Teoria

Erro al crear miniatura:

Teoria

Erro al crear miniatura:

La teoria de la relativitat és una teoria sobre el moviment dels cossos en l'espai-temps, tracta sobre les relaciones espai temporals possibles per a l'interacció entre cossos físics, i junt en algunes assunció típiques de la mecànica clàssica part d'algunes hipòtesis noves concernents a la velocitat de la llum i la naturalea de l'espai i del temps. El con de llum mostrat en la figura és una conseqüència de la teoria que classifica als events físics respecte a un observador d'acort en dita teoria.

Una teoria (del grec: theōriga) és un sistema llògic-deductiu (o inductiu) constituït per un conjunt d'hipòtesis, un camp d'aplicació (de lo que tracta la teoria, el conjunt de situacions que explica) i algunes regles que permeten extraure conseqüències de les hipòtesis. En general, les teories servixen per a confeccionar models científics que interpreten un conjunt ampli d'observacions, en funció dels axiomas o principis, suposts, postulats i conseqüències llògiques congruents en la teoria.

Aspectes generals

És molt difícil explicar en detalle qué constituïx una teoria a menos que s'especifique l'àmbit de coneiximent o camp d'aplicació al que es referix, el tipo d'objectes als que s'aplica, etc. Per eixa raó és possible formular diferents definicions de teoria segons el context i l'enfocament aplicat:

Una teoria no és el coneiximent, permet el coneiximent. Una teoria no és una arribada, és la possibilitat d'una partida. Una teoria no és una solució, és la possibilitat de tractar un problema.

En general, les teories en sí mateixes o en forma de model científic permeten fer prediccions i inferència sobre el sistema real al com s'aplica la teoria. Igualment, les teories permeten donar explicacions de manera econòmica de les senyes experimentals i inclús fer prediccions sobre fets que seran observables baix certes condicions. Ademés, la majoria de teories permeten ser ampliades a partir del contrast de les seues prediccions en les senyes experimentals, i inclús poden ser modificades o corregides, per mig de raonaments inductius.

La ciència es constituïx i, sobretot, es construïx per l'ampliació d'àmbits explicatius per mig de la successió de teories que, encara mantenint el seu valor de veres en el seu àmbit explicatiu, són falsades per experiments i reemplaçades o ampliades per teories posteriors.

Etimologia

La paraula deriva del grec θεωρειν,"contemplar" o més be es referix a un pensament especulatiu. De la mateixa manera que la paraula especular, té relació en "mirar", "vore". Prové de theoros (representant), formada de thea (vista) i horo (vore). D'acort en algunes fonts, theorein era freqüentment utilisat en el context de observar una escena teatral, lo que potser explica per qué algunes voltes la paraula teoria és utilisada per a representar alguna cosa provisional o no completament real.

El terme pronte va adquirir un sentit intelectual i es va aplicar a la capacitat d'enteniment, de "vore" més allà de l'experiència sensible, per mig de la comprensió de les coses i de les experiències, comprenent-les baix un concepte expressat en ellenguage per mig de les paraules. Esta forma de valorar el coneiximent intelectual correspon als grecs, en entendre que les coses succeïxen conforme a lleiés, és dir necessàriament. Les coses són i succeïxen aixina perque són i tenen que ser aixina. Superen aixina la visió de les tradicions culturaels o explicacions mítiques, màgiques o religioses.

Teoria i realitat

El terme "teòric" o "en teoria" és utilisat per a senyalar la diferència entre els senyas obtinguts (objecte d'estudi) del model respecte als fenomens observables en l'experiència o experiment de la realitat. Freqüentment, indica que un resultat particular ha segut predit per la teoria pero no ha segut encara observat. Per eixemple, fins fa poc, els forats negres varen ser considerats objectes teòrics. Igualment, Percivalowell conjeturó l'existència de Plutó en 1906, encara que no va ser observat i identificat com a nou planeta fins a 1930, per Clyde Tombaugh. Una bona teoria ha de ser capaç de realisar prediccions confirmables per mig de nous experiments o observacions. Una teoria és per tant un bon model del seu objecte d'estudi, és dir, representa adequadament els fets empírics de dit objecte d'estudi. Una teoria corroborada amplia el camp explicatiu i permet actualisar el coneiximent dels fets que es tenen del món. Les teories actuen com hipòtesis complexes sobre conjunts de lleis establides per les teories anteriors. Les observacions experimentals les convertixen en teories científiques acceptades com epistemológicamente vàlides per la comunitat científica. Hui dia les teories científiques són producte dels programes d'investigació.

