Anar al contingut

Administració Espacial Nacional China

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a el programa espacial tripulat vore Agència Espacial Tripulada de China.

La Administració Espacial Nacional de China o CNSA (sigles del anglés China National Space Administration; chinenc: 国家航天局; pinyin: Guójiā Hángtiān Jú) és la agència espacial nacional de China responsable del programa espacial nacional i de la planificació i desenroll de les activitats espacials. La CNSA i la Corporació de Ciència i Tecnologia Aeroespacial de China (CASC) varen assumir l'autoritat sobre els esforços de desenroll espacial que abans tenia el Ministeri d'Indústria Aeroespacial. És una agència subordinada de l'Administració Estatal de Ciència, Tecnologia i Indústria per a la Defensa Nacional (SASTIND), a la seua volta una agència subordinada del Ministeri d'Indústria i Tecnologia de l'Informació (MIIT). La seua sèu està en el districte d'Haidian, en Pequín.

A pesar de la seua curta existència, la CNSA ha segut pionera en la consecució de varis guanys en l'espai per a China, com ser la primera agència espacial en aterrisar en la cara amagada de la Lluna en Chang'i 4 i dur material de regrés de la Lluna en Chang'i 5, la segona en aterrisar i orbitar en èxit un rover en Mart en Tianwen-1 i la creació de la estació espacial Tiangong en 2021.

Història

[editar | editar còdic]
Qian Xuesen, més conegut com el pare del programa espacial chinenc.

Antecedents

[editar | editar còdic]

El programa espacial de China va evolucionar en gran mida en secret baix el control conjunt de l'eixèrcit chinenc i la Comissió de Ciència, Tecnologia i Indústria per a la Defensa Nacional. Despuix de la pren de possessió comunista de 1949, l'ingenier chinenc Qian Xuesen, que havia ajudat a fundar el Laboratori de Propulsió a Chorrada (JET) en Pasadena, Califòrnia, Estats Units, va retornar a China, a on es va convertir en la figura guia en el desenroll de missils i vehículs de llançament chinencs, abdós originalment derivats d'un missil balístic intercontinental soviètic.[1] En 1956, Qian va ser nomenat el primer director de la Quinta Acadèmia d'Investigació del Ministeri de Defensa Nacional, que va ser fundada per a desenrollar missils balístics i que més vesprada va estar a càrrec dels primers passos en el programa espacial de China. En 1964 el programa espacial va ser colocat baix el Sèptim Ministeri de Construcció de Màquines. El Sèptim Ministeri es va convertir en el Ministeri d'Indústria Aeroespacial en 1983.[2]

Creació

[editar | editar còdic]

La CNSA és una agència creada en 1993 quan el Ministeri d'Indústria Aeroespacial es va dividir en la CNSA i la Corporació de Ciència i Tecnologia Aeroespacial de China (CASC). La primera devia encarregar-se de la política i la segona de l'eixecució. Este apany va resultar alguna cosa insatisfactori, ya que estes dos agències eren, de fet, una sola, compartint personal i gestió.

En el marc d'una reestructuració massiva en 1998, la CASC es va dividir en una série d'empreses estatals més chicotetes. Segons pareix, l'intenció era crear un sistema similar al característic de les adquisicions de defensa occidentals, en el que les entitats que són organismes governamentals, que establixen la política operativa, contracten després les seues necessitats operatives a entitats que són propietat del govern, pero no estan gestionades per ell.[3]


Des de 2011, la NASA ha aplicat una política d'exclusió en la CNSA, de llarga duració pero superada periòdicament.

Funció

[editar | editar còdic]

La CNSA es va establir com una institució governamental per a desenrollar i complir les degudes obligacions internacionals de China, en l'aprovació de la 8ª Assamblea Popular Nacional de China (APN). Posteriorment, la 9ª Assamblea Popular Nacional de China va assignar la CNSA com una estructura interna de la Comissió de Ciència, Tecnologia i Indústria per a la Defensa Nacional (COSTIND). La CNSA assumix les següents responsabilitats principals: firmar acorts governamentals en l'àrea espacial en nom de les organisacions, intercanvis científics i tècnics intergovernamentals; i també s'encarrega de l'aplicació de les polítiques espacials

nacionals i de la gestió de la ciència, la tecnologia i l'indústria espacials nacionals.

