (0.006 atm)
Fondo d'Hellas Planitia 1.16 kPa (0.1 mca) (0.0114 atm)
Llímit d'Armstrong 6.25 kPa (0.6 mca) (0.0617 atm)
Cim del Mont Everest[26] 33.7 kPa (3.4 mca) (0.3326 atm)
Nivell de la mar en la Terra 101.3 kPa (10.3 mca) (1 atm)

Gravetat i tamany

La gravetat superficial de Mart és solament el 38% de la de la Terra. Encara que la microgravedad és coneguda per causar problemes de salut com pèrdua muscular i desmineralisació òssea,[27][28] no se sap si la gravetat marcianana tindria un efecte similar. El Biosatélite de Gravetat de Mart (Mars Gravity Biosatellite) va ser un proyecte propost dissenyat per a deprendre més sobre quin efecte tindria la menor gravetat superficial de Mart en els humans, pero va ser cancelat per la falta de finançació.[29]

Mart té una superfície que és el 28.4% de la de la Terra, solament llaugerament menys que la cantitat de terra seca en la Terra (que és el 29.2% de la superfície terrestre). Mart té la mitat del radi de la Terra i solament una dècima part de la massa. Açò significa que té un volum menor (≈15%) i una densitat promig més baixa que la Terra.

Magnetosfera

Per la falta d'una magnetosfera, els events de partícules solars i els rajos còsmics poden aplegar fàcilment a la superfície marcianana.[30][31][32]

Atmòsfera

La pressió atmosfèrica en Mart està molt per baix del llímit d'Armstrong en el que les persones poden sobreviure sense trages presurizados. Ya que la terraformación no es pot esperar com una solució a curt determini, les estructures habitables en Mart tindrien que construir-se en recipients baix pressió similars a les naus espacials, capaces de contindre una pressió entre 30 i 100 kPa. L'atmòsfera també és tòxica, ya que la major part està composta per diòxit de carbono (95% diòxit de carbono, 3% nitrogen, 1.6% argón, i traces que sumen menys del 0.4% d'atres gasos, inclós oxigen).

Esta atmòsfera prima no filtra la llum solar ultravioleta, lo que causa inestabilitat en els enllaços moleculars entre àtoms. Per eixemple, l'amoníac (NH3) no és estable en l'atmòsfera marcianana i es descompon despuix d'unes poques hores.[33] També per la primea de l'atmòsfera, la diferència de temperatura entre el dia i la nit és molt major que en la Terra, típicament al voltant de 70 °C.[34] No obstant, la variació de temperatura dia/nit és molt menor durant les tormentes de pols quan molt poca llum aplega a la superfície inclús durant el dia, i en canvi calfa l'atmòsfera mija.[35]

Aigua i clima

L'aigua en Mart és escassa, en els rovers Spirit i Opportunity trobant menys que en el desert més sec de la Terra.[36][37][38]


El clima és molt més fret que el de la Terra, en temperatures superficials promig entre 186 y 268 K (−87.2 y −5.2 °C) (depenent de l'estació i la latitut).[39][40] La temperatura més baixa jamai registrada en la Terra va ser de 184 K (−89.2 °C) en Antàrtida.


Degut a que Mart està aproximadament un 52% més llunt del Sol, la cantitat d'energia solar que ingressa a la seua atmòsfera superior per unitat d'àrea (la constant solar) és al voltant del 43.3% de lo que aplega a l'atmòsfera superior de la Terra.[41] No obstant, per l'atmòsfera molt més prima, una major fracció de l'energia solar aplega a la superfície com a radiació.[42][43] La màxima irradiació solar en Mart és d'aproximadament 590 W/m2 en comparació a aproximadament 1000 W/m2 en la superfície de la Terra; les condicions òptimes en l'equador marcianà poden comparar-se en les de l'Illa Devon en l'Àrtic canadenc en juny.[44] L'òrbita de Mart és més excèntrica que la de la Terra, aumentant les variacions de temperatura i constant solar a lo llarc de l'any marcianà. Mart no té pluja i pràcticament no té núvols, per lo que, encara que fret, és permanentment solejat (llevat durant les tormentes de pols). Açò significa que els panels solars poden operar sempre a màxima eficiència en dies sense pols.


Les tormentes de pols globals són comunes durant tot l'any i poden cobrir tot el planeta durant semanes, bloquejant la llum solar d'aplegar a la superfície.[45][46] Açò ha segut observat causant caigudes de temperatura de 4 °C durant varis mesos despuix de la tormenta.[47] En contrast, els únics events comparables en la Terra són erupció volcàniques grans poc freqüents com l'event de Krakatoa que va tirar grans cantitats de cendra a l'atmòsfera en 1883, causant una caiguda de temperatura global d'al voltant d'1 °C. Estes tormentes de pols afectarien la producció d'electricitat de panels solars durant llarcs periodos i interferirien en les comunicacions en la Terra.[35]

Temperatura i estacions

Mart té una inclinament axial de 25.19°, similar a la de la Terra de 23.44°. Com a resultat, Mart té estaciones molt similars a les de la Terra, encara que en promig duren casi el doble perque l'any marcianà és d'aproximadament 1.88 anys terrestres. El règim de temperatures de Mart és més similar al de la Terra que al de qualsevol atre planeta en el sistema solar. Encara que generalment més fret que la Terra, Mart pot tindre temperatures similars a les de la Terra en algunes àrees i en certs moments.

Sol

El solc marcià és tòxic per concentracions relativament altes de clor i composts associats, com percloratos, que són perillosos per a totes les formes de vida conegudes,[48][49] encara que alguns microorganismes halotolerantes podrien bregar en concentracions elevades de perclorato per mig d'adaptacions fisiològiques similars a les observades en el rent Debaryomyces hansenii exposta en experiments de laboratori a concentracions creixents de NaClO4.[50]

La presència de percloratos pot formar un component clau del propelente d'eixides sòlides, combinant-se en atres materials per mig de mesclat acústic resonante.[51]

Supervivència

Les plantes i els animals no poden sobreviure en les condicions ambientals de la superfície de Mart.[52] No obstant, alguns organismes extremófilos que sobreviuen en condicions hostils en la Terra han soportat periodos d'exposició a entorns que aproximen algunes de les condicions trobades en Mart.

Duració del dia

El dia marcianà (o sol) és molt propenc en duració al de la Terra. Un dia solar en Mart és de 24 hores, 39 minuts i 35.244 segons.[53]

Condicions per a l'habitabilitat humana

Fisiológicamente, l'atmòsfera de Mart pot ser considerada un buit. Un humà desprotegit perdria el sentit en prop de 20 segons i podria sobreviure no més d'un minut en la superfície de Mart sense un trage espacial.

Aixina i tot, les condicions de Mart són molt més propenques a l'habitabilitat que les temperatures extremadament fredes i càlides de Mercurio, el forn de la superfície de Venus, o el fret criogènic dels planetes exteriors. Solament els núvols alts de Venus són semblades en térmens de habitabilitat a la Terra com lo és Mart.

Hi ha hàbitats naturals en la Terra en els que els humans han provat les condicions de vida en Mart.[54] La màxima altura alcançada per un globo sonda, registrada en maig de 1961, va anar de 34.668 metros (113.740 peus). La pressió a eixa altitut és més o menys la mateixa que la de la superfície de Mart. La fredor extrema del Àrtic i de l'Antàrtida recrea les extremes temperatures de Mart. Ademés, hi ha deserts en la Terra que tenen un aspecte similar al terreny marcianà, especialment el desert d'Atacama.

Una missió tripulada a l'estil d'expedició operaria en la superfície, pero per periodos llimitats de temps.
Erro al crear miniatura:
El pols és un problema per a les missions a Mart.

Les condicions en la superfície de Mart són més propenques a les de la Terra en térmens de temperatura i llum solar que les de qualsevol atre planeta o lluna, llevat les cims dels núvols de Venus. No obstant, la superfície no és hospitalària per a humans o la majoria de les formes de vida conegudes per la radiació, la pressió d'aire molt reduïda i una atmòsfera en sol 0.16% d'oxigen.


En 2012, es va informar que alguns líquenes i cianobacterias varen sobreviure i varen mostrar una notable capacitat d'adaptació per a la fotosíntesis despuix de 34 dies en experiments que parcialment varen simular condiciones marciananes en el Laboratori de Simulació de Mart (MSL) mantingut pel Centre Aeroespacial Alemà (DLR).[55][56][57] Alguns científics pensen que les cianobacterias podrien eixercitar un paper en el desenroll de llocs alvançats tripulats autosostenibles en Mart.[58] Proponen que les cianobacterias podrien usar-se directament per a diverses aplicacions, incloent la producció d'aliments, combustible i oxigen, pero també indirectament: els productes del seu cultiu podrien recolzar el creiximent d'atres organismes, obrint el camí a una àmplia gama de processos biològics de soport de vida basats en recursos marcianans.[58]


Els humans han explorat parts de la Terra que coincidixen en algunes condicions en Mart. Basat en senyes de rovers de la NASA, les temperatures en Mart (en latitut baixes) són similars a les d'Antàrtida.[59] La pressió atmosfèrica en les altituts més altes alcançades per ascensos en globos pilotats (35 km en 1961,[60] 38 km en 2012) és similar a la de la superfície de Mart. No obstant, els pilots no varen estar exposts a la pressió extremadament baixa, ya que això els hauria matat, sino que estaven assentats en una càpsula presurizada.[61]

La supervivència humana en Mart requeriria viure en hàbitats artificials en sistemes complexos de soport vital. Un aspecte clau d'açò serien els sistemes de processament d'aigua. Estant compost principalment d'aigua, un ser humà moriria en qüestió de dies sense ella. Inclús una disminució del 5–8% en l'aigua corporal total causa fatiga i marejos, i en una disminució del 10% ve una deterioració física i mental (vore: deshidratació). Una persona en el Regne Unit usa de 70 a 140 litros d'aigua per dia en promig.[62] A través de l'experiència i l'entrenament, els astronautes en la ISS han demostrat que és possible usar molt manco, i que al voltant del 70% de lo que s'usa pot reciclar-se usant els sistemes de recuperació d'aigua de la ISS. Per eixemple, la mitat de tota l'aigua s'usa durant les duches.[63] Es necessitarien sistemes similars en Mart, pero tindrien que ser molt més eficients, ya que les entregues robòtiques regulars d'aigua a Mart serien prohibitivamente cares (la ISS rep aigua quatre voltes a l'any). L'accés potencial a l'aigua in situ (congelada o d'una atra forma) per mig de perforació ha segut investigat per la NASA.[64]

Efectes en la salut humana

Artícul principal → Efectes del viage espacial en el cos humà.

