Aerogenerador

1. Sol
2. Conexió a la ret elèctrica (Cela de Mija Tensió (MT))
3. Torre
4. Escala d'accés
5. Sistema d'orientació (Sistema Yaw)
6. Góndola (Nacelle)
7. Generador
8. Anemómetro i Penell
9. Acoplament Flexible
10. Tren de potència
11. Pala
12. Buje (Sistema Pich)
13. Con
Un aerogenerador és un generador elèctric que funciona convertint l'energia cinètica del vent en energia mecànica a través d'una hèliç i en energia elèctrica gràcies a un alternador (generador de corrent elèctrica alterna).[1][2] Els seus precedents directes són els molís de vent que s'ampren per a l'extracció d'aigua de pous. En este cas, l'energia eòlica (en realitat, l'energia cinètica de l'aire en moviment) proporciona energia mecànica a un rotor de hèliç que, a través d'un sistema de transmissió mecànic, fa girar un generador, normalment un alternador trifásico, que convertix l'energia mecànica rotacional en energia elèctrica. A sovint, se solen utilisar els térmens «aeroturbina» o «turbina eòlica» com a sinònims de aerogenerador. No obstant, és preferible amprar el terme «aerogenerador» quan es parla de generació elèctrica, ya que les aeroturbinas o turbines eòliques no necessàriament s'utilisen per a este propòsit. El terme «aeroturbina» també es pot utilisar per a referir-se específicament a l'estructura i equipament mecànic del aerogenerador, sense tindre en conte el generador i l'aparementa elèctrica.
Existixen diferents tipos de aerogeneradores, depenent de la seua potència, la disposició de l'eix de rotació, el tipo de generador, etc.
Els aerogeneradores poden treballar de manera aïllada o agrupats en parcs eòlics o plantes de generació eòlica, distanciats uns d'uns atres, en funció de l'impacte ambiental i de les turbulències generades pel moviment de les pala.
Per a aportar energia a la ret elèctrica, els aerogeneradores deuen estar dotats d'un sistema de sincronisació per a que la freqüència de la corrent generada es mantinga perfectament sincronisada en la freqüència de la ret.
El ranc de velocitat de vent necessari per a la producció d'electricitat i un funcionament segur del aerogenerador, se situa entre els 3 m/s i els 19,8 m/s. Si la velocitat del vent és inferior als 3 m/s el aerogenerador no genera energia elèctrica. Si la velocitat del vent és superior a la seua velocitat de tall i les pala del aerogenerador giren massa ràpit, es deté per a evitar accidents i danys en els seus components.[3]
Ya durant la primera mitat del sigle XX, la generació d'energia elèctrica en rotors eòlics va ser prou popular en cases aïllades situades en zones rurals.
L'energia eòlica s'està tornant més popular en l'actualitat, en haver demostrat la viabilitat industrial, i va nàixer com a busca d'una diversificació en el palmito de generació elèctrica davant un creiximent de la demanda i una situació geopolítica cada volta més complicada en l'àmbit dels combustibles tradicionals.
Energia eòlica
[editar | editar còdic]


l'energia eòlica és aquella que es genera gràcies a l'energia cinètica produïda per les masses d'aire en moviment. Esta energia, que seguix en procés de desenroll, naix com a resposta a una major demanda del consum energètic, la necessitat de garantisar la continuïtat del suministrament en zones importadores netes de recursos energètics i de la busca de la sostenibilitat en l'us dels recursos.
En general les millors zones de vents es troben en la costa per les corrents tèrmiques entre la mar i la terra, les grans planures continentals, per raons paregudes, i les zones montanyoses, a on es produïxen efectes d'acceleració local.
Aerogeneradores d'eix horisontal
[editar | editar còdic]



Són aquells en els que l'eix de rotació de l'equip es troba paralel al sol. Esta és la tecnologia que s'ha impost, per la seua eficiència i confiabilidad i la capacitat d'adaptar-se a diferents potències.