Fins ara, China ha firmat acorts governamentals de cooperació espacial en Alemània, Brasil, Chile, Estats Units, França, Índia, Itàlia, Pakistan, Rússia, Ucrània i Regne Unit, entre uns atres. S'han conseguit importants guanys en els intercanvis i la cooperació bilateral i multilateral en matèria de tecnologia.[4]

Administració

[editar | editar còdic]
Zhang Kejian, actual administrador de la CNSA.

Els administradors de la CNSA són nomenats pel Consell d'Estat. L'administrador més recent és Zhang Kejian. Wu Yanhua és viceadministrador i Tian Yulong és secretari general.[5]

Abril de 1993: Liu Jiyuan Abril de 1998: Luan Enjie 2004: Sun Laiyan Juliol de 2010: Chen Qiufa Març de 2013: Ma Xingrui Decembre de 2013: Xu Dazhe Maig de 2017: Tang Dengjie Maig de 2018: Zhang Kejian

Taikonautas

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Agència Espacial Tripulada de China.


Fins a octubre de 2021, 13 taikonautas (nom utilisat per als astronautes chinencs) han viajat a l'espai. Els vols espacials tripulats estan a càrrec de l'Agència Espacial Tripulada de China, responsable del programa chinenc de vols espacials tripulats:[6]

Zhang Xiaoguang (张晓光)
Chen Dong (陈冬)

Ports espacials

[editar | editar còdic]

Proyectes recents

[editar | editar còdic]
Representació a escala de l'estació espacial Tiangong.

Estació espacial modular Tiangong

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Estació espacial Tiangong.

L'estació espacial Tiangong es tracta d'una estació espacial modular colocada en òrbita baixa terrestre. L'estació espacial chinenca planejada serà aproximadament un quint de la massa de la Estació Espacial Internacional i prop del tamany de l'estació russa fora de servici Mir. S'espera que l'estació tinga una massa entre 80 a 100 tonellades mètriques. Les operacions seran controlades des del Centre de Control i Comando Aeroespacial de Beijing en China. En 2017, es va llançar la nau de càrrega Tianzhou-1, la qual està basada en els laboratoris espacials Tiangong 1 & 2.[7][8] El llançament del mòdul principal, Tianhe, va ser realisat el 29 d'abril de 2021.[9]

Exploració planetària de China (PEC)

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Exploració Planetària de China.

Tianwen-1 és una missió espacial de China per a dur al planeta Mart un orbitador, un mòdul d'aterrisage i un rover. El llançament de la missió es va realisar el 23 de juliol de 2020,[10][11] en una eixida Llarga Marcha 5.[12][13][14][15][16] Va entrar en òrbita marcianana el 10 de febrer de 2021.[17] Mentres que el rover Zhu Rong va aterrisar el 15 de maig de 2021.[18][19]

Les principals prioritats de la missió inclouen trobar vida tant actual com a antiga, evaluar la superfície i el mig ambient del planeta. Les exploracions solitàries i conjuntes del orbitador i rover de Mart produiran mapes de la topografia de la superfície marcianana, característiques del sol, composició del material, gèl d'aigua, atmòsfera, camp ionosférico i es recopilaran atres senyes científiques.[20]

Programa chinenc d'exploració llunar (CLEP)

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Programa Chinenc d'Exploració Llunar.

Chang'i 1

[editar | editar còdic]

Sonda espacial no tripulada part de la primera fase del Programa Chinenc d'Exploració Llunar. La primera fase es diu "Chang'i-1". La sonda espacial va ser batejada en honor a la deesa Chinenca de la lluna, Chang'i,[21] que segons la llegenda, va volar a la Lluna, i que conta en un cràter llunar batejat en el seu nom.

