Anar al contingut

Motor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Motor
Per a la companyia discogràfica vore Motor Music Records.
Erro al crear miniatura:
Motor d'un avió de 1915, en disposició radial i refrigerat en aigua
Erro al crear miniatura:
Motor V 12 d'automòvil, utilisat en un Lamborghini Rat penat

Un motor és la part sistemàtica d'una màquina capaç de fer funcionar el sistema, transformant algun tipo d'energia (elèctrica, de combustibles fòssils, etc.) en energia mecànica, capaç de realisar un treball.[1][2] En els automòvilés, este efecte és una força que produïx el moviment. Existixen diversos tipos, sent dels més comuns els següents:

En els aerogeneradorés, les centrals hidroelèctriques o els reactors nuclears també es transforma algun tipo d'energia en un atre. No obstant, la paraula motor es reserva per als casos en els quals el resultat immediat és energia mecànica. Els motors elèctrics utilisen l'inducció electromagnètica que produïx l'electricitat per a produir moviment, segons siga la constitució del motor: núcleu en cable enrollat, sense cable enrollat, monofásico, trifásico, en imans permanents o sense ells; la potència depén del calibre de l'aram, els regressos de l'aram i la tensió elèctrica aplicada.

Terminologia

[editar | editar còdic]

La paraula motor deriva del llatí motor -la raïl de la paraula llatina motoris (que mou, que produïx moviment). Les armes de guerra preindustrials, com catapultas, trebuchets i ariets, es dien màquina de seges', i el coneiximent de cóm construir-les es tractava a sovint com un secret militar. La majoria dels dispositius mecànics inventats durant la revolució industrial es descrivien com a màquines, sent la màquina de vapor un eixemple notable. No obstant, les màquines de vapor originals, com les de Thomas Savery, no eren motors mecànics sino bombes. D'esta manera, un camió de bombers en la seua forma original no era més que una bomba d'aigua, i el motor era transportat fins a l'incendi per cavalls.[4]

En l'us modern, el terme motor sol descriure dispositius, com les màquines de vapor i els motors de combustió interna, que cremen o consumixen combustible per a realisar treball mecànic eixercint un parell motor o una força llineal (normalment en forma d'espente). Els dispositius que convertixen l'energia tèrmica en moviment solen denominar-se simplement motors.[5] Entre els eixemples de motors que eixercixen un parell s'inclouen els coneguts motors de gasolina i diésel dels automòvils, aixina com els turboejes. Eixemples de motors que produïxen espente són els turbofanés i els eixidas. Quan es va inventar el motor de combustió interna, el terme motor es va utilisar inicialment per a distinguir-ho de la màquina de vapor, que s'utilisava molt en aquella época per a propulsar locomotores i atres vehículs com rodells de vapor. El terme motor' deriva del verp llatí moto que significa 'posar en moviment', o 'mantindre el moviment'. Per lo tant, un motor és un dispositiu que impartix moviment.[6][7]

Un motor tèrmic també pot servir com motor primari, un component que transforma el fluix o els canvis de pressió d'un decorregut en energia mecànica.[8] Un automòvil propulsado per un motor de combustió interna pot fer us de varis motors i bombes, pero en última instància tots estos dispositius obtenen la seua energia del motor. Una atra forma de vore-ho és que un motor rep energia d'una font externa, i després la convertix en energia mecànica, mentres que un motor genera energia a partir de la pressió (derivada directament de la força explosiva de la combustió o una atra reacció química, o secundariamente de l'acció d'alguna d'eixes forces sobre atres substàncies com l'aire, l'aigua o el vapor).[9]

Història

[editar | editar còdic]

Antiguetat

[editar | editar còdic]

Màquines simples com les mazas o els rems són prehistòrics. En l'antiguetat varen existir alguns motors complexos que utilisaven energia humana, animal, eòlica o hidràulica. Per eixemple, l'energia humana era usada en motors simples com cabrestantes o tornos en apanys de cuerdo i poleas. Estos motors simples eren utilisats en barcos en l'Antiga Grècia o en màquina de sege en l'Antiga Roma. Alguns autors d'estes époques com Vitruvio, Frontino i Cayo Plinio Secunde, parlaven d'estes màquines com alguna cosa comuna o habitual, per lo que l'invenció de les mateixes podria remontar-se a époques encara més antigues. Durant el I, vaques i cavalls varen ser usats en molins i atres màquines similars a les que anteriorment eren accionades per humans. Segons Estrabón, en el I un molí d'aigua va ser construït en Kaberia durant el regne de Mitrídates. En els següents sigles es va estendre per tot l'Imperi Romà l'us de rodes hidràuliques. Algunes d'estes màquines incloïen aqüeductes, dics i comportes per a mantindre i canalisar l'aigua a través de sistemes d'engranages o de rodes dentades fetes de fusta i metal en l'objectiu de regular la velocitat de rotació. Atres dispositius sofisticats, com el mecanisme d'Anticitera, usaven trens d'engranages complexos i dials per a funcionar com a calendaris o predir events astronòmics. En un poema d'Ausonio escrit en el sigle 4 d. C., l'autor menciona una serra per a tallar pedres accionada per aigua.