Mart presenta un entorn hostil per a l'habitabilitat humana. S'han desenrollat diferents tecnologies per a assistir en l'exploració espacial a llarc determini i podrien adaptar-se per a l'habitabilitat en Mart. El récort existent per al vol espacial continu més llarc és de 438 dies pel cosmonauta Valeri Polyakov,[65] i el major temps acumulat en l'espai és d'1,111 dies per Oleg Kononenko. El major temps passat fòra de la protecció del cinturó de radiació de Van Allen de la Terra és d'aproximadament 12 dies per a l'aterrisage llunar d'Apolo 17. Açò és menor en comparació al viage de 1100 dies a Mart i de tornada[66] previst per la NASA per a possiblement tan primerenc com l'any 2028. Els científics han hipotetizado que moltes funcions biològiques diferents poden ser afectades negativament per l'entorn de Mart. Per nivells més alts de radiació, hi ha una multitut d'efectes secundaris físics que deuen mitigar-se.[67] Ademés, el solc marcianà conté alts nivells de toxines que són perilloses per a la salut humana.

Efectes físics

La diferència en la gravetat pot afectar negativament la salut humana en debilitar ossos i músculs. També existix risc d'osteoporosis i problemes cardiovasculars. Les rotacions actuals en l'Estació Espacial Internacional coloquen als astronautes en gravetat zero durant sis mesos, un temps comparable a un viage d'anada a Mart. Açò permet als investigadors entendre millor l'estat físic en el que aplegarien els astronautes a Mart. Una volta en Mart, en la seua menor gravetat superficial (38% de la de la Terra), estos efectes en la salut serien una preocupació séria. Els efectes cardiovasculars són complexos. En la Terra, la sanc del cos permaneix un 70 % per baix del cor, pero en microgravedad açò no ocorre, ya que no hi ha res que espente la sanc cap a avall. Açò pot tindre varis efectes negatius. Una volta en microgravedad, la pressió sanguínea en la part inferior del cos i les cames es reduïx significativament.[68] Açò provoca que les cames es debiliten per la pèrdua de massa muscular i òssea. Els astronautes mostren signes d'unflament en la cara i síndrome de cames de pollet. Despuix del primer dia de reentrada en la Terra, les mostres de sanc varen mostrar una pèrdua del 17 % de plasma sanguíneu, lo que va contribuir a una disminució de la secreció d'eritropoyetina.[69][70] En el sistema esquelètic, important per a mantindre la postura corporal, els vols espacials llarcs i l'exposició a la microgravedad provoquen desmineralisació i atròfia muscular. Durant la readaptació, es va observar que els astronautes presentaven una gran varietat de síntomes, com a suors fredes, nàusees, bossades i marejos.[71] Els astronautes que retornaven també se sentien desorientats. Una volta en Mart, en la seua menor gravetat superficial (el 38 % de la de la Terra), estos efectes sobre la salut serien un motiu de greu preocupació.[72] En retornar a la Terra, la recuperació de la pèrdua òssea i l'atròfia és un procés llarc i és possible que els efectes de la microgravedad mai es revertixquen per complet.

Radiació

Cantitats perilloses de radiació apleguen a la superfície de Mart a pesar d'estar molt més llunt del Sol en comparació a la Terra. Mart ha perdut el seu dinamo intern, lo que li otorga una magnetosfera global més dèbil que la de la Terra. Combinat en una atmòsfera prima, açò permet que una cantitat significativa de radiació ionisant alcance la superfície marcianana. Existixen dos tipos principals de riscs de radiació en viajar fòra de la protecció de l'atmòsfera i la magnetosfera de la Terra: els rajos còsmics galàctics (RCG) i les partícules energètiques solars (PES). La magnetosfera de la Terra protegix contra les partícules carregades provinents del Sol, i l'atmòsfera protegix contra els RCG no carregats i altament energètics. Hi ha formes de mitigar la radiació solar, pero sense una atmòsfera significativa, l'única solució per al fluix de RCG és un blindage pesat que equival aproximadament a 15 centímetros d'acer, 1 metro de roca o 3 metros d'aigua, lo que llimita als colon humans a viure baix terra la major part del temps.[73]


La nau espacial Mars Odyssey du un instrument, l'Experiment de Radiació de l'Entorn Marcianà (MARIE), per a medir la radiació. MARIE va trobar que els nivells de radiació en òrbita sobre Mart són 2.5 voltes més alts que en l'Estació Espacial Internacional, o molt més alts que la contaminació radiactiva global combinada de mils de proves d'armes nuclears. La dosis diària promig va ser d'aproximadament 220 μGy (22 mrad)—equivalent a 0.08 Gy per any.[74] Una exposició de tres anys a tals nivells excediria els llímits de seguritat actualment adoptats per la NASA, i el risc de desenrollar càncer per l'exposició a la radiació despuix d'una missió a Mart podria ser dos voltes major de lo que els científics pensaven anteriorment.[75][76] Els events de protones solars (EPS) ocasionals produïxen dosis molt més altes, com es va observar en setembre de 2017, quan la NASA va informar que els nivells de radiació en la superfície de Mart es varen duplicar temporalment, i varen estar associats en una aurora 25 voltes més lluenta que qualsevol observada anteriorment, per una tormenta solar massiva i inesperada.[77] Construir vivendes baix terra (possiblement en tubos de lava marcianans) reduiria significativament l'exposició dels colon a la radiació.

Comparació de dosis de radiació—inclou la cantitat detectada en el viage de la Terra a Mart pel RAD en el MSL (2011–2013).


Encara queda molt per deprendre sobre la radiació espacial. En 2003, el Centre Espacial Lyndon B. Johnson de la NASA va obrir una instalació, el Laboratori de Radiació Espacial de la NASA, en el Laboratori Nacional de Brookhaven, que ampra acceleradors de partícules per a simular la radiació espacial. L'instalació estudia els seus efectes en organismes vius, aixina com experimenta en tècniques de blindage.[78] Inicialment, hi havia alguna evidència de que este tipo de radiació crònica de baix nivell no era tan perillosa com es pensava; i que ocorria l'hormesis per radiació.[79] No obstant, els resultats d'un estudi de 2006 varen indicar que els protones de la radiació còsmica poden causar el doble de dany greu al ADN de lo que s'estimava anteriorment, exponent als astronautes a un major risc de càncer i atres malalties.[80] Com a resultat de la major radiació en l'entorn marcianà, l'informe resumit del Comité de Revisió dels Plans de Vol Espacial Humà de EE. UU. publicat en 2009 va informar que "Mart no és un lloc fàcil de visitar en la tecnologia existent i sense una inversió substancial de recursos".[80] La NASA està explorant una varietat de tècniques i tecnologies alternatives, com escuts deflectors de plasma, per a protegir als astronautes i les naus espacials de la radiació.[80]

Efectes sicològics

Pels retarts en la comunicació, es necessiten desenrollar nous protocols per a evaluar la salut sicològica dels membres de la tripulació. Els investigadors han desenrollat una simulació marcianana cridada HI-SEAS (Simulació i Anàlec d'Exploració Espacial de Hawái) que coloca a científics en un laboratori marcianà simulat per a estudiar els efectes sicològics de l'aïllament, les tasques repetitives i la convivència en espais reduïts en atres científics durant fins a un any. S'estan desenrollant programes informàtics per a assistir a les tripulacions en problemes personals i interpersonals en absència de comunicació directa en professionals en la Terra.[81]

Terraformación

Concepció artística del procés de terraformación de Mart, com es discutix en algunes obres de ciència ficció
Artícul principal → Terraformación de Mart.


La terraformación de Mart és el conjunt hipotètic de proyectes d'ingenieria planetària que modificarien Mart per a permetre que la vida terrestre sobrevixca sense protecció o mediació. S'han presentat propostes per a la terraformación de Mart, pero existix un debat considerable sobre la seua viabilitat i les qüestions ètiques associades en la terraformación.[82]

Tamany mínim d'una colónia

No existix consens sobre el tamany mínim viable d'una colónia necessari per a evitar l'endogàmia.[83] Per mig de la modelació matemàtica del temps dedicat per les persones al treball en una colónia, Jean-Marc Salotti va concloure que el número mínim per a una colónia en Mart és 110.[84] Açò està prop d'atres estudis sobre els problemes genètics involucrats en el viage més llarc a Pròxima Centauri b (més de 6,000 anys).[85] Atres estudis, enfocats en l'assentament interestelar, han conclós que les poblacions viables mínimes o un número desijable de colon varien des de 198 fins a 10,000.[83][86]

Per a ser autosostenible, una colónia tindria que ser lo suficientment gran com per a proporcionar tots els servicis de vida necessaris. Estos inclouen: 

Gestió de l'ecosistema: produir gasos apropiats, controlar la composició, pressió i temperatura de l'aire, recolectar i produir aigua, cultivar aliments i processar rebujos orgànics.
Producció d'energia: açò inclou l'extracció de metà per a vehículs i, si s'usen celes fotovoltaiques per a produir energia, inclouria l'extracció i processament de silicat, per a aumentar o reemplaçar qualsevol equip original.
Indústria: extracció i processament de minerals adequats, fabricació de ferramentes i atres objectes; producció de roba, medicines, vidre, ceràmiques i plàstics.
Construcció: inclús si la base es construïx abans de l'arribada, necessitarà adaptacions freqüents segons l'evolució de l'assentament, aixina com tongades inevitables.
Activitats socials: açò inclou criar i educar als chiquets, atenció mèdica, preparar menjars, netejar, llavar, organisar el treball i prendre decisions. El temps per a deports, cultura i entreteniment pot minimisar-se, pero no eliminar-se.