Teoria i ciència en l'Antiguetat i Edat Mija

És potser Platón el primer en elaborar un model en pretensió de ciència en l'interpretació del coneiximent de la realitat. L'idea de teoria en el seu plantejament és el caràcter de "visió de l'ànima" que a través de l'experiència sensible recorda el veritatero coneiximent que consistix en la contemplació de les ideas que l'ànima ha tingut en la seua vida en l'atre món. Este món és una còpia imperfecta del verdader model que és la realitat. Al coneiximent de les idees superiors s'ascendix per mig de la dialèctica que és la verdadera ciència.

Aristóteles, el seu discípul, definix la ciència com el coneiximent que va de lo necessari a lo necessari per mig de lo necessari, senyalant ademés el caràcter llògic i formal de la ciència.

Pero per a Aristóteles el coneiximent procedix de l'intuïció del enteniment capaç de penetrar en l'essència de la substància primera que és el ser conegut en l'experiència. Per això el coneiximent científic, com a coneiximent no solament necessari sino universal, es constituïx en els predicats del concepte essèncial i per tant universal de la substància, pres com subjecte de la predicació, substància segona i accidents la realitat dels quals és predicada per l'analogia del Ser. La realitat, puix, és coneguda per mig de conceptes. Estes formes d'entendre el coneiximent científic com a teoria varen permanéixer fins que en la Baixa Edat Mija es posa en qüestió el valor dels conceptes aixina com l'idea d'una ciència merament llògica, silogística i qualitativa. S'escomença llavors a valorar de modo diferent el coneiximent de lo individual i l'importància de l'experiència a través de les medides quantitatives en la seua relació en les qualitatés de les formes aristotèliques, iniciant-se el camí d'una nova llògica empírica.

Teoria científica

Artícul principal → Teoria científica.

Erro al crear miniatura:

Portada de L'orige de les espècies a on es detalla per primera volta la teoria de l'evolució, una teoria científica àmpliament acceptada en l'actualitat.

Plantejament d'un sistema hipotètic-deductiu que constituïx una explicació o descripció científica a un conjunt relacionat d'observacions o experiments. Aixina, una teoria científica està basada en hipòtesis o supòsits verificats per grups de científics (en ocasions un supòsit, no resulta directament verificable pero sí la majoria de les seues conseqüències). Comprén en general vàries lleis científiques verificades i en ocasions deduibles de la pròpia teoria. Estes lleis passen a formar part dels supòsits i hipòtesis bàsiques de la teoria que englobarà els coneiximents acceptats per la comunitat científica del camp d'investigació i està acceptada per la majoria d'especialistes. En ciència, es diu teoria també a un model per a l'enteniment d'un conjunt de fets empírics. En física, el terme teoria generalment significa una infraestructura matemàtica derivada d'un chicotet conjunt de principis bàsics capaç de produir prediccions experimentals per a una categoria donada de sistemes físics. Un eixemple seria la "teoria electromagnètica", que és habitualment presa com a sinònim del electromagnetisme clàssic, els resultats específics de la qual poden derivar-se de les equacions de Maxwell. Per a que un cos teòric dau passe a ser considerat com a part del coneiximent establit, habitualment es necessita que la teoria produïxca un experiment crític, açò és, un resultat experimental que no puga ser predit per cap atra teoria ya establida. D'acort en Stephen Hawking en (Una breu història del temps), "una teoria és bona si satisfà dos requeriments: deu descriure en precisió una extensa classe d'observacions sobre la base d'un model que continga solament uns quants elements arbitraris, i deu realisar prediccions concretes sobre els resultats de futures observacions". Procedix després a afirmar: "Qualsevol teoria física és sempre provisional, en el sentit que és solament una hipòtesis; mai pot ser provada. No importa quàntes voltes els resultats dels experiments concorden en alguna teoria, mai es pot estar segur de que la pròxima volta el resultat no la contradirà. Per un atre costat, es pot refutar una teoria en trobar solament una observació que estiga en desacort en les prediccions de la mateixa."

