Els núvols

Els núvols (en grec clàssic Νεφέλαι Nephelai, llatí Núvols) és una comèdia primerenca dins de l'obra de l'autor ateniense Aristófanes. En ella es fa una forta crítica dels sofistas i les seues ensenyances, i no falten els temes i personages de moda de l'Atenes de finals del V L'obra també és destacable per ser la referència històrica més antiga sobre la figura de Sócrates.

Representació

Els núvols va ser representada en escena en Atenes en l'any 423 a. C en les Dionisias. Aristófanes no va conseguir guanyar en primer lloc, i va quedar el tercer, no va resignar a no quedar com a guanyador. Per lo mateix, va reescriure entre els anys 420 i 417 el text de Els núvols, i eixa és la versió que es conserva en l'actualitat. Açò se sap perque, en la mateixa comèdia, el cor exhorta als espectadors reprochant-los el haver perdut. Aristófanes la considerava l'obra més fina d'entre les seues comèdies. En Els núvols, apareix la primera referència històrica sobre Sócrates, que és presentat com un sofista.

Argument de l'obra

L'obra tracta d'un pare, Estrepsíades (Στρεψιάδης), i el seu fill Fidípides (Φειδιππίδης). Fidípides és un jove fanàtic de l'hípica i els cavalls, la diversió dels quals li ix prou cara al seu pare, que ha contret una série de deutes pel seu amor als cavalls.

El seu pare va directe a la ruïna i no té interés en pagar-li als acreedors i para això idea un pla que ho traurà de problemes: Manarà al seu fill a estudiar al Pensadero (φροντιστήριον, paraula inventada per Aristófanes), també traduït com Pensatorio, de Sócrates, que és una espècie d'escola a on ensenyen, per diners o coses de valor, els sofistas Sócrates i el seu amic Querefonte (Χαιρεφῶν) les diverses disciplines sofísticas i especialment l'argument just i l'argument injust que ho trauran de tots els deutes en poder guanyar els juïns en contra seua.

Fidípides es nega a anar i termina anant Estrepsíades, que quan es troba en els discípuls de Sócrates i Querefonte pregunta lo que fan i manté despuix un diàlec en un d'ells, durant el qual és presentat a Sócrates que és cridat "ell mateixa" (αὐτός) que està penjant d'un cesto observant el cel.

Despuix d'eixe episodi còmic Sócrates li parla del cel i li demostra que Zeus no existix i que els núvols també són deeses i molt importants, i qui junta els núvols no és Zeus sino el "Tribulí" (Δῖνος). Despuix comença un diàlec a on prova a Estrepsíades fins que apareixen els Núvols. Després comença un diàlec entre els Núvols i Estrepsíades i més vesprada reapareix Sócrates que li ensenya noves coses, pero Estrepsíades és un home vell i ademés rústic, aixina que oblida tot lo que deprén.

Els Núvols li diuen que vaja a buscar al seu fill per ser més jove i guapo aixina Estrepsíades ho convenç per a que deprenga els dos arguments en un diàlec a on el fill sosté opinions antigues i el pare les opinions noves. Despuix Sócrates li diu que este serà ensenyat per abdós arguments, i guanya l'argument injust. Aixina Fidípides deprén l'argument injust i el seu pare li'l du a casa. Després apleguen els prestamistes i Estrepsíades no els tem i diu que no li pagarà confiant en el seu fill que guanyarà gràcies a l'argument injust. Després el seu fill, que va ser corrompido, ix perseguint al pare per a pegar-li. Al final Estrepsíades junt al seu esclau pren venjança de Sócrates i li obliga a fugir del pensatorio per haver incendiat el local.

La visió de Sócrates i els sofistas

Aristófanes, com ateniense conservador, vea en la sofística un perill, ya que segons l'opinió corrompía a la joventut. Aixina, este va situar a Sócrates dins dels sofistas com un dels representants i fent convergir en ell no només el socratisme (Aristófanes en l'obra parla de l'aporía i una série de referències més sobre el venerable filòsof ateniense), sino també totes les arts sofísticas (retòrica, astronomia, música, etc). Aixina nos presenta un Sócrates molt distint del vell just i sabio de la Apologia de Platón i de la de Jenofonte, i molt alluntat de la crítica als sofistas d'uns atres diàlecs platònics com Protágoras, o de les Memorables de Jenofonte. En l'història de la filosofia i la tradició sempre han rebujat l'image del Sócrates de Aristófanes. En l'actualitat, en canvi, si ben no és acceptada del tot, es reconeix en eixa image de l'astronomosofista que hi ha algo de cierto.^{cita requerida}

En El convit de Platón es troben Sócrates i Aristófanes, a on no tenen problemes per a relacionar-se l'un en l'atre, i aixina transcorren sense conflicte. L'obra complix el seu propòsit de mostrar cóm la joventut és corrompida pels sofistas, encara que la víctima va ser Sócrates, que va ser ridiculisat pel comediógrafo i la seua image deformada per a semblar un sofista comú per a la seua época.

Bibliografia

Pablo Cavallero et al, Aristófanes. Núvols (Edició Bilingüe). Facultat de Filosofia i Lletres, Universitat de Buenos Aires, 2007. Óscar Velásquez. Aristófanes: Núvols. Editorial Universitària, Santiago de Chile, 2005. Luis M. Macía Aparicio, Aristófanes. Comèdies, I, II i III. Edicions Clàssiques. Madrit.

• VV. AA. (1993). Dictionnaire de l'Antiquité (en francés), París: Robert Laffont. ISBN 2221068009.

Enllaços externs

• ARISTÓFANES: Els núvols.
  • Traducció de Federico Baráibar a l'espanyol, en el lloc de One More Library.
    • Federico Baráibar a l'espanyol, en el tom I de les seues Comèdies; en el Proyecte Gutenberg.
  • [1] al anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; en la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text grec) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).
  • Text bilingüe grec - francés, en el [2] de Philippe Remacle (1944 - 2011)
    • Fragment: Lo just i lo injust (961 - 1023); text bilingüe altern grec - francés en el mateix lloc.
  • Text grec de Els núvols; en Wikisource.

• MARTIN, Thomas R.: An Overview of Classical Greek History from Mycenae to Alexander (Panorama de l'història de la Grècia Antiga des de l'época micénica fins a la d'Alejandro); text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus.
  • Aristophanes on Socrates (Aristófanes sobre Sócrates).