La sonda va entrar en òrbita llunar, segons lo previst, el 5 de novembre. La missió de la sonda va durar 16 mesos, fins a l'1 de març de 2009, dia en que es va estrelar en la Lluna.[22]

Chang'i 2

[editar | editar còdic]

Segona sonda espacial no tripulada enviada per la CNSA. Chang'i 2 tenia un disseny similar al de Chang'i 1, encara que presentava algunes millores tècniques, com una cambra d'a bordo més alvançada. De la mateixa manera que la seua predecessora, la sonda va rebre el nom de Chang'i, una antiga deesa llunar chinenca.

Chang'i 3

[editar | editar còdic]

Tercera missió d'exploració llunar chinenca, que incorpora un aterrizador i un rover llunar. El 14 de decembre de 2013, a les 13:12 UTC, va conseguir un alunizaje controlat, sent la primera missió chinenca en conseguir-ho. L'últim alunizaje controlat havia ocorregut 37 anys arrere: el Lluna 24, de la Unió Soviètica.[23]

Chang'i 4

[editar | editar còdic]

Quarta missió d'exploració llunar de China llançada el 7 de decembre de 2018, que incorpora un orbitador, un mòdul d'aterrizador robòtic i un rover. És el segon mòdul llunar i explorador llunar de China. Es va construir com a còpia de seguritat de la Chang'i 3, com Chang'i 2 va ser igualment per a Chang'i 1. Esta va ser llançada per un Llarga Marcha 3B el 7 de decembre de 2018. Va entrar en òrbita d'aterrisage el 30 de decembre de 2018,[24] alunizando en èxit el 3 de giner de 2019, per lo que ha segut el primer alunizaje en el costat amagat de la Lluna.[25]

El aterrizador Chang'i 5 sent ensamblado.

Chang'i 5

[editar | editar còdic]

Quinta missió chinenca d'exploració llunar robòtica que consta d'un aterrizador i un vehícul de tornada de mostres. El seu llançament es va realisar el 23 de novembre de 2020 per un Llarga Marcha 5, i va entrar en òrbita llunar el 28 de novembre i alunizó l'1 de decembre del mateix any.[26][27][28][29][30] Chang'i 5 va ser la primera missió chinenca de tornada de mostres, retornant en a lo manco 2 quilograms de mostres de sol i roques llunars a la Terra el 16 de decembre de 2020.[31] Com les seues naus predecessores, esta nau espacial du el nom de la deesa chinenca de la lluna, Chang'i.

És la primera missió de tornada de mostres llunars des de Lluna 24 en 1976, convertint a China en el tercer país en retornar mostres de la Lluna, despuix dels Estats Units i la Unió Soviètica.

Beidou

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Beidou.

El Sistema de Navegació per Satèlit Beidou (BDS) (chinenc: 北斗卫星导航系统; pinyin: Běaneuǒo Wèixīng Dǎoháng Xìtǒng [pèitòu wêiɕíŋ tàuxǎŋ ɕîtʰʊ̀ŋ]) és un sistema de navegació per satèlit chinenc. Consta de dos constelacions de satèlits distintes.

El primer sistema BeiDou, denominat oficialment Sistema Experimental de Navegació per Satèlit BeiDou i també conegut com BeiDou-1, constava de tres satèlits que, a partir de l'any 2000, oferien una cobertura i uns servicis de navegació llimitats, principalment per als usuaris de China i les regions veïnes. BeiDou-1 va ser retirat del servici a finals de 2012.

El 23 de juny de 2020 es va llançar en èxit l'últim satèlit BeiDou, el número 55 de la família Beidou. La tercera iteración del Sistema de Navegació per Satèlit Beidou promet proporcionar una cobertura global per a la cronometría i la navegació, oferint una alternativa al GLONASS de Rússia, al sistema de posicionament europeu Galileo i al GPS d'Estats Units.