per a Mario Bunge (1969), la construcció d'una teoria científica és sempre l'edificació d'un sistema més o menys afinado i consistent de proposicions que unifica, analisa i profundisa idees.

Ciències socials

Les teories existixen no solament en les ciències naturals i les ciències exactes, sino en tots els camps de l'estudi acadèmic, des de la filosofia fins a la lliteratura o la ciència social. Eixemple en Sociologia: La Gran Teoria, en la Teoria dels sistemes d'acció de T. Parsons, en Antropologia cultural en la Cultura de B. Zapata. Teories de ranc mig de M. Weber en 'L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme' en un aspecte de la societat. Teoria de Micro nivell, El pluralisme religiós actual en els Estats Units acotant més el camp i l'época.

Característiques de les teories científiques

Freqüentment la frase "Bo, és solament una teoria", és utilisada per a descalificar teories controvertides com la teoria de l'evolució, pero açò es deu largamente a una confusió entre les paraules teoria i conjectura. Una conjectura és, en el millor dels casos, una suposició no verificada consistent en senyes seleccionades i, freqüentment, una creència basada en experiments no repetibles, anècdotes, opinió popular o "saber dels antics". Teoria, en ciència, se li crida a un conjunt de descripcions de coneiximent que té una base empírica ferma, açò és, quan:

1. És consistent en la teoria preexistente en la mida en que esta haja segut verificada experimentalment, encara que freqüentment mostrarà que la teoria preexistente és falsa en un sentit estricte.
2. És sostinguda per moltes llínees d'evidència en lloc d'una sola fundació, assegurant d'esta manera que provablement, si no totalment correcta, per lo manco és una bona aproximació.
3. Ha sobrevixcut, en el món real, a moltes proves crítiques que la podrien haver falsado.
4. Fa prediccions que poden algun dia ser utilisades per a falsejar-la.
5. És la millor explicació coneguda, en el sentit de la Navaixa d'Occam, d'entre l'infinita varietat d'explicacions alternatives per a les mateixes senyes. Açò és veritat de tals teories establides com la teoria de la combustió, teoria d'evolució, relativitat especial i general, mecànica quàntica (en una mínima interpretació), tectònica de plaques, etc. Per una atra part, l'us del terme "teoria" en ocasions és confús com succeïx en la teoria de les cordes i les "teoria del tot", les quals són provablement millor caracterisades pel moment com un paquet d'hipòtesis rivals pero no constituïxen una teoria pròpiament tal. Finalment, existixen conjectura que són cridades "teories" encara que no responguen al método científic. Un bon eixemple d'una "teoria" no científica és el Disseny Inteligent. Aixina mateix, atres conjunts d'afirmacions com l'homeopatia tampoc són teories científiques pseudociencia