Les parts principals d'un aerogenerador d'eix horisontal són:
- Rotor: les pala del motor, construïdes principalment en materials composts, es dissenyen per a transformar l'energia cinètica del vent en un moment torsor en l'eix de l'equip. Els rotors moderns poden aplegar a tindre un diàmetro de 42 a 80 metros i produir potències equivalents de varis MW. La velocitat de rotació està normalment llimitada per la velocitat de punta de pala, el llímit actual de la qual s'establix per criteris acústics.
- góndola o nacelle: servix d'estage per als elements mecànics i elèctrics (multiplicadora, generador, armaris de control, etc.) del aerogenerador.
- Caixa d'engranages o multiplicadora: pot estar present o no depenent del model. Transformen la baixa velocitat de l'eix del rotor en alta velocitat de rotació en l'eix del generador elèctric.
- Generador: existixen diferents tipos depenent del disseny del aerogenerador. Poden ser síncronos o asíncronos, gàbia de farda o doblement alimentats, en excitació o en imans permanents. Ho podem definir com la part del aerogenerador que convertix l'energia en electricitat.
- La torre: situa el generador a una major altura, a on els vents són de major intensitat, aixina com per a permetre el gir de les aspes, i transmet les càrregues de l'equip al sol.
- Sistema de control: es fa càrrec del funcionament segur i eficient de l'equip, controla l'orientació de la góndola, la posició de les pala i la potència total entregada per l'equip.
- Fonaments: soporten el pes estructural del generador i transmeten al sol les càrregues de vent tant verticals com a horisontals. En funció del tipo de sol sobre el que s'alça el aerogenerador, els fonaments poden ser de formigó armat reforçat en acer, pilotes o zapatas esteses.
Tots els aerogeneradores d'eix horisontal tenen el seu eix de rotació principal en la part superior de la torre, que té que orientar-se cap al vent d'alguna manera. Els aerogeneradores chicotets s'orienten per mig d'un penell, mentres que els més grans utilisen un sensor de direcció i s'orienten per servomotores o motorreductores.
Existixen dos tipologies principals de generadors elèctrics: en i sense caixa multiplicadora. Els primers funcionen a velocitats de l'orde de 1000-2000 rpm. Ya que la velocitat de rotació de les aspes és baixa (entre 8 i 30 rpm), requerixen l'us d'una caixa multiplicadora per a conseguir una velocitat de rotació adequada. Els aerogeneradores que no precisen multiplicadora es coneixen com direct-drive i els seus generadors es diuen habitualment multipolo, ya que per a conseguir una freqüència elevada en una baixa velocitat de gir tenen més d'una decena de pols.
En la majoria dels casos la velocitat de gir del generador està relacionada en la freqüència de la ret elèctrica a la que s'aboca l'energia generada (50 o 60 Hz).
En general, les pala estan emplaçades de tal manera que el vent, en la seua direcció de fluix, les trobe abans que a la torre (rotor a barlovent). Açò disminuïx les càrregues adicionals que genera la turbulència de la torre en el cas en que el rotor s'ubique darrere de la mateixa (rotor a sotavent). Les pala es monten a una distància raonable de la torre i tenen alta rigidea, de tal manera que al rotar i vibrar naturalment no choquen en la torre en cas de vents forts. El rotor sol estar inclinat entre 4 i 6 graus per a evitar l'impacte de les pala en la torre.
A pesar de la desventaja en l'increment de la turbulència, s'han construït aerogeneradores en el rotor localisat en la part posterior de la torre, degut a que s'orienten en contra del vent de manera natural, sense necessitat d'usar un mecanisme de control. No obstant, l'experiència ha demostrat la necessitat d'un sistema d'orientació per a orientar la màquina cap al vent. Este tipo de montage es justifica per la gran influència que té la turbulència en el desgast de les aspes per fatiga. La majoria dels aerogeneradores actuals són d'este últim model.
Potència eòlica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Energia eòlica.
L'energia cinètica de l'aire () depén del quadrat de la velocitat de l'aire () i de la seua densitat ():
- , en juliol per cada metro cúbic d'aire.
La potència (), en vats per unitat de superfície, es pot expressar com:
Per tant, la potència eòlica a la que estarà exposta una turbina es determina multiplicant l'anterior expressió per l'àrea d'agranada de la turbina, que és el círcul que comprenen les aspes.[5] Per eixemple, l'àrea d'agranada d'una aeroturbina en un rotor de 82 metros de diàmetro serà de 5281 m².
