Almagasenament d'energia
El almagasenament d'energia comprén els métodos per a conservar en la mida de lo possible una certa cantitat d'energia en qualsevol forma, per a utilisar-la quan es requerixca en la mateixa forma en que es va recolectar o en una atra diferent. Les formes d'energia poden ser energia potencial (gravitacional, química, elàstica, etc.) o energia cinètica. Molts sistemes mecànics funcionen almagasenant energia i consumint-la llentament: un eixemple és el rellonge mecànic que almagasena en el moll l'energia per a anar consumint-la via un regulador. En un ordenador els condensadores existents en un chip almagasenen l'energia suficient per a que en tornar a encendre's tinguen la memòria d'algunes de les funcions prèvies. Inclús els aliments són una forma que la naturalea té d'almagasenar l'energia procedent del Sol.
Història
[editar | editar còdic]
L'almagasenament d'energia és un procés complex que es du fent per la naturalea des de mils de millons d'anys - per eixemple, l'energia present en la creació inicial del Univers ha segut posada en llibertat en forma d'estreles com el Sol, i ara està sent utilisada directament pels sers vius (a través de la energia solar), o indirectament (per eixemple per l'aument dels cultius o de la conversió en electricitat en les cèlules solars). Els sistemes d'almagasenament d'energia en l'us comercial de l'actualitat es traduïxen en térmens generals, en sistemes d'almagasenament mecànics, elèctrics, químics, biològics, nuclears i tèrmics.
Com a activitat útil, l'almagasenament d'energia ha existit des de la prehistòria, encara que en molts casos no explícitament reconegut com a tal. Un eixemple delliberat d'almagasenament d'energia mecànica és l'us de troncs o roques com a mides defensives en les antigues fortalees que s'anaven recolectant en el cim d'un tossal o paret, i per lo tant, l'energia almagasenada era finalment amprada per a atacar a invasores que vingueren al radi d'alcanç de dites pedres. Una aplicació més recent és el de control dels cursos d'aigua que són dirigits als molís d'aigua per al processament de grans. Els sistemes complexos d'embassaments i assuts es varen construir per a almagasenar i lliberar aigua (i l'energia potencial que contenen) quan siga necessari.
L'almagasenament d'energia es va convertir en un factor dominant en el desenroll econòmic en l'introducció generalisada d'electricitat i químics combustibles refinats, com la gasolina, el queroseno i el gas natural en 1800. A diferència d'atres métodos comuns d'almagasenament d'energia utilisades amprats anteriorment, com la fusta o el carbó, l'electricitat deu amprar-se, ya que es genera i no pot ser almagasenada en una atra cosa que no siguen dispositius de menor escala. L'electricitat es transmet per mig d'un circuit tancat, per a amprar-se en qualsevol propòsit pràctic, i no pot ser almagasenada com a energia elèctrica. Açò significa que els canvis de la demanda no poden tindre cabuda, sense tall dels suministraments, ya siga (per eixemple, a través de brownouts o apagons) o dispondre d'una tècnica d'almagasenament fiable, alguna cosa impossible en l'actualitat.
S'espera que l'almagasenament d'energia en la llar estiga cada volta més present per la creixent importància d'energia distribuïda (especialment procedent de la energia solar fotovoltaica) i l'aument del consum d'energia.[1] Una llar equipada en energia fotovoltaica pot assegurar fins a un 40% de les seues necessitats energètiques.[1] No obstant, per a alcançar una major autosuficiencia, és necessari contar en un sistema d'almagasenament d'energia per les diferències entre el consum d'energia i l'energia produïda a partir de la fotovoltaica.[1]
Els combustibles petroquímics s'han convertit en la forma dominant d'almagasenament d'energia, tant en la generació elèctrica i el transport d'energia. Els combustibles petroquímics d'us comú es processen del carbó, la gasolina, el gasoil, el gas natural, gas licuado de petròleu (GLP), el propà, el butà, etanol, biodiésel i l'hidrogen. Tots estos productes químics són fàcilment convertits a energia mecànica i després energia potser en elèctrica als motors que utilisa la calor (o d'atres turbines dels motors de combustió interna, o calderes o atres motors de combustió externa) que s'utilisa per a generació d'energia elèctrica. Els generadors de calor i els generadors de potència del motor són casi universals, que van des dels menuts motors de la producció de només uns pocs quilovats d'utilitat a escala generadors en puntuacions de fins a 800 megavats.
Métodos d'almagasenament
[editar | editar còdic]Electroquímics
[editar | editar còdic]Elèctrics
[editar | editar còdic]
L'electricitat és una energia secundària, és dir, que és resultat de la transformació d'energia primària. Una característica fonamental és que esta energia no es pot almagasenar: l'electricitat produïda és instantàneament consumida o perduda. El problema d'almagasenar este tipo d'energia se soluciona, de fet, produint-la ràpidament en sistemes autònoms (no conectats a la ret). Alguns eixemples són: les piles i bateries basades en reaccions químiques. Estes tecnologies presenten inconvenients que llimiten el seu us, com per eixemple: el pes, el cost, la baixa productivitat i en alguns casos la perillositat dels seus components (àcits, plom).
Mecànics
[editar | editar còdic]Potencials
[editar | editar còdic]Tèrmics
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Almacenamiento de energía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.