Recipient

Un recipient[1], com a objecte per a contindre o guardar alguna cosa, és tot receptàcul destinat a albergar en el seu interior buit productes sòlits (o semisólidos, com a pols, grànuls), líquits o gasos, i usat en numerosos àmbits de la vida quotidiana, el comerç i l'indústria. Generalment aplicat a objectes,[2] admet també us abstracte o figurat.[3] Quan s'ordena en série s'ajusta més a la definició d'envàs.[4]
En arqueologia és sinònim de got.[5]
Tipologia i tamanys
Corripio agrupa com a recipients: cace, gorc, perol, cazuela, olla, cacharro, gerro, caldero, caldera, cacerola, marmita, llanda, pot, pote, tarro, paella, paila, portaviandas, fiambrera, tartera, paellera, tetera, cafetera, lletera, fruter, piñata, quesera, sopera, font, plat, escudilla, font, bol, platillo, cendrer, bandejita, patena, vasera... Tots en el ítem de receptàcul, dividit en 1.(receptàculs varis); 2. Recipient; 3. Vasija, botella; 4. Depòsit; 5. Caixa; i 6. Envasar, ficar.[6]
El seu tamany és molt variable, des de les tinages de vi de casi huit militros o els tancs de petròleu fins al conjunt de flascos i delicat material de laboratori, passant per tot tipo d'utensili de cuina o objectes tan diversos com depòsits de tot tipo, des d'un orinal a una piscina, o contenidors de diferents games i fins.[7] Els materials de qué està fet poden ser molt variats (cuiro, argila, pedra, metal, vidre, fusta, plàstic o elastòmer, etc).
Etimologia
Del llatí recipĭens, -entis, que rep, participi del verp «recipĕre», rebre.[lower-alpha 1]
Notes
- ↑ El terme va aparéixer en el vocabulari francés en 1555, (Centre national de ressources textuelles et lexicals) com a adjectiu, epítet i sinònim de vasija, veu a la que va acabar substituint. Definit per Jean Nicot en el seu Thresor de la langue françoyse tant ancienne que moderne (1606) com "terme general per a qualsevol cosa, que conté en la seua concavidad productes líquits o sòlits".Entrada de récipient' (en francés)
Referències
- ↑
- ↑ Corripio, Fernando (1985). Diccionari d'idees afins, Barcelona: Herder, p. 743-744.
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ Car Bellido, Antonio (2008). Diccionari de térmens ceràmics i d'cantereria, Càdis: Agrija Edicions, p. 200.
- ↑ Corripio, Fernando (1985). Diccionari d'idees afins. Barcelona: Herder. Diferenciar: envàs (p. 358); i recipient (pp. 743-744). ISBN 84-254-1515-2.
- ↑ . «Recipient». Diccionari en llínea. Consultat el 13 de giner de 2016.
Enllaços externs
«recipient». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
.