Transport

Vol espacial interplanetari

Artícul principal → Viage interplanetario.
Trobe, una etapa interplanetaria i una etapa d'aterrisage s'unixen sobre Mart (concepció artística)

Mart requerix menys energia per unitat de massa (Delta-v) per a aplegar des de la Terra que qualsevol atre planeta, llevat Venus. Usant una òrbita de transferència de Hohmann, un viage a Mart requerix aproximadament nou mesos en l'espai.[87] Trayectòries de transferència modificades que reduïxen el temps de viage a entre quatre i sèt mesos en l'espai són possibles en cantitats incrementals majors d'energia i combustible en comparació a una òrbita de transferència de Hohmann, i són d'us estàndar per a missions robòtiques a Mart. Reduir el temps de viage per baix d'aproximadament sis mesos requerix un major Delta-v i una cantitat creixent de combustible, i és difícil en eixides químiques. Podria ser factible en tecnologies alvançades de propulsió de naus espacials, algunes de les quals ya han segut provades en diversos nivells, com l'Eixida de Magnetoplasma d'Impuls Específic Variable,[88] i eixides nuclears. En el primer cas, un temps de viage de quaranta dies podria ser alcanzable,[89] i en el segon, un temps de viage d'aproximadament dos semanes.[79] En 2016, un científic de l'Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara, va dir que podrien reduir encara més el temps de viage per a una chicoteta sonda robòtica a Mart a "tan sol 72 hores" en l'us d'un sistema de vela propulsada per làser (propulsió fotònica dirigida) en lloc d'un sistema de propulsió basat en combustible.[90][91]


Durant el viage, els astronautes estarien subjectes a radiació, lo que requeriria mijos per a protegir-los. La radiació còsmica i el vent solar causen dany al ADN, lo que aumenta significativament el risc de càncer. L'efecte del viage a llarc determini en l'espai interplanetari és desconegut, pero els científics estimen un risc adicional d'entre el 1% i el 19% (una estimació és del 3.4%) per a que els hòmens muiguen de càncer per la radiació durant el viage a Mart i de tornada a la Terra. Per a les dònes, la provabilitat és major per teixits glandulares generalment més grans.[92]

Aterrisage en Mart

Artícul principal → Amartizaje.
Erro al crear miniatura:
Concepció artística de dos càpsules Ret Dragon en Mart, junt a un lloc alvançat

Mart té una gravetat superficial 0.38 voltes la de la Terra, i la densitat de la seua atmòsfera és aproximadament el 0.6% de la de la Terra.[93] La gravetat relativament forta i la presència d'efectes aerodinàmics fan que siga difícil aterrisar naus espacials pesades i tripulades solament en propulsors, com es va fer en els aterrisages en la Lluna de l'Apolo, no obstant, l'atmòsfera és massa prima per a que els efectes aerodinàmics siguen de molta ajuda en l'aerofrenado i l'aterrisage d'un vehícul gran. Les missions pilotades d'aterrisage en Mart requeririen sistemes de frenat i aterrisage diferents de qualsevol cosa utilisada per a aterrisar naus espacials tripulades en la Lluna o missions robòtiques en Mart.[94]

Si s'assumix que el material de construcció de nanotubos de carbono estarà disponible en una resistència de 130 GPa (19,000,000 psi), llavors es podria construir un ascensor espacial per a desembarcar persones i material en Mart.[95] També s'ha propost un ascensor espacial en Fobos (una lluna marcianana).[96]

Fobos com a ascensor espacial per a Mart

Fobos està orbitando sincrónicamente a Mart, a on la mateixa cara permaneix front al planeta a 6,028 km sobre la superfície marcianana. Un ascensor espacial podria estendre's cap a avall des de Fobos fins a Mart a 6,000 km, aproximadament 28 quilómetros des de la superfície, i just fòra de l'atmòsfera de Mart. Un cable d'ascensor espacial similar podria estendre's cap a fòra 6,000 km en la direcció oposta, lo que contrabalancearía a Fobos. En total, l'ascensor espacial s'estendria més de 12,000 km, lo que estaria per baix de l'òrbita areoestacionaria de Mart (17,032 km). Encara seria necessari un llançament d'eixida per a dur l'eixida i la càrrega a l'inici de l'ascensor espacial, 28 km per damunt de la superfície. La superfície de Mart trencada a 0.25 km/s en l'equador i la part inferior de l'ascensor espacial rotaría al voltant de Mart a 0.77 km/s, per lo que solament es necessitarien 0.52 km/s de Delta-v per a aplegar a l'ascensor espacial. Fobos orbita a 2.15 km/s i la part més externa de l'ascensor espacial rotaría al voltant de Mart a 3.52 km/s.[96]

Equip necessari per a la colonisació

Vàries tecnologies i dispositius per a Mart es mostren en l'ilustració conceptual d'una base en Mart.

La colonisació de Mart requeriria una àmplia varietat d'equips—tant equips per a proporcionar servicis directament als humans com equips de producció utilisats per a produir aliments, propelente, aigua, energia i oxigen respirable—per a recolzar els esforços de colonisació humana. L'equip requerit inclourà:[79] 

Utilitats bàsiques (oxigen, energia, comunicacions locals, eliminació de rebujos, sanejament i reciclage d'aigua)
Hàbitats
Instalacions d'almagasenament
Espais de treball
Esclusa d'aire, per a presurisació i maneig de pols
Equip d'extracció de recursos—inicialment per a aigua i oxigen, més vesprada per a una secció travessera més àmplia de minerals, materials de construcció, etc.
Equipe per a producció d'energia i almagasenament d'energia, alguns solars i possiblement nuclears també
Els hivernàculs de Mart apareixen en molts dissenys de colonisació, especialment per a la producció d'aliments i atres fins.
Espais i equips de producció d'aliments en l'espai
Equipe de producció de propelente, generalment considerat hidrogen i metà a través de la reacció de Sabatier per a combustible—en oxigen oxidant—per a motors d'eixides químiques
Combustibles o una atra font d'energia per a us en transport superficial; com metanol o motors de monòxit de carbono/oxigen (CO/O2) han segut sugerits per a us en transport superficial primerenc, ya que tant el monòxit de carbono com l'oxigen poden produir-se directament per electrólisis de diòxit de zirconio des de l'atmòsfera marcianana sense requerir l'us dels recursos d'aigua marcianans per a obtindre hidrogen
Equipe de comunicació fòra del planeta
Equipe per a moure's sobre la superfície—trage de Mart, rovers tripulats i possiblement aeronaus de Mart.

Utilitats bàsiques

Per a funcionar, la colónia necessitaria les utilitats bàsiques per a sostindre la civilisació humana. Estes necessitarien ser dissenyades per a manejar el dur entorn marcianà i tindrien que ser mantingudes mentres s'usa un trage d'activitat extravehicular (EVA) o estar estajades dins d'un entorn habitable per a humans. Per eixemple, si els sistemes de generació d'electricitat depenen de l'energia solar, també es necessitaran grans instalacions d'almagasenament d'energia per a cobrir els periodos en que les tormentes de pols bloquegen el sol, i podrien necessitar-se sistemes automàtics d'eliminació de pols per a evitar l'exposició humana a les condicions en la superfície.[47] Si la colónia deu escalar més allà d'unes poques persones, els sistemes també necessitaran maximizar l'us de recursos locals per a reduir la necessitat de reabastiment des de la Terra, per eixemple, reciclant aigua i oxigen i adaptant-se per a usar qualsevol aigua trobada en Mart, en qualsevol forma que estiga.

Comunicació en la Terra

Les comunicacions en la Terra són relativament senzilles durant la mitat del sol quan la Terra està sobre el horisó marcianà. La NASA i l'ESA varen incloure equips de retransmissió de comunicacions en varis dels orbitadores de Mart, per lo que Mart ya té satèlits de comunicacions. Encara que estos vesprada o enjorn es desgastaran, és provable que es llancen orbitadores adicionals en capacitat de retransmissió de comunicacions ans que es monten expedicions de colonisació.

El retart en la comunicació d'anada per la velocitat de la llum varia des d'aproximadament 3 minuts en l'aproximació més propenca (aproximada pel perihelio de Mart menys el afelio de la Terra) fins a 22 minuts en la conjunció superior més gran possible (aproximada pel afelio de Mart més el afelio de la Terra). La comunicació en temps real, com a conversacions telefòniques o Internet Relay Chat, entre la Terra i Mart seria altament impracticable pels llarcs retarts involucrats. La NASA ha trobat que la comunicació directa pot estar bloquejada durant aproximadament dos semanes cada periodo sinódico, al voltant del moment de la conjunció superior quan el Sol està directament entre Mart i la Terra, encara que la duració real de l'apagó de comunicacions varia de missió en missió depenent de varis factors—com la cantitat de marge d'enllaç dissenyat en el sistema de comunicacions, i la taxa de senyes mínima que és acceptable des de la perspectiva de la missió. En realitat, la majoria de les missions en Mart han tingut periodos d'apagó de comunicacions de l'orde d'un més.

Un satèlit en el punt L4 o L5 Terra-Sol podria servir com un relé durant este periodo per a resoldre el problema; inclús una constelació de satèlits de comunicacions seria una despesa menor en el context d'un programa complet de colonisació. No obstant, el tamany i la potència de l'equip necessari per a estes distàncies fan que les ubicacions L4 i L5 siguen poc realistes per a estacions de relé, i l'estabilitat inherent d'estes regions, encara que beneficiosa en térmens de manteniment de l'estació, també atrau pols i asteroides, lo que podria representar un risc. A pesar d'eixa preocupació, les sondes STEREO varen passar per les regions L4 i L5 sense danys a finals de 2009.


