Magnitut (astronomia)
En astronomia, la magnitut és la mida de la lluentor d'una estrela. Els antics astrònoms grecs cridaven estreles de primer tamany (primera magnitut), a les estreles més lluentes que apareixien despuix del ocàs solar i a les últimes que desapareixien despuix de l'eixida del Sol, i successivament estreles de segon tamany (segona magnitut), tercera magnitut, etc., fins a les estreles de sexta magnitut, les estreles visibles solament en obscuritat total.
En el II, l'astrònom i matemàtic grec Hiparco de Nicea va reunir un catàlec de casi 1000 estreles apreciables a simple vista, agrupant-les en sis categories a les que va denominar magnituts.[1] Les més lluentes varen ser classificades com de primera magnitut; les més tènues com de sexta magnitut. Esta classificació seguix amprant-se en l'actualitat, encara que en modificacions. La més significativa va ser introduïda en el XIX per l'astrònom anglés Norman Pogson.
Els astrònoms utilisen dos definicions diferents de magnitut: magnitut aparent i magnitut absoluta. La magnitut aparent (m) és la lluentor d'un objecte tal i com apareix en el cel nocturn des de la Terra. La magnitut aparent depén de la lluminositat intrínseca d'un objecte, del seu distància i de l'extinció que reduïx la seua lluentor. La magnitut absoluta (M) descriu la lluminositat intrínseca emesa per un objecte i es definix igual a la magnitut aparent que tindria l'objecte si estiguera situat a una certa distància de la Terra, 10 parsecs per a les estreles. Per als planetas i menuts cossos del Sistema solar s'utilisa una definició més complexa de magnitut absoluta, basada en la seua lluentor a una unitat astronòmica de l'observador i del Sol.
El Sol té una magnitut aparent de -27 i Siri, l'estrela visible més lluenta del cel nocturn, -1,46. Venus, en el seu punt més lluent, té una magnitut de -5. l'Estació Espacial Internacional (EEI) alcança a voltes una magnitut de -6.
Els astrònoms aficionats solen expressar l'obscuritat del cel en térmens de magnitut llímit, és dir, la magnitut aparent de l'estrela més dèbil que poden vore's simple vista. En un lloc obscur és habitual que es vegen estreles de 6ª magnitut o més dèbils.
La magnitut aparent és en realitat una mida d'iluminancia, que també pot medir-se en unitats fotomètriques com lux.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2013) Edicions Nowtilus S. L. (ed.). Breu història de l'astronomia.
- ↑ “Llindar de contrast humà i visibilitat astronòmica.” . Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 442 (3): 2600-2619. doi:. Bibcode: .2600C 2014MNRAS.442 .2600C.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Magnitud (astronomía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.