No obstant, no tota la potència de l'aire pot ser aprofitada pel aerogenerador. El llímit de potència que pot ser extret està donat pel llímit que va establir el físic Albert Betz. Este llímit, que du el seu nom, es deriva de la conservació de la massa i del moment d'inèrcia del fluix d'aire. el llímit de Betz indica que una aeroturbina no pot aprofitar més d'un 59,3 % de l'energia cinètica del vent. El número (0.593) se li coneix com el coeficient de Betz. Per eixemple, si una aeroturbina de 82 metros de diàmetro estiguera exposta a un vent de 15 m/s en una densitat de l'aire d'1,28 kg/m³ podria extraure, suponent un vent perfecte (sense turbulències) i un rendiment perfecte, fins a 6,76 MW d'energia elèctrica.
Els aerogeneradores moderns obtenen entre un 75 i un 80 % del llímit de Betz.[6] Un dels factors que més influïx que no s'alcance el 100 % del llímit de Betz és la rugositat del sol. Dita rugositat es veu influïda per la presència de vegetació o edificacions en el sol, que disminuïxen la velocitat del vent i aumenten les turbulències de l'aire. Per això, una major altura del rotor i l'instalació en la mar («eòlica marina») contribuïxen a un millor aprofitament de l'energia de l'aire.
Control de potència
[editar | editar còdic]En general, els aerogeneradores moderns d'eix horisontal es dissenyen per a treballar en velocitats del vent que varien entre 3 i 25 m/s de promig. La primera és l'anomenada velocitat de conexió i la segona la velocitat de cort. Bàsicament, el aerogenerador comença produint energia elèctrica quan la velocitat del vent supera la velocitat de conexió i, a mida que la velocitat del vent aumenta, la potència generada és major, seguint la cridada curva de potència.
Les aspes disponen d'un sistema de control de manera que el seu àngul d'atac varia en funció de la velocitat del vent. Açò permet controlar la velocitat de rotació per a conseguir una velocitat de rotació fixa en distintes condicions de vent.
Aixina mateix, és necessari un sistema de control de les velocitats de rotació per a que, en cas de vents excessivament forts, que podrien posar en perill l'instalació, faça girar el rotor de tal forma que les pala presenten la mínima oposició al vent, en lo que la màquina es detindria.
Per a aerogeneradores de gran potència, alguns tipos de sistemes passius, utilisen característiques aerodinàmica de les aspes que fan que encara en condicions de vents molt forts el rotor es detinga. Açò es deu a que ell mateixa entra en un règim cridat "pèrdua aerodinàmica".
Impacte sobre el mig
[editar | editar còdic]Este tipo de generadors s'ha popularisat ràpidament en ser considerats una font neta d'energia, ya que no requerixen, per a la producció d'energia, una combustió que produïxca residus contaminants o gasos implicats en l'efecte hivernàcul. No obstant, el seu us no està exent d'impacte ambiental. La seua localisació —freqüentment llocs apartats d'elevat valor ecològic, com els cims montanyosos, que per no trobar-se habitades conserven la seua riquea paisagística i faunística— pot provocar efectes perniciosos, com l'impacte visual en la llínea del horisó, la gran superfície que ocupen per la separació necessària entre ells —entre tres[7] i dèu[8] diàmetros de rotor— o l'intens soroll generat per les pala, ademés dels efectes causats per les infraestructures que és necessari construir per al transport de l'energia elèctrica fins als punts de consum. Pese a que s'investiga per a minimisar-los, se seguixen produint morts d'aus per la seua causa,[9] ademés de que es veuen afectades les poblacions de quiròpters.[10] En algunes centrals eòliques, moren cada any prop de 14 aus i 40 rat penat per cada MW instalat.[11] Més recentment, s'ha propost la possibilitat de que el seu us generalisat podria inclús contribuir al calfament global en bloquejar les corrents d'aire.[12]
Per un atre costat, tenint en conte els gasos d'efecte hivernàcul que sí es produïxen per les tasques derivades de construcció, transport i manteniment del aerogenerador, l'energia eòlica terrestre, en 12 g de CO2 per cada kWh, és la segona energia menys contaminant,[13] despuix de l'energia hidroelèctrica (en 4 g de CO2 per cada kWh); li seguixen l'energia nuclear (en 16 g de CO2 per cada kWh), i l'energia solar tèrmica, (en 22 g de CO2 per cada kWh). A açò cal sumar el problema de les pala, que deixen de ser útils despuix d'uns 20 anys d'us, i que solen terminar en abocadors (denominats «cementeris de pala») davant la complexitat del seu reciclage.[14]
Aerogeneradores d'eix vertical
[editar | editar còdic]

- Artícul principal → Aerogeneradores d'eix vertical.