Comparació de sistemes satelitales. GPS, GLONASS i Galileo (LEO); Beidou o Compass (MEO), Telescopi Espacial Hubble i constelació Iridium (Geoestacionarios), òrbita de la Lluna i tamany nominal de la Terra.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Biographies of Aerospace Officials and Policymakers». NASA.
  2. ↑ «China National Space Administration | Chinese space agency» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 2021-06-12.
  3. ↑ «Organization and Function» (en en).
  4. ↑ «Organization and Function» (en en).
  5. ↑ «Resumix of Administrator» (en en).
  6. ↑ «CMSA_CHINA MANNED SPACE» (en en). Archivat des d'el original, el 2020-08-11. Consultat el 2021-07-11.
  7. ↑ ChinaPower. «What’s driving Chinenca’s race to build a space station?». Center for Strategic and International Studies. Consultat el 5 de giner de 2017.
  8. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2021. Consultat el 12 de juny de 2021.
  9. ↑ «[1]». Consultat el 29 d'abril de 2021.
  10. ↑ «Chinenca shows first images of Mars rover, aims for 2020 mission». Reuters. Consultat el 24 d'agost de 2016.
  11. ↑ «Interview with Zhang Rongqiao, the man behind Chinenca's mission to Mars». Consultat el 24 d'agost de 2016. «China Central Television»
  12. ↑ «China llança en èxit primera missió a Mart | Spanish.xinhuanet.com». spanish.xinhuanet.com. Consultat el 23 de juliol de 2020.
  13. ↑ «[2]». Consultat el 22 de juliol de 2020.
  14. ↑ «[3]», GB Claves. Consultat el 22 de febrer de 2016.
  15. ↑ «[4]», ARS Technica. Consultat el 23 de febrer de 2016.
  16. ↑ «[5]», CNN News. Consultat el 23 de febrer de 2016.
  17. ↑ «China, with Tianwen-1, begins tenure at Mars with successful orbital arrival» (en en-us). NASASpaceFlight.com. Consultat el 2021-02-10.
  18. ↑ «China es prepara per a l'aterrisage en Mart del seu robot 'Tianwen-1'» (en és). elperiodico. Consultat el 2021-05-14.
  19. ↑ «seu-sonda-tianwen-1-en-marte-a-partir-de-este-sabado.html China intentarà l'aterrisage del seu sonda ‘Tianwen-1’ en Mart a partir d'este dissabte» (en és). EL PAÍS. Consultat el 2021-05-14.
  20. ↑ «The subsurface penetrating radar on the rover of Chinenca's Mars 2020 mission».
  21. ↑ Satèlit chinenc Chang'i-1 efectua impacte en la Lluna. Xinhuanet. 1 de març de 2009. Revisat l'1 de març de 2009.
  22. ↑ Satèlit chinenc Chang'i-1 efectua impacte en la Lluna. Xinhuanet. 1 de març de 2009. Revisat l'1 de març de 2009.
  23. ↑ La Vanguardia.com: La nau chinenca Chang I 3 conseguix el primer alunizaje controlat en 37 anys
  24. ↑ «[6]». Consultat el 3 de giner de 2019.
  25. ↑ «[7]». Consultat el 3 de giner de 2019.
  26. ↑ «China to launch Chang'i-5 llunar probe in 2020».
  27. ↑ «China to launch Chang'i-5 llunar probe in 2020».
  28. ↑ Jeff Foust. «Long March 5 failure to postpone Chinenca's llunar exploration program». SpaceNews. Consultat el 17 de decembre de 2017.
  29. ↑ «[8]». Consultat el 28 de novembre de 2020.
  30. ↑ «a-recollida-de-roques-llunars-mijos-estatals/ CHINA ALUNIZA CON ÉXITO DENTRO DE MISIÓN CHANG'E-5 PARA RECOGIDA DE ROCAS LUNARES: MEDIOS ESTATALES» (en és-es). infobae. Consultat el 2020-12-01.
  31. ↑ «[9]». Consultat el 17 de decembre de 2020.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Informació general


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Administració_Espacial_Nacional_China&oldid=992299»