Llei de Zipf
L'anomenada llei de Zipf, formulada en la década de 1940 per George Kingsley Zipf, llingüista de l'Universitat d'Harvard, és una llei empírica segons la qual en una determinada llengua la freqüència d'aparició de distintes paraules seguix una distribució que pot aproximar-se per
a on Pn representa la freqüència de la n-ésima paraula més freqüent i l'exponent a és un número real positiu, en general llaugerament superior a 1.[1] Açò significa que el segon element es repetirà aproximadament en una freqüència de 1⁄2 de la del primer, el tercer element en una freqüència de 1⁄3 del primer i aixina successivament. Una llei no empírica, pero més precisa, derivada dels treballs de Claude Shannon va ser descoberta per Benoît Mandelbrot.
La llei de Zipf es complix per a la majoria de les llengües,[2] inclusivament per a llengües planificades com l'esperanto.
La mateixa relació existix en molts atres ránkings,[3] com la població de ciutats en varis països o regions (la segona ciutat del país té la mitat d'habitants que la primera, etc.), tamany de multinacionals, rànquings d'ingressos, etc.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Physica A: Statistical Mechanics and its Applications.300
- 567–578.Consultat el 29 de decembre de 2022.
- ↑ Pablo Rosillo-Rodes, Maxi San Miguel, David SánchezPhysical Review Research.7
- 033054.doi:10.1103/rxxz-lk3n.
- ↑ (2019).El País de Madrit.Grup Pressa.ISSN 1576-3757.Consultat el 1 de novembre de 2019.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ley de Zipf» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.