Anar al contingut

Història del motor de combustió interna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Rèplica del prototip de motor presentat per Karl Benz en la seua solicitut de palesa d'un automòvil el 29 de giner de 1886.

Els orígens dels motors són molt remots. Especialment si es consideren els inicis o precedents d'alguns elements constitutius dels motors, imprescindibles per al seu funcionament com a tals.

Considerats com a màquines completes i funcionals, i productores d'energia mecànica, hi ha alguns eixemples de motors abans de el XIX. A partir de la producció comercial de petròleu a mitan de el XIX (1850) les millores i innovacions varen ser molt importants. A finals d'eixe sigle hi havia una multitut de varietats de motors usats en tot tipo d'aplicacions.

En l'actualitat els motors de combustió interna, a pesar dels problemes associats (crisis energètiques, dependència del petròleu, contaminació de l'aire, aumente dels nivells de CO2,...) són encara imprescindibles i es fabriquen segons dissenys molt diferents i una gama molt àmplia de potències que va des de pocs vats fins a mils de kW.

Precedents

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura:
Serrería romana de Hierápolis del sigle III, és la mostra més antiga del mecanisme biela-manivela.[1][2][3]


  • Prehistòria. El pistón de fòc s'usava en el Surest d'Àsia i en les illas del Pacífic per a encendre el fòc, aprofitant la compressió adiabàtica del aire en un cilindre de fusta i un pistón.[4][5][6]
  • III: Sistema biela-manivela amprat en el molí d'aigua romà d'una serrería en Hierápolis. Este mecanisme és bàsic en molts motors.[1][2][3]
  • 673: Invenció del fòc grec. Implicava la fabricació, l'almagasenament i la manipulació en combat d'un combustible líquit i perillós. I l'us d'un sistema d'aire forçat (per manches), i de vàlvules de pas.
  • 1201: Al Jazarí
  • XIII: els eixidas de pólvora negra (motors eixida, de combustió interna) varen ser usats pels chinencs, mongoles i àraps.[7]
  • 1509: Leonardo dona Vinci descriu un motor "atmosfèric".
  • XVII: L'inventor Christian Huygens va fer experiments en un motor de pólvora negra.[8]
  • 1772: Antoine Laurent Lavoisier determina la composició del aire atmosfèric, explicant que era una mescla d'oxigen i de nitrogen ("assot" en francés que va donar "ázoe" en castellà). La majoria de motors de combustió funcionen en aire atmosfèric i, per tant, conéixer la seua composició és fonamental.
  • 1780: Alessandro Volta inventa una pistola de joguet que dispara un tapó de corcho per l'explosió d'una mescla d'aire i hidrogen inflamada per una purna elèctrica.[9]
  • 1790: Antoni de Martí i Franquès va presentar una memòria dels seus experiments sobre la composició de l'aire, millorant la precisió de Lavoisier.[10]
  • 1791: John Barber propon una turbina en la seua solicitut de la British palesa # 1833 ("A Method for Rising Inflammable Air for the Purposes of Producing Motion and Facilitating Metallurgical Operations").
  • 1798: El sultà Tippu, governant de Mysore (Índia) fa el primer us documentat d'eixides de ferro contra soldats britànics.

