Energia primària
Una font de energia primària és tota forma d'energia disponible en la naturalea abans de ser convertida o transformada. Consistix en l'energia continguda en els combustibles crus, l'energia solar, l'eòlica, la geotèrmica i atres formes d'energia que constituïxen una entrada al sistema. Si no és utilisable directament, deu ser transformada en una font d'energia secundària (electricitat, calor, etc.).[1]
En l'indústria energètica es distinguixen diferents etapes: la producció d'energia primària, el seu almagasenament i transport en forma d'energia secundària, i el seu consum com a energia final.
Aixina, per eixemple, l'energia mecànica d'un bot d'aigua és transformada en electricitat i en aplegar a l'usuari final esta pot ser amprada per a diferents usos (allumenament, producció de fret i calor, etc). A nivell de l'usuari totes les formes d'energia són, puix, sustituibles. Esta série de transformacions impliquen una cadena energètica concreta, com per eixemple la que es dona en la cadena petrolífera: extracció, transport, refinat i distribució. Cada transformació es caracterisa per la seua rendiment, sempre inferior a 1 per les pèrdues inherents al procés.
El concepte s'utilisa especialment en estadística energètica en el transcurs de la compilació de balanços energètics. No obstant, se sol identificar en energia primària l'energia que resulta de la primera transformació (com per eixemple la calor nuclear, l'electricitat eòlica o hidràulica) i com a energia final la que aplega finalment a l'usuari (en el contador) puix són per a les que es dispon de senyes.
Definicions
[editar | editar còdic]La CEPAL, en el document "Sostenibilitat energètica en Amèrica Llatina i el Carib: L'aporte de les fonts renovables" definix la Energia primària com:
Deu diferenciar-se entre disponibilitat potencial i disponibilitat efectiva. Aixina, per eixemple, una determinada conca hidrogràfica té, per les seues característiques físiques i la precipitació pluviométrica sobre esta, un determinat potencial hidroelèctric, pero si no es construïx una central hidroelèctrica, eixa energia no podrà ser aprofitada.
El considerar la hidroelectricidad com a energia primària és una convenció, ya que en realitat lo que es dispon en una central hidroelèctrica és una energia mecànica que es transforma en electricitat a través d'una modificació física. Lo mateix pot dir-se de l'energia nuclear, en la que els materials radioactivos produïxen calor que després és transformat en electricitat per mig de turbines i generadors, a través de processos físics com l'evaporament de l'aigua.
Complementariamente definix a la Energia secundària com:
D'estes definicions es deriva que la Oferta total d'energia s'entén com la cantitat d'energia (primària i secundària) disponible per a satisfer les necessitats energètiques d'un país, tant en els processos de transformació com en el consum final.
Per tant:
Oferta Total = Producció + Importació – Exportació +/- Variació d'inventaris – Energia no aprofitada
Unitats
[editar | editar còdic]En la finalitat de permetre les comparacions, tots els tipos d'energia són expressats en una mateixa unitat. Esta pot ser, el Gigajulio (GJ), el megavat-hora (Mwh) o la tonellada equivalent de petròleu (tep). Com els jaciments de petròleu o carbó poden tindre característiques diferents, existix una convenció per a passar d'una unitat energètica a una atra:
1 tep = 41,855 GJ = 11,628 MWh = 1 000 m3 de gas = 7,33 barrils de petròleu
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Energía primaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.