Són aquells en els que l'eix de rotació es troba perpendicular al sol. També es denominen VAWT (de l'anglés, Vertical Axis Wind Turbine), en contraposició als d'eix horisontal o HAWT.[15] Un eixemple és el rotor Savonius.
En general, les ventages dels VAWT són:[16]
- Es poden situar més prop uns d'uns atres, degut a que no produïxen l'efecte de frenat d'aire propi dels HAWT, per lo que no ocupen tanta superfície.
- No necessiten un mecanisme d'orientació respecte al vent, ya que les seues pala són omnidireccionales.
- Es poden colocar més prop del sol, degut a que són capaços de funcionar en una menor velocitat del vent, per lo que les tasques de manteniment són més senzilles.
- Molt més silenciosos que els HAWT.
- Molt més recomanables per a instalacions chicotetes (de menys de 10 kW) per la facilitat d'instalació, la disminució del soroll i el menor tamany.
Les seues desventages són:
- En estar prop del sol la velocitat del vent és baixa i no s'aprofiten les corrents d'aire de major altura.
- Baixa eficiència.
- Major despesa en materials per metro quadrat de superfície ocupada que les aeroturbinas d'eix horisontal.
- No són d'arrancada automàtica, requerixen conexió a la ret per a poder arrancar utilisant el generador com a motor.
- Tenen menor estabilitat i majors problemes de fiabilitat que els HAWT. Les pala del rotor tenen tendència a doblar-se o trencar-se en forts vents.
Generadors doblement alimentats
[editar | editar còdic]
Existixen diferents tipos de generadors eòlics. La part elèctrica es pot dissenyar tant en generadors síncronos com asíncronos, i en vàries formes de conexió del generador, directa o indirecta, a la ret. La conexió directa a ret significa que el generador està conectat directament a la ret de corrent alterna (generalment trifásica). La conexió indirecta a ret significa que la corrent que ve de l'alternador passa a través d'una série de dispositius que ajusten la corrent per a igualar-la a la de la ret (en generadors asíncronos açò ocorre de forma automàtica).
La màquina doblement alimentada (DFIM per les seues sigles en anglés), també coneguda generador doblement alimentat (DFIG), és un tipo de generador elèctric en el que els terminals dels bobinados del rotor són accessibles. Es caracterisa també perque la velocitat de gir del rotor és llaugerament diferent de la velocitat de sincronisme. És important destacar la gran utilitat dels generadors asíncronos doblement alimentats en configuracions de generació eòlica.
La seua principal característica és l'incorporació d'un convertidor de freqüència conectat al rotor que permet el control de les tensions i intensitat del mateix. Gràcies al control sobre estos paràmetros, conseguim que la màquina permaneixca constantment sincronisada en la ret encara que varien les velocitats de revolució.
Esta característica és extremadament útil en configuracions de velocitat variable com és la generació eòlica. El control que nos dona el convertidor de freqüència permet a la màquina una major estabilitat, aixina com capacitat de reacció front a possibles faltes. Per un atre costat, en comparació a atres configuracions, les màquines doblement alimentades no són extremadament cares, ya que la seua component més costosa, l'electrònica, és dir, el convertidor de freqüència, no treballarà a una potència elevada (el 20 % de la nominal del generador aproximadament).
El principi bàsic de funcionament pot definir-se com la conversió de la potència capturada per l'aeroturbina en potència elèctrica, gràcies al generador d'inducció i la seua posterior transmissió a la ret per mig del estátor i els devanados del rotor.