Edat Mija

[editar | editar còdic]

Ingeniers musulmans de l'Edat Mija varen utilisar engranages en molins i varen utilisar dics com una font d'energia hidràulica per a proveir energia adicional a molins i atres màquines.[10] Estos alvanços tecnològics varen permetre mecanisar moltes tasques que abans eren desenrollades per humans. En l'any 1206, Al Jazarí va utilisar un sistema biela-manivela per a dos de les seues màquines.[11]

Una turbina de vapor rudimentària va ser descrita per Taqi ad-Din en 1551 i per Giovanni Branca[12] en 1629.[13]

En el XIII, el motora eixida sòlida va ser inventat en China. Algunes formes simples de motor de combustió interna varen ser utilisades en fòcs artificials i en armes propulsoras creades per a ser amprades en guerres.

Revolució industrial

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Animació que mostra les quatre etapes d'un motor de combustió interna de quatre temps alimentat en gasolina en bugies d'ignició elèctriques:
1-Alimentació (Ingrés de combustible)
2-Compressió
3-Ignició (Es crema el combustible)
4-Emissió (Es evacúan els gasos).

La màquina de vapor de Watt va ser el primer tipo de màquina de vapor que usava el vapor a una pressió just per damunt de la pressió atmosfèrica per a conduir el pistón ajudat per un buit parcial. Millorant el disseny de la màquina de vapor de Newcomen (1712), la màquina de vapor de Watt (desenrollada entre 1753 a 1775) va ser un gran pas en el progrés de la màquina de vapor. Oferint un extraordinari increment en l'eficiència de combustible, el disseny de James Watt es va convertir en sinònim de màquina de vapor, en gran part pel seu soci comercial Matthew Boulton. Açò va permetre el ràpit desenroll de fàbriques semiautomàtiques en una escala que abans haguera segut inimaginable en llocs a on l'energia hidràulica no estava disponible. Desenrolls posteriors varen donar lloc a les locomotores de vapor i a una gran expansió del transporte ferroviari. En esta época va haver numerosos grans aportes a l'història dels motors de combustió interna, els quals varen permetre la fabricació dels motors que coneixem en l'actualitat. Sobre els motors de pistón de combustió interna, estos varen ser provats en França en 1807 per de Rivaz i, independentment, pels germans Niépce. Teòricament varen ser alvançats per Carnot en 1824. En 1853–57 Eugenio Barsanti i Felice Matteucci varen inventar i varen patentar un motor que utilisava el principi de pistón lliure que possiblement era el primer motor de 4 temps.[14] L'invenció d'un motor de combustió interna que més vesprada va tindre èxit comercial va ser realisada durant 1860 per Etienne Lenoir.[15]

En 1877, el cicle Otto va ser capaç de donar un ràtio de potència a pes molt més alt que les màquines de vapor i va funcionar molt millor per a moltes aplicacions de transport com a coches i avions. El desenroll d'estos motors seguix alvançant en el pas del temps, convertint-se cada volta en màquines més complexes i eficients.

Característiques generals

[editar | editar còdic]
  • Rendiment: és el cocient entre la potència útil que generen i la potència absorbida. Habitualment es representa en la lletra grega η.
  • Velocitat de poc gir o velocitat nominal: és la velocitat angular del cigonyal, és dir, el número de revolucions per minut (rpm o RPM) a les que gira. Es representa per la lletra n.
  • Potència: és el treball que el motor és capaç de realisar en l'unitat de temps a una determinada velocitat de gir. Es medix normalment en cavalls de vapor (CV), sent 1 CV igual a 736 vats.
  • Parell motor: és el moment de rotació que actua sobre l'eix del motor i determina el seu gir. Es medix en kgf·m (quilogram-força metro) o lo que és lo mateix newtons-metro (N·m), sent 1 kgf·m igual a 9,81 N·m. Hi ha varis tipos de parells, vegen-se per eixemple el parell d'arrancada, el parell d'acceleració i el parell nominal.
  • Estabilitat:és quan el motor es manté a altes velocitats sense gastar massa combustible tant com a energia elèctrica en els seus corresponent temps que passa el motor sense cap defecte pero açò solament es fa en les fàbriques a on es desenrolla el motor.