Treballs recents del Laboratori de Conceptes Espacials Alvançats de l'Universitat de Strathclyde, en colaboració en l'Agència Espacial Europea, han sugerit una arquitectura de relé alternativa basada en òrbites altament no keplerianas. Estes són un tipo especial d'òrbita produïda quan la propulsió de baix espente continu, com la produïda per un motor iònic o una vela solar, modifica la trayectòria natural d'una nau espacial. Tal òrbita permetria comunicacions contínues durant la conjunció solar en permetre que una nau espacial de relé "sure" sobre Mart, fòra del pla orbital dels dos planetes. Tal relé evita els problemes dels satèlits estacionats en L4 o L5 en estar significativament més prop de la superfície de Mart mentres manté una comunicació contínua entre els dos planetes.

Precursors robòtics

Erro al crear miniatura:
Mòdul de comando orbital de Mart; mòdul tripulat per a controlar robots i aeronaus de Mart sense la latencia de controlar-los des de la Terra

El camí cap a una colónia humana podria ser preparat per sistemes robòtics com els rovers d'exploració de Mart Spirit, Opportunity, Curiosity i Perseverance. Estos sistemes podrien ajudar a localisar recursos, com a aigua subterrànea o gèl, que ajudarien a una colónia a créixer i prosperar. La vida útil d'estos sistemes seria d'anys i inclús décades, i com han mostrat els desenrolls recents en vol espacial privat, és possible que estos sistemes involucren propietat privada ademés de governamental. Estos sistemes robòtics també tenen un cost reduït en comparació a les operacions tripulades primerenques, i tenen menys risc polític.

Els sistemes cablejats podrien assentar les bases per a aterrisages i bases tripulades primerenques, produint diversos consumibles, incloent combustible, oxidants, aigua i materials de construcció. Establir energia, comunicacions, refugi, calefacció i fonaments de fabricació pot escomençar en sistemes robòtics, si solament com a preludi a operacions tripulades.

El Mars Surveyor 2001 Lander MIP (Precursor de Producció de Propelente In Situ de Mart) devia demostrar la fabricació d'oxigen des de l'atmòsfera de Mart, i provar tecnologies de celes solars i métodos per a mitigar l'efecte del pols marcianana en els sistemes d'energia.

Ans que qualsevol persona siga transportada a Mart en l'infraestructura de transport a Mart prevista per SpaceX per a la década de 2020, es portarien a terme vàries missions robòtiques de càrrega per a transportar l'equip, hàbitats i suministraments necessaris.[97] L'equip necessari inclouria "màquines per a produir fertilisants, metà i oxigen a partir del nitrogen i diòxit de carbono atmosfèric de Mart i el gèl d'aigua subterràneu del planeta", aixina com materials de construcció per a construir domo transparents per a àrees agrícoles inicials.[98]

Etapes

En la lliteratura s'ha diferenciat entre les diferents etapes que comprendria l'assentament en Mart:

  1. Pre-assentament: chicotet lloc alvançat (futur propenc)
  2. En-assentament: assentament permanent (futur a mig determini)
  3. Post-assentament: societat autosuficient (futur a llarc determini)[99]

Economia

Impulsors econòmics i prerrequisitos

L'auge dels vehículs de llançament reutilisables en la década de 2020 ha reduït substancialment el cost d'accés a l'espai. En un preu publicat de Plantilla:USD per llançament de fins a 22800 kg (50265.4 lb) de càrrega útil a òrbita terrestre baixa o 4020 kg (8862.6 lb) a Mart,[100] les eixides SpaceX Falcon 9 ya són els "més barats de l'indústria".[101] La reutilisació de SpaceX inclou el Falcon Heavy i futurs vehículs de llançament basats en metà, incloent la Starship. SpaceX va tindre èxit en el desenroll de la tecnologia reutilisable en Falcon 9 i Falcon Heavy i, a abril de 2024, estava alvançant ràpidament cap a la reutilisació de Starship. S'espera que açò "tinga un impacte important en el cost d'accés a l'espai", i canvie el mercat cada volta més competitiu en servicis de llançament espacial.[102][103]


Enfocaments de finançació alternatius podrien incloure la creació de concursos de premis per incentiu. Per eixemple, la Comissió del President sobre l'Implementació de la Política d'Exploració Espacial dels Estats Units de 2004 va sugerir que es deuria establir un concurs de premis per incentiu, tal volta pel govern, per al guany de la colonisació espacial. Un eixemple proporcionat va ser oferir un premi a la primera organisació que coloque humans en la Lluna i els mantinga durant un periodo fix ans que retornen a la Terra.[104]

Extracció de recursos locals i comerç en la Terra

No s'han recolectat evidències de recursos abundants en Mart en valor per a la Terra.[83] La distància entre Mart i la Terra presentaria un desafiu considerable per al comerç potencial entre els planetes.[83]

Comerç local

Meteorit de ferro-níquel trobat en la superfície de Mart (Roca de l'Escut Tèrmic).

Algunes colónies primerenques en Mart podrien especialisar-se en desenrollar recursos locals per al consum marcianà, com a aigua o gèl. Els recursos locals també poden usar-se en la construcció d'infraestructura.[105] Una font de mineral marcià actualment coneguda com a disponible és el ferro metàlic en forma de meteorits de níquel-ferro. El ferro en esta forma és més fàcil d'extraure que dels òxits de ferro que cobrixen el planeta.

Un atre be de comerç inter-marcià durant la colonisació podria ser la femta, ya que el sol serà molt pobre per al cultiu de plantes.

L'energia solar és un candidat per a l'energia d'una colónia marcianana. L'insolación solar (la cantitat de radiació solar que aplega a Mart) és aproximadament el 42% de la de la Terra, ya que Mart està aproximadament un 52% més llunt del Sol i l'insolación disminuïx en el quadrat de la distància. No obstant, la prima atmòsfera de Mart permetria que casi tota eixa energia aplegue a la superfície en comparació a la Terra, a on l'atmòsfera absorbix aproximadament una quarta part de la radiació solar. La llum solar en la superfície de Mart seria molt similar a un dia moderadament nuvolat en la Terra.[106]

Mineria dels cinturons d'asteroides des de Mart

Ya que Mart està molt més prop del cinturó d'asteroides que la Terra, requeriria menys Delta-v aplegar al cinturó d'asteroides i retornar en minerals a Mart. Una hipòtesis és que les llunes de Mart (Fobos i Deimos) són en realitat asteroides capturats del cinturó d'asteroides.[107]

16 Psique en el cinturó principal podria tindre minerals valorats en més de 10,000 cuatrillones de dólars. El 13 d'octubre de 2023, la NASA va llançar el orbitador Psyche, que està programat per a aplegar a l'asteroide en agost de 2029.[108]

511 Davida podria tindre minerals i recursos valorats en $27 cuatrillones.[109] Usar la lluna Fobos per a llançar naus espacials és energèticament favorable i una ubicació útil des de la qual despachar missions a asteroides del cinturó principal.[110]


La mineria del cinturó d'asteroides des de Mart i les seues llunes podria ajudar en la colonisació de Mart.[111][112][113]

Ubicacions possibles per a assentaments

Artícul principal → Recursos minerals de Mart.


Mart pot dividir-se en vàries àrees ben diferenciades segons el tipo de colonisació possible per realisar:

Zona explorada pel Opportunity, a una latitut mija
Valls Marineris

La sonda Mars Odyssey va trobar la major concentració d'aigua en el pol nort, pero va mostrar que en latitut menors l'aigua també existia, per lo que va restar importància als pols com a lloc de l'òrbita de la terra.[114]

Regions polars

Els pols marcianans varen atraure gran interés com a llocs d'assentaments degut a que les variacions estacionals de tamany havien segut observades durant molts anys des de la Terra. De la mateixa manera que la Terra, Mart posseïx un sol de mijanit durant l'estiu local, i una nit polar durant el corresponent hivern. Açò es deu al similar inclinament de l'eix de rotació respecte al pla de l'eclíptica.

Latitut miges

L'exploració de la superfície està encara en marcha. Els dos rovers marcianans, Spirit i Opportunity, han trobat molt diversos tipos de sol i roques. Açò sugerix que el terreny marcianà és molt variat, i que el lloc d'un assentament no deuria elegir-se fins a tindre més informació.

Equador

La major possibilitat d'albergar colónies humanes permanents en el món es troba en l'equador, a on s'experimenten les menors variacions estacionals.

Fobos i Deimos, llunes de Mart.

Valls Marineris

Valls Marineris és el "Gran Canó" de Mart, encara que a una escala molt major: uns 3.000 km de llarc, i una mija de 8 km de profunditat. La pressió atmosfèrica en el fondo és un 25% major que la mija, 0,9 kPa contra 0,7 kPa. Ya que la seua direcció és majorment este-oest, els seus alts murs no deurien interferir molt en l'arribada de llum al fondo del mateix. En el fondo hi ha evidència de que una volta va fluir un riu per ell; els murs a l'aire del canó pogueren oferir una autèntica finestra cap a l'història geològica de Mart, de la mateixa forma que el Gran Canó ho és en la Terra.

Llunes marciananes

Encara que no són realment partix de Mart, les llunes, Fobos i Deimos, són certament atractives. La delta-v per a una tornada a la Terra des d'elles és baixa, i poguera trobar-se en elles combustible per a eixides, com a gèl d'aigua. En eixe cas, podrien actuar com a llocs d'abastiment per als vehículs que tornaren a la Terra, i podria ser econòmicament viable tornar certs materials a l'espai orbital entre les llunes, per a atres viages. Açò ajudaria a la colonisació de la superfície.

