Anar al contingut

Gran Cometa de 1811

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ilustració del Gran Cometa de 1811, dibuixada per William Henry Smyth
Ilustració del Gran Cometa de 1811, dibuixada per William Henry Smyth

El Gran Cometa de 1811 (el nom oficial de la qual és C/1811 F1) va ser un cometa visible a simple vista durant aproximadament 260 dies. Va ser catalogat com un Gran cometa per la seua espectacularitat. Este cometa va ser en molts sentits similar al cometa Hale-Bopp. El seu pas va ser espectacular, sense acostar-se massa a la Terra o al Sol, pero tenia un núcleu extremadament actiu. Va ser descobert per Honoré Flaugergues el 25 de març de 1811[1] a 2,7 UA del Sol i confirmat per Jean-Louis Pons i Franz Xaver von Zach en abril.

Va continuar estant visible fins a juny, moment en el qual es va perdre de vista per la seua rodalia al Sol, reapareixent novament el 5 d'agost com a objecte de magnitut 5. El cometa va lluir mentres s'aproximava al perihelio en setembre i va aplegar a passar a una distància 1,1 UA. Es va estimar que el núcleu del cometa medix de 30 a 40 km de diàmetro i el seu periodo orbital és de 3757 anys (posteriorment ajustat a 3065 anys).

En total, el cometa va ser visible a simple vista durant 9 mesos, lo que va representar un récort, solament superat per l'aparició del cometa Hale-Bopp en 1997.[1]

El cometa de 1811 sobre el Castell de Katz

En la lliteratura

Cap al centre de la trama de Guerra i Pau de León Tolstói, es descriu al personage Pierre observant este cometa.

"En aplegar a la plaça Arbátskaia l'immensitat del cel obscur i estrelat es va obrir davant els seus ulls. Casi en mig del firmament, sobre el bulevar Prechis-tenki, pender el jagantesc i lluenta cometa de 1812, totalment rodejat d'estreles, pero que destacava entre elles per la seua proximitat a la Terra, pel seu color blanc i per la seua llarga coa tornada cap a dalt; era el mateix cometa del que dien que anunciava tota classe de horrors i el final del món. No obstant, en Pierre l'astre lluminós i la seua radiant coa no despertava el menor temor, al contrari: mirava en ulls alegres i humits per les llàgrimes eixe astre lluminós que semblava, despuix de creuar a una velocitat indescriptible l'espai i seguint una llínea parabòlica, haver-se incrustat en un lloc elegit en el cel negre, com una flecha clavada en el sol, i s'havia detingut alçant enèrgicament la seua coa, jugant en la seua llum blanca en mig de l'infinitat d'estreles refulgentes. A Pierre li va semblar que el cometa responia enterament a lo que s'estava produint en la seua ànima enternecida i vivificada, que s'obria a una nova vida".

El cometa de 1811 també és mencionat en Pa Tadeusz d'Adam Mickiewicz. També apareix mencionat en Els miserables de Víctor Hugo, en el llibre duodècim, aixina com en el primer capítul de El llibre de la meua vida de Hans Christian Andersen.

En l'obra Tradicions Peruanes publicada en 1872 per l'escritor peruà Ricardo Palma, menciona com "Successos notables de l'época del Virrey Abascal que, en 1807 es va vore en Lima un cometa, i en novembre de 1811 un atre que durant sis mesos va permanéixer visible sense necessitat de telescopi".

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Honoré Flaugergues en cometography.com.