Objecte físic
En l'àmbit de la física, es denomina objecte físic (a voltes denominats simplement cos o objecte) a un agregat de matèria ordinària (matèria másica) que és tractat com si fora un únic cos. Per eixemple, una pilota de fútbol pot ser considerada un objecte encara que la pilota en realitat consistix d'un agregat de moltes partícules (trossos de matèria).
Encara que la definició comuna dels objectes físics entén que ells posseïxen volum en el món físic, existixen certes teorias de la física quàntica i cosmologia que desafien esta asseveració.
Detalls
[editar | editar còdic]Un cos físic és un objecte que pot ser descrit per mig de diverses teorias físiques (segons l'interés en concret estes teories podrien anar des de la mecànica clàssica a mecànica quàntica), i en el qual es poden realisar experiments per mig de l'us d'instruments físics. Açò comprén la determinació de la trayectòria de la posició a través del espai, i en alguns casos la seua orientació en l'espai, durant un periodo de temps, com també canvis dels mateixos a causa de les forças que actuen sobre ell.
En la física clàssica, un cos físic és un cos en massa, no solament energia, és tridimensional (s'estén en tres dimensions pel espai), posseïx una trayectòria de la seua posició i orientació en l'espai, i la seua existència es prolonga durant un cert temps. És el subjecte baix estudi en un experiment i és l'objecte del com tracten les lleis físiques, o teories físiques. Li'l pot considerar com un tot, pero pot estar format de l'agregat d'una série de cossos físics més menuts, per eixemple una pilota, protón, o planeta. Un cos físic pot ser idealizado com un punt material que experimenta acceleració.
Per eixemple, la força de gravetat accelerarà un cos que no està subjecte, causant tant un canvi en la seua posició com en la seua velocitat (és dir, una caiguda lliure). No obstant, no és necessari que hi haja forces presents per a ocasionar un canvi de posició, tal com va observar I. Newton en la seua primera llei del moviment, segons la qual un cos sobre el que no actuen forces es mourà a celeritat constant (si l'espai no és euclídeo, com sembla que succeïx en el nostre univers, la seua trayectòria seguiria una geodèsica temporal). Per una atra part en física quàntica i cosmologia, es dona la discussió de si les partícules elementals deuen ser consideres cossos "extensos" o més be punts materials sense extensió (encara que possiblement la discussió només es tancarà quan es posseïxca una teoria coherent de la gravetat quàntica que aclarixca la naturalea exacta de l'espai-temps a escales molt menudes).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Landau & Lifshitz, Teoria clàssica dels camps, Ed. Reverté, ISBN 84-291-4082-4.
- Vázquez-Reyna Mario. Reflexions entorn a la matèria, l'energia i la massa. Cd. de Mèxic (1998). ISBN 970-91797-1-3
- Segura González, Wenceslao, Teoria de camp relativiste, eWT Edicions, 2014, ISBN 978-84-617-1463-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Objeto físico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.