Pols

S'ha propost establir una primera base en un pol marcianà, lo que permetria l'accés a l'aigua.[115]

Coves

Les coves proporcionarien naturalment un grau d'aïllament contra els perills marcianans per als humans en el planeta.[116] Estos perills inclouen la radiació, els events d'impacte i l'ampli ranc de temperatures en la superfície.[116]

Mars Odyssey va trobar lo que semblen ser coves naturals prop del volcà Arsia Mons. S'ha especulat que els colon podrien beneficiar-se del refugi que estes o atres estructures similars podrien proporcionar contra la radiació i els micrometeoroides. També se sospita d'energia geotèrmica en les regions equatorials.[117]

Un equip d'investigadors que va presentar en Geological Society of America Connects 2022 va identificar unes 139 coves dignes d'explorar com a refugis potencials.[116] Cada una estava dins de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). d'una ubicació ideal per a usar com a lloc d'aterrisage i havia segut fotografiada en alta resolució per HiRISE.[116]

Tubos de lava

Erro al crear miniatura:
Versió retallada d'una image d'HiRISE d'una entrada de tragaluz d'un tubo de lava en el volcà marcianà Pavonis Mons.

Varis possibles tragaluces de tubos de lava marcianans han segut localisats en els flancs de Arsia Mons. Eixemples basats en la Terra indiquen que alguns deurien tindre passages llarcs que oferixen protecció completa contra la radiació i són relativament fàcils de sagellar usant materials locals, especialment en subsecciones chicotetes.[118]

Hellas Planitia

Hellas Planitia és la planura més baixa per baix del datum geodèsic marcià. La pressió atmosfèrica és relativament més alta en este lloc en comparació al restant de Mart.

Impacte de la presència humana

Hi ha hagut una controvèrsia sobre cóm la presència humana en Mart es relacionaria en una possible vida indígena en Mart. Més fonamentalment, inclús la comprensió mateixa de la vida humana i en relació en la vida extraterrestre, i els seus diferents valors, han segut discutits.[119]

Protecció planetària

Les naus espacials robòtiques a Mart deuen ser esterilisades, tenint com a màxim 300,000 espores en l'exterior de la nau—i més completament esterilisades si contacten "regions especials" que contenen aigua,[120][121] de lo contrari, existix el risc de contaminar no solament els experiments de detecció de vida, sino possiblement el planeta mateix.


És impossible esterilisar missions humanes a este nivell, ya que els humans alberguen típicament cent billons de microorganismes de mils d'espècies del microbiota humà, i estos no poden eliminar-se mentres es preserva la vida de l'humà. La contenció sembla ser l'única opció, pero és un gran desafiu en cas d'un aterrisage forçós (és dir, choc).[122] S'han realisat varis tallers planetaris sobre este tema, pero encara no hi ha directrius finals per a alvançar.[123] Els exploradors humans també serien vulnerables a la contaminació de tornada a la Terra si es convertixen en portadors de microorganismes en cas que Mart tinga vida.[124]

Context polític i llegal

En el Tractat de l'Espai Exterior de les Nacions Unides de 1967, es va determinar que cap país pot reclamar l'espai o els seus habitants. Molts artículs del Tractat de l'Espai Exterior impedixen la colonisació llegal de l'espai exterior.[125]


La NASA ha tingut que enfrontar vàries retallades en la seua finançació. Durant la presidència de Barack Obama, l'objectiu de la NASA d'aplegar a Mart va ser relegat a un segon pla.[126] En 2017, el president Donald Trump va prometre tornar humans a la Lluna i en algun moment a Mart,[127] i va aumentar el presupost de la NASA en $1.1 mil millons,[128] principalment per a enfocar-se en el desenroll del nou Sistema de Llançament Espacial.[129][130]


No es pot prevore cóm el primer aterrisage humà en Mart canviarà les polítiques actuals respecte a l'exploració de l'espai i l'ocupació de cossos celests. Ya que el planeta Mart oferix un entorn desafiant i obstàculs perillosos per a que els humans els superen, les lleis i la cultura en el planeta provablement seran diferents de les de la Terra.[131] En Elon Musk anunciant els seus plans per a viajar a Mart, és incert cóm la dinàmica d'una empresa privada possiblement sent la primera en posar un humà en Mart es desenrollarà a escala nacional i global.[132][133]

Ètica

S'ha argumentat que colonisar Mart podria desviar l'atenció de resoldre problemes en la Terra que també podrien convertir-se en problemes en Mart,[134] en el raonament de que els plans sobre Mart sempre estan relacionats en els plans que tenim per a la Terra.[135] Jeff Bezos, fundador de Blue Origin, competidor de SpaceX en vols espacials privats, ha rebujat la colonisació de Mart com un simple "Pla B", sugerint en canvi preservar la Terra per mig del desenroll espacial i traslladar tota l'activitat industrial pesada a l'espai.[136]

S'ha senyalat que l'impacte de l'assentament humà en Mart, en relació en la protecció planetària, un tema crucial en l'exploració espacial, no ha segut abordat de manera exhaustiva.[134]


S'ha argumentat que existixen conseqüències físiques i socials que deuen abordar-se sobre la supervivència a llarc determini en la superfície de Mart.[135] L'expresident Barack Obama ha caracterisat a Mart com més inhòspit que la Terra seria "inclús despuix d'una guerra nuclear",[137] en uns atres senyalant que la Terra i els refugis subterràneus en la Terra encara podrien proporcionar millors condicions i protecció per a més persones en escenaris apocalípticos.[134] La colonisació de Mart ha segut calificada com una "ilusió perillosa" per Lord Martin Rees, cosmólogo/astrofísic britànic i Astrònom Real del Regne Unit.[138] Musk ha declarat que permanéixer en Mart és una empresa que amenaça la vida i que necessita ser gloriosa per a que valga la pena.[139] També s'ha argumentat que l'exploració de Mart deuria deixar-se a les missions robòtiques, que ya han tingut èxit, considerant que les missions tripulades són massa cares, perilloses i avorrides.[134]

Colonialisme

Artícul principal → Colonisació espacialColonialisme.
Erro al crear miniatura:
El logotip i nom de l'estació Llunar Gateway fan referència al Arc Gateway de St. Louis, associant a Mart en la frontera nortamericana.[140]

La colonisació espacial en general ha segut discutida com una continuació del imperialisme i el colonialisme,[141] especialment en relació en la presa de decisions colonials en Mart, les raons per al treball colonial[142] i l'explotació de la terra, que han segut qüestionades en una crítica poscolonial. En reconéixer la necessitat d'una participació inclusiva[143] i democràtica en qualsevol exploració, infraestructura o colonisació espacial i de Mart, molts han demanat reformes sociològiques dràstiques i garanties per a previndre el racisme, el sexisme i atres formes de prejuí.[144]


La narrativa de l'exploració espacial com una "Nova Frontera" ha segut criticada com una continuació no reflexionada del colonialisme d'assentament i el destí manifeste, perpetuant la narrativa de l'exploració colonial com a fonamental per a la suposta naturalea humana.[145][146][147]

La perspectiva predominant de la colonisació territorial en l'espai ha segut cridada surfacism (en anglés), especialment en comparar la defensa de la colonisació de Mart front a la Venus.[148][149]

Perills durant l'embaràs

Un possible desafiu ètic que els viagers espacials podrien enfrontar és el del embaràs durant el viage. Segons les polítiques de la NASA, està prohibit que els membres de la tripulació participen en sexe en l'espai, basant-se en la premissa de que els membres de la tripulació deuen tractar-se com a colegues en un entorn professional. Una membre embarassada en una nau espacial presentaria riscs adicionals per a ella i tots els demés a bordo. La dòna embarassada i el chiquet necessitarien nutrició adicional de les racions a bordo, aixina com tractament i contes especials. L'embaràs afectaria les funcions i habilitats de la membre de la tripulació embarassada. Encara no es coneix completament cóm l'entorn en una nau espacial afectaria el desenroll d'un chiquet a bordo. No obstant, se sap que un feto seria més susceptible a la radiació solar en l'espai, lo que provablement tindria un efecte negatiu en les seues cèlules i genètica.[150] Durant un viage llarc a Mart, és provable que els membres d'una nau participen en sexe pel seu entorn estresante i aïllat.[151]

Promoció

Musk de peu en un podi de fusta parlant en la Conferència de la Societat de Mart de 2006
Elon Musk en la conferència de la Mars Society de 2006, qui es va unir breument a la junta directiva de la Societat de Mart. La societat i Musk han segut defensors de llarga data de la colonisació de Mart, en Musk establint-ho com un objectiu per a la seua companyia de vols espacials SpaceX.

La colonisació de Mart és promoguda per varis grups no governamentals per diverses raons i en propostes variades. Un dels grups més antics és la Mars Society, que promou un programa de la NASA per a conseguir l'exploració humana de Mart i ha establit estacions d'investigació anàlogues a Mart en Canadà i Estats Units. Mars to Stay advoca per reciclar vehículs de tornada d'emergència en assentaments permanents tan pronte com els exploradors inicials determinen que el habitació permanent és possible.


Elon Musk va fundar SpaceX en l'objectiu a llarc determini de desenrollar les tecnologies que permetran una colónia humana autosostenible en Mart.[152][153] Richard Branson, en la seua vida, està "determinat a ser part d'iniciar una població en Mart. Crec que és absolutament realiste. Succeirà... Crec que en els pròxims 20 anys," [des de 2012] "durem lliteralment a centenars de mils de persones a l'espai i això nos donarà els recursos financers per a fer coses encara més grans".[154]

L'autor Robert Zubrin ha segut un important defensor de l'exploració i colonisació de Mart durant molts anys. És membre de la Societat de Mart i ha escrit varis llibres de ficció i no ficció sobre el tema. En 1996 va escriure Alegat a Mart: el pla per a establir-nos en Mart i per qué devem fer-ho (The Case for Mars: The Pla to Settle the Ret Planet and Why We Must). Ell continua advocant per Mart i l'exploració espacial en el seu llibre més recent, The Case for Space: How the Revolution in Spaceflight Opens Up a Future of Limitless Possibility.