El sistema de conversió està compost per dos convertidors trifásicos. El primer, denominat convertidor costat màquina, serà el que estiga conectat al rotor, mentres que el convertidor costat ret serà el conectat a la ret. Aixina que, este sistema interconecta el rotor i la ret permetent el fluix de potència entre abdós.
Un generador asíncrono doblement alimentat unifica les ventages dels generadors asíncronos i dels generadors síncronos.
- Ventages
- Permet el funcionament a velocitats variables.
- Regulació independent de la potència activa i reactiva.
- Pèrdues menors que en atres configuracions.
- Inconvenients
- Són necessaris anells d'esmonyida.
- Sensible front a inestabilitat de la ret.
Micro i minieólica
[editar | editar còdic]Microeólica
[editar | editar còdic]Són aerogeneradores que s'utilisen per a us personal. Els cal produïxen des de 50 W fins a uns pocs quilovats. Solen ser fets pel propietari. La configuració ideal d'un aerogenerador és sobre un màstil sense necessitat de cables de anclaje i en un lloc expost al vent. Molts dels dissenys convencionals de aeroturbinas no es recomanen per al seu montage en edificis. No obstant, si l'únic lloc disponible és la teulada d'un edifici, instalar un chicotet sistema eòlic pot ser factible si està lo suficientment alt com per a minimisar la turbulència, o si el règim del vent en eixe emplaçament en particular és favorable.[17]
La majoria dels sistemes d'energia eòlica[18] disponibles necessiten l'intervenció de l'amo durant el funcionament. Molts fabricants oferixen servici de manteniment per a les aeroturbinas que ells instalen. El fabricant deu, en qualsevol cas, proporcionar informació detallada sobre els procediments de manteniment.
Junt en els costs d'inversió, es deu portar a terme una evaluació econòmica que incloga els següents aspectes:
- Reducció dels costs anuals d'electricitat com a resultat de la producció de la mateixa pel sistema d'energia eòlica. Deu tindre en conte expectatives futures del preu de l'electricitat.
- Possibles programes de respal per part del Govern, per eixemple, subvencions o incentius fiscals per a fomentar l'us dels sistemes d'energia eòlica.
- Costs associats a l'emissió de CO2 (matèries primeres, construcció i manteniment).
Ademés de les ventages pròpies de l'energia eòlica, la microeólica és més eficient si es genera l'electricitat prop del lloc a on es consumix, ya que es minimisen les pèrdues en el transport. També és possible, en estos casos, almagasenar l'energia en bateries per al seu us en absència de vent.
En Espanya, hi ha fabricants de microeólica, com Bornay Aerogeneradores.[19]
Minieólica
[editar | editar còdic]No existix una frontera definida entre la microeólica i la minieólica. Generalment, es pot considerar que la microeólica comprén un únic aerogenerador, mentres que la frontera superior de la minieólica es definix per potència, i no deu superar els 100 kW.[20] Es denominen també aerogeneradores domèstics o de chicoteta potència.[21][22]
Aplicacions:[23]
- Zones aïllades: els miniaerogeneradores s'utilisen en zones aïllades a on existix un gran cost o dificultat per a dur l'energia de la ret elèctrica. Ací estarien no solament les vivendes o cabanyes aïllades, també granges, torres de telecomunicació, bombeig d'aigua, etc. En estos casos el aerogenerador sol ser acompanyat de panels solars fotovoltaics que garantisen l'òptim funcionament del sistema.
- Instalacions en un alt índex de consum elèctric: fàbriques, dessalinisadores i atres infraestructures que consumixen una gran cantitat d'energia poden recórrer a l'instalació de aerogeneradores per a reduir el consum elèctric de la ret.
- Conexió a la ret: Els particulars i empreses que disponguen d'un aerogenerador de minieólica poden consumir l'energia que necessiten i vendre el sobrant a la ret.
On colocar un aerogenerador de chicoteta potència:[24] cal conéixer els vents dominants que existixen en la zona i la forma en que poden variar a lo llarc de l'any. Per lo general el punt més elevat del terreny és el que rep més vent, encara que esta regla pot vore's alterada per la presència de rius, valls o zones boscoses, aixina com els obstàculs que existixquen entorn com a edificis o arbres. Estos poden variar tant la velocitat, com la direcció del vent.
