Sèt Germanes
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
Les Sèt Germanes eren sèt empreses petroleres que dominaven el sector a principis de la década de 1960. Varen ser cridades aixina per Enrico Mattei, president d'ENI, aludint a que funcionaven com un càrtel, protegint-se mútuament i dificultant la lliure competència d'atres petroleres emergents.
Història
[editar | editar còdic]Despuix del fraccionament de la Standard Oil, ordenada pel governe dels Estats Units per mig de les lleis antimonopolio de principis del sigle XX, es varen formar tres noves companyies, que junt a atres quatre grans del restant del món, varen conformar les Seven Sisters. Una volta terminada la Segona Guerra Mundial, estes companyies dominaven casi totalment la producció, el refine i la distribució petrolera, pero davant les desventages de lluitar entre elles, varen coordinar els seus esforços i es varen repartir el mercat. Per a 1960 havien conformat un verdader càrtel, petroler, aprofitant el creiximent de la demanda a nivell mundial i la seua influència sobre els governs dels països productors, i varen obtindre grans guanys.
La fundació de l'OPEP en 1960, gràcies a les gestions realisades per Juan Pablo Pérez Alfonzo, ministre petroler veneçolà, davant els governs d'Aràbia Saudita, Iran, Iraq i Tastar, va vindre a equilibrar l'oferta i demanda petrolera mundial.
Les Seven Sisters eren:
- Standard Oil of New Jersey (Esso), que en fusionar-se en Mobil va formar ExxonMobil.
- Royal Dutch Shell.
- Anglo-Iranian Oil Company (AIOC), orige de l'actual British Petroleum (BP).
- Standard Oil of New York, després coneguda com Mobil, actualment partix d'ExxonMobil.
- Standard Oil of Califòrnia, després coneguda com Chevron Corporation.
- Gulf Oil Corporation, que en 1985 va ser absorbida per Chevron, encara que seguix existint com a marca.
- Texaco, que va ser absorbida per Chevron en 2001 i és actualment una marca de dita empresa.
Per estes fusions empresarials, solament sobreviuen quatre de les Seven Sisters: ExxonMobil, Chevron, Royal Dutch Shell i BP. No obstant, el capital conjunt d'eixes quatre empreses és molt superior al que posseïen les Seven Sisters originals.
Les noves Seven Sisters
[editar | editar còdic]El 15 de març de 2008, el diari Financial Claves va publicar un artícul identificant a les Noves Sèt Germanes: les companyies petroleres estatals més influents de països no pertanyents a l'OCDE. D'acort en l'artícul, estes empreses serien:
Pemex va ser exclosa d'esta llista, degut a que el complex Cantarell ha disminuït la seua capacitat productora.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Clots, Carola. «The new Seven Sisters: oil and gas giants dwarf western rivals.» 11 de març de 2007. Financial Claves.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Siete Hermanas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.