Cometa Hale-Bopp

Cometa Hale-Bopp

El cometa es va convertir en un autèntic espectàcul visual al començament de 1997.

El cometa Hale-Bopp va ser provablement un dels cometes més àmpliament observats en el XX i un dels més lluents que s'han vist en décades. Va poder ser contemplat a simple vista durant 18 mesos, casi el doble del temps que va poder observar-se el Gran Cometa de 1811.

El cometa Hale-Bopp va ser descobert el 23 de juliol de 1995 a gran distància del Sol, creant-se des de llavors l'expectativa de que seria un cometa molt lluenta quan passara prop de la Terra. La lluentor d'un cometa és alguna cosa molt difícil de predir en exactitut, pero el Hale-Bopp va superar tot lo esperat quan va passar pel seu perihelio l'1 d'abril de 1997. Va ser cridat el Gran Cometa de 1997.

El seu pas va incitar un cert nivell de preocupació en la població. Inclús es varen escampar rumors de que una gran nau extraterrestre estaria seguint el seu pas, lo que va incitar un suïcidi en massa entre els seguidors de la secta Heaven's Gate.

Descobriment

Alan Hale, en Cloudcroft, Nou Mèxic, realisava una busca sistemàtica de cometes quan el 23 de juliol de 1995 va descobrir un objecte lluint d'undècima magnitut prop de l'agrupació globular M70, en la constelació de Sagitario. Per la seua banda, Thomas Bopp observava el cel en un telescopi, quan va percebre un objecte no catalogat que va resultar ser el cometa.

Acostament

Pronte va quedar clar que Hale-Bopp no era un cometa corrent: en calcular el seu òrbita, va resultar estar a 7,2 unitats astronòmiques (UA) del Sol, colocant-se entre Júpiter i Saturn a la major distància a la Terra en que fora descobert qualsevol cometa anterior. La majoria dels cometes a esta distància són a penes perceptibles, i la seua activitat no és apreciable, pero la coa del Hale-Bopp era observable. En una image del Telescopi anglo-australià de 1993 es va trobar al cometa encara no descobert a 13 UA del Sol, que és una distància que en general no permet observar cometes; per eixemple, el cometa 1P/Halley és 50 000 voltes menys lluminós a la mateixa distància del Sol.

S'han fet vàries estimacions del tamany del núcleu del cometa; les quals van des dels 15 km, estimació realisada per l'astrònom Zdeněk Sekanina, fins als 40 km, mida derivada de les observacions del telescopi espacial Hubble. El primer posaria al cometa en la classe de cometes grans mentres que la segona ho faria dins dels jagants i significaria que té un diàmetro un 50 % major que el del Halley.

Bibliografia

1. Cremonese G., Boehnhardt H., Crovisier J. et al, Neutral Sodium from Comet Hale-Bopp: A Third Type of Tail, Astrophysical Journal Letters, v. 490, p. L199
2. Hale, A., & Bopp, T. 1995, IAU Circular, 6187
3. Marchis F., Boehnhardt H., Hainaut O.R., Li Mignant D. (1999), Adaptive optics observations of the innermost menge of C/1995 O1. Llaure there a "Hale" and a "Bopp" in comet Hale-Bopp?, Astronomy and Astrophysics, v.349, p.985
4. Rodgers S.D., Charnley S.B. (2001), Organic synthesis in the menge of Comet Hale-Bopp?, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, v. 320, p. L61-L64.
5. Sekanina Z. (1999), Detection of a Satellite Orbiting The Nucleus of Comet Hale-Bopp (C/1995 O1), Earth, Moon, and Planets, v.77, p.155

1. Warell J., Lagerkvist C.-I., Lagerros J.S.V. (1999), Dust continuum imaging of C/1995 O1 (Hale-Bopp):. Rotation period and dust outflow velocity, Astronomy and Astrophysics Supplement, v.136, p.245
2. Yeomans, Don. (1997) Orbit and Ephemeris Information for Comet Hale-Bopp (1995 O1). Pres el 24 de febrer de 2005.