Anar al contingut

Hàbitat de Mart

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ilustració de la NASA d'un possible hàbitat en Mart en conjunt en atres elements en la superfície de Mart
Components diversos de la proposta de Lloc d'alvançada en Mart. (M. Dowman, 1989)[1]
Disseny de la NASA dels anys 90 en hàbitats tipo "llanda de fem". La desventaja pot ser una protecció mínima per a la tripulació; dos idees són usar materials marcianans, com a gèl (¿?) per a aumentar la protecció, i una atra és traslladar-se baix terra, potser a coves.

Un hàbitat de Mart és un lloc hipotètic a on els humans podrien viure en Mart.[2][3] Els hàbitats en Mart tindrien que enfrontar condicions superficials que inclouen casi res d'oxigen en el «aire», fredor extrema, baixa pressió i alta radiació.[4] Un hàbitat aixina podria situar-se baix terra, lo que ajudaria a resoldre alguns problemes, pero crearia noves dificultats.[5]

Un dels desafius és el cost extrem de transportar materials de construcció a la superfície marcianana, que en la década de 2010 es va estimar en aproximadament 2 millons de dólars per rajola.[6] Encara que la gravetat en Mart és menor que en la Terra, hi ha una radiació solar més forta, cicles de temperatura extrems i altes forces internes necessàries per a que els hàbitats presurizados continguen aire.[7]

Per a enfrontar estes restriccions, els arquitectes han treballat per a trobar l'equilibri adequat entre materials in situ i construcció, i ex situ a Mart.[8] Per eixemple, una idea és usar el regolito disponible localment per a protegir contra l'exposició a la radiació, i una atra és usar gèl transparent per a permetre l'entrada de llum no amoladora a l'hàbitat.[8] El disseny d'hàbitats en Mart també pot implicar l'estudi de condicions locals, incloses pressions, temperatures i materials locals, especialment aigua.[8]

Visió general

El disseny únic d'esta estructura de torre de 1970 en Expo '70 en Japó destaca les formes alternatives que podrien prendre les estructures en nous entorns
Solar54 - Argentina
Solar54 - Argentina

Els desafius significatius per als hàbitats en Mart són mantindre un entorn artificial i protegir contra l'intensa radiació solar. Els humans requerixen un entorn presurizado en tot moment i protecció contra l'atmòsfera marcianana tòxica. Conectar hàbitats és útil, ya que moure's entre estructures separades requerix un trage de pressió o potser un vehícul d'exploració marcianà. Un dels majors problemes radica en simplement aplegar a Mart, lo que implica escapar de l'atmòsfera terrestre, sostindre el viage a Mart i finalment aterrisar en la superfície marcianana. Un aspecte útil és l'atmòsfera de Mart, que permet el aerofrenado, lo que significa menys necessitat d'usar propelente per a frenar una nau per a un aterrisage segur. No obstant, la cantitat d'energia requerida per a transferir material a la superfície de Mart és una tasca adicional més allà de simplement entrar en òrbita. A finals de la década de 1960, Estats Units va produir l'eixida Saturn V, capaç de llançar suficient massa a òrbita per a un viage de llançament únic en una tripulació de tres persones a la superfície de la Lluna i de tornada. Este guany va requerir vàries peces d'hardware dissenyades especialment i el desenroll d'una tècnica coneguda com a Trobada en òrbita llunar. La Trobada en òrbita llunar va ser un pla per a coordinar els vehículs de descens i ascens per a una trobada en òrbita llunar. En relació en Mart, una tècnica similar requeriria un Mòdul d'Excursió a Mart, que combina un vehícul de descens-ascens tripulat i un hàbitat de superfície per a estàncies curtes. Plans posteriors han separat el vehícul de descens-ascens i l'hàbitat de superfície, lo que va evolucionar encara més en vehículs separats de descens, estància en superfície i ascens utilisant una nova arquitectura de disseny. En 2010, el Sistema de Llançament Espacial, o les seues variants de creiximent, es envisionó com en la capacitat de càrrega útil i qualitats necessàries per a missions humanes a Mart, utilisant la càpsula Orion.

