En l'indústria, la caldera és una màquina que produïx vapor en calfar aigua per mig de la calor generada pel consum d'un combustible no nuclear, o per electricitat de resistència.[1]
Descripció
Les calderes s'utilisen per a molts rubros (indústria alimentària, sanitat, transport, etc.). No obstant, es denomina generador de vapor específicament a les calderes destinades a generar energia tèrmica. Són un component del cicle Rankine, i ademés d'una caldera, pot ser un BWR, un PWR en el seu bescanviador de calor, un HRSG, etc.
És un bescanviador de calor que condensa el vapor saturat ya utilisat en un cicle tancat. El seu propòsit és evitar la contaminació, reutilisant l'aigua.
Bomba d'alimentació de caldera
Boiler feedwater pump
Calfador d'aigua d'alimentació
Feed water heater
Acumulador
És el recipient que almagasena el vapor generat, previ a la seua distribució al procés que ho requerix.
Les parts de la màquina
Materials de caldera
Part
Material
Característica
En el periodo
Carcassa
Ferro forjat
Únic material de més alt grau. Unit per reblones.
En l'era Victoriana del vapor. Obtingut per especialistes, com els de l'àrea de Cleator Moor (RU)
Acer
Més fort i barat, fabricat més ràpit i en menys esforç. Unit per soldadura.
Nivell de salinitat expressada en ppm de CaCO3 que conferix una concentració de ions, carbonat i hidroxilos que determina el valor de pH de funcionament d'una caldera, generalment des de 10,5 a 11,5.
Cicles de concentració
Número de voltes que es concentra l'aigua de caldera respecte del aigua d'alimentació.
Índex de vapor / combustible
Índex d'eficiència de producció de vapor de la caldera.
Per a determinar el rendiment de la caldera s'utilisa el poder calorífic inferior ya que els gasos de combustió solen estar a una temperatura superior que la de condensació de vapor per lo que no contribuïx la calor latent de l'aigua a la calor generada. Només hi ha aporte d'energia per l'oxidació química del combustible.
En la mida que la temperatura del vapor no supere els 230 °C, pot ser generat per una caldera humotubular. La temperatura dels fums d'eixida és de 300 °C perque sino danya el conducte i perjudica l'atmòsfera. Per a una caldera acuotubular deu ser major a 380 °C, mai per davall per a que l'aigua no sofrixca canvi de fase i no es genere dany per corrosió.