En juny de 2013, Buzz Aldrin, nortamericà, ingenier i exastronauta, i la segona persona en caminar en la Lluna, va escriure una opinió, publicada en The New York Claves, recolzant una missió humana a Mart i veent la Lluna "no com un destí sino més be com un punt de partida, un que coloca a l'humanitat en una trayectòria per a establir-se en Mart i convertir-se en una espècie de dos planetes".[155] En agost de 2015, Aldrin, en associació en l'Institut de Tecnologia de Florida, va presentar un "pla mestre", per a consideració de la NASA, per a astronautes, en un "periodo de servici de dèu anys", per a colonisar Mart abans de l'any 2040.[156]

Hi ha crítics del proyecte de colonisació de Mart. El científic polític nortamericà Daniel Deudney ha argumentat que una colónia en Mart completament desenrollada representa una amenaça existencial per als humans que permaneixen en la Terra. El seu llibre, Dark Skies: Space Expansionism, Planetary Geopolitics, and the Ends of Humanity, desafia la visió generalisada entre els defensors de que una colónia en Mart seria amigable en els interessos dels humans en la Terra.[157] Segons Deudney, açò és simplement una suposició basada en l'afirmació poc examinada de que una futura colónia en Mart serà una extensió directa de la civilisació en la Terra, en lloc d'un nou tipo de civilisació en objectius, valors, pors i desijos distints.

En la ficció

Artícul principal → Mart en la ficcióColonisació.


ARIA (2002–2008), per Kozue Amano.
Away (2020), per Netflix.
Climbing Olympus (1994), per Kevin J. Anderson.
First Landing (2002), per Robert Zubrin.
For All Mankind (2019), transmesa originalment en Apple TV+, des de la temporada 3 en avant
Icehenge (1985), la trilogia de Mart (Ret Mars, Green Mars, Blue Mars, 1992–1996), i The Martians (1999), per Kim Stanley Robinson.
John Carter (2012), per Mark Andrews.
Homo plus (1976), per Frederik Pohl.
The Martian (1992) i Return to Mars (1999), per Ben Bova.
Mart (2016), per National Geographic.
Mars Diaries (2000), per Sigmund Brouwer.
Mars Underground (1997), per William K. Hartmann.

Martian Gothic: Unification (2000), desenrollat per Creative Reality per a Microsoft Windows i Coyote Developments per a PlayStation, publicat per TalonSoft para Microsoft Windows i Take-Two Interactive per a PlayStation.
Mr. Nobody (2009), per Jaco van Dormael.
Ret Faction (2001), desenrollat per Volition, publicat per THQ.
Ret Planet (1949), per Robert A. Heinlein.
Surviving Mars (2018), desenrollat per Haemimont Games, publicat per Paradox Interactive.
Terra Formars (2011).
TerraGenesis (2016), desenrollat per Edgeworks Entertainment, publicat per Tilting Point.
The Expanse (2016–2021), transmesa originalment en Syfy, després en Amazon Prime.
El marcià (2011), per Andy Weir (i la película de 2015, dirigida per Ridley Scott).
Cròniques marciananes (1950), per Ray Bradbury.
Les arenes de Mart (1951), per Arthur C. Clarke.
The Space Between Us (2016), per Peter Chelsom.
Tom and Jerry: Blast Off to Mars (2005), película animada de ciència ficció humorística per Warner Bros. Animation i Turner Entertainment.
Total Recall (1990), per Paul Verhoeven.
We Ca Remember It for You Wholesale (1966), per Philip K. Dick.

Vore també

Astrobotánica: estudi de les plantes cultivades en naus espacials.
Clima de Mart: descripció general del clima marcianà.
Colonisació del cinturó d'asteroides: conceptes proposts per a la colonisació humana dels asteroides.
Colonisació de la Lluna: assentament en la Lluna.
Colonisació de Venus: proposta de colonisació del planeta Venus.
Efectes del viage espacial en el cos humà: qüestions mèdiques relacionades en els vols espacials.
Exploració de Mart
Amenaça per a la salut dels rajos còsmics: càncer causat per l'exposició a la radiació ionisant en els vols espacials.
Viage tripulat a Mart
Utilisació de recursos in situ: us astronáutico de materials recolectats en l'espai exterior.
Inspiration Mars Foundation: missió tripulada de sobrevole proposta, ya cancelada.
Arquitectura espacial: arquitectura d'estructures habitables fora del planeta.
Programa de colonisació de Mart per SpaceX: programa humà a Mart propost per SpaceX.
Vida en Mart: evaluacions científiques sobre el habitabilitat microbiana de Mart.
Hàbitat analògic de Mart: investigació que simula l'entorn de Mart.
Mars Desert Research Station: el hàbitat analògic a Mart més antic.
Hàbitat marcianà: instalació a on els sers humans podrien viure en Mart.
Sol marcianà: regolito fi que es troba en la superfície de Mart
Vision for Space Exploration: pla d'exploració espacial tripulada de EE. UU. de 2004
Terraformación de Mart: modificació hipotètica de Mart per a convertir-ho en un planeta habitable similar a la Terra
Alegat a Mart: llibre de Robert Zubrin sobre la possible colonisació
Aigua en Mart: estudi de l'aigua passada i present en Mart
Mars One
Mart
Sistema Solar
Sistema de transport interplanetari
SpaceX
Colonisació de la Lluna

