Tinaja
Una tinaja és un recipient de fanc en forma de vasija de perfil ovalat, boca i peu estrets i per lo general sense torres.[nota 1] La tinaja gran, també cridada tinajón, més profunda i panzuda, s'ha utilisat tradicionalment per a almagasenar vi, i els eixemplars mijans para oli i grans de cereal. Les més menudes poden ser vidriadas parcial o totalment i utilisar-se para tot tipo de líquits i llavors, aixina com en la matança del porc.
En Espanya, els principals centres tinajeros dels sigles XIX i XX han segut: Villarrobledo, Colmenar d'Orella i Arroyomolinos de Montánchez, per a la producció industrial de grans eixemplars, i Torrejoncillo, Torre de Santa María, Lucena, Lorca i Totana en tamanys més modests.[nota 2]
Iconográficamente, les tinajas es consideren símbol emblemàtic de La Taca.[1]
Etimologia i camps
[editar | editar còdic]El terme tinaja, aixina com les seues variants tenaxa, tenalla o tanalla, procedixen del llatí cup;[nota 3] pero, curiosament, va anar el seu diminutivo tinaculum-tinacula el que va formar els térmens de les llengües romançades en la península ibèrica; en el Fur d'Alcaraz apareix com tenaia.[2]
En les famílies semàntica i cultural de la tinaja es troben la "tinajería" o "tinajero", espai o estructura a on es posen o empotren les tinajas. En Múrcia, Puerto Rico i Veneçola, es diu aixina a la dependència de les cases a on es tenen les tinajas, cànters i demés recipients d'aigua potable. Per la seua banda, en Filipines, es denomina tinaja a la mida de capacitat per a líquits, equivalent a 16 gantas (48 litros aproximadament).[3]
En el Calendari republicà francés la tinaja (cuve) és el 10 de setembre.
Història
[editar | editar còdic]L'indústria tinajera en la cultura mediterrànea pot rastrejar-se des del final de la Edat del Bronze, en els pithos minoicos, fins als regordetes dolium romans, recipients esfèrics que s'usaven per a almagasenar líquits o grans.[nota 4] El mateix us se'ls donava a les tenaias del medievo islàmic i cristià,[4] vasijas abombades d'a penes un metro d'alt capaços de contindre de tres a quinze arroves.[nota 5] Seguiran aumentant la seua capacitat fins a finals de el XVIII pero sense sobrepassar les cent arroves,[nota 6] lo que sí ocorreria en l'últim terç de el XIX, per a compensar el creiximent de la producció vinícola, alcançant-se les setcentes arroves (casi huit mil litros).
Referències documentals
[editar | editar còdic]En el «Ordenament de Menestrales i Postures» del sigle XIV, per al Concejo de Madrit dictat en les Corts de Castella i Lleó per Pedro I, s'especifica el 'preu-capacitat' de les tinajas i el pagament a percebre pels seus artífexs, cridats en eixa época pegadores. No falten en les Relacions topogràfiques de Felipe II de 1575, en una referència a la seua passada fabricació en El Toboso, menció que més vesprada usarà Cervantes per a documentar la seua fantasia. La producció de tinajas espanyoles en el sigle XVII s'associa a focs alfareros tradicionals com Úbeda, Talavera de la Reina i Chinchilla de Montearagón.[5]
Més vesprada, les cita en les seues Memòries polítiques i econòmiques (1792) l'ilustrat Eugenio Larruga i, ya en el sigle XIX, els Diccionaris de Sebastián Miñano i Pascual Madoz. Guillén Salaya i Natacha Seseña en els seus estudis de la tinajería de Colmenar d'Orella, relaten que a principis del sigle XX, este poble madrileny contava en 35 alfares i, més vesprada, en 1933, funcionaven encara tres grans forns; l'últim tinajero de la localitat va ser Eugenio Crespo, actiu fins a 1980.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Seseña 1997, pp.208
- ↑ Sánchez Ferrer (1989), p.244. Citant a Roudil, Jean: Els Furs d'Alcaraz et d'Alarcón (2 vol.) Librairie C. Klincksieck. París, 1968. pp.540-541.
- ↑ Diccionari Enciclopèdic Abreviat. Espasa-Calp, Madrit 1957; tom VII, p. 583.
- ↑ Tinaja àrap en el Museu Arqueològic de Còrdova.
- ↑ García Gómez 1993: pp. 17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tinaja» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>