Motor elèctric

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Motor elèctric.

Un motor elèctric utilisa energia elèctrica per a produir energia mecànica, normalment per mig de l'interacció de camps magnètics i conductors de corrent. El procés invers, produir energia elèctrica a partir d'energia mecànica, es realisa per mig d'un generador o dinamo. Els Motors de tracció utilisats en els vehículs solen realisar abdós tasques. Els motors elèctrics poden funcionar com a generadors i viceversa, encara que açò no sempre és pràctic. Els motors elèctrics són omnipresents i es troben en aplicacions tan diverses com a ventiladors industrials, sopladores i bombes, màquines ferramenta, electrodomèstics, ferramentes elèctriques i discs. Poden funcionar en corrent contínua (per eixemple, un dispositiu portàtil o un vehícul a motor alimentat per bateria) o en corrent alterna procedent d'una ret de distribució elèctrica central. Els motors més chicotets poden trobar-se en els rellonges de polsera elèctrics. Els motors de tamany mig, en dimensions i característiques molt estandardisades, proporcionen una potència mecànica adequada per a usos industrials. Els motors elèctrics més grans s'utilisen per a la propulsió de grans barcos i per a compressors d'oleoductes, en potències de mils de quilovats. Els motors elèctrics poden classificar-se per la font d'energia elèctrica, per la seua construcció interna i per la seua aplicació.

Erro al crear miniatura:
Diagrama d'un motor elèctric.

El principi físic de la producció de força mecànica per mig de l'interacció d'una corrent elèctrica i un camp magnètic ya es coneixia en 1821. A lo llarc d'el XIX es varen construir motors elèctrics cada volta més eficients, pero la seua explotació comercial a gran escala requeria generadors elèctrics i rets de distribució elèctrica eficients. Per a reduir el consum d'energia elèctrica dels motors i el seu chafada de carbono associada, diverses autoritats reguladores de molts països han introduït i aplicat llegislació per a fomentar la fabricació i l'us de motors elèctrics de major eficiència. Un motor ben dissenyat pot convertir més del 90% de la seua energia d'entrada en potència útil durant décades.[16] Quan l'eficiència d'un motor aumenta encara que siga uns pocs punts percentuals, l'aforro en quilovat horas (i per tant en cost) és enorme. L'eficiència energètica d'un motor d'inducció industrial típic pot millorar-se per mig de:

  1. reduir les pèrdues elèctriques en els devanados del estator (per eixemple, aumentant l'àrea de la secció travessera del conductor, millorant la tècnica del devanado i utilisant materials en major conductivitat elèctriques, com el coure),
  2. reduir les pèrdues elèctriques en la bobina o colada del rotor (per eixemple, utilisant materials en major conductivitat elèctrica, com el coure),
  3. reduir les pèrdues magnètiques utilisant acer magnètic de millor calitat,
  4. millorar l'aerodinàmicaa d'els motors per a reduir les pèrdues mecàniques,
  5. millorar els cojinetes per a reduir les pèrdues per friccióés, i
  6. minimisar les tolerància de fabricació. Per a més informació sobre este tema, vejau Eficiència premium).

Emissions / Gasos d'escape

[editar | editar còdic]

Tots els motors tèrmics alimentats químicament emeten gasos d'escape. Els motors més nets només emeten aigua. Estrictament zero emissions significa, en general, zero emissions distintes de l'aigua i el vapor d'aigua. Només els motors tèrmics que cremen hidrogen pur (combustible) i oxigen pur (oxidant) alcancen les emissions zero segons una definició estricta (en la pràctica, un tipo de motora eixida). Si l'hidrogen es crema en combinació en aire (tots els motors de respiració d'aire), es produïx una reacció lateral entre l'oxigen atmosfèric i el nitrogen atmosfèric que dona lloc a chicotetes emissions de NOx, que és advers inclús en chicotetes cantitats. Si es crema un hidrocarbur (com alcohol o gasolina) com a combustible, s'emeten grans cantitats de CO2, un potent gas d'efecte hivernàcul. L'hidrogen i l'oxigen de l'aire poden reaccionar en aigua per mig d'una pila de combustible sense producció colateral de NOx, pero es tracta d'un motor d'electroquímica i no d'un motor tèrmic.

