Jantipa

Archiu:Socrates and Xanthippe (280434).jpg

Un llibre d'emblemes mostra una ilustració de Jantipa buidant un orinal sobre Sócrates, de Emblemata Horatiana ilustrat per Otho Vaenius, 1607.

Jantipa (en grec Ξανθίππη Xanthíppē) va ser l'esposa de Sócrates i la mare de les seues tres fills Lamprocles, Sofronisco, i Menexeno. Jantipa significa en grec «cavall ros», de ξανθός xanthós («ros») i ἵππος híppos («cavall»).

Jantipa era provablement molt més jove que el filòsof, potser uns quaranta anys. Pel seu supòsit mal caràcter i pel despectiu modo en que tractava al seu espose ha passat a la història com a insolent i feroç.

Biografia

Existixen poques fonts de primera mà sobre Jantipa i la seua relació en Sócrates; el seu nom a penes ve mencionat per Jenofonte i per Platón en el diàlec Fedón. En este últim es narra que els discípuls de Sócrates ho varen trobar en la seua cela junt a Jantipa, duent en braços a un dels seus fills, en el matí del dia del seu sentencia.

Considerant que Sócrates mateixa té setanta anys, que un dels fills tenia que ser dut en braços i que Lamprocles no devia passar de la pubertat, es pot deduir que Jantipa devia tindre al voltant de trenta anys quan mor Sócrates. Es pot anticipar una data tentativa de naiximent al voltant de l'any 430 a. C. Açò és consistent en el fet de que Jantipa no ve mencionada en la comèdia Els núvols d'Aristófanes de l'any 424 a. C., en la que el mateix Sócrates és satirizado fortament.

Poc més se sap sobre la vida de Jantipa. Alguns traços del seu caràcter es infieren bàsicament a partir d'algunes anècdotes referides per Jenofonte. En els seus Memorables (cap. 2.2), es narra que Lamprocles es queixa de les reprimendas de la seua mare. Sócrates li fa vore la virtut de la gratitut, sobretot quan la seua mare no només li està ben disposta, sino que ademés "ho cuida quan està malalt, cuida que no li falte res i ademés resa als deus per ell."

Jenofonte mateixa referix un atre tipo d'anècdotes en El convit (cap. 2.10). Estes seran la font per a autors posteriors respecte al supost caràcter de Jantipa. En una d'elles Sócrates es troba en el convit i observa a una chicoteta malabarista. Al respecte comenta que també les dònes poden deprendre tot lo que un home pot deprendre. Quan se li pregunta per qué no ha conseguit llavors educar a Jantipa, Sócrates respon que és precisament en els potros difícils -una alusió al nom d'ella- com s'entrena millor.

Referències lliteràries

Diferents autors i compiladors que varen treballar sobre Sócrates varen mencionar també a Jantipa. Per lo general es basen en supostes anècdotes que seguixen un cert patró, semblant a l'usat per Jenofonte, en el qual s'intenta posar la paciència i virtut de Sócrates en prova. Est conseguirà, usant les conegudes virtuts de ecuanimitat i juí que ya se li venien atribuint en vida, superar l'afronta.

Per eixemple, Plutarco referix en Moralia, De capienda ex inimicis utilitate el mateix episodi del Convit de Jenofonte. Ya en el sigle III d. C., Diógenes Laercio narra en Vides, opinions i sentències dels filòsofs més ilustres una de les anècdotes més arreplegades en els sigles posteriors: despuix d'una forta discussió, Jantipa li buida a Sócrates un recipient en aigua bruta en el cap; sense perdre la calma, Sócrates comenta que els trons acaben en pluja.

En la Renaixença, en el regrés en moda de figures de l'época clàssica, el nom de Jantipa ve usat com a figura d'una dòna de mal caràcter, en part com a contrapeso a la figura del filòsof personificado en Sócrates. Per eixemple, Erasmo de Róterdam, en el diàlec Conigium dels seus Colloquia, descriu a una esposa anomenada Jantipa que rep consells d'una amiga per a tindre menys problemes en el marit. És possible que este siga un dels texts de referència usats per autors posteriors, entre ells Shakespeare.

En l'obra de Shakespeare La Fierecilla Domada, Petruchio compara a Caterina «en una «caballo rubio» o pijor» en Acte 1 escena 2. ([1])

També se li menciona en Els Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer concretament en el pròlec del conte de "la Comadre de Bath" ("The Wife of Bath's Prologue"). La narradora explica que el seu quint marit, Jenkin, solia llegir-li un llibre ple de històries sobre dònes infames, entre les que es trobava la de Jantipa:

Marco Aurelio en la seua obra Meditacions menciona a Xantipa contant un anècdota que li va succeir en Sócrates.

Vore també

• Diàlec platònic
• Platón
• Jenofonte
• Sócrates