Anex:Missions espacials

Esta és una llista de totes les missions espacials enviades (o que es varen posar en marcha en eixa intenció pero no ho varen conseguir), organisades pel seu destí previst i data de llançament. Inclou missions tripulades, sondes planetàries, sondes solars, les sondes a asteroides i cometas, i les missions en ruta. També s'inclouen els sobrevuelos (tals com les assistències gravitacionals) que eren incidental al propòsit principal de la missió, pero s'exclouen les missions futures.

Llegenda

En ruta: Es referix a missions que estan viajant cap al seu destí.

En procés: Missions que varen arribar al seu destí i estan actualment actives.

Èxit: Missions que es varen efectuar en complet èxit.

Parcial: Missions que es varen efectuar pero no varen realisar tots el seu objectius.

Fracàs: Missions que varen fallar per problemes mecànics, humans, etc.

La data es referix a la data de llançament (si es necessita més especificació com és el cas dels asteroides i cometas apareixerà en la columna de notes). Tripulat es referix a humans, no a animals.

Exploracions

Nom	País	Data de llançament	Missió	Resultat	Notes	Eixida
Pioneer 5	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Març de 1960 \|\| Orbital	Èxit	Realisar observacions dels fenomens del camp magnètic, llamaradas solars, i de ionisació en la regió interplanetaria	Thor DM-18 Able I
Pioneer 6	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Decembre de 1965 \|\| Orbital	Èxit	Ret de monitoreo solar en òrbita del clima espacial, observant del vent solar, rajos còsmics i camps magnètics	Delta E1
Pioneer 7	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Agost de 1966 \|\| Orbital	Èxit	-	Delta E1
Pioneer 8	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Decembre de 1967 \|\| Orbital	Èxit	-	Delta E1
Pioneer 9	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Novembre de 1968 \|\| Orbital	Èxit	-	Delta E1
Pioneer I	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Agost de 1969 \|\| Orbital	Fracàs	Destinada com a part de la ret de Pioneer 6-9; no va conseguir alcançar l'òrbita de la Terra	Delta E1
Heli A	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/Plantilla:GER \|\| Novembre de 1974 \|\| Orbital	Èxit	Observacions de vent solar, camps elèctrics i magnètics, rajos còsmics i la pols còsmica entre la Terra i el Sol	Titan IIIE-Centauro D1T
Heli B	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/Plantilla:GER \|\| Giner de 1976 \|\| Orbital	Èxit	-	Titan IIIE-Centauro D1T
ISEE3	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Decembre de 1983 \|\| Orbital	Èxit	Observació de fenomens solars junt en el ISEE-1 i el ISEE-2 en l'òrbita de la Terra, més vesprada rebatejada International Cometary Explorer (ICE) i dirigida cap al cometa 21P/Giacobini-Zinner	Delta 2914
Ulysses (primer sobrevole)	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]] Europa \|\| Octubre de 1990 \|\|Orbital	Èxit	Observacions del pol sur solar en 1994 i observacions del pol nort solar en 1995	Transbordador espacial Discovery
Wind	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Novembre de 1994 \|\| Orbital	Èxit	Medicions del vent solar. (Encara activa i enviant senyes)	Delta II
SOHO	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]] Europa \|\| 2 de decembre de 1995 \|\| Orbital	Èxit	Investigació del núcleu del Sol, la corona i el vent solar; descobriments de cometes. (Encara activa i enviant senyes)	Atles IIAS
ACE	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Agost de 1997 \|\| Orbital	Èxit	Observacions del vent solar	Delta II
Ulysses (segon sobrevole)	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]] Europa \|\| Octubre de 1990 \|\|Orbital	Èxit	Observacions del pol sur solar en el 2000 i observacions del pol nort solar en 2001	Transbordador espacial Discovery
Génesis	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Agost de 2001 \|\| Orbital	Èxit	Retorne de mostres de vent solar, va aterrisar d'emergència en la tornada a la Terra, moltes senyes rescatat	Delta II
STEREO A	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/Reino UnidoArchiu:Flag of Reino Unido.png \|\| Octubre de 2006 \|\| Orbital	Èxit	Imàgens estereoscópicas de les eyecciones de massa coronal i atres fenomens solars	Delta II
STEREO B	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/Reino UnidoArchiu:Flag of Reino Unido.png \|\| Octubre de 2006 \|\| Orbital	Èxit	Imàgens estereoscópicas de les eyecciones de massa coronal i atres fenomens solars	Delta II
Ulysses (tercer sobrevole)	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]] Europa \|\| Octubre de 1990 \|\| Orbital	Parcial	Observacions del pol sur solar en 2007 i observacions del pol nort solar en 2008 (Algunes senyes tornades a pesar de no poder transmetre per la reducció de la capacitat de transmissió)	Transbordador espacial Discovery
DSCOVR	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Febrer de 2015 \|\| Orbital	Èxit	La monitorisació del vent solar i de la eyección de massa coronal, aixina com la monitorisació del clima terrestre	Falcon 9 V1.1
Solar Parker	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]	Octubre de 2018	Orbital	En procés	Rodejar la cincurferencia exterior de la corona del Sol. És actualment la sonda espacial que més prop ha estat del Sol	Delta IV
Solar Orbiter	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]] Europa	Febrer de 2020	Orbital	En procés	Física solar i heliosférica	Atles V

