Anar al contingut

Refineria de petròleu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Refineria de petròleu

Una refineria o destilería de petròleu és un tipo de refineria dissenyada per a processar i refinar el petròleu, obtenint d'ell diversos derivats, com el gasoil o el queroseno, entre uns atres.

Per a obtindre estos productes s'ampra un método cridat destilació fraccionada, que consistix en calfar el petròleu a diferents temperatures per a obtindre els seus derivats.

Manteniment per mecànics en una refineria de petròleu de Camerún.

Principals empreses petroleres

[editar | editar còdic]
Refineria en La Corunya, Galícia, Espanya.
Artícul principal → Sèt Germanes.


Podem distinguir entre les empreses privades i les de propietat estatal. En 2015, entre les petroleres privades més importants es troben: ExxonMobil (EE. UU.), BP (Regne Unit), Shell (Països Baixos i Regne Unit), TotalEnergies (França) i Ent Nazionale Idrocarburi (Itàlia), sent més coneguda fòra d'Itàlia la seua marca comercial Agip.

Entre les empreses de propietat estatal podem mencionar: PDVSA (Veneçola) YPF (Argentina), Petroleos Mexicans (Mèxic), Gazprom (Rússia), NIOC (Iran), Petrobras (Brasil), Ecopetrol (Colòmbia), Petronas (Malàsia), PetroChina (China), ENAP (Chile), Saudi Aramco (Aràbia Saudita), etc.

Història de les refineria

[editar | editar còdic]

Des de finals de la década de 1990 fins a 2003 s'ha produït una concentració d'empreses multinacionals, en les fusions d'Exxon en Mobil, de Chevron Corporation en Texaco, la compra d'Amoco i Arc per BP, l'unió de Phillips Petroleum Company en Conoco.

En 2012 el Govern d'Argentina va expropiar la Repsol YPF i va recuperar la YPF encara que en 2023 un tribunal d'arbitrage internacional va condenar al govern argentí a pagar una indemnisació a Repsol per l'expropiació.[1][2]

Totes estes fusions varen estar motivades per la necessitat de reduir costs, donat el baix preu del petròleu i els baixos màrgens de refinar que hi havia llavors.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Condena a Argentina a 18.000 millons per expropiació de YPF» (en és). Republica.com. Consultat el 2023-11-06.
  2. «La Justícia de EE UU condena a Argentina a pagar uns 16.000 millons de dólars per l'expropiació de YPF» (en és-ar). El País Argentina. Consultat el 2023-11-06.