Sostenibilitat energètica
La sostenibilitat energètica, o també cridada sustentabilidad energètica és definida pel World Energy Council (WEC), com l'equilibri entre tres dimensions principals: la seguritat energètica, l'equitat social, i la mitigació del impacte ambiental. El desenroll de sistemes d'energia estables, accessibles i ambientalment acceptables desafia solucions simples. Estos tres objectius són un "trilema" que requerix de complexes interconexions entre sectors públic i privat, entre governs i ents reguladors, entre l'economia, els recursos nacionals disponibles, les normatives llegals vigents, les preocupacions ambientals i el comportament individual i colectiu de les societats.[1]
Seguritat energètica.
[editar | editar còdic]La seguritat energètica es referix tant als països importadors com per als exportadors d'energia. Inclou: la gestió eficaç de l'oferta d'energia primària, d'orige nacional o estranger; la confiabilidad de l'infraestructura d'energia; i, la capacitat de les empreses d'energia per a satisfer les necessitats actuals i futures de la societat com un tot. Per als països que són exportadors nets d'energia, esta qüestió també està relacionada en la capacitat de mantindre els ingressos de les vendes en els mercats estrangers,[1] perspectiva que és controvertida, més encara si no s'adapta en oferir-la des de fonts renovables o perjudica el dret dels països en desenroll a no desaparéixer sumergits per les aigües de la mar a causa del canvi climàtic.
Equitat i sostenibilitat social
[editar | editar còdic]L'equitat social es referix a l'accessibilitat i cost raonable de proporcionar energia a la població. La carència d'equitat social en esta matèria s'ha definit com "pobrea energètica". A raïl de la crisis econòmica de 2008, el concepte de "pobrea energètica" s'ha incorporat a l'agenda política d'alguns països europeus, com Regne Unit, França, Eslovàquia o Irlanda. El problema de l'accés a l'energia, endèmic en països del Tercer Món, s'ha estés també als del Primer Món per les creixents dificultats econòmiques de les famílies per a fer front a la tarifa energètica. Segons la definició establida en Regne Unit, una llar en situació de "pobrea energètica" és aquell que "necessita gastar més del 10% dels seus ingressos en tot tipo de combustibles" per a poder caldearlo fins a una temperatura raonable, fixada entre 18 °C i 21 °C.[2]
Per un atre costat, l'us del petròleu com a combustible pot impedir que generacions futures puguen utilisar-ho per als plàstics, en lloc de com a energia, més encara si existix la possibilitat d'utilisar energies alternatives. Aixina mateix, en l'energia nuclear, es deixa el llastre i el perill dels residus nuclears a les generacions futures, que tenen una radioactivitat que pot durar mils d'anys.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 World Energy Council. Policies for the future: 2011 Assessment of country energy and climate policy
- ↑ «[1]», El País.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sostenibilidad energética» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.