Atres usos

[editar | editar còdic]

En certes ocasions la paraula "motor" és utilisada per a referir-se a entitats que desenrollen determinades tasques i no "treball" en el sentit físic. Este us és particularment visible en informàtica, a on són comuns térmens com motor de busca, "motor SQL" o "motor de jocs". Com en molts atres térmens de la gerga informàtica, sol amprar-se el seu equivalent en idioma anglés, engine, especialment en alguns països de Llatinoamèrica. També sol denominar-se com motor de joc o Game Engine a una série de rutines de programació que permeten el disseny, la creació i la representació d'un videojoc. Com a novetat, cal citar la reutilisació del motor d'explosió entre atres peces de coches com a material per a construir obres artístiques d'alta calitat. Es tracta d'art reciclat i sostenible.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «reference. com/browse/motor Motor». Dictionary. reference. com. «una persona o cosa que impartix moviment, en especial un dispositiu, com una màquina de vapor, que rep i modifica l'energia d'alguna font per a usar-la en la conducció de maquinària.»
  2. ↑ reference. com/browse/motor Dictionary. com: (World heritage) "3. any device that converts another form of energy into mechanical energy baix as to produïx motion"
  3. ↑ 3,0 3,1 Consultat el 2023-12-22.
  4. ↑ «worldwidewords. org/artículs/engine. htm World Wide Words: Engine and Motor» (en és-gb).
  5. ↑ «collinsdictionary. com/dictionary/english/Engine Engine». Collins English Dictionary.
  6. ↑ "Motor", McGraw-Hill Enciclopèdia Concisa de Ciència i Tecnologia, Tercera Edició, Sybil P. Parker, ed., McGraw-Hill, Inc. McGraw-Hill, Inc., 1994, p. 714.
  7. ↑ Quinion, Michael. «worldwidewords. org/artículs/engine. htm World Wide Words: Motor i motor».
  8. ↑ "Motor primari", McGraw-Hill Concise Encyclopedia of Science and Technology, Third Edition, Sybil P. Parker, ed., McGraw-Hill, Inc. McGraw-Hill, Inc., 1994, p. 1498.
  9. ↑ Press, AIP, Associated (2007). org/details/stylebookbriefin0000unse_b1l1 Lliure d'estil i informació sobre la llei de mijos de comunicació, 42nd edició, New York: Basic Books, pp. org/details/stylebookbriefin0000unse_b1l1/page/84 84. ISBN 978-0-465-00489-8.
  10. ↑ «Transmission of Islamic Engineering», Transfer of Islamic Technology to the West, Part II.
  11. ↑ Hassan, Ahmad I. (1976). Taqi al-Din and Arabic Mechanical Engineering, pp. 34–35. Institute for the History of Arabic Science, University of Aleppo.
  12. ↑ «history. rochester. edu/steam/thurston/1878/Chapter1. html University of Rochester, NY, The growth of the steam engine online history resource, chapter one». History. rochester. edu.
  13. ↑ Nag, P. K. (2002). google. com/books? id=Cv9LH4ckuEwC&pg=PA432 Power plant engineering, Tata McGraw-Hill, p. 432. ISBN 0-07-043599-5.
  14. ↑ «barsantiematteucci. it/inglese/documentiStorici. html La documentazione essenziale per l'attribuzione della scoperta». «A later request was presented to the Patent Office of the Reign of Piedmont, under No. 700 of Volume VII of that Office. The text of this patent request is not available, only a photo of the table containing a drawing of the engine. This may have been either a new patent or an extension of a patent granted three days earlier, on 30 December 1857, at Turin.»
  15. ↑ Victor Albert Walter Hillier, Peter Coombes – google. com/books? id=DoYaRsNFlEYC&dq=cc+engine&pg=PA34 Hillier's Fundamentals of Motor Vehicle Technology, Book 1 Nelson Thornes, 2004 ISBN 0-7487-8082-3 [Retrieved 2016-06-16]
  16. ↑ "Motors". American Council for an Energy-Efficient Economy. http://www. aceee. org/topics/motors

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Erro al crear miniatura: Motor en el Viccionari. Plantilla:RAER


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Motor&oldid=1114347»