Anar al contingut

Recursos minerals de Mart

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Regió d'Olympus Mons que inclou varis volcans grans

El planeta Mart pot contindre minerals que serien molt útils per als possibles colon.[1][2] L'abundància de característiques volcàniques junt en la formació de cràters generalisats són una forta evidència d'una varietat de minerals.[3] Si be és possible que no es trobe res en Mart que justifique l'alt cost del transport a la Terra, quants més minerals puguen obtindre els futurs colon de Mart, més fàcil serà construir colónies allí.[4]

Cóm es varen fer els depòsits

[editar | editar còdic]

Els depòsits de mineral es produïxen en l'ajuda de grans cantitats de calor. En Mart, la calor pot provindre de roques foses que es mouen baix terra i d'impactes de cràters. La roca líquida baix de la terra es diu magma. Quan el magma s'assenta en cambres subterrànees, gelant-se llentament durant mils d'anys, els elements més pesats s'afonen. Estos elements, inclosos el coure, el cromo, el ferro i el níquel, es concentren en el fondo.[5] Quan el magma està calent, molts elements poden moure's lliurement. A mida que alvança el refredat, els elements s'unixen entre sí per a formar composts químics o minerals. Degut a que alguns elements no s'unixen fàcilment per a formar minerals, existixen lliurement en acabant de que casi tots els demés elements s'han unit en composts o minerals. Els elements restants es denominen elements incompatibles.[6] Alguns d'ells són prou útils per als humans. Alguns eixemples inclouen niobi, un metal utilisat en la producció de superconductores i acers especials, lantano i neodimi, i europi per a monitors de televisió i peres LED de baix consum.[7]


En acabant de que la massa de magma s'haja gelat i s'haja congelat o cristalizado en la seua major part en un sòlit, queda una chicoteta cantitat de roca líquida. Este líquit conté importants substàncies com plom, argent, estany, bismut i antimoni.[8] A voltes, els minerals en la cambra de magma estan tan calents que ocupen un estat gaseós. Uns atres es mesclen en aigua i sofre en solucions acuosas. Els gasos i les solucions riques en minerals eventualment s'òbrin camí cap als clavills i es convertixen en vetes minerals útils. Els minerals minerals, inclosos els elements incompatibles, permaneixen dissolts en la solució calenta i després cristalizan quan la solució es gela.[9] Els depòsits creats per mig d'estes solucions calentes es denominen depòsits hidrotermales. Alguns dels depòsits d'or, argent, plom, mercuri, zinc i tungsteno més importants del món varen començar d'esta manera.[10][11][12] Casi totes les mines en el nort de Black Hills de Dakota del Sur varen sorgir pels depòsits de minerals d'aigua calenta.[13] Els clavills a sovint es formen quan una massa de magmase gela perque el magma es contrau i s'endurix quan es gela. Els clavills ocorren tant en la massa de magma congelada com en les roques circumdants, per lo que el mineral es deposita en qualsevol tipo de roca que estiga prop, pero els minerals del mineral primer varen tindre que concentrar-se per mig d'una massa fosa de magma.[14]

L'investigació portada a terme en l'Universitat Estatal de Luisiana va trobar diferents tipos de materials volcànics al voltant dels volcans en Elysium Mons. Açò va demostrar que Mart pot tindre una evolució de magma. Açò conduïx a la possibilitat de trobar minerals útils per a una futura població humana en Mart".[15][16]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Cordell, B. 1984. A Preliminary Assessment of Martian Natural Resource Potential. The Case For Mars II.
  2. ↑ Clark, B. 1984. Chemistry of the Martian Surface: Resources for the Manned Exploration of Mars, in The Case For Mars. P. Boston, ed. American Astronautical Society. Univelt Inc. Sant Diego, CA
  3. ↑ West, M., J. Clarke. 2010. Potential martian mineral resources: Mechanisms and terrestrial analogs. Planetary and Space Science 58, 574–582.ResearchGate
  4. ↑ Larry O'Hanlon. «Mining Mars? Where's Ore?». Discovery News. Archivat des d'el original, el 22 d'octubre de 2012. Consultat el 4 de març de 2023.
  5. ↑ Namowitx, S. and D. Stone. 1975. Earth Science: The World We Live In. American Book Company. NY, NY.
  6. ↑ «Igneous Geochemistry».
  7. ↑ «What Llaure Rare Earth Elements?». Live Science.
  8. ↑ Sorrell, C. 1973. Rocks and Minerals. Golden Press. NY, NY.
  9. ↑ Patterson, Megan Elizabeth (2003). «Hydrothermal Alterations and the Formation of Metal Ores in the Serra Nevada's».
  10. ↑ «Califòrnia Gold Quartz Veins». Nevada Outback Gems.
  11. ↑ “A study on the relations between Ultrabasic Dikes and fine disseminated gold deposits in southwestern Guizhou Province as exemplified by Zimudang large-sized gold deposit” (1998). Chinese Journal of Geochemistry 17 (4): 362–371. doi:10.1007/bf02837988.
  12. ↑ «Miranda Gold Corp. - Home Page - Fri Sep 28, 2018». Archivat des d'el original, el 27 de març de 2013. Consultat el 4 de març de 2023.
  13. ↑ (1996) Roadside Geology of South Dakota. ISBN 0-87842-338-9.
  14. ↑ Pirajno, F. 2004. Metallogeny in the Capricorn Orogen, Western Austràlia, the result of multiple ore-forming processes. Precambrian Research: 128. 411-439
  15. ↑ David Susko, Suniti Karunatillake, Gayantha Kodikara, J. R. Skok, James Wray, Jennifer Heldmann, Agnes Cousin, Taylor Judice. "A record of igneous evolution in Elysium, a major martian volcanic province. Scientific Reports, 2017; 7: 43177 doi:10.1038/srep43177
  16. ↑ Mars more Earth-like than moon-like: New Mars research shows evidence of a complex mantle beneath the Elysium volcanic province, ScienceDaily.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Recursos_minerals_de_Mart&oldid=852443»