Recipient baix pressió
Un recipient de pressió, depòsit baix pressió o pressure vessel és un contenidor estanque dissenyat per a contindre decorreguts (gasos o líquits) a pressions molt majors que la pressió ambiental.
La pressió diferencial entre l'interior del recipient i l'exterior és potencial perillosa. Històricament, els aparats a pressió han segut una font important d'accidents laborals. Conseqüentment, el disseny, manufactura i manipulació d'estos dispositius estan regulats actualment per mig de normes ingenieriles exigents. Per eixes raons, el disseny i certificació d'un recipient dissenyat per a contindre pressió varia de país a país, i requerix definir paràmetros tals com la màxima pressió admissible i la temperatura màxima admissible.
Història
La més antiga documentació del disseny d'un depòsit a pressió és descrita pel llibre Codex Madrit I, per Leonardo dona Vinci en 1495, a on els contenidors d'aire comprimit varen ser plantejats per a alçar pesos des de baix l'aigua, encara que no va ser fins al XIX quan varen aplegar els depòsits que nosatres coneixem, en els quals el vapor és generat per calderes ajudant a la revolució industrial a florir.
De tots modos, en una precària mà d'obra, calitat de material i tècniques de manufactura, hi ha una llarga llista de falles, danys i fins a fatals accidents causats per explosions relacionades en estes mateixes calderes durant l'apogeu dels Estats Units.
Les autoritats locals varen començar a dictar regles per a la construcció d'estos depòsits després de certes devastadores falles ocorregudes, les quals varen acabar en la vida de dotzenes de persones en eixe periodo, lo que va fer difícil per als obrers mantindre's encara seguint les regles.
La necessitat de depòsits d'alta pressió i temperatura per a petròleu, refineria i plantes químiques va donar lloc a una generació que va utilisar soldadura en lloc de reblones (la qual cosa era extremadament perillós per a les pressions i temperatures requerides) i en 1920 els BPVC varen incloure soldadura com un acceptable forma de construcció, decret que encara es rig fins a la data.
Va haver varis alvanços en el camp de l'ingenieria de depòsits a pressió, tals com un examen possible en modo no destructiu, ensajos per ultrasò, nous materials en una millor resistència a la corrosió i a la deformació i noves formes d'unir materials.
Usos
Els recipients de pressió s'utilisen en numeroses aplicacions en l'indústria i els servicis. Els mateixos s'utilisen per al transport, producció, manipulació, almagasenament i processos de transformació de líquits i gasos en tot tipo d'indústries i aplicacions.[1]
Eixemples de recipients de pressió i el seu us són cilindres per a buceig, cambra de recompresión, torres de destilació, autoclaus i numerosos usos com a recipients en la mineria o refineria de petròleu i plantes petroquímicas, calderes de producció de vapor, recipients per a reactors nuclears, hàbitat d'una nau espacial, submarís, reservorios per a almagasenar gasos, reservorios hidràulics a pressió, i tancs d'almagasenament de gasos licuados com amoníac, clor, propà, butà i gas licuado del petròleu.
Vore també
Referències
- ↑ "High Pressure Vessels",D. Freyer and J. Harvey, 1998
- Este artícul conté una traducció derivada de «Recipiente bajo presión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.