Gas d'alt forn

Archiu:Blast furnace gas flame.JPG

Flama deguda a la combustió de gas d'alt forn en l'antorcha. Esta flama de color blau clar solament és visible de nit

El gas d'alt forn és una mescla gaseosa generada durant la fabricació de l'acer. És recuperada a l'eixida dels alts forns, i conté monòxit de carbono i dihidrógeno, la combustió del qual permet precalentar l'aire injectat en els propis alts forns. L'excedent s'utilisa per a produir coque, i per a generar vapor d'aigua que es transforma en electricitat per mig de turbines.

Encara que el seu poder calorífic és baix (una dècima part del poder del gas natural), les característiques lligades al funcionament casi continu dels alts forns fan que el gas es produïxca de forma regular, en grans cantitats i durant vàries décades. La seua valorisació és per tant interessant, i l'única contaminació significativa lligada a la seua combustió consistix en l'emissió de gas d'efecte hivernàcul.

Seguritat en el maneig del gas d'alt forn

Pese a que el gas d'alt forn és menys calorífic que atres gasos utilisats com a combustible, és un gas de tipo inflamable, per la qual cosa, l'aument acumulat dels nivells de gas d'alt forn va aumentant també la seua perillositat, i aixina este gas podria aplegar a ser tractat com una fuga perillosa de gas inflamable, i requerir les reacciones corresponents a una fuga de gas.

Història

El poder calorífic del fum dels alts forns, que s'encén espontàneament en eixir pel respirader, era un fet àmpliament conegut, pero el tema no va interessar a ningú fins al final de el XVIII:

Ya en 1814, el francés Aubertot va arreplegar el gas emés per un alt forn per a calfar alguns forns adicionals en la seua fàbrica. De fet, l'interés d'estos fums consistix en la presència d'una chicoteta proporció (al voltant del 20% en eixe moment) de monòxit de carbono, un gas tòxic pero combustible. En 1837, l'alemà Faber du Faur va desenrollar el primer calfador d'aire, tubular, que funcionava en gas d'alt forn pres ans que ixquera de la càrrega. James Palmer Budd va presentar una palesa similar en 1845, pero va propondre un método pràctic per a capturar els gasos: estos es prenien de baix de la part superior i es baixaven al fondo de l'alt forn per mig de fumerals laterals.

Al voltant de 1850, el desenroll de la boca superior de l'alt forn en forma de campana, llavors cridada “Cup and Cone”, per George Parry, en la fàbrica d'Ebbw Val, va proporcionar una solució satisfactòria al problema de la captura dels gasos d'alt forn. Les millores posteriors són numeroses, pero la més destacable és la del nortamericà McKee, que va desenrollar un sistema d'esclusa d'aire que permet presurizar l'alt forn. Al mateix temps, es varen ser desenrollant les tècniques de purificació del gas. Estos gasos, que han passat a través de la càrrega, deuen ser netejats de pols per a no obstruir els forns: els botes de pols, els ciclons i els filtres s'encarreguen de purificar estos fums fins a un contingut de pols d'uns pocs miligrams per normo metro cúbic. Ademés, estes instalacions tenen en conte els condicionants associats a la gestió d'un gas tòxic produït en grans cantitats.