Anar al contingut

Η

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Η


Eta en una lletra capital del Etymologicum Magnum (1499).

'Eta'[1] (en mayúscula 'Eta', en minúscula 'Eta'; cridada Plantilla:Ifeq:noPlantilla:Ifeq:no)[2][3] és la sèptima lletra del alfabet grec. La seua pronunciació en grec antic era com i llarga [i:], mentres que en grec modern es pronuncia [i] i es diu ita (Ήτα). El seu orige és la lletra del alfabet fenicio ḥēt, i és a la seua volta l'orige de la lletra H llatina i la lletra cirílica И.

En el sistema de numeració grega té un valor de 8 (Η΄).

Història

Variants epigràfiques

En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:[4]

Us

Artícul principal → Alfabet grec utilisat en matemàtiques, ciències i ingenieria.
  • S'utilisa en l'ingenieria elèctrica per a indicar el rendiment de motors i transformadors.
  • S'utilisa en Física i Química com viscositat d'un decorregut o rendiment d'un sistema termodinàmic.
  • S'utilisa en Estadística per a indicar la potència d'una prova estadística.
  • S'utilisa en camps electromagnètics per a definir l'impedència característica d'un mig material.
  • S'utilisa en Economia per a indicar l'elasticitat del cost de producció.
  • S'utilisa en Cinemàtica per a nomenar la coordenada I de l'orige d'un pla mòvil respecte a un pla fix.
  • En el sistema de numeració grec té un valor de 8 (ηʹ).

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «Η, η», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
  3. ↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «ήτα», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
  4. ↑ «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.


Referències