Curiosity
.jpg)
La Mars Science Laboratory (abreviada MSL), coneguda com Curiosity (de l'anglés curiosity — curiositat en espanyol),[1][2] és una missió espacial que inclou un astromóvil d'exploració marcianana dirigida per la NASA. Programada en un principi per a ser llançada el 8 d'octubre de 2009 i efectuar un descens de precisió sobre la superfície del planeta en 2010 entre els mesos de juliol i setembre,[3] va ser finalment llançada el 26 de novembre de 2011 a les 10:02 a. m. EST, i va aterrisar en Mart exitosament en el cràter Gale el 6 d'agost de 2012, aproximadament a les 05:31 UTC, enviant les seues primeres imàgens a la Terra.[4]
La missió[5] se centra en situar sobre la superfície marcianana un vehícul explorador (tipo rover). Este vehícul és tres voltes més pesat i dos voltes més gran que els vehículs utilisats en la missió Mars Exploration Rover, que varen aterrisar en l'any 2004. Este vehícul du instruments científics més alvançats que els de les atres missions anteriors dirigides a Mart, alguns d'ells proporcionats per la comunitat internacional. El vehícul es va llançar per mig d'una eixida Atles V 541. Una volta en el planeta, el rover va prendre fotos per a mostrar que va aterrisar en èxit. En el transcurs de la seua missió prendrà dotzenes de mostres de sol i pols rocosa marcià per al seu anàlisis. La duració prevista de la missió era d'1 any marcianà (1,88 anys terrestres), encara que en maig de 2022 encara seguix operativa. En un radi d'exploració major als dels vehículs enviats anteriorment, en l'objectiu d'investigar la capacitat passada i present de Mart per a estajar vida. Al 19 de setembre de 2024 havia recorregut més de 32 km,[6] i per a giner de 2022 el Curiosity duya actiu en Mart 3356 dies marcianans (3448 dies terrestres, lo que correspon a 9 anys) des del seu aterrisage.
El procés
[editar | editar còdic]En setembre del 2006 l'oficina central de la NASA va aprovar el seu llançament proyectat per a l'any 2009. Varis ingeniers del JPL (Laboratori de Propulsió a Chorrada), els qui treballen en el proyecte, varen afirmar que el disseny del rover usat serà el que regirà en futures missions, a partir del seu llançament en el 2009.
En octubre de 2008, el Congrés dels Estats Units va amenaçar en la cancelació de la missió per uns sobrecostes del 30%.[7] No obstant, el desenroll de la missió va continuar[8]
Finalment el Curiosity es va llançar, el 26 de novembre de 2011 i va aterrisar en Mart el 6 d'agost de 2012. El cost total de l'operació va ser de 2600 millons de dólars en una previsió de vida útil de 23 mesos. El seu control es realisa des de la terra i la velocitat del rover és de 130 metros a el hora.[9]
Objectius
[editar | editar còdic]El MSL té quatre objectius: Determinar si va existir vida alguna volta en Mart, caracterisar el clima de Mart, determinar la seua geologia i preparar-se per a l'exploració humana de Mart. Per a contribuir a estos quatre objectius científics i conéixer l'objectiu principal (establir el habitabilitat de Mart) el MSL té huit comesos:
Evaluació dels processos biològics:
- 1.º Determinar la naturalea i classificació dels components orgànics del carbono.
- 2.º Fer un inventari dels principals components que permeten la vida: carbono, hidrogen, nitrogen, oxigen, fòsfor i sofre.
- 3.º Identificar les característiques que representen els efectes dels processos biològics.
Objectius geològics i geoquímicos:
- 4.º Investigar la composició química, isotòpica i mineral de la superfície marcianana.
- 5.º Interpretar el procés de formació i erosió de les roques i del sol.
Evaluació dels processos planetaris:
- 6.º Evaluar l'escala de temps dels processos d'evolució atmosfèrics.
- 7.º Determinar l'estat present, els cicles i distribució de l'aigua i del diòxit de carbono.
Evaluació de la radiació en superfície:
- 8.º Caracterisar l'espectre de radiació de la superfície, incloent radiació còsmica, erupció solars i neutrons secundaris.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Name NASA's Next Mars Rover». NASA/JPL. Archivat des d'el original, el 20 de febrer de 2012. Consultat el 27 de maig de 2009.
- ↑ «NASA Selects Student's Entry as New Mars Rover Name». NASA/JPL. Archivat des d'el original, el 28 de giner de 2012. Consultat el 27 de maig de 2009.
- ↑ «La pròxima missió de la NASA a Mart s'atrassa al 2011» (en espanyol). Consultat el 6 d'agost de 2012.
- ↑ «Curiosity, el robot més sofisticat de la NASA, va aplegar a Mart» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2012. Consultat el 6 d'agost de 2012.
- ↑ «Més notícies i vídeos sobre el Curiosity». ABC. Consultat el 6 d'agost de 2012.
- ↑ Staff. «PIA17355: Curiosity's Progress on Route from 'Glenelg' to Mount Sharp». NASA. Consultat el 4 d'agost de 2020.
- ↑ http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&aneu=11284&Itemid=42
- ↑ http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&aneu=11285&Itemid=42
- ↑ EL 'CURIOSITY', ¿UNA HAZAÑA NECESARIA O UN GASTO EXCESIVO DE LA NASA? Esta missió a Mart costarà més que les seues predecessores, no obstant, va marcar el camí per a les visites tripulades a este planeta. Mig: expansió. Data: Dijous, 9 d'agost de 2012
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Curiosity» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.