Un dels desafius per als hàbitats en Mart és mantindre el clima, especialment la temperatura adequada en els llocs correctes.[9] Els dispositius electrònics i les llums generen calor que puja en l'aire, inclús quan hi ha fluctuacions extremes de temperatura en l'exterior.[9][10]

Una idea per a un hàbitat en Mart és usar una cova marcianana o túnel de lava, i una esclusa d'aire inflable va ser proposta pel Proyecte Cuevas de Mart per a aprofitar dita estructura.[11] L'idea de viure en túnels de lava ha segut sugerida pel seu potencial per a proporcionar major protecció contra la radiació, les fluctuacions de temperatura, la llum solar marcianana, etc.[12] Una ventaja de viure baix terra és que evita la necessitat de crear un escut de radiació en la superfície.[13] Una atra idea és usar robots per a construir la base abans de l'arribada dels humans.[13]

L'us de plantes vives o atres organismes biològics per a ajudar en el suministrament d'aire i aliments, si es desija, pot tindre un impacte important en el disseny.[14] Un eixemple de cóm les demandes d'ingenieria i els objectius operatius poden interactuar és un àrea d'hivernàcul a pressió reduïda. Açò reduiria les demandes estructurals de mantindre la pressió d'aire, pero requeriria que les plantes rellevants sobrevixquen a eixa pressió més baixa. Dut a l'extrem, la pregunta seguix sent qué tan baixa podria ser la pressió en la que una planta encara puga sobreviure i ser útil.[14]

Un hàbitat en Mart pot necessitar enfocar-se en mantindre viu un cert tipo de planta, per eixemple, com a part del soport als seus habitants.[15] L'estudi Cuevas de Mart de la NASA va sugerir les següents característiques de producció d'aliments:[15]

Creiximent ràpit Supervivència en llum baixa Ampli ranc de pH Alta nutrició Residus mínims

L'estudi va senyalar dos plantes, llentilla d'aigua (Lemna minor) i falaguera d'aigua (Azolla filiculoides), com particularment adequades, ya que creixen en la superfície de l'aigua.[16] L'hàbitat en Mart tindria que soportar les condicions d'estes fonts d'aliments, possiblement incorporant elements de disseny d'hivernàculs o agricultura.

Històricament, les missions espacials tendixen a tindre un suministrament d'aliments no cultivables, menjant d'una cantitat fixa de racions com en Skylab, reabastecidas en suministraments des de la Terra. L'us de plantes per a afectar l'atmòsfera i inclús millorar el suministrament d'aliments es va experimentar en la década de 2010 a bordo de l'Estació Espacial Internacional.

Un atre problema és la gestió de residus. En Skylab, tots els residus es colocaven en un tanc gran; en Apolo i el Transbordador espacial l'orina podia ser expulsada a l'espai o colocada en bosses per a reingresar a l'atmòsfera terrestre.

Les consideracions per a mantindre l'entorn en un sistema tancat incloïen l'eliminació de diòxit de carbono, mantindre la pressió de l'aire, suministrament d'oxigen, temperatura i humitat, i previndre incendis. Un atre problema en un sistema tancat és mantindre-ho lliure de contaminació per emissions de diferents materials, pols o fum. Una preocupació en Mart és l'efecte de la pols fina del sol marcianà que s'introduïx en els quartos de vivenda o dispositius. La pols és molt fi i s'acumula en panels solars, entre atres superfícies.[17]

Tecnologies rellevants

Nau espacial Orion

Algunes àrees possibles de tecnologia o experiència necessàries:

Entrada atmosfèrica en Mart

Mòdul d'Excursió a Mart

Context

Un hàbitat en Mart a sovint es concep com a part d'un conjunt de tecnologies de base i infraestructura en Mart.[18] Alguns eixemples inclouen trages EVA per a Mart, vehículs d'exploració, aeronaus, aterrizadores, tancs d'almagasenament, estructures de comunicació, mineria i vehículs de moviment de terra (per eixemple, Equip pesat).[18]

Un hàbitat en Mart podria existir en el context d'una expedició humana, un lloc d'alvançada o una colónia en Mart.[19]

Aire

Bombetes de gas en una beguda gaseosa
Persones dins d'una campana de buceig transparent en la Terra

En crear un hàbitat per a persones, algunes consideracions són mantindre la temperatura adequada de l'aire, la pressió correcta de l'aire i la composició d'eixa atmòsfera.