Desenroll de les teories científiques

En el parla popular, una teoria és vista freqüentment com a poc més que una suposició o hipòtesis. Per un atre costat, en ciència i en l'us acadèmic general, una teoria és molt més que això: ella és un paradigma científic establit que explica gran part o la totalitat de les senyes en que es conta i oferix prediccions vàlides verificables. En ciència, una teoria mai pot ser provada com a verdadera perque mai podem assumir que sabem tot lo que cal saber al respecte. En lloc d'això, les teories permaneixen en peu mentres no siguen refutades per noves senyes, punt en el qual són modificades o substituïdes. Les teories comencen en observacions empíriques com 'algunes voltes l'aigua es torna en gèl'. En algun punt, sorgix la curiositat o necessitat de descobrir el perqué d'això, la qual cosa du la fase teorética/científica. En les teories científiques, açò du llavors a investigació, en combinació en hipòtesis auxiliars i atres més (vore método científic), la qual cosa pugues llavors dur finalment una teoria. Algunes teories científiques (com la teoria de la gravetat) són tan àmpliament acceptades que freqüentment se'ls pren per lleis. Açò, no obstant, es basa en una incorrecta presunció sobre lo que són les teories i les lleis: estes abdós no són escalons en una escala de veres, sino diferents conjunts de senyes. Una llei física és una proposició general basada en observacions. Algunes teories que han segut demostrades falses són el Lamarckisme i la teoria de l'univers geocéntrico. Suficient evidència ha segut acumulada per a declarar estes teories com a falses, ya que no existix evidència que les sostinga i millors explicacions han pres el seu lloc.

Tipos de teoria

Hi ha dos categories d'idees que poden desembocar en teories: si una suposició no és respalada per observacions es coneix com una conjectura, en canvi, si és aixina respalada, és una hipòtesis. Una hipòtesis pot resultar ser falsa. Quan açò ocorre, l'hipòtesis deu ser modificada per a adaptar-se a l'observació, o ser descartada. Una teoria és diferent d'un teorema. La primera és un model d'events físics i no pot ser provat a partir d'axioma bàsics. El segon és una proposició d'un fet matemàtic que seguix llògicament a un conjunt d'axioma. Una teoria és també diferent d'una llei física model de la realitat mentres que la segona és una proposició sobre lo que ha segut observat. Les teories poden aplegar a ser acceptades si són capaces de realisar prediccions correctes (confirmades per l'observació). Les teories simples i elegants matemàticament tendixen a ser acceptades preferentment sobre aquelles que són més complexes. El procés d'acceptar teories, o d'estendre teories existents, és part del método científic.

Objecte d'estudi

Erro al crear miniatura:

Interpretació i representació com a operacions cognitives duals. Representar formar un concepte o contingut mental a partir d'una realitat, mentres que interpretar és assignar a un concepte o idea una realitat material relacionada en ell.

El método utilisat per la ciència per a obtindre coneiximent, implica experimentació i/o observació ademés raonament. Per a alguns epistemólogos, el coneiximent com a traducció o reconstrucció de la realitat implica la representació/interpretació dels fets observables, i prevé sobre el risc d'error i ilusió que això carreja. El objecte d'estudi o realitat material estudiada és el conjunt de fets observables que estan representats en una teoria, encara que es podrien incloure els fets observables que podrien ser representables en una teoria que generalise a la primera.

Aclariment del significat "objecte d'estudi".

Si considerem la primera accepció de la paraula "objecte" del Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, podríem dir que el "objecte d'estudi" és tot lo que pot ser matèria de coneiximent. En utilisar la paraula "pot" li assigna una connotació virtual o potencial a l'objecte, lo que supon que si be pot ser matèria de coneiximent, encara no ho és. Per això el concepte "objecte d'estudi" pot utilisar-se com a sustantiu en els proyectes i protocols d'investigació, com allò que es propon conéixer. Una volta que l'investigació estiga en procés, el "objecte d'estudi" es convertix en "subjecte d'estudi", és dir al sustantiu se li agrega un adjectiu. Per eixemple: una determinada espècie de planta pot ser "objecte d'estudi" dins d'en un proyecte d'investigació, pero es convertix en "subjecte d'estudi" quan ya està exposta o somesa al procés d'investigació. Solament es tracta d'utilisar adequadament els significats de les paraules "objecte" o "subjecte" conforme al Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola.

