Anar al contingut

Teoria dels llocs centrals

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Modele de Christaller de distribució de ciutats en el territori, d'acort al principi de mercat.

La teoria dels llocs centrals és una teoria geogràfica deductiva desenrollada pel geógrafo alemà Walter Christaller (1893–1969), exposta per primera volta en la seua obra Els llocs centrals en Alemània meridional de 1933 i que es convertiria en una de les teories essencials de la nova geografia quantitativa.[1]

Anàlisis de mercat

Esquema corresponent al Model.

Christaller va aplicar inicialment dit supost únicament per a l'anàlisis de mercats per lo que va excloure del modele ciutats altament especialisades com els assentaments miners. Partint d'un espai isótropo en una distribució homogénea de la població i del poder adquisitiu, el cost del producte s'incrementarà en funció dels factors distància i preu del transport. De la mateixa manera la capacitat de compra de la població d'un producte disminuirà en funció del seu cost i per tant de la distància. Seguint este raonament es deduïx que existirà un llímit a partir del com ya no és rendable adquirir un producte o servici en existir un atre lloc més pròxim.

Teoria

Esta teoria de sistemes intenta explicar, a partir de certs principis generals, la distribució i jerarquisació dels espais urbans que presten determinats servicis a la població d'un àrea circumdant en un espai isótropo. Per a això establix el concepte de "llocs centrals" als punts a on es presten determinats servicis per a la població d'un àrea circumdant. Se sustenta en la premissa de que la centralisació és un principi natural d'orde i que els assentaments humans ho seguixen. La teoria sugerix que hi ha lleis que determinen el número, tamany i distribució de les ciutats.

La teoria de Christaller crea una ret d'àrees d'influència circulares entorn als centres de servicis o llocs centrals que en el model acaben transformant-se en teselas hexagonals en ser esta la figura geomètrica més propenca al círcul, la qual no deixa espais intersticiales sense cobrir al gravitar cap a un o un atre núcleu.

L'existència de llocs centrals que oferixen una major i més variada gama de servicis permet deduir una jerarquia de núcleus, creant àrees d'influència i relacions entre uns i uns atres.

Seguint el model geomètric veem com sempre el número de llocs centrals deu ser múltiple de 3. Si nos cenyim a la ret de transport manegem atres variables: accés i cost del desplaçament, per lo que el número de llocs passa a ser múltiple de 4. Pero si la regió és fronteriça, el número pot ser fins a un múltiple de 7.

Referències

  1. ↑ Álvarez, Juan Ramón (2016-05-25). «De sant patró a réprobo: el cas Christaller» (en es). NATURAETCULTURA. Consultat el 2024-03-10.

Christaller, W. 1966. Central Plaus in Southern Germany. Prentice Hall, Englewood Cliffs, New Jersey. (Translated by Carlisle W. Baskin)

Vore també


Referències