Els primers ensajos exitosos

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Model del motor Barsanti-Matteucci (1853) en l'Osservatorio Ximeniano en Florencia.
Erro al crear miniatura:
Palés motor Otto-Langen-1863.
  • 1807: Nicéphore Niépce instala un motor Pyréolophore en una barca i navega pel riu Saona. El motor funcionava en una mescla de verdet, carbó en pols i resina. Nicéphore obté la palesa el 28 de juliol de 1807 per part de l'emperador Napoleón Bonaparte.[11][12][13][14][14]
  • 1807: L'ingenier suís François Isaac de Rivaz construïx un motor de combustió interna propulsado per una mescla d'oxigen i hidrogen, en ignició per purna elèctrica.[15][16]
  • 1823: Samuel Brown patenta el primer motor de combustió interna aplicat en l'indústria. Era "atmosfèric" (sense compressió) i es basava en el "cicle de Leonardo" —segons Hardenberg—, en una tecnologia ya antiquada en aquella época.[17][18][19]
  • 1824: El físic francés Sadi Carnot va publicar la teoria termodinàmica dels motors tèrmics. En la justificació teòrica de la necessitat d'una compressió dels gasos per a aumentar la diferència entre les temperatures de treball superior i inferior, i l'increment del rendiment associat.[20]
  • 1826: El nortamericà Samuel Morey obté una palesa per a un motor de gasolina o vapor sense compressió.
  • 1832: El francés Hippolyte Pixii construïx una dinamo en un iman permanent. El magneto i sistemes derivats ("plats magnètics") s'usarien despuix en motors d'aviació, automòvils de competició i motocicletes.
  • 1838: L'anglés William Barnet obté una palesa per a un motor en compressió. Primera referència documentada d'una compressió en l'interior del cilindre d'un motor.[21][22]
  • 1839: Isaac Babbitt va inventar l'aleació anomenada metal Babbitt en propietats antigripaje i usat en cojinetes. Els cojinetes dels motors de combustió moderns són una versió modificada d'aquells.
  • 1854-1857: Els italians Eugenio Barsanti i Felipe Matteucci inventen un motor de 4 cilindres en llínea. La palesa sembla perduda.
  • 1856: L'italià Pietro Benini construïx un prototip de motor en una potència de 5 CV. En els anys següents fabrica motors d'un o dos cilindres més potents usats en aplicacions estàtiques en substitució de màquines de vapor.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (per a descarregar l'artícul es necessita registrar-se en el lloc web per gratuït).
  2. ↑ 2,0 2,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ 3,0 3,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. ↑ «Origin of Dièsel Engine is in Fire Piston of Mountainous People lived in Southeast Àsia». First International Conference on Business and technology Transfer. Japan Society of Mechanical Engineers. Archivat des d'el original, el 23 de maig de 2007. Consultat el 28 de maig de 2007.
  5. ↑ «The Fire-Piston in South Índia.». Man. Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland. Consultat el 4 d'agost de 2007.
  6. ↑ foguer. Relació en el motor dièsel.
  7. ↑ Donald Routledge Hill (1998). Studies in Medieval Islamic Technology II, p. 231-232.
  8. ↑ Onkar Singh (1 de giner de 2007). Engineering Thermodynamics, New Age International, pp. 367 -. ISBN 9788122417500.
  9. ↑ [enllaç trencat]
  10. ↑ Antonio Quintana i Marí (1996). Aportació dels primers aeronautas al coneiximent de la química de l'aire a finals del sigle XVIII: reconstrucció i valoració de les ascensions de l'italià Vincenzo Lunardi en Madrit el 12 d'agost de 1792 i el 8 de giner de 1793, Institut d'Estudis Catalans, pp. 13 -. ISBN 9788472833517.
  11. ↑ «Pyréolophore». youtube.com. Consultat el 17 d'agost de 2010.
  12. ↑ (en francés)[enllaç trencat], PDF
  13. ↑ (en francés)Nicéphore Niepce
  14. ↑ 14,0 14,1 (en francés)Pyréolophore [1] archivat en Wayback Machine.
  15. ↑ «.com/library/weekly/aacarsgasa.htm? rd = 1 The History of the Automobile - Gas Engines». About.com. Consultat el 19 d'octubre de 2009.
  16. ↑ (24 de maig de 2004) Intellectual property law for engineers and scientists, Wiley-IEEE, pp. 171 -. ISBN 9780471449980.
  17. ↑ T. Gill (1826), The Technical Repository , p.383
  18. ↑ Engine cooling Summary
  19. ↑ [enllaç trencat]
  20. ↑ Sadi Carnot (1824). Réflexions sur la puissance motrice du feu, et sur les machines propres à développer oette puissance ..., Gauthier-Villars, pp. 69 -.fr}}
  21. ↑ John W. Klooster (2009). Icons of Invention: The Makers of the Modern World from Gutenberg to Gates, ABC-CLIO, pp. 221 -. ISBN 9780313347450.en}}
  22. ↑ The Steam-Engine and Other Heat-Engines, CUP Archive, pp. 585 -.(en anglés)

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Takashi Suzuki, Ph.D.: "The Romançada of Engines", S.A.E. 1997.

Ricard Miguel Vidal: "El motor d'aviació de la "A" a la "Z"", Aeroteca, Barcelona

  • AEHS: Aircraft Engine Historical Society: enginehistory . org
  • Julius MacKerle: "Air-cooled Automotive Engines", London, 1972


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Història_del_motor_de_combustió_interna&oldid=900800»