Eixemples de teories per disciplines científiques

• Biologia: Teoria de l'evolució
• Química: Teoria atòmica
• Comunicació: Teoria crítica - Teoria hipodérmica - Teoria funcionalista
• Física: Teoria del Big Bang - Teoria de la relativitat - Teoria quàntica de camps
• Geografia: Teoria dels llocs centrals
• Geologia: Deriva continental - Tectònica de plaques
• Matemàtiques: Teoria del Caos

Teoria en matemàtiques

AP En matemàtiques, una teoria és un conjunt de proposicions tancades baix implicació i deducció llògica, és dir; si «P» i «P implica Q» són proposicions d'una teoria llavors també Q deu ser una proposició d'eixa teoria, ya que és deduible de les anteriors. En llògica matemàtica, "teoria" és el terme usat per a un conjunt de fòrmules de certs axiomas i tots els teoremas comprobables a partir d'estos. Més exactament si es considera un objecte matemàtic o una classe d'objectes matemàtics $𝒞$, una teoría de $𝒞$ denotada como $T(𝒞)$ es un conjunto de fórmulas de primer orden (proposiciones delenguaje de la teoría) sobre $𝒞$ que són verdaderas. Un conjunto d'axiomas per a una teoría es un subconjunto d'enunciados tal que a partir d'ellos y de ciertas reglas lógiques de deducció puede demostrarse cualquier encunciado dentro de la teoría. Obviamente el propio conjunto $T(𝒞)$ constituye una axiomatización trivial y poco interesante de $T(𝒞)$. Una axiomatización interesante debe identificar algunas pocas proposiciones o axiomas básicos que pueden permitan deducir la teoría completa: ___XZZBULLET_12___Una teoría T se dice que es recursivamente axiomatizable si existe atra teoría T' recursiva tal que els teoremas de T' sean els mismes que els de T. ___XZZBULLET_13___Una teoría T se dice finitamente axiomatizable si existe una teoría T' con una cantidad finita d'axiomas tal que els teoremas de T' y els de T sean els mismes. El teorema d'incompletitud de Gödel establece que ninguna teoría consistente, con un número finito d'axiomas recursivamente enumerable (en un lenguaje por lo menos tan potente como l'aritmética), puede incluir todos les proposiciones verdaderas. Sin embargo, la aritmética es una teoría completable añadiendo un conjunto d'axiomas infinito y no recursivo. En atres palabras el teorema de Gödel solo establece que si $T(𝒜)$ és un tipo de teoria aritmètica:

O equivalentemente:

Models teòrics

Els sers humans construïxen teories per a aixina explicar, predir i dominar diferents fenomens (coses inanimades, events, o el comportament dels animals). En moltes circumstàncies, la teoria és vista com un model de la realitat. Una teoria fa generalisacions sobre observacions i consistix en un conjunt coherent i interrelacionado d'idees. Una teoria té que ser d'alguna manera verificable; per eixemple, un pot teorizar que una poma caurà quan se li solta, i llavors soltar una poma per a vore qué passa. Molts científics argumenten que les creències religioses no són verificables i, per lo tant, no són teories sino matèria de fe.

Vore també

• Model científic
• Teoria formal
• Llògica empírica
• Axioma
• Llei científica

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Teoria en el Viccionari. Erro al crear miniatura: Teoria en Viquidites. Plantilla:RAER

• NAGY, Gregory: Socrates in Plat’s "Phaedo" (Sócrates en el Fedón de Platón), en The Ancient Greek Hero in 24 Hours (Les 24 hores del héroe grec antic), Harvard University Press, 2013.
  • harvard. edu/CHS/artícul/display/5967. part-iv-hour-23-the-living-word-ii-socrates-in-plato%E2%80%99s-phaedo Text harvard. edu/CHS/artícul/display/5967. part-iv-hour-23-the-living-word-ii-socrates-in-plato%E2%80%99s-phaedo archivat en Wayback Machine., en anglés, en el harvard. edu lloc del Centre d'Estudis Helènics (CHS o Center for Hellenic Studies), institució de Washington afiliada a l'Universitat d'Harvard i dirigida pel propi G. Nagy.
    • Per a les cites: Nagy, Gregory. 2013. The Ancient Greek Hero in 24 Hours. Cambridge, MA: Harvard University Press, 2013.