Fedón
.jpg)
Fedón o Sobre l'ànima (en grec clàssic, Φαίδων ἢ περὶ ψυχῆς') és un diàlec platònic que s'ambienta en les últimes hores de vida de Sócrates, abans de ser eixecutat. Platón utilisa este quadro per a expondre les seues idees de madurea, la teoria de les formes, la teoria de la reminiscència i la teoria de la metempsicosis, com a elements d'una discussió sobre l'immortalitat del ànima.
Cronologia
[editar | editar còdic]Existix un acort general entre els especialistes en ubicar este diàlec entre les obres de madurea (floruit) de Platón. Al voltant dels seus quaranta anys, despuix de retornar a Atenes del seu viage a Sicília (Carta VII, 324a), funda l'Acadèmia i escriu el Fedón, el Convit, la República i el Fedro, aproximadament en este orde. Açò succeïx prop de l'any 387 a. C. Platón aplega en estes obres no solament a forjar i expressar de manera cabal les seues pròpies idees, sino que també aplega al cim del seu estil i capacitat compositiva.[1][2][3]
Situació dramàtica
[editar | editar còdic]Fedón de Elis, discípul de Sócrates, es troba en el pitagórico Equécrates de Fliunte, provablement en la pàtria d'este últim. Allí li narra lo succeït les últimes hores de vida de Sócrates i lo que es va parlar en eixa ocasió. Açò li permet a Platón dispondre d'un narrador que puga presentar al llector no solament el diàlec mateix, sino també l'escena i les accions dels protagonistes.
El diàlec narrat per Fedón té lloc en la presó a on Sócrates estava detingut esperant el moment de la seua eixecució, en Atenes, en l'any 399 a. C. Encara que en l'escena estan presents la seua esposa Jantipa (després es retira i reapareix al final) i catorze dels seus amics -entre els que es trobaven Antístenes, Euclides i Critón (59b)-, els interlocutors principals de Sócrates són Simmias i Acebes, antics discípuls del pitagórico Filolao. [4][5][6]
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Edicions i traduccions
[editar | editar còdic]- (1902) Ioannes Burnet (ed.). Platonis Opera - Recognovit brevique addnotatione critica instruxit Ioannes Burnet, Londres: Oxford University Press.
Estudis
[editar | editar còdic]- Guthrie, William Keith Chambers (ed. ing. Cambridge University Press 1962, ed. esp. 1990). Història de la filosofia grega, Madrit: Editorial Gredos. ISBN 84-249-1440-6.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cf. W.K.C. Guthrie, Història de la Filosofia Grega, IV, p. 315.
- ↑ C. Eggers Lan, Fedón, pp. 20-25.
- ↑ C. García Gual, Diàlecs III, Fedón, Convit, Fedro, p. 9.
- ↑ Guthrie, Història de la Filosofia Grega, IV, p. 316.
- ↑ Eggers Lan, Fedón, p. 11.
- ↑ García Gual, Diàlecs III, Fedón, Convit, Fedro, p. 16-17.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fedón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.