Referències

  1. ↑ «Bill Nye: It's Space Settlement, Not Colonization». Consultat el 2025-06-14.
  2. ↑ Científics urgen colonisació de Mart L'Universal, 21/10/2010
  3. ↑ Stephen Hawking creu que el home colonisarà Mart en 40 anys més Cooperativa, 13/06/2006
  4. ↑ «Moving to Mars: The Feasibility and Desirability of Mars Settlements».Space Policy.66doi:10.1016/j.spacepol.2023.101590.Consultat el 2025-06-14.
  5. ↑ «Sorry, Elon: Mars is not a llegal vacuum – and it's not yours, either».Völkerrechtsblog.Fachinformationsdienst für internationale und interdisziplinäre Rechtsforschung.doi:10.17176/20210107-183703-0.Consultat el 2025-06-14.
  6. ↑ «Should We Colonize Space or Decolonize It?» (en en). Consultat el 2025-06-14.
  7. ↑ «The Case for Colonizing Mars, by Robert Zubrin» (en en). Consultat el 2025-06-14.
  8. ↑ «Why go to Mars?» (en en). Consultat el 2025-06-14.
  9. ↑ «Humans to Mars» (en en). Consultat el 2025-06-14.
  10. ↑ «Should We Colonize Space or Decolonize It?» (en en). Consultat el 2025-06-14.
  11. ↑ «Highest and Best Use: Subjectivity and Climates Off and After Earth».Journal of Architectural Education.71(2)
    184–196.ISSN 1046-4883.doi:10.1080/10464883.2017.1340775.Consultat el 2025-06-14.
  12. ↑ «Moving to Mars: The Feasibility and Desirability of Mars Settlements».Space Policy.66doi:10.1016/j.spacepol.2023.101590.Consultat el 2025-06-14.
  13. ↑ «Bill Nye: It's Space Settlement, Not Colonization» (en en). Consultat el 2025-06-14.
  14. ↑ «Colonizing Mars could be dangerous and ridiculously expensive. Elon Musk wants to do it anyway». Consultat el 2025-06-14.
  15. ↑ «Sorry, Elon: Mars is not a llegal vacuum – and it's not yours, either».Völkerrechtsblog.Fachinformationsdienst für internationale und interdisziplinäre Rechtsforschung.doi:10.17176/20210107-183703-0.Consultat el 2025-06-14.
  16. ↑ Mutch«The Surface of Mars: The View from the Viking 1 Lander».Science.193(4255)
    791–801.doi:10.1126/science.193.4255.791.Consultat el 2025-06-14.
  17. ↑ «[1]». Consultat el 2025-06-14 (en en).
  18. ↑ «UAE's Mars 2117 is put in action» (en en). Consultat el 2025-06-14.
  19. ↑ «Mars 2117» (en en). Consultat el 2025-06-14.
  20. ↑ «Effects of Microgravity on Human Physiology».Korean Journal of Aerospace & Environmental Medicine.30(1)
    25–29.doi:10.46246/KJAGARRAM.30.1.25.Consultat el 2025-06-14.
  21. ↑ «Cardiovascular function and basics of physiology in microgravity».Acta Cardiologica.60(2)
    129–151.ISSN 0001-5385.doi:10.2143/AC.60.2.2005024.Consultat el 2025-06-15.
  22. ↑ «Acclimation during space flight: effects on human physiology».CMAJ: Canadian Medical Association journal = journal de l'Association medicale canadienne.180(13)
    1317–1323.ISSN 1488-2329.doi:10.1503/cmaj.090628.Consultat el 2025-06-15.
  23. ↑ «Space motion sickness: incidence, etiology, and countermeasures».Autonomic Neuroscience: Basic & Clinical.129(1-2)
    77–79.ISSN 1566-0702.doi:10.1016/j.autneu.2006.07.014.Consultat el 2025-06-15.
  24. ↑ «How Will Living On Mars Affect Our Human Body? –» (en en-us). Space Safety Magazine. Archivat des d'el original, el 27 de març de 2017. Consultat el 2025-06-15.
  25. ↑ «[2]». Consultat el 10 d'agost de 2018 (en és).
  26. ↑ (1999).«Barometric pressures on Mt. Everest: New data and physiological significance».Journal of Applied Physiology.86(3)
    1062–1066.doi:10.1152/jappl.1999.86.3.1062.Consultat el 2025-06-14.
  27. ↑ «The Strange, Deadly Effects Mars Would Have on Your Body».Wired.Consultat el 2025-06-14.
  28. ↑ «Gravity Hurts (baix Good)» (en en). NASA. Consultat el 2025-06-14.
  29. ↑ «Mars Mice» (en en). Consultat el 2025-06-14.
  30. ↑ «The Solar Wind at Mars» (en en). NASA. Consultat el 2025-06-14.
  31. ↑ «[3]». Consultat el 2025-06-14 (en en).
  32. ↑ «The impact of Mars geological evolution in high energy ionizing radiation environment through clave».Planetary and Space Science – Eslevier.72(1)
    70–77.doi:10.1016/j.pss.2012.04.009.Consultat el 2025-06-14.
  33. ↑ «[4]». Consultat el 2025-06-14 (en en).
  34. ↑ «Mars Weather» (en en). Centre de Astrobiología. Consultat el 2025-06-14.
  35. ↑ 35,0 35,1 «Opportunity Hunkers Down During Dust Storm» (en en). Consultat el 2025-06-14.
  36. ↑ «Why is Mars Baix Dry?» (en n). Consultat el 2025-06-14.
  37. ↑ «Metastability of Liquid Water on Mars».Icarus.156(2)
    373–386.ISSN 0019-1035.doi:10.1006/icar.2001.6794.Consultat el 2025-06-15.
  38. ↑ «NASA Mars Spacecraft Reveals a More Dynamic Ret Planet» (en en). Consultat el 2025-06-14.
  39. ↑ «Mars Introduction» (en en). Consultat el 2025-06-14.
  40. ↑ «Temperature on the Surface of Mars» (en en). Consultat el 2025-06-14.
  41. ↑ (1992).«Mars, in Earth's Image».Discover Magazine.13(9)
    70.Consultat el 2025-06-14.
  42. ↑ (1993) Atmospheric Effects on the Utility of Solar Power on Mars (en en).
  43. ↑ (1957).«1957SvA.....1..547S Page 547».Harvard.edu.1
    547.Consultat el 2025-06-14.
  44. ↑ «Sunlight on Mars – Is There Enough Light on Mars to Grow Tomatoes?» (en en). Consultat el 2025-06-14.
  45. ↑ Badescu (2009). Mars: Prospective Energy and Material Resources (en en), Springer Science & Business Media, p. 83. ISBN 978-3-642-03629-3.
  46. ↑ Tomatosphere. «Teachers guide – Sunlight on mars – Tomatosphere» (en en). Consultat el 2025-06-14.
  47. ↑ 47,0 47,1 «Global warming and climate forcing by recent albedo changes on Mars».Nature.446(7136)
    646–649.doi:10.1038/nature05718.Consultat el 2025-06-14.
  48. ↑ «Mars covered in toxic chemicals that ca wipe out living organisms, tests reveal» (en en). Consultat el 2025-06-14.
  49. ↑ «Toxic Mars: Astronauts Must Deal with Perchlorate on the Ret Planet» (en en). Consultat el 2025-06-14.
  50. ↑ «Perchlorate-specific proteomic stress responses of Debaryomyces hansenii could enable microbial survival in Martian brines».Environmental Microbiology.24(11)
    1462–2920.16152.ISSN 1462-2912.doi:10.1111/1462-2920.16152.Consultat el 2025-06-14.
  51. ↑ «Novell Solid Propellants Enabled Through In Situ Martian Perchlorates».Journal of Propulsion and Power.40(3)
    388–396.ISSN 0748-4658.doi:10.2514/1.B39269.Consultat el 2025-06-14.
  52. ↑ «Ca Life exist on Mars?» (en en). ORACLE-ThinkQuest. Consultat el 2025-06-14.
  53. ↑ (2009) Mars: Prospective Energy and Material Resources, ilustrada (en en), Springer Science & Business Media, p. 600. ISBN 978-3-642-03629-3. Extracte de pàgina 600 [5] archivat en Wayback Machine.
  54. ↑ «[6]». Consultat el 10 d'agost de 2018 (en és-UY).
  55. ↑ «Lichen survives harsh Mars environment». Skymania News. Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2012.
  56. ↑ «The adaptation potential of extremophiles to Martian surface conditions and its implication for the habitability of Mars».EGU General Assembly Conference Abstracts.European Geosciences Union.14
    2113.
  57. ↑ «Surviving the conditions on Mars» (en en). DLR. Archivat des d'el original, el 2018-03-23.
  58. ↑ 58,0 58,1 «Sustainable life support on Mars - the potential rols of cyanobacteria».International Journal of Astrobiology.15(1)
    65–92.doi:10.1017/S147355041500021X.Consultat el 2025-06-18.
  59. ↑ «Extreme Planet Takes Its Toll» (en en). Mars Exploration Rovers. Jet Propulsion Laboratory, Califòrnia Institute of Technology. Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2013.
  60. ↑ «Higher, Farther, and Longer – Record Balloon Flights in the Second Part of the Twentieth Century» (en en). U.S. Centennial Of Flight Commission. Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2003.
  61. ↑ «Barometric Pressure vs. Altitude Table» (en en). Sabre Systems International. Archivat des d'el original, el 2007-10-25.
  62. ↑ «How much water does an average person use?» (en en). South West Water. Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2019.
  63. ↑ «Domestic water consumption benchmark development for Hong Kong».Building Services Engineering Research & Technology.28(4)
  64. ↑ «[7]» (en en).
  65. ↑ «[8]» (en en).
  66. ↑ «NASA's Journey to Mars – Pioneering Next Steps in Space Exploration» (en en).
  67. ↑ Speech Monitoring of Cognitive Deficits and Stress – NSBRI (in (en-US)), NSBRI.
  68. ↑ «Effects of Microgravity on Human Physiology».30(1)
    25–29.doi:10.46246/KJAGARRAM.30.1.25.Consultat el 2025-06-18.
  69. ↑ «Cardiovascular function and basics of physiology in microgravity».Acta Cardiologica.60(2)
    129–151.ISSN 0001-5385.doi:10.2143/AC.60.2.2005024.Consultat el 2025-06-18.
  70. ↑ «Acclimation during space flight: effects on human physiology».CMAJ: Canadian Medical Association journal = journal de l'Association medicale canadienne.180(13)
    1317–1323.ISSN 1488-2329.doi:10.1503/cmaj.090628.Consultat el 2025-06-18.
  71. ↑ «Space motion sickness: incidence, etiology, and countermeasures».Autonomic Neuroscience: Basic & Clinical.129(1-2)
    77–79.ISSN 1566-0702.doi:10.1016/j.autneu.2006.07.014.Consultat el 2025-06-18.
  72. ↑ How Will Living On Mars Affects Our Human Body? (in (en-US)), Space Safety Magazine.
  73. ↑ «NASA.gov» (en en).
  74. ↑ «References & Documents» (en en). Human Adaptation and Countermeasures Division, Johnson Space Center, NASA.
  75. ↑ Study: Collateral Damage from Cosmic Rays Increases Cancer Risk for Mars Astronauts [9] archivat en Wayback Machine.. University of Nevada, Las Vegas (UNLV). Maig de 2017.
  76. ↑ «Safe days in space with acceptable uncertainty from space radiation exposure».Life Sciences in Space Research.5
    31–38.ISSN 2214-5524.doi:10.1016/j.lssr.2015.04.002.Consultat el 2025-06-18.
  77. ↑ Scott, Jim (30 de setembre de 2017). «Large solar storm sparks global aurora and doubles radiation levels on the martian surface» (en en). Phys.org.
  78. ↑ «Space Radiobiology» (en en). NASA/BNL Space Radiation Program. NASA Space Radiation Laboratory.
  79. ↑ 79,0 79,1 79,2 Zubrin, Robert (1996). The Case for Mars: The Pla to Settle the Ret Planet and Why We Must, Touchstone, pp. 114–116. ISBN 978-0-684-83550-1.
  80. ↑ 80,0 80,1 80,2 Gutierrez-Folch, Anita (17 de setembre de 2009). «Space Radiation Hinders NASA's Mars Ambitions» (en en). Finding Dulcinea.
  81. ↑ «Mental preparation for Mars» (en en). American Psychological Association.
  82. ↑ «Technological Requirements for Terraforming Mars» (en en).
  83. ↑ 83,0 83,1 83,2 83,3 (2023-11-07) A City on Mars: Ca we settle space, should we settle space, and have we really thought this through? (en en), Penguin. ISBN 978-1-9848-8173-1.
  84. ↑ “Minimum number of Settlers for Survival on Another planet” (30 de setembre 2020). Nature Scientific Reports (1). doi:10.1038/s41598-020-66740-0. PMID 32546782. Bibcode: 2020NatSR..10.9700S.
  85. ↑ “Estimation of a genetically viable population for multigenerational interstellar voyaging: Review and data for project Hyperion” . Acta Astronautica 97: 16–29. doi:10.1016/j.actaastro.2013.12.013. Bibcode: 2014AcAau..97...16S.
  86. ↑ «Estimation of a genetically viable population for multigenerational interstellar voyaging: Review and data for project Hyperion».Acta Astronautica.97
    16–29.ISSN 0094-5765.doi:10.1016/j.actaastro.2013.12.013.Consultat el 2025-06-18.
  87. ↑ Stern, David P.. «#21b, Flight to Mars: How Long? Along what Path?» (en en). From Stargazers to Starships. Phy6.org.
  88. ↑ «Variable-Specific-Impulse Magnetoplasma Rocket» (en en). Tech Briefs. NASA.
  89. ↑ «Ion engine could one day power 39-day trips to Mars» (en en). New Scientist.
  90. ↑ «NASA Scientist: I ca get humans to Mars in a month» (en en).
  91. ↑ Starlight: Directed Energy for Relativistic Interstellar Missions. [10] archivat en Wayback Machine. UCSB Experimental Cosmology Group. Accessed on 9 de novembre de 2019.
  92. ↑ «Space radiation between Earth and Mars poses a hazard to astronauts.» (en en). NASA.
  93. ↑ Williams, Dr. David R.. «Mars Fact Sheet» (en en). NASA Goddard Space Flight Center.
  94. ↑ Atkinson, Nancy (2007-07-17). «The Mars Landing Approach: Getting Large Payloads to the Surface of the Ret Planet» (en en).
  95. ↑ «The Space Elevator – Chapters 2 & 7» (en en).
  96. ↑ 96,0 96,1 «Space Colonization Using Space‐Elevators from Phobos».AIP Conference Proceedings.654(1)
    1227–1235.ISSN 0094-243X.doi:10.1063/1.1541423.Consultat el 2025-06-18.
  97. ↑ The Space Show. «[29:45–30:40 Broadcast 2212: Special Edition, interview with Gwynne Shotwell]». Archivat des d'el original, el 2014-03-22. «tindríem que enviar un montó de coses abans d'escomençar a dur persones allí. ... És un sistema de transport entre la Terra i Mart.»
  98. ↑ «[11]», Discovery News. Consultat el 2025-06-16 (en en).
  99. ↑ «Moving to Mars: The Feasibility and Desirability of Mars Settlements».Space Policy.66ISSN 0265-9646.doi:10.1016/j.spacepol.2023.101590.Consultat el 2025-06-16.
  100. ↑ «SpaceX Capabilities and Services» (en en). SpaceX. Consultat el 2025-06-16.
  101. ↑ «[12]». Consultat el 2025-06-16 (en en).
  102. ↑ «[13]». Consultat el 2025-06-16 (en en).
  103. ↑ «Reducing the Cost of Space Travel with Reusable Launch Vehicles» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  104. ↑ «A Journey to Inspire, Innovate, and Discover» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  105. ↑ (2009).«Meteoritic steel as a construction resource on Mars».Acta Astronautica.64(2–3)doi:10.1016/j.actaastro.2008.07.011.Consultat el 2025-06-16.
  106. ↑ «Effect of Clouds and Pollution on Insolation» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  107. ↑ «Potato-Shaped Mars Moon Phobos May be a Captured Asteroid» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  108. ↑ «NASA Continues Psyche Asteroid Mission» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  109. ↑ «Could We Use Mars as a Base for Asteroid Mining?» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  110. ↑ (2022).«Phobos and Mars orbit as a base for asteroid exploration and mining».Planetary and Space Science.214doi:10.1016/j.pss.2022.105450.Consultat el 2025-06-16.
  111. ↑ «Space Mining: Scientists Discover Two Asteroids Whose Precious Metals Would Exceed Global Reserves» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  112. ↑ «Hubble Examines Massive Metal Asteroid Called 'Psyche' That's Worth Way More Than Our Global Economy» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  113. ↑ «NASA Heads for 'Psyche,' A Mysterious Metallic Asteroide That Could be the Heart of a Dead Planet» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  114. ↑ «En Mart els Sers Humans: ¿Deus?» (en en). Deu Universal. Consultat el 19 de novembre de 2019.
  115. ↑ (2019).«Systems engineering and design of a Mars Polar Research Base with a human crew».Acta Astronautica.Elsevier BV.156
    234–249.ISSN 0094-5765.doi:10.1016/j.actaastro.2018.06.051.Consultat el 2025-06-16.
  116. ↑ 116,0 116,1 116,2 116,3 «[14]». Consultat el 2025-06-16 (en en).
  117. ↑ (1997).«The utility of geothermal energy on Mars».Journal of the British Interplanetary Society.49
    403–22.Consultat el 2025-06-16.
  118. ↑ «THEMIS Observes Possible Cave Skylights on Mars» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  119. ↑ «Gravity fixes: Habituating to the human on Mars and Island Three».HAU: Journal of Ethnographic Theory.University of Chicago Press.7(3)
    185–209.ISSN 2575-1433.doi:10.14318/hau7.3.012.Consultat el 2025-06-16.
  120. ↑ «Queens University Belfast scientist helps NASA Mars project» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  121. ↑ «COSPAR PLANETARY PROTECTION POLICY» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  122. ↑ «When Biospheres Collide – a history of NASA's Planetary Protection Programs» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  123. ↑ «Planetary Protection Knowledge Gaps for Human Extraterrestrial Missions: Goals and Scope» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  124. ↑ «Safe on Mars page 37» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  125. ↑ «Tomorrow for which we llaure not prepared. Why is the Outer Space Treaty opposed to the idea of colonizing Mars?» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  126. ↑ «President Obama's Space Legacy: Mars, Private Spaceflight and More» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  127. ↑ «NASA.gov» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  128. ↑ «Trump, Congress approve largest U.S. Research spending increase in a decade» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  129. ↑ «Bigger Than Saturn, Bound for Deep Space» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  130. ↑ «Finally, some details about how NASA actually plans to get to Mars» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  131. ↑ (2016).«Political and Llegal Challenges in a Mars Colony».Space Policy.Consultat el 2025-06-16.
  132. ↑ «[15]». Consultat el 2025-06-16 (en en).
  133. ↑ (2015) Commercial Space Exploration: Ethics, Policy and Governance (en en).
  134. ↑ 134,0 134,1 134,2 134,3 «The case against Mars colonisation» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  135. ↑ 135,0 135,1 «The Space Review: The fault in our Mars settlement plans» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  136. ↑ «Jeff Bezos foresees a trillion people living in millions of space colonies. Here's what he's doing to get the ball rolling.» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  137. ↑ «Obama takes a shot at the likes of Musk and Bezos, says we must protect Earth before colonizing Mars». Consultat el 2025-06-16.
  138. ↑ «Elon Musk's plans for life on Mars llaure a 'dangerous delusion', says British chief astronomer» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  139. ↑ «Colonizing Mars could be dangerous and ridiculously expensive. Elon Musk wants to do it anyway» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  140. ↑ Pearlman. «NASA Reveals New Gateway Logo for Artemis Llunar Orbit Way Station» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  141. ↑ Cornish. «[16]». Consultat el 2025-06-16 (en en).
  142. ↑ Spencer. «Against Mars-a-Llac: Why SpaceX's Mars colonization pla should terrify you» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  143. ↑ Zevallos. «Rethinking the Narrative of Mars Colonisation» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  144. ↑ Spencer. «Keep the Ret Planet Ret» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  145. ↑ Haskins. «The racist language of space exploration» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  146. ↑ Llig. «When discussing Humanity's next move to space, the language we use matters.» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  147. ↑ «We need to change the way we talk about space exploration» (en en). National Geographic. Consultat el 2025-06-16.
  148. ↑ «A Look Into Whether Humans Should Try to Colonize Venus Instead of Mars» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  149. ↑ Warmflash. «[17]». Consultat el 2025-06-16 (en en).
  150. ↑ Minkel. «Sex and Pregnancy on Mars: A Risky Proposition» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  151. ↑ (2016).«Mars ain't the kind of plau to raise your kid: Ethical implications of pregnancy on missions to colonize other planets».Life Sciences, Society and Policy.12(1)doi:10.1186/s40504-016-0043-5.Consultat el 2025-06-16.
  152. ↑ «[18]». Consultat el 2025-06-16 (en en).
  153. ↑ Knapp. «SpaceX Billionaire Elon Musk Wants A Martian Colony Of 80,000 People» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  154. ↑ «Richard Branson on space travel: "I'm determined to start a population on Mars"» (en en). Consultat el 2025-06-16.
  155. ↑ «[19]». Consultat el 2025-06-16 (en en).
  156. ↑ «[20]». Consultat el 2025-06-16 (en en).
  157. ↑ Deudney, Daniel (2020-03-02). Dark Skies: Space Expansionism, Planetary Geopolitics, and the Ends of Humanity (en en), Oxford, New York: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-090334-3.