Encara que és possible que els humans respiren oxigen pur, una atmòsfera d'oxigen pur va estar implicada en l'incendi d'Apolo 1. Com a tal, els hàbitats en Mart poden necessitar gasos adicionals. Una possibilitat és prendre nitrogen i argón de l'atmòsfera de Mart; no obstant, són difícils de separar entre sí.[20] Com a resultat, un hàbitat en Mart pot usar un 40% de argón, un 40% de nitrogen i un 20% d'oxigen.[20] Vore també Argox, per a la mescla de gas de respiració en argón utilisada en el buceig.

Un concepte per a eliminar el CO2 de l'aire respirable és usar depuradors de diòxit de carbono de perles d'amina reutilisables.[21] Mentres un depurador de diòxit de carbono filtra l'aire de l'astronauta, l'atre pot expulsar el CO2 depurat a l'atmòsfera marcianana; una volta que eixe procés està complet, es pot usar un atre, i el que es va usar pot prendre un descans.[22]

Hàbitats en Mart en astronautes

Una força estructural única que els hàbitats en Mart deuen enfrontar, si estan presurizados a l'atmòsfera terrestre, és la força de l'aire en les parets internes.[7] S'ha estimat en més de 2000 lliures per peu quadrat (9800 kg/m²) per a un hàbitat presurizado en la superfície de Mart, lo que és radicalment major en comparació a les estructures terrestres.[7] Una comparació més propenca pot fer-se en aeronaus tripulades de gran altitut, que deuen soportar forces d'entre 1100 i 1400 lliures per peu quadrat (entre 5400 i 6800 kg/m²) quan estan en altitut.[7]

A uns 150 mil peus d'altitut (28 milles (45 km)) en la Terra, la pressió atmosfèrica comença a ser equivalent a la superfície de Mart.[23]

Comparació de pressió atmosfèrica
Ubicació Pressió
Cim del Olympus Mons 0.03 kPa (0 mca)
Promig de Mart 0.6 kPa (0.1 mca)
Fondo d'Hellas Planitia 1.16 kPa (0.1 mca)
Llímit d'Armstrong 6.25 kPa (0.6 mca)
Cim del Mont Everest[24] 33.7 kPa (3.4 mca)
Nivell de la mar en la Terra 101.3 kPa (10.3 mca)
Superfície de Venus[25] 9200 kPa (938.8 mca)

Temperatura

Disseny de la NASA de 2007 per a un hàbitat mòvil, com per a una circumnavegació del planeta.

Un dels desafius per a un hàbitat en Mart és mantindre temperatures adequades en els llocs correctes dins de l'hàbitat.[9] Coses com a electrònics i llums generen calor que puja en l'aire, inclús quan hi ha fluctuacions extremes de temperatura en l'exterior.[9][10] Pot haver grans oscilacions de temperatura en Mart; per eixemple, en l'equador pot alcançar 20 graus Celsius durant el dia, pero baixar a menys 73 graus Celsius de nit.[26]

Eixemples de temperatures en la superfície de Mart:[26] Promig: -60 graus Celsius. Ubicacions polars en hivern: -125 graus Celsius. Equador en estiu durant el dia: Màxim 20 graus Celsius.

