Autoclau
Un autoclau és un recipient de pressió metàlic de parets grosses en un tancament hermètic que permet treballar a alta pressió per a una cocció o una esterilisació en vapor d'aigua a fi d'esterilisar materials i instruments quirúrgics. La seua construcció deu ser tal que resistixca la pressió i temperatura desenrollada en el seu interior.
La pressió elevada permet que l'aigua alcance temperatures superiors als 100 °C. L'acció conjunta de la temperatura i el vapor produïx la desnaturalización de les proteïnes dels microorganismes, entre elles les essencials per a la vida i la reproducció d'estos, fet que du a la seua destrucció.
En l'àmbit industrial, equips que funcionen pel mateix principi tenen atres usos, encara que varis es relacionen en la destrucció dels microorganismes en fins de conservació d'aliments, medicaments, i atres productes.
La paraula autoclau no es llimita als equips que funcionen en vapor d'aigua ya que els equips utilisats per a esterilisar en òxit de etileno es denominen de la mateixa forma.
Funcionament
[editar | editar còdic]Les autoclau funcionen permetent l'entrada o generació de vapor d'aigua pero restringint la seua eixida, fins a obtindre una pressió interna de 103 kPa per damunt de la pressió atmosfèrica, lo que provoca que el vapor alcance una temperatura de 121 graus Celsius. Un temps típic d'esterilisació a esta temperatura i pressió és de 15-20 minuts. Les autoclau més modernes permeten realisar processos a majors temperatures i pressions, en cicles estàndar a 134 °C a 200 kPa durant 5 minuts per a esterilisar material metàlic; inclús apleguen a realisar cicles de buit per a accelerar el secat del material esterilisat.
El fet de contindre decorregut a alta pressió implica que les autoclau deuen ser de manufactura sòlida, usualment en metal, i que es procure construir-les totalment hermètiques.
Les autoclau són àmpliament utilisades en laboratoris, com una mida elemental d'esterilisació de material. Encara que cal destacar que, degut a que el procés involucra vapor d'aigua a alta temperatura, certs materials no poden ser esterilisats en autoclau, com el paper i molts plàstics (a excepció del polipropileno). Sí es pot esterilisar paper en bosses de nilón, i això es fa en odontologia per a esterilisar els cons de paper absorbent utilisats en endodòncia.
Degut a que el material a esterilisar és molt provablement d'us grabable, es requerix de métodos de testificación de la calitat de dita esterilisació, açò vol dir que la pressió i temperatura aplicades seran distintes per a cada u dels productes autoclavados.
Les autoclau solen estar proveïdes de manómetros i termómetros, que permeten verificar el funcionament de l'aparat; encara que en el mercat existixen métodos testic anexos, per eixemple, testics químics que canvien de color quan certa temperatura és alcançada, o ben testics mecànics que es deformen davant les altes temperatures. Per este mig és possible esterilisar tot tipo de materials a excepció de materials volàtils, per lo que es deu tindre gran precaució.
Usos
[editar | editar còdic]- Autoclau d'us mèdic, usada per a esterilisar instrumental i atres dispositius sanitaris.
- Autoclau de laboratori, usada per a esterilisar material de laboratori.
- Autoclau industrial, com les que s'usen per eixemple per al tractament de la fusta exposta al ras, laminación de vidre o tractament de composites.
- Autoclau de materials composts, usada per a curar i conformar laminados de materials composts polimèrics.
Autoclau de laboratori
[editar | editar còdic]
Una autoclau de laboratori és un dispositiu que servix para esterilisar material de laboratori.
Les autoclau són àmpliament utilisades en laboratoris, com una mida elemental d'esterilisació de material. Encara que cal notar que, degut a que el procés involucra vapor d'aigua a alta temperatura, certs materials no poden ser esterilisats en autoclau, com el paper i molts plàstics (a excepció del polipropileno).
Este producte és d'us general en laboratoris i no és un producte sanitari, per tant no du marcat CE segons la directiva 93/42/EEC ni li és d'aplicació esta llegislació. Quan la autoclau està destinada a l'esterilisació de productes sanitaris té uns requisits especials.
Autoclau d'us mèdic
[editar | editar còdic]Una autoclau d'us mèdic és un accessori dels productes sanitaris que permet la seua esterilisació utilisant per a això vapor d'aigua a alta pressió i temperatura. Com a accessori d'un producte sanitari és considerat per la directiva 93/42/EEC com regulat també per la directiva i classificat independentment. Aixina, les autoclau o esterilizadores d'us mèdic són productes sanitaris de la classe IIa per regla 15 de l'anex IX de la directiva 93/42/EEC.[1] Esta classificació va canviar en entrar en vigor la modificació de la directiva per la directiva 2007/47/EC, passant a classe IIb per regla 15 modificada.[2]
Les autoclau són àmpliament utilisades pels fabricants de productes sanitaris estèrils i en les centrals d'esterilisació hospitalàries, com una mida elemental d'esterilisació dels productes.