Llectures adicionals

Aldrin; David, {{{nom2}}} (2013). Mission to Mars: My Vision for Space Exploration (en en),  National Geographic Books. ISBN 978-1-4262-1017-4. (en BuzzAldrin.com)
Robert Zubrin, The Case for Mars: The Pla to Settle the Ret Planet and Why We Must (en anglés), Simon & Schuster/Touchstone, 1996, ISBN 0-684-83550-9

Frank Crossman i Robert Zubrin, eds., On to Mars: Colonizing a New World. Apogee Books Space Séries, 2002, ISBN 1-896522-90-4
Frank Crossman i Robert Zubrin, editors, On to Mars 2: Exploring and Settling a New World. Apogee Books Space Séries, 2005, ISBN 978-1-894959-30-8
Resource Utilization Concepts for MoonMars; Per Iris Fleischer, Olivia Haider, Morten W. Hansen, Robert Peckyno, Daniel Rosenberg i Robert E. Guinness; 30 de setembre de 2003; IAC Bremen, 2003 (29 Sept–03 Oct 2003) i MoonMars Workshop (26–28 de setembre de 2003, Bremen). Accedit el 18 de giner de 2010
MARTIAN OUTPOST: The Challenges of Establishing a Human Settlement on Mars [21] archivat en Wayback Machine.; per Erik Seedhouse; Praxis Publishing; 2009; ISBN 978-0-387-98190-1. També vore [22].
Isse, mineral-rich soil could support human outpost on Mars; per Sharon Gaudin; 27 de juny de 2008; IDG News Service
«Moving to Mars: The Feasibility and Desirability of Mars Settlements».Space Policy.66
101590.doi:10.1016/j.spacepol.2023.101590.Consultat el 2025-06-16.
«Review of the technologies and preparations required for Mars colonization».Theoretical and Natural Science.13
245–250.doi:10.54254/2753-8818/13/20240854.Consultat el 2025-06-16.
«Towards sustainable horizons: A comprehensive blueprint for Mars colonization».Heliyon.10(4)
i26180.doi:10.1016/j.heliyon.2024.i26180.Consultat el 2025-06-16.

Enllaços externs

Plantilla:Categoria Commons Commons

Plantilla:Wikiversidad 

The Mars Foundation – [23] archivat en Wayback Machine.
Making Mars the New Earth – National Geographic
¿Deuríem colonisar Mart? – Wikidebate en Wikiversidad

[enllaç trencat] (FECYT).
Notícies sobre els últims alvanços de missions a Mart

Proyecte Solar54 - Emulació de Mart en Argentina -La Rioja

En anglés

The Planetary Society: Mars Millennium Project
Ret Colony
The Case for Mars

Consorci MarsDrive
Corporació 4Frontiers
Fundació Mart [24] archivat en Wayback Machine.
Mars Society
Google Mart

Plantilla:Colonisació de l'espai


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Colonisació_de_Mart&oldid=1498397»