Habitació temporal vs permanent

Visió d'hàbitats publicada per la NASA de CASE FOR MARS dels anys 80, en la reutilisació de vehículs d'aterrisage, us de sol in situ para major protecció contra la radiació i hivernàculs. També és visible una baïa per a un vehícul d'exploració marcianà.
Un aterrisage humà en Mart requeriria diferents nivells de soport per a l'habitació

Una estància a curt determini en la superfície de Mart no requerix que un hàbitat tinga un gran volum o protecció completa contra la radiació. La situació seria similar a l'Estació Espacial Internacional#Radiació, a on els individus reben una cantitat inusualment alta de radiació durant una curta duració i després es van.[27] Un hàbitat chicotet i llauger pot ser transportat a Mart i usat immediatament.

Els hàbitats permanents a llarc determini requerixen molt més volum (és dir, hivernàcul) i un blindage gros per a minimisar la dosis anual de radiació rebuda. Este tipo d'hàbitat és massa gran i pesat per a ser enviat a Mart i deu construir-se utilisant alguns recursos locals. Les possibilitats inclouen cobrir estructures en gèl o sol, excavar espais subterràneus o sagellar els extrems d'un túnel de lava marcianà.[28]

Un assentament més gran pot tindre un personal mèdic més gran, aumentant la capacitat per a bregar en problemes de salut i emergències.[19] Mentres que una chicoteta expedició de 4-6 persones podria tindre un mege, un lloc d'alvançada de 20 podria tindre més d'un i enfermeres, ademés d'aquells en formació en emergències o paramédicos.[19] Un assentament complet podria alcançar el mateix nivell d'atenció que un hospital terrestre contemporàneu.[19]

Mege

Un problema per a l'atenció mèdica en missions a Mart és la dificultat per a retornar a la Terra per a atenció alvançada i proporcionar atenció d'emergència adequada en un tamany de tripulació menut.[19] Una tripulació de sis podria tindre solament un membre entrenat al nivell de tècnic mèdic d'emergència i un mege, pero per a una missió que duraria anys.[19] Ademés, les consultes en la Terra es vorien obstaculisades per un retart de temps de 7 a 40 minuts.[19] Els riscs mèdics inclouen l'exposició a la radiació i la gravetat reduïda, i un risc mortal és un Event de partícules solars que pot generar una dosis letal durant vàries hores o dies si els astronautes no tenen suficient blindage.[19] Les proves de materials s'han realisat recentment per a explorar trages espacials i "refugis de tormenta" per a protecció contra la Radiació Còsmica Galàctica (GRC) i els Events de Partícules Solars (SPE) durant el llançament, el trànsit i l'habitació en Mart.[29] La preparació mèdica també requerix que es prenga en conte l'efecte de la radiació en els productes farmacèutics almagasenats i la tecnologia mèdica.[19]

Un dels suministraments mèdics que poden ser necessaris és el decorregut intravenoso (solució fisiològica), que és principalment aigua i conté atres substàncies, per a que puga afegir-se directament al torrent sanguíneu. Si la solució pot crear-se en el lloc a partir d'aigua existent, podria aforrar el pes de transportar unitats produïdes en la Terra, el pes de la qual és principalment aigua.[30] Un prototip per a esta capacitat va ser provat en l'Estació Espacial Internacional en 2010.[30]

En algunes de les primeres missions tripulades, es varen dur a l'espai tres tipos de medicaments: l'antiemético trimetobenzamida; l'analgésico petidina; l'estimulant dextroanfetamina.[31] Per a l'época de la ISS, els tripulants espacials tenien casi 200 medicaments disponibles, en gabinets de pastilles separats per a russos i nortamericans.[31] Una de les moltes preocupacions per a les missions tripulades a Mart és qué pastilles dur i cóm respondrien els astronautes a elles en diferents condicions.[31]

