Hellas Planitia
Hellas Planitia o planicie de Hélade[1][2] és una planura (planitia) localisada en l'hemisferi sur del planeta Mart, consistent en un gran cràter d'impacte. El cràter es troba centrat entorn a les coordenades 42.7 S, 70.0 E. En un diàmetro d'uns 2300 km,[3] és el cràter d'impacte més gran de la superfície de Mart. Es creu que va ser format durant el periodo d'intens bombardeig tardà del sistema solar, fa uns 3900 millons d'anys, quan un gran asteroide va colisionar en la superfície marcianana.[4]
És el punt més baix del planeta, a un nivell aproximat de 6000 metros per baix del datum marcianà.
Descripció
[editar | editar còdic]
En un diàmetro d'aproximadament 2300 km, és l'estructura d'impacte més gran del planeta. Utopia Planitia és llaugerament més gran (la conca boreal, si resultara ser un cràter d'impacte, seria considerablement més gran). Es creu que Hellas Planitia es va formar durant el periodo de bombardeig intens tardà del sistema solar, fa aproximadament 4100 a 3800 millons d'anys, quan un protoplaneta o un gran asteroide va colpejar la superfície.
La diferència d'altitut entre la vora i el fondo és de més de 9000 m. La profunditat del cràter és de 7152 m per baix del punt de pressió mija del planeta, açò explica la pressió atmosfèrica en el fondo: 12,4 mbar (1240 Pa) durant l'hivern, quan l'aire és més fret i alcança la seua major densitat. Açò és un 103 % major que la pressió mija del planeta (610 Pa, o 6.1 mbar) i per damunt del punt triple de l'aigua, lo que sugerix que la fase líquida podria estar present baix certes condicions de temperatura, pressió i contingut de sal dissolta. S'ha teorizado que una combinació d'acció glacial i ebullició explosiva pot ser responsable de les característiques del barranc en el cràter.
Alguns dels canals d'eixida de baixa elevació s'estenen cap a Hellas Planitia des del complex volcànic Hadriacus Mons cap al noreste, dos dels quals mostren les imàgens de la Cambra del Orbitador de Mart contenen barrancs: Dao Vallis i Reull Vallis. Estos barrancs també són lo suficientment baixos com per a que l'aigua líquida siga transitòria al voltant del migdia marcianà, si la temperatura aumentara per damunt de 0 °C.
Hellas Planitia és antípoda d'Alba Patera. Este, junt en Isidis Planitia són aproximadament antípodes a la Protuberància de Tharsis, en els seus enormes volcans en escut, mentres que Argyre Planitia és aproximadament antípoda d'Elysium, l'atra regió principal alçada de volcans en escut en Mart. Es desconeix si els volcans en escut varen ser causats per impactes en les antípodes com el que va produir Hellas Planitia, o si és mera coincidència.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Hellas Planitia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.