Es recomana instalar el aerogenerador de chicoteta potència a lo manco 10 metros per damunt de qualsevol obstàcul i al doble d'altura que esta.
Auge de la microeólica i la minieólica
[editar | editar còdic]l'Associació Mundial d'Energia Eòlica,[25][26] en el de l'Informe Mundial sobre Minieólica,[27] ha publicat que a finals de 2011 la minieólica va alcançar els 576 MW, lo que supon un 27 % més de potència instalada que l'any anterior. Més de 330 fabricants de chicotetes aeroturbinas operen en 40 països de tot lo món.[28]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «aerogenerador» (en castellà). Real Acadèmia d'Ingenieria.
- ↑ «Raones per les quals un aerogenerador pot estar parat».
- ↑ 4,0 4,1 http://www.thewindpower.net/windfarm_en_11213_belgium.php
- ↑ Components de Turbines Eòliques [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 de març de 2017. Consultat el 11 de giner de 2014.
- ↑ Atles eòlic d'Espanya [2] archivat en Wayback Machine. - Institut per a la Diversificació i Aforro de l'Energia
- ↑ http://www.ucsusa.org/clean_energy/our-energy-choices/renewable-energy/environmental-impacts-wind-power.html (en anglés)
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ (2008) Guidelines for consideration of bats in wind farm projects (en anglés), Eurobats.
- ↑ https://web.archive.org/web/20131207034200/https://www.nationalwind.org/assets/publications/birds_and_bats_fact_sheet_.pdf - Estudi sobre els efectes de l'energia eòlica sobre els animals, especialment els pardals (en anglés).
- ↑ (2010).«Potential Climatic Impacts and Reliability of Very Large-Scale Wind Farms».Atmospheric Chemistry and Physics.10(4)
- ↑ Moomaw, W., P. Burgherr, G. Heath, M. Lenzen, J. Nyboer, A. Verbruggen, 2011: Annex II: Methodology. In IPCC: Special Report on Renewable Energy Sources and Climate Change Mitigation. (En anglés, referència en pàgina 10.)
- ↑ «Cóm les pala de aerogeneradores terminen en l'abocador en Espanya» (en és). eldiario.és. Consultat el 5 de juny de 2020.
- ↑ «www.windpower.org». Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2010.
- ↑ Comparativa entre HAWT i VAWT (en anglés)
- ↑ Manual d'instalacions eòliques domèstiques.
- ↑ «Repertori de fabricants europeus de mini-generadors eòlics». Archivat des d'el original, el 13 d'agost de 2018. Consultat el 30 de giner de 2010.
- ↑ Bornay Aerogeneradores
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 1 de novembre de 2013. Consultat el 3 de decembre de 2013.
- ↑ Esquema interactiu minieólica. url=http://www.lawea.org/documentos/mini-eolica.swf [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ ¿Qué és l'energia minieólica?
- ↑ Aplicacions aerogeneradores de minieólica. [url=https://web.archive.org/web/20110803042928/http://www.enair.es/aplicaciones/conexion_a_red]
- ↑ On colocar un aerogenerador de minieólica. url=«Copia archivada». Archivat des d'el original, el 26 de setembre de 2011. Consultat el 11 d'agost de 2011.
- ↑ World Wind Energy Association
- ↑ Small Wind Platform
- ↑ «Small Wind World Report Update». Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2013. Consultat el 1 d'abril de 2013.
- ↑ [4]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre aerogeneradores.- Aerogenerador en OpenEI.
- Energia eòlica en Solarpedia
- Cambra Argentina de Generadors Eòlics (CADEGE)
- Granges eòliques, sistemes eòlics chicotets per a generació d'electricitat.
- Endesa Educa. Informació i recursos multimèdia sobre aerogeneradores.
- Manual i método de càlcul d'instalacions mini-eòliques
- Introducció a la tecnologia eòlica. Conversió de l'energia mecànica del vent en energia elèctrica.
- Manual pràctic per a fer un aerogenerador caser
- Plantilla:Youtube
- Plantilla:Youtube
- Plantilla:Youtube
- Plantilla:Youtube
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aerogenerador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.