En 1999, el Centre Espacial Johnson de la NASA va publicar Medical Aspects of Exploration Missions com a part de l'Enquesta decenal.[19] En una missió menuda, podria ser possible que un siga mèdic i un atre paramédico, d'una tripulació de potser 4-6 persones; no obstant, en una missió més gran en 20 persones, també podria haver una enfermera i opcions com a cirugia menor podrien ser possibles.[19] Dos categories principals per a l'espai serien l'atenció mèdica d'emergència i després una atenció més alvançada, tractant una àmplia gama de preocupacions pels viages espacials.[19] Per a tripulacions molt menudes, és difícil tractar una àmplia gama de problemes en atenció alvançada, mentres que en un equip de 12-20 persones en Mart, podria haver varis meges i enfermeres, ademés de certificacions a nivell de EMT.[19] Encara que no està al nivell d'un hospital terrestre típic, açò transicionaría l'atenció mèdica més allà de les opcions bàsiques típiques de tripulacions molt chicotetes (2-3), a on el risc acceptat és major.[19]

En un número modest d'habitants en Mart i personal mèdic, podria considerar-se la cirugia assistida per robot. Un membre de la tripulació operaria el robot en ajuda a través de telecomunicacions des de la Terra.[32] Dos eixemples de situacions d'atenció mèdica que s'han mencionat sobre les persones en Mart són cóm bregar en una cama trencada i una apendicitis.[32] Una preocupació és evitar que lo que d'un atre modo seria una lesió menor es convertixca en una amenaça per a la vida per les restriccions en la cantitat d'equip mèdic, entrenament i el retart en la comunicació en la Terra.[32] El retart de temps per a un mensage d'anada varia de 4 a 24 minuts, depenent.[33] Una resposta a un mensage pren eixe temps, el retart en processar el mensage i crear una resposta, més el temps per a que eixe mensage aplegue a Mart (atres 4 a 24 minuts).[33]

Eixemples d'escenaris d'emergència mèdica aguda per a missions a Mart:[19] Ferides, laceraciones i cremades Exposició a un toxina Reaccions alèrgiques agudes (anafilaxia) Síndrome de radiació aguda Dental Ulls (Oftalmologia) Psiquiàtric

Un eixemple d'emergència sanitària relacionada en els vols espacials va ser l'asfíxia per gas inerte en gas nitrogen a bordo del Transbordador Espacial Columbia en 1981, quan estava en preparatius per al seu llançament.[34] En eixe cas, una porga rutinària en nitrogen per a disminuir el risc d'incendi va dur a 5 emergències mèdiques i 2 morts.[34] Un atre accident espacial infame és l'incident d'Apolo 1, quan una atmòsfera d'oxigen pur es va incendiar en l'interior de la càpsula espacial durant proves en terra, els tres tripulants varen morir.[35] Un estudi de 1997 d'uns 280 viagers espacials entre 1988 i 1995 va trobar que solament 3 no varen tindre algun tipo de problema mèdic en el seu vol espacial.[36] Un risc mèdic per a una missió en la superfície de Mart és cóm els astronautes manejaran les operacions en la superfície despuix de varis mesos de viage en gravetat zero.[36] En la Terra, els astronautes retornats solen ser traslladats des de la nau i tarden en recuperar-se.[36]

Vore Medicina espacial

Biblioteca

Torre de la biblioteca de Biosfera 2, un hàbitat espacial anàlec a la Terra provat en els anys 90

En 2008 una idea per a les missions a Mart era una biblioteca enviada a la superfície d'eixe planeta.[37] El aterrisador Fénix, que va aterrisar en la superfície polar nort de Mart en 2008, va incloure una biblioteca en DVD que va ser anunciada com la primera biblioteca en Mart.[37] El DVD de la biblioteca de Fénix seria pres per futurs exploradors que podrien accedir al contingut del disc.[37] El disc, tant un memorial del passat com un mensage per al futur, va prendre 15 anys en produir-se.[37] El contingut del disc inclou Visions of Mars.[37] Una idea per a l'exploració és arques del coneiximent per a l'espai, una espècie de respal del coneiximent en cas que alguna cosa li ocórrega a la Terra.[38]

La prova de biosfera i vol espacial de Biodomo 2 va incloure una biblioteca en els quartos de vivenda.[39] La biblioteca estava ubicada en la part superior d'una torre, coneguda com a Torre de la biblioteca.[39][40]

Impactes de meteors

Cràters d'impacte recents detectats a principis de la década de 2000 per satèlits de Mart