Objectiu
- S'encarrega d'eliminar tota la vida microbiana, incloses espores en materials i equips quirúrgics, ya siguen textils o de vidre, exceptuant el plàstic.
- Brindar-li seguritat al pacient.
- Inexistència de residu tòxic en material i equip esterilisat.
Per a l'eficàcia de l'esterilisació de vapor (Autoclau) es deu contar en tres paràmetros, que són:
- Temperatura.
- Pressió.
- Temps.
Per a que l'esterilisació siga efectiva deu alcançar una temperatura de 121° a 134 °C en una pressió de 20-32 lliures/polzades²(psi); açò es modificarà depenent del nivell de la mar a on es trobe l'equip. Per eixemple: En la Ciutat de Mèxic es requerix unes 20 lliures de pressió per polzada².[3]
Autoclau industrial
[editar | editar còdic]En el context industrial, la paraula autoclau s'utilisa per a referir-se a una gorc a pressió de gran talla, utilisada per a cocimiento en processos industrials.
En la fabricació de aeroestructuras d'alt rendiment, l'us de l'autoclau industrial és fonamental per al curat de materials composts de matriu polimèrica. Este procés somet a les peces a un cicle controlat de pressió i temperatura (comunament superant els 180 °C i els 7 bar), lo que permet l'eliminació de buits i garantisa la màxima consolidació de les capes de fibra de carbono o Kevlar. Instalacions especialisades, com les ubicades en el clúster aeroespacial de Calera, utilisen estos sistemes per a produir conductes de control ambiental (ECS) i panels d'aïllament termoacústico. La precisió en la rampa de calfament i el manteniment del buit durant el cicle són determinants per a que els components complixquen en les certificacions de seguritat de la FAA, assegurant l'integritat estructural d'aeronaus comercials i militars.
Alguns usos destacats de les autoclau industrials són:
- En l'indústria alimentària: s'utilisen per a l'esterilisació de conserves i aliments enlatados que les seues característiques requerixen un tractament per damunt dels 100 graus centígrats (método Nicolás Appert).
- En l'indústria maderera: s'utilisa per a tractar la fusta per a construccions en exterior (pérgolas, porches, etcétera) i aixina protegir-la de paràsits.
- En l'indústria textil es denominen autoclau certes màquines utilisades per a l'teñir de teles.
- En l'indústria dels neumàtics s'utilisen per a realisar el vulcanizado.
- En el tractament de residus hospitalaris s'utilisa per a eliminar els microorganismes patógenos existents.
Autoclau de materials composts
[editar | editar còdic]Una autoclau de materials composts és un recipient o vasija (normalment en forma cilíndrica) en un sistema de temperatura i presurización, utilisat per a curar i consolidar materials composts.
El tamany i el disseny de la autoclau depén de l'aplicació o, lo que és lo mateix, del tipo de peces a processar. Un dels sectors que més utilisa esta tècnica és l'aeronàutic, per lo que en ocasions estos sistemes tenen dimensions molt grans.
Els components principals d'una autoclau de materials composts són:
- Cambra presurizada: És la vasija pròpiament dita, en la que s'introduïxen els components a curar.
- Dispositius de calfament: Són els encarregats de conseguir les distintes temperatures de curat per a cada tipo de material introduït.
- Sistema d'aplicació de buit: És un dels components més importants en este tipo de autoclau, ya que és una part fonamental per al procés de fabricació d'un laminado de material compost. S'encarrega de la primera compactación del laminado, elimina components volàtils de la resina i permet que s'aplique pressió sobre la peça a conformar sense que esta permaneixca en contacte en l'atmòsfera de la autoclau. Consistix en una membrana prima plàstica, no reutilisable, i una série d'elements que eliminen la cantitat de resina sobrera i conseguixen bons acabaments superficials de la peça.
- Sistema de control dels paràmetros de curat: Assegura en tot moment, per mig de sistemes monitorizados, que les condicions de pressió i temperatures són les adequades per al procés.
- Soport dels mòles, per a la seua introducció en la cambra.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dorectiva 93/42/EEC
- ↑ Directiva 2007/47/EC
- ↑ (2002) Fonaments d'enfermeria, 4a edició, Mèxic: El manual modern, p. 63.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Autoclave» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.