Mercurio

Nom	País	Data de llançament	Misiónes	Resultats	Operador	Programes	Lloc de llançament	Eixida
Mariner 10	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| 3 de novembre de 1973 \|\| Sobrevole (primer sobrevole)	Èxit	NASA	Programa Mariner	Estació de la Força Aérea de Veta Canyar	Atles SLV-3C Centauro-D
Primer sobrevole del planeta Mercurio, va realisar 2 sobrevuelos més en els mesos posteriors.
Mariner 10	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| 3 de novembre de 1973 \|\| Sobrevole (segon sobrevole)	Èxit	NASA	Programa Mariner	Estació de la Força Aérea de Veta Canyar	Atles SLV-3C Centauro-D
-
Mariner 10	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| 3 de novembre de 1973 \|\| Sobrevole (tercer sobrevole)	Èxit	NASA	Programa Mariner	Estació de la Força Aérea de Veta Canyar	Atles SLV-3C Centauro-D
-
MESSENGER	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| 3 d'agost de 2004 \|\| Sobrevole (primer sobrevole)	Èxit	NASA	Programa Discovery	Estació de la Força Aérea de Veta Canyar	Delta II 7925H-9.5
-
MESSENGER	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| 3 d'agost de 2004 \|\| Sobrevole (segon sobrevole)	Èxit	NASA	Programa Discovery	Estació de la Força Aérea de Veta Canyar	Delta II 7925H-9.5
-
MESSENGER	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| 3 d'agost de 2004 \|\| Sobrevole (tercer sobrevole)	Èxit	NASA	Programa Discovery	Estació de la Força Aérea de Veta Canyar	Delta II 7925H-9.5
-
MESSENGER	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| 3 d'agost de 2004 \|\| Orbital	Èxit	NASA	Programa Discovery	Estació de la Força Aérea de Veta Canyar	Delta II 7925H-9.5
Primer satèlit artificial de Mercurio, va realisar 3 sobrevuelos anteriorment. Despuix de completar la seua missió, va ser estrelada de manera intencional contra la superfície de Mercurio, convertint-se en el primer objecte en impactar contra la seua superfície. MESSENGER Massa en Mercurio: 1,107.9 kg Ubicació: Plantilla:Coord/input/d</noinclude>, impacte prop del cràter Janáček
BepiColombo	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]] Europa/Plantilla:JPN	20 d'octubre de 2018	Sobrevole (primer sobrevole)	En ruta	ESA/ JAXA	Programa Horisó 2000+	Port espacial de Kourou	Ariane 5 ECA
Mercury Planetary Orbiter (MPO)			Sobrevole (primer sobrevole)	En ruta	ESA/ JAXA	Programa Horisó 2000+
Mio (Mercury Magnetospheric Orbiter)			Sobrevole (primer sobrevole)	En ruta	ESA/ JAXA	Programa Horisó 2000+
Primera missió de la ESA a Mercurio, en colaboració en la JAXA.
BepiColombo	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]] Europa/Plantilla:JPN	20 d'octubre de 2018	Sobrevole (segon sobrevole)	En ruta	ESA/ JAXA	Programa Horisó 2000+	Port espacial de Kourou	Ariane 5 ECA
Mercury Planetary Orbiter (MPO)			Sobrevole (segon sobrevole)	En ruta	ESA/ JAXA	Programa Horisó 2000+
Mio (Mercury Magnetospheric Orbiter)			Sobrevole (segon sobrevole)	En ruta	ESA/ JAXA	Programa Horisó 2000+
-
BepiColombo	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]] Europa/Plantilla:JPN	20 d'octubre de 2018	Sobrevole (tercer sobrevole)	En ruta	ESA/ JAXA	Programa Horisó 2000+	Port espacial de Kourou	Ariane 5 ECA
Mercury Planetary Orbiter (MPO)			Sobrevole (tercer sobrevole)	En ruta	ESA/ JAXA	Programa Horisó 2000+
Mio (Mercury Magnetospheric Orbiter)			Sobrevole (tercer sobrevole)	En ruta	ESA/ JAXA	Programa Horisó 2000+
-
BepiColombo	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]] Europa/Plantilla:JPN	20 d'octubre de 2018	Sobrevole (quarto sobrevole)	En ruta	ESA/ JAXA	Programa Horisó 2000+	Port espacial de Kourou	Ariane 5 ECA
Mercury Planetary Orbiter (MPO)			Sobrevole (quarto sobrevole)	En ruta	ESA/ JAXA	Programa Horisó 2000+
Mio (Mercury Magnetospheric Orbiter)			Sobrevole (quarto sobrevole)	En ruta	ESA/ JAXA	Programa Horisó 2000+
-
BepiColombo	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]] Europa/Plantilla:JPN	20 d'octubre de 2018	Sobrevole (quint sobrevole)	En ruta	ESA/ JAXA	Programa Horisó 2000+	Port espacial de Kourou	Ariane 5 ECA
Mercury Planetary Orbiter (MPO)			Sobrevole (quint sobrevole)	En ruta	ESA/ JAXA	Programa Horisó 2000+
Mio (Mercury Magnetospheric Orbiter)			Sobrevole (quint sobrevole)	En ruta	ESA/ JAXA	Programa Horisó 2000+
-
BepiColombo	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]] Europa/Plantilla:JPN	20 d'octubre de 2018	Orbital	En ruta	ESA/ JAXA	Programa Horisó 2000+	Port espacial de Kourou	Ariane 5 ECA
Mercury Planetary Orbiter (MPO)			Orbital	En ruta	ESA/ JAXA	Programa Horisó 2000+
Mio (Mercury Magnetospheric Orbiter)			Orbital	En ruta	ESA/ JAXA	Programa Horisó 2000+
-

Venus

Artícul principal → Anex:Sondes espacials llançades a Venus.

Nom	País	Data	Missió	Resultat	Notes	Eixida
Sputnik 7	Plantilla:URSS	Febrer de 1961	Impacte	Fracàs	Falla en el transformador d'alimentació, l'etapa superior no s'encén, no abandona l'òrbita terrestre	Molniya
Venera 1	Plantilla:URSS	Febrer de 1961	Impacte	Fracàs	Primeres correccions en vol, a mig camí. Fallo de les comunicacions, primer sobrevole de Venus. Va sobrevolar el 19 de maig de 1961, a menys de 100.000 km (62.000 milles), sense senyes tornades	Molniya
Mariner 1	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Juliol de 1962 \|\| Sobrevole	Fracàs	No s'ha pogut orbitar al voltant de Venus, destruïda pels rancs de seguritat en cas d'absència d'orientació	Atles-Agena LV3-B
Sputnik 19	Plantilla:URSS	Agost de 1962	Aterrisage	Fracàs	Falla en l'ignició de l'etapa superior pel mal funcionament de l'espai buit del motor, mai va deixar l'òrbita terrestre	Molniya
Mariner 2	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Agost de 1962 \|\| Sobrevole	Èxit	Medicions varen sugerir núvols frets i la superfície extremadament calenta, va sobrevolar el 14 de decembre de 1962	Atles-Agena LV3-B
Sputnik 20	Plantilla:URSS	Setembre de 1962	Aterrisage	Fracasse	L'etapa superior de la vàlvula de combustible no es va obrir, lo que resulta en un fracàs per a encendre, mai va deixar l'òrbita terrestre	Molniya
Sputnik 21	Plantilla:URSS	Setembre de 1962	Sobrevole	Fracasse	Anomalia en la tercera etapa de tall va donar lloc a bombetes d'aire que es formen en el combustible de la quarta etapa; quarta etapa va tancar menys d'un segon despuix de l'ignició; no deixar l'òrbita terrestre	Molniya
Cosmos 21	Plantilla:URSS	Novembre de 1963	Sobrevole	Fracasse	Fracàs de llançament (missió desconeguda: prova de tecnologies de vol)	Molniya
Venera-Zond 1964A	Plantilla:URSS	Febrer de 1964	Sobrevole	Fracàs	Fuga d'oxidant en la tercera etapa causat pel propelente que es va congelar en les llínees d'alimentació, que posteriorment es va trencar; no va conseguir orbitar	Molniya-M
Venera 1964b	Plantilla:URSS	Març de 1964	Sobrevole	Fracàs	Falla en alcançar l'òrbita terrestre	Molniya-M
Cosmos 27	Plantilla:URSS	Març de 1964	Aterrisage	Fracàs	Falta de control d'actitut en l'etapa superior, mai va eixir de l'òrbita terrestre	Molniya-M
Zond 1	Plantilla:URSS	Abril de 1964	Aterrisage	Fracasse	Pèrdua de contacte abans del sobrevole a 100.000 km. Va volar més allà de Venus el 14 de juliol de 1964	Molniya-M
Venera 2	Plantilla:URSS	Novembre de 1965	Aterrisage	Fracasse	Pèrdua de contacte abans del sobrevole a 24.000 km. Va volar més allà de Venus el 27 de febrer de 1966, màxim acostament a les 02:52 UTC	Molniya-M
Venera 3	Plantilla:URSS	Novembre de 1965	Aterrisage	Fracasse	Fallo (pèrdua de contacte abans de l'aterrisage) va perdre comunicació tan pronte com la nau espacial va entrar en l'atmòsfera l'1 de març de 1966, no hi ha senyes tornades. Primera sonda en impactar un atre planeta	Molniya-M
Cosmos 96	Plantilla:URSS	Novembre de 1965	Sobrevole	Fracàs	Tercera etapa de la cámara va explotar, provocant la pèrdua de control, l'etapa superior no va poder encendre, mai va eixir de l'òrbita terrestre	Molniya-M
Venera 1965A	Plantilla:URSS	Novembre de 1965	Sobrevole	Fracàs	-	Molniya
Venera 4	Plantilla:URSS	Juny de 1967	Aterrisage	Parcial	Primer anàlisis químic de l'atmòsfera de Venus, les medicions varen demostrar que Venus era extremadament calent i que l'ambient era molt més dens de lo esperat. La sonda va ingressar el 18 d'octubre de 1967, pero no va conseguir aplegar a la superfície intacta	Molniya-M
Mariner 5	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Juny de 1967 \|\| Sobrevole	Èxit	Estudie atmosfèric d'ocultació d'ones de radi, va sobrevolar el 19 d'octubre de 1967, màxim acostament a 3.990 km a les 17:34:56 UTC	Atles Agena SLV-3-D
Cosmos 167	Plantilla:URSS	Juny de 1967	Aterrisage	Fracasse	Etapa superior no per a encendre; mal funcionament de la bomba de refrigeració. Mai va deixar l'òrbita terrestre	Molniya-M
Venera 5	Plantilla:URSS	Giner de 1969	Sonda atmosfèrica	Èxit	En el coneiximent sobre l'atmòsfera arreplegat per la Venera 4 el seu descens s'ha optimisat per a analisar l'atmòsfera més profunda. Va entrar en l'atmòsfera el 16 de maig de 1969, va operar durant 53 minuts	Molniya-M
Venera 6	Plantilla:URSS	Giner de 1969	Sonda atmosfèrica	Èxit	Va entrar el 17 de maig de 1969, va operar durant 51 minuts	Molniya-M
Venera 7	Plantilla:URSS	Agost de 1970	Aterrisage	Parcial	Primera sonda espacial feta per el home en aterrisar en èxit en un atre planeta i transmetre senyes des d'ahí. Va aterrisar a les 05:37:10 UTC el 15 de decembre de 1970, va tornar senyes greument llimitades	Molniya-M
Cosmos 359	Plantilla:URSS	Agost de 1970	Aterrisage	Fracàs	Mai va deixar l'òrbita terrestre	Molniya-M
Venera 8	Plantilla:URSS	Març de 1972	Aterrisage	Èxit	Va aterrisar a les 09:32 UTC del 22 de juliol de 1972	Molniya-M
Cosmos 482	Plantilla:URSS	Març de 1972	Aterrisage	Fracàs	Mai va deixar l'òrbita terrestre	Molniya-M
Mariner 10	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Novembre de 1973 \|\| Sobrevole	Èxit	Imàgens propenques de l'atmòsfera en llum ultravioleta que mostren detalls sense precedents, va sobrevolar a 5.768 km el 4 de febrer de 1974 i després va continuar cap a Mercurio; màxim acostament a les 17:01 UTC (Assistència gravitatoria per a alcançar Mercurio)	Atles Centauro SLV-3D-D1A
Venera 9	Plantilla:URSS	Octubre de 1975	Orbital	Èxit	Capes de núvols explorats i paràmetros atmosfèrics. Va entrar en òrbita el 20 d'octubre de 1975; Primer satèlit en orbitar al voltant de Venus i manar senyes a la Terra	Protón-K/D
Mòdul de descens de la sonda Venera 9	Plantilla:URSS	Octubre de 1975	Aterrisage	Èxit	Primer aterrisage suau en la superfície d'un atre planeta (Venus), primera sonda en manar senyes a la Terra des de la superfície d'un atre planeta i primeres imàgens de la superfície d'un atre planeta, la sonda va aterrisar a les 05:13 UTC del 22 d'octubre de 1975	Protón-K/D
Venera 10	Plantilla:URSS	Octubre de 1975	Orbital	Èxit	Va entrar en òrbita el 23 d'octubre de 1975	Protón-K/D
Mòdul de descens de la sonda Venera 10	Plantilla:URSS	Octubre de 1975	Aterrisage	Èxit	Va aterrisar a les 05:17 UTC del 25 d'octubre	Protón-K/D
Pioneer Venus (Orbitador)	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Maig de 1978 \|\| Orbital	Èxit	Estudie l'atmòsfera i va realisar un mapage de la superfície en radar (va realisar mapage conjunt en la sonda Magallanes en 1990) per més de tretze anys, va entrar en òrbita el 4 de decembre de 1978 va decaure en agost de 1992 també va realisar estudis atmosfèrics i magnètics	Atles Centauro SLV-3D-D1AR
Pioneer Venus bus (Múltiples sondes)	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| rowspan="5" \| Agost de 1978 \|\| Orbital	Èxit	Va entrar en l'atmòsfera el 4 de decembre de 1978; consistia en cinc naus espacials, una de les quals breument va continuar transmetre despuix d'aplegar a la superfície, va desplegar quatre sondes atmosfèriques, a continuació, cremat en l'atmòsfera venusiana, va deixar de transmetre a 110 km d'altitut	Atles Centaur SLV-3D-D1AR
Sonda gran		Sonda atmosfèrica	Èxit		-
Sonda del nort		Sonda atmosfèrica	Èxit		-
Sonda de nit		Sonda atmosfèrica	Èxit		-
Sonda de dia		Sonda atmosfèrica	Èxit		Va sobreviure a l'impacte i va seguir transmetent des de la superfície durant més d'una hora
Venera 11	Plantilla:URSS	Setembre de 1978	Sobrevole	Èxit	Va trobar proves de llampades en l'atmòsfera de Venus, va sobrevolar el 25 de decembre; va desplegar el mòdul d'aterrisage i va actuar llavors com a enllaç de comunicacions	Protón-K/D-1
Mòdul de descens de la sonda Venera 11	Plantilla:URSS	Setembre de 1978	Aterrisage	Parcial	L'èxit parcial (fracassat en implementar alguns instruments) aterrisage suau; transmissions tornats durant 95 minuts, alguns instruments varen fallar, va aterrisar a les 03:24 UTC del mateix dia	Protón-K/D-1
Venera 12	Plantilla:URSS	Setembre de 1978	Sobrevole	Èxit	Va desplegar el mòdul d'aterrisage i llavors va actuar com a enllaç de comunicacions	Protón-K/D-1
Mòdul de descens de la sonda Venera 12	Plantilla:URSS	Setembre de 1978	Aterrisage	Parcial	Fracàs en implementar alguns instruments, aterrisage suau; transmissions tornats durant 110 minuts, va aterrisar a les 03:20 UTC del 21 de decembre de 1975. Abdós cambres en el mòdul de descens varen fracassar a una distància mínima de 34.000 km	Protón-K/D-1
Venera 13	Plantilla:URSS	Octubre de 1981	Sobrevole	Èxit	-	Proton-K/D-1
Mòdul de descens de la sonda Venera 13	Plantilla:URSS	Octubre de 1981	Aterrisage	Èxit	Primeres imàgens a color, fluorescents i de rajos X de la superfície. Espectrometria de caracterisació del sol, va sobreviure en la superfície 127 minuts	Proton-K/D-1
Venera 14	Plantilla:URSS	Novembre de 1981	Sobrevole	Èxit	Idèntica a la Venera 13	Proton-K/D-1
Mòdul de descens de la sonda Venera 14	Plantilla:URSS	Novembre de 1981	Aterrisage	Èxit	Sobreviure en la superfície 57 minuts	Proton-K/D-1
Venera 15	Plantilla:URSS	Juny de 1983	Orbital	Èxit	Radar d'obertura sintètica permetent un mapage del 25% de la superfície de Venus (en conjunt Venera 15 i 16), ingrés en òrbita el 10 d'octubre de 1983, va operar fins a juliol de 1984	Protón-K/D-1
Venera 16	Plantilla:URSS	Juny de 1983	Orbital	Èxit	Va entrar en òrbita l'11 d'octubre de 1983, va operar fins a juliol de 1984	Protón-K/D-1
Vega 1	Plantilla:URSS	Decembre de 1984	Sobrevole	Èxit	Sonda principal va continuar explorant i va interceptar al cometa Halley a l'any següent	Protón 8K82K
Mòdul de descens de la sonda Vega 1			Aterrisage	Fracasse	Experiments de superfície varen ser inadvertidamente activats a 20 km de la superfície (instruments desplegats prematurament)
Globo atmosfèric de la sonda Vega 1			Globo	Èxit	Primer globo en un atre planeta, va volar a lo manco 11.600 km, surant a una altitut d'uns 54 km i varen realisar transmissions per al voltant de 46 hores
Vega 2	Plantilla:URSS	Decembre de 1984	Sobrevole	Èxit	-	Proton 8K82K
Mòdul de descens de la sonda Vega 2			Aterrisage	Èxit	Va transmetre des de la superfície durant 56 minuts
Globo atmosfèric de la sonda Vega 2			Globo	Èxit	Sure a una altitut d'uns 54 km i va transmetre al voltant de 46 hores (va volar a lo manco 11.100 km)
Magallanes	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Maig de 1989 \|\| Orbital	Èxit	Va generar un mapa de radar d'alta resolució del 98% de la superfície i va reunir senyes gravimétricos d'alta resolució del 94% de la superfície del planeta. Ingrés en òrbita el 10 d'octubre de 1990 va decaure el 13 d'octubre de 1994	Transbordador espacial Atlantis
Galileo	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/Plantilla:GER \|\| Octubre de 1989 \|\| Sobrevole	Èxit	Va prendre algunes senyes en el seu camí a Júpiter, màxima aproximació 16.106 km, va sobrevolar el 10 de febrer de 1990	Transbordador espacial Atlantis
Cassini-Huygens	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa/ ITA \|\| Octubre de 1997 \|\| Sobrevole (Aproximat 2 voltes)	Èxit	Observacions de radiofrecuencia en la seua ruta a Saturn no mostren cap senyal de llampades en Venus, açò entra en contradicció directa en l'observacions realisades per les sondes Venera vint anys abans. Els sobrevuelos del 26 d'abril de 1998 i 24 de juny de 1999	Titan IV/B
MESSENGER	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Agost de 2004 \|\| Sobrevole (Aproximat 2 voltes)	Èxit	Molt propenc el segon sobrevole a 338 km en la que es va fer visible espectrometria de infrarrojo propenc, ultravioleta i de rajos X de l'atmòsfera superior al mateix temps que la sonda Venus Express, cap observació en el primer sobrevole els sobrevuelos del 24 d'octubre de 2006 i 5 de juny de 2007 en ruta cap a Mercurio	Delta II
Venus Express	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Novembre de 2005	Orbital	Èxit	Observació detallada a llarc determini de l'atmòsfera de Venus. Va entrar en òrbita l'11 d'abril de 2006	Soyuz-FG/Fregat
PLANET-C	Plantilla:JPN	Maig de 2010	Orbital	Èxit	Maniobra d'inserció orbital va fallar en 2010, es va intentar de nou en 2016. Va volar més allà de Venus el 6 de decembre de 2010 despuix de no poder entrar en òrbita	H-IIA
IKAROS			Sobrevole	Èxit	Vés-la solar experimental. Va volar més allà de Venus en 8 de decembre de 2010
UNITEC-1			Sobrevole	Fracàs	Mai es varen establir comunicacions despuix del llançament. Va volar més allà de Venus en decembre de 2010

Vore també: Anex:Objectes artificials en Venus

Òrbita de la Terra

Per la gran cantitat de missions espacials portades a terme en la òrbita de la Terra, en esta llista solament s'inclouen les missions destacades o acontenyiments que han marcat la història mundial.

Nom	País	Data	Missió	Resultat	Notes	Eixida
Eixida V2	Alemània Alemània nazi	Setembre de 1944	Vol suborbital no tripulat	Èxit	Primera bomba V2 en caure sobre Londres en marc de la Segona Guerra Mundial. Primer missil balístic de combat de llarc alcanç del món i el primer artefacte humà conegut que va fer un vol suborbital	Eixida V2
R-7 Semiorka	Plantilla:URSS	Agost de 1957	Vol suborbital no tripulat	Èxit	Llançament del primer missil intercontinental el R-7 Semiorka. Alcançant una distància de 6.000 km fins a la península de Kamchatka	R-7 Semiorka
Sputnik 1	Plantilla:URSS	Octubre de 1957	Orbital no tripulat	Èxit	Primer satèlit artificial de la Terra	R-7 Semiorka
Sputnik 2	Plantilla:URSS	Novembre de 1957	Orbital no tripulat	Èxit	Primer animal en orbitar al voltant de la Terra, una gossa anomenada Laika	R-7 Semiorka
Explorer 1	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Febrer de 1958 \|\| Orbital no tripulat	Èxit	Primer satèlit artificial dels [[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]	Juno I
Vanguard 1	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Març de 1958 \|\| Orbital no tripulat	Èxit	El satèlit més antic que en l'actualitat permaneix en òrbita ya que els seus predecessors (Sputnik 1, Sputnik 2 i Explorer 1) reingresaron en la atmòsfera mesos despuix del seu llançament	Vanguard
Explorer 6	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Agost de 1959 \|\| Orbital no tripulat	Èxit	Prenc la primera image satelital de la Terra	Thor
Sputnik 5	Plantilla:URSS	Agost de 1960	Orbital no tripulat	Èxit	Primers animals en retornar de forma segura a la Terra des de la òrbita, els gossos Belka i Strelka	Vostok-L
Mercury Redstone 2	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Giner de 1961 \|\| Orbital no tripulat	Èxit	Primer animal dels [[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] en l'espai Ham	Redstone
Vostok 1	Plantilla:URSS	Abril de 1961	Orbital tripulat	Èxit	Primera missió espacial tripulada i primera persona en l'espai, va anar el cosmonauta Yuri Gagarin	Vostok 8K72K
Mercury Redstone 3	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Maig de 1961 \|\| Suborbital tripulat	Èxit	Primera missió espacial tripulada dels [[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] realisada pel astronauta Alan Shepard	Redstone
Vostok 2	Plantilla:URSS	Agost de 1961	Orbital tripulat	Èxit	Primera persona en passar en òrbita un dia i primera persona en dormir en l'espai, Gherman Titov	Vostok 8K72K
Mercury Atles 6	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Febrer de 1962 \|\| Orbital tripulat	Èxit	Va ser la primera nau nortamericana tripulada en situar-se en òrbita terrestre, pilotada per l'astronauta John Glenn	Atles
Vostok 6	Plantilla:URSS	Juny de 1963	Orbital tripulat	Èxit	Primera dòna en l'espai Valentina Tereshkova	Vostok 8K72K
Vosjod 2	Plantilla:URSS	Març de 1965	Orbital tripulat	Èxit	Primera caminada espacial portada a terme pel cosmonauta Alekséi Leónov	Vostok 8K72K
Gemini 4	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Juny de 1965 \|\| Orbital tripulat	Èxit	Primera caminada espacial dels [[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] realisada per Edward White	Titan II
Astérix	FRA	Novembre de 1965	Orbital no tripulat	Èxit	Primer satèlit artificial que FRA va posar en òrbita	Diamant A
Gemini 8	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| rowspan="2" \| Març de 1966 \|\| Orbital tripulat	Èxit	Primer acoplament en òrbita en una atra nau, en la Agena	Titan II
Agena		Orbital no tripulat	Primer acoplament en òrbita en una atra nau, en la Agena	Titan II	Èxit
Apolo 1	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Febrer de 1967 \|\| Orbital tripulat	Fracàs	Anaven a ser la tripulació de la primera missió del programa Apolo. Un curtcircuit en un cable mal aïllat va provocar un incendi que es va estendre molt ràpidament, casi de forma explosiva, matant als astronautes per asfíxia en sol 17 segons.	Saturn IB
Soyuz 1	Plantilla:URSS	Abril de 1967	Orbital tripulat	Fracàs	Primer humà en fallir en una missió espacial i primer accident mortal en vol, cridat Vladimir Mijailovich Komarov	Soyuz
Cosmos 186	Plantilla:URSS	Octubre de 1967	Orbital no tripulat	Èxit	Primer acoplament automàtic de dos naus en l'espai (fins a 2006 este ardit no va ser imitada pels [[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]])	Soyuz
Cosmos 188	Plantilla:URSS	Octubre de 1967	Orbital no tripulat	Èxit		Soyuz
Soyuz 4	Plantilla:URSS	Giner de 1969	Orbital tripulat	Èxit	Primer acoplament i intercanvi de tripulació en òrbita en la Soyuz 5	Soyuz
Soyuz 5	Plantilla:URSS	Giner de 1969	Orbital tripulat	Èxit		Soyuz
Ohsumi	Plantilla:JPN	Febrer de 1970	Orbital no tripulat	Èxit	Primer satèlit artificial de Plantilla:JPN	Lambda
Dong Fang Hong 1	China	Abril de 1970	Orbital no tripulat	Èxit	Primer satèlit artificial de China	Llarga Marcha 1
Salyut 1	Plantilla:URSS	Abril de 1971	Orbital tripulat	Èxit	Primera estació espacial	Proton-K
Prospere X-3	Reino UnidoArchiu:Flag of Reino Unido.png	Octubre de 1971	Orbital no tripulat	Èxit	És l'únic satèlit llançat per una eixida de el Reino UnidoArchiu:Flag of Reino Unido.png	Black Arrow
Skylab	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Maig de 1973 \|\| Orbital tripulat	Èxit	Primera estació espacial dels [[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]	Saturn V
Apolo-Soyuz (ASTP Apolo)	Plantilla:URSS/[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| rowspan="2" \| Juliol de 1975 \|\| Orbital tripulat	Èxit	(Proyecte de prova) primera missió tripulada multinacional anomenada Apolo-Soyuz	Saturn IB
Apolo-Soyuz (Soyuz 19)		Orbital tripulat	Èxit	-	Soyuz-O
OPS 5111	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Febrer de 1978 \|\| Orbital no tripulat	Èxit (sistema de posicionament global)	Primer satèlit del sistema de posicionament GPS	Atles I/F
SPOT	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Decembre de 1979	Orbital no tripulat	Èxit	Primer satèlit artificial de [[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Ariane 1
STS-1	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Abril de 1981 \|\| Orbital tripulat	Èxit	Primera missió tripulada de [[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] des del Apolo-Soyuz i primer missió del transbordador espacial	Transbordador espacial Columbia
Rohini		Maig de 1981	Orbital no tripulat	Èxit	Primer satèlit artificial de la	Satellite Launch Vehicle
Soyuz T-7	Plantilla:URSS	Agost de 1982	Orbital tripulat	Èxit	Primera dòna en caminar en l'espai (Svetlana Savítskaya) durant la seua estància en la estació espacial Salyut 7	Soyuz-O
Cosmos 1413	Plantilla:URSS/Rusiaborder\|link=\|20px Rusia	Octubre de 1982	Orbital no tripulat	Èxit (sistema de posicionament GLONASS)	Llançament dels tres primers satèlits del sistema de posicionament GLONASS	Proton
Cosmos 1414			Orbital no tripulat	Èxit (sistema de posicionament GLONASS)	-
Cosmos 1415			Orbital no tripulat	Èxit (sistema de posicionament GLONASS)	-
STS-7	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Juny de 1983 \|\| Orbital tripulat	Èxit	Primera dòna dels [[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] en l'espai anomenada Sally Ride	Transbordador espacial Challenger
STS-41-B	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Febrer de 1984 \|\| Orbital tripulat	Èxit	Primera caminada espacial sense lligaces realisada per Bruce McCandless II utilisant una unitat de maniobra tripulada	Transbordador espacial Challenger
STS-41-G	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Octubre de 1984 \|\| Orbital tripulat	Èxit	Primera dòna dels [[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] en caminar en l'espai anomenada Kathryn D. Sullivan	Transbordador espacial Challenger
STS-51-L	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Giner de 1986 \|\| Orbital tripulat	Fracasse	El transbordador espacial Challenger va sofrir un accident en l'envolament	Transbordador espacial Challenger
Mir-1 primer mòdul de la estació espacial Mir	Plantilla:URSS/Rusiaborder\|link=\|20px Rusia	Febrer de 1986	Orbital tripulat	Èxit	Primera estació espacial permanent en òrbita	Proton-K
Soyuz T-15	Plantilla:URSS	Març de 1986	Orbital tripulat	Èxit	Primera tripulació en visitar dos estacions espacials diferents (Mir i Salyut 7)	Soyuz-U2
Soyuz TM-4	Plantilla:URSS	Decembre de 1987	Orbital tripulat	Èxit	Primera tripulació en passar més d'un any en òrbita, Vladimir Titov i Musa Manarov de la missió Mir EO-3 (varen estar en òrbita un total de 366 dies)	Soyuz-U2
Ofeq	Plantilla:ISR	Setembre