Una atra consideració per als hàbitats en Mart, especialment per a estàncies a llarc determini, és la necessitat de bregar potencialment en un impacte de meteor.[41][7] Degut a que l'atmòsfera és més prima, més meteors apleguen a la superfície. Una preocupació és que un meteor puga perforar la superfície de l'hàbitat i causar una pèrdua de pressió i/o danyar sistemes.[41][7]

En la década de 2010 es va determinar que alguna cosa va colpejar la superfície de Mart, creant un patró de cràters més grans i més chicotets entre 2008 i 2014.[42] En este cas, l'atmòsfera solament va desintegrar parcialment el meteor ans que colpejara la superfície.[41]

Radiació

L'exposició a la radiació és una preocupació per als astronautes inclús en la superfície, ya que Mart carix d'un camp magnètic fort, i l'atmòsfera és massa prima per a detindre tanta radiació com en la Terra. No obstant, el planeta reduïx significativament la radiació, especialment en la superfície, i no es detecta que siga radiactiu en sí mateixa.

S'ha estimat que setze peus (5 metros) de regolito marcianà detenen la mateixa cantitat de radiació que l'atmòsfera terrestre.[43]

Energia

Art espacial que ilustra a un grup acostant-se a la sonda Viking 2, que va ser soportada per energia RTG

Per a una missió tripulada a Mart de 500 dies, la NASA ha estudiat l'us d'energia solar i nuclear per a la seua base, aixina com sistemes d'almagasenament d'energia (per eixemple, bateries).[44] Alguns dels desafius per a l'energia solar inclouen una reducció en l'intensitat solar (perque Mart està més llunt del sol), acumulació de pols, tormentes de pols periòdiques i almagasenament d'energia per a us nocturn.[44] Les tormentes de pols globals en Mart causen temperatures més baixes i reduïxen la llum solar que aplega a la superfície.[44] Dos idees per a superar açò són usar un apany adicional desplegat durant una tormenta de pols i usar una miqueta d'energia nuclear per a proporcionar energia de base que no es veja afectada per les tormentes.[44] La NASA ha estudiat sistemes de fissió d'energia nuclear en la década de 2010 per a missions en la superfície de Mart.[45] Un disseny planejava una eixida de 40 quilovats; la fissió d'energia nuclear és independent de la llum solar que aplega a la superfície de Mart, que pot vore's afectada per tormentes de pols.[45][46]

Una atra idea per a l'energia és transmetre l'energia a la superfície des d'un satèlit d'energia solar a una antena rectificadora (també coneguda com rectenna).[47] Dissenys de 245 GHz, làser, construcció de rectenna in situ i 5.8 GHz han segut estudiats.[48] Una idea és combinar esta tecnologia en la Propulsió Elèctrica Solar per a conseguir una massa menor que l'energia solar en la superfície.[48] La gran ventaja d'este enfocament per a l'energia és que les rectennas deurien ser immunes a la pols i els canvis climàtics, i en l'òrbita adequada, un satèlit d'energia solar en Mart podria transmetre energia contínuament a la superfície.[48]

La tecnologia per a netejar la pols dels panels solars es va considerar per al desenroll del Mars Exploration Rover.[49] En el XXI s'han propost formes de netejar els panels solars en la superfície de Mart.[50] Els efectes del pols de la superfície marcianana en les cèlules solars varen ser estudiats en els anys 90 per l'Experiment de Adherencia de Materials en Mars Pathfinder.[51][52]

Energia dels aterrizadores (eixemples)
Nom Energia principal
Viking 1 i 2 Nuclear – RTG
Mars Pathfinder Panels solars
MER A i B Panels solars
Phoenix Panels solars
MSL Nuclear – RTG

Història

Visió de la NASA per als primers humans en Mart
(Concepte artístic; 2019)

Una idea primerenca per a un hàbitat en Mart va ser colocar estage de curta estància en un vehícul d'ascens-descens a Mart. Esta combinació es va cridar Mòdul d'Excursió a Mart, i també incloïa típicament atres components com un vehícul bàsic i equip científic. Les missions posteriors varen tendir a canviar a un descens/ascens dedicat en un hàbitat separat.

En 2013, els arquitectes ZA varen propondre que robots excavadors construïren un hàbitat en Mart baix terra.[5] Varen elegir un interior inspirat en la Cova de Fingal i varen notar la major protecció contra la radiació d'alta energia baix terra.[5] Per un atre costat, també es va senyalar el problema de la dificultat d'enviar robots excavadors que deguen construir l'hàbitat front a càpsules d'aterrisage en la superfície.[5] Una alternativa pot ser construir sobre la superfície usant gèl gros per a protegir de la radiació. Este enfocament té la ventaja de permetre l'entrada de llum.[3]

En 2015, el proyecte Hàbitat Autodesplegable per a Entorns Extrems (SHEE) va explorar l'idea de la construcció i preparació autònoma d'hàbitats en Mart front a la construcció humana, perque esta última és «arriscada, complexa i costosa».[53]

Referències

  1. ↑ «Photo-s89_51054». Spaceflight.nasa.gov. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  2. ↑ “Mars: new insights and unresolved questions” (en) . International Journal of Astrobiology 20 (6): 394–426. doi:10.1017/S1473550421000276. ISSN 1473-5504. Bibcode: 2021IJAsB..20..394C.
  3. ↑ 3,0 3,1 «3D-printable isse house could be our home on Mars». cnet.com. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  4. ↑ Fecht, Sarah. «8 Printable Martian Habitat Designs That We Want To Live In». Popular Science. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Concept for underground Mars habitat marks dawn of Martian mole-people».Consultat el 27 d'agost de 2025.
  6. ↑ «STRUCTURE magazine | Structural Challenges for Space Architecture» (en en-us). Consultat el 27 d'agost de 2025.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 «STRUCTURE magazine &#; Structural Challenges for Space Architecture».
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Habitat design – Mars ex-situ and in-situ resources utilization».
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «The Challenges of Climate Control in a Mars Habitat - Field Notes». Blogs.discovermagazine.com. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Eight Universities Selected for NASA's 2016 X-Hab Academic Innovation». Nasa.gov. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  11. ↑ «COM - Inflatable Cave Habitat». Consultat el 27 d'agost de 2025.
  12. ↑ Major, Jason. «Could Humans Set up Camp in Martian Llava Tubes?». Lights in the Dark. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  13. ↑ 13,0 13,1 «NASA Chief: We're Closer to Sending Humans on Mars Than Ever Before». Mars Daily. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Greenhouses for Mars» (en en). NASA Science (25 de febrer de 2004). Consultat el 27 d'agost de 2025.
  15. ↑ 15,0 15,1 «The Caves of Mars - Flat Crops for Mars» (1 de juliol de 2007). Consultat el 27 d'agost de 2025.
  16. ↑ «The Caves of Mars - Flat Crops for Mars». Consultat el 27 d'agost de 2025.
  17. ↑ «Fine dust on the surface of Mars». UNIVERSEH - European Space University for Earth and Humanity. European Space University for Earth and Humanity. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  18. ↑ 18,0 18,1 Bossinas, Els. «NASA - Multifunction Mars Base» (en en). Consultat el 27 d'agost de 2025.
  19. ↑ 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 19,10 19,11 19,12 19,13 19,14 «Decadel Planning Team: "Medical Aspects of Exploration Missions"». NASA JSC Medical Sciences Division. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  20. ↑ 20,0 20,1 «The Caves of Mars - Martian Air Breathing Mice». highmars.org. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  21. ↑ «Suiting up for the Ret Planet». Consultat el 27 d'agost de 2025.
  22. ↑ Courtland, Rachel. «Suiting Up for the Ret Planet - IEEE Spectrum». IEEE. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  23. ↑ «The Barometric Formula». Consultat el 27 d'agost de 2025.
  24. ↑ John B. West. “John B. West – Barometric pressures on Mt. Everest: new data and physiological significance (1998)”. Journal of Applied Physiology 86 (3): 1062–1066. Jap.physiology.org. doi:10.1152/jappl.1999.86.3.1062. PMID 10066724.
  25. ↑ “The surface of Venus” (2003). Rep. Prog. Phys. 66 (10): 1699–1734. doi:10.1088/0034-4885/66/10/R04. Bibcode: 2003RPPh...66.1699B.
  26. ↑ 26,0 26,1 «What is the Temperature of Mars?». Consultat el 27 d'agost de 2025.
  27. ↑ «Untitled Document». Consultat el 27 d'agost de 2025.
  28. ↑ «Mars colonization». Consultat el 27 d'agost de 2025.
  29. ↑ Hazra, Subajit (8 de març de 2021). «Building a better spacesuit for a trip to Mars». Sciworthy. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  30. ↑ 30,0 30,1 «A Solution for Medical Needs and Cramped Quarters in Space IVGEN Undergoes Lifetime Testing in Preparation For Future Missions». NASA. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 Wheate, Nial. What Medicines Would We Pack For A Trip To Mars? (in (en)), IFLScience.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 Hollingham, Richard (25 de novembre de 2015). «The grim and gory reality of surgery in space» (en en). BBC Future. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  33. ↑ 33,0 33,1 «Clave delay between Mars and Earth – Mars Express». Consultat el 27 d'agost de 2025.
  34. ↑ 34,0 34,1 «March 19, 1981: Shuttle Columbia's First Fatalities».Consultat el 27 d'agost de 2025.
  35. ↑ «Apollo 1: The Fatal Fire». Consultat el 27 d'agost de 2025.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 «Medicine On Mars: How sick ca you get during three years in deep space?».Consultat el 27 d'agost de 2025.
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 37,4 Kaplan, Mat (27 de maig de 2008). «Phoenix Takes Image of First Library on Mars». The Planetary Society. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  38. ↑ Platt, Kevin Holden. «'Llunar Ark' Proposed in Case of Deadly Impact on Earth». National Geographic News. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  39. ↑ 39,0 39,1 Thomas, Jeremy. «Once threatened Biosphere 2 continues mission under UA». Inside Tucson Business. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  40. ↑ «Biosphere 2 – Where Science Lives». Consultat el 27 d'agost de 2025.
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 O'Neill, Ian (8 de febrer de 2017). Mars Was Recently Hit by a Meteorite 'Shotgun' Blast, Seeker.
  42. ↑ «Mars Was Recently Hit by a Meteorite 'Shotgun' Blast». Consultat el 27 d'agost de 2025.
  43. ↑ How Will Living On Mars Affects Our Human Body? (in (en-US)), Space Safety Magazine.
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 44,3 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  45. ↑ 45,0 45,1 NASA to Test Fission Power for Future Mars Colony, Space.com.
  46. ↑ Klotz, SPACE.com, Irene. NASA Seeks Nuclear Power for Mars (in (en)), Scientific American.
  47. ↑ «Construction of Power Receiving Rectenna Using Mars- In-Situ Materials; A Low Energy Materials Processing Approach». Consultat el 27 d'agost de 2025.
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  49. ↑ Spencer, Henry (17 de novembre de 2008). Why don't the Mars rovers have dust wipers?, New Scientist.
  50. ↑ «Mars cleaning tech offers method to sweep dust off Earth's solar panels». The American Ceramic Society. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  51. ↑ “Characterization of the Martian surface deposits by the Mars Pathfinder rover, Sojourner” . Science 278 (5344): 1765–1768. doi:10.1126/science.278.5344.1765. PMID 9388171. Bibcode: 1997Sci...278.1765M.
  52. ↑ «UALR Particulate Science Research». University of Arkansas at Little Roc. Consultat el 27 d'agost de 2025.
  53. ↑ David, Leonard. Future Mars Explorers Could Live in Habitats That Build Themselves, Space.com.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hàbitat_de_Mart&oldid=1511596»