Anar al contingut

Mars Radiation Environment Experiment

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
MARIE, dissenyat per a medir la radiació, va escomençar a funcionar mal poc en acabant de que ocorregueren una série de fortes erupció solars en autumne de 2003.

El Mars Radiation Environment Experiment o MARIE (en espanyol: experiment de radiació d'ambiental de Mart) va ser dissenyat per a medir l'entorn de radiació de Mart utilisant un espectrómetro de partícules energètiques com a part de la missió científica de la nau espacial Mars Odyssey 2001 (llançada el 7 d'abril de 2001). Va ser dirigida pel Centre Espacial Johnson de la NASA i l'investigació científica va ser dissenyada per a caracterisar aspectes de l'entorn de radiació tant de camí a Mart com mentres estava en l'òrbita marcianana.[1]

Ya que la radiació espacial representa un perill extrem per a les tripulacions de missions interplanetarias, l'experiment va ser un intent de predir les dosis de radiació anticipades que experimentarien els futurs astronautes i va ajudar a determinar els possibles efectes de la radiació marcianana en els sers humans.

La radiació espacial prové dels rajos còsmics emesos per la nostra estrela local, el Sol, i també d'estreles més allà del sistema solar. La radiació espacial pot provocar càncer i causar danys al sistema nerviós central. Instruments similars volen en els transbordadors espacials i en l'Estació Espacial Internacional (ISS), pero cap ha volat mai fòra de la magnetosfera protectora de la Terra, que impedix que gran part d'esta radiació aplegue a la superfície del nostre planeta.

En l'autumne de 2003, despuix d'una série d'erupció solars particularment fortes, MARIE va començar a funcionar mal, provablement com a resultat de haver estat exposta a l'intensa explosió de radiació de partícules de l'erupció solar. L'instrument mai va tornar a funcionar.

Operació

Un espectrómetro dins de l'instrument va medir l'energia de dos fonts de radiació espacial: els rajos còsmics galàctics (MARIE) i les partícules energètiques solars (B.). Mentres la nau espacial orbitaba el planeta roig, l'espectrómetro recorria el cel i midía el camp de radiació.

L'instrument, en un camp de visió de 68 graus, va ser dissenyat per a recopilar senyes de forma contínua durant el viage de Mars Odyssey des de la Terra a Mart. Va almagasenar grans cantitats de senyes per a l'enllaç descendent i va funcionar durant tota la missió científica.

Especificacions NASA

MARIE

L'experiment de l'entorn de radiació marcianana pesa 3,3 quilograms (7,3 lliures) i utilisa 7 vats de potència. Medix 29,4 x 23,2 x 10,8 centímetros (11,6 x 9,1 x 4,3 polzades).

Referències

  1. ↑ Francis A. Cucinotta, Martian Radiation Environment Experiment – MARIE. NASA: JSC, last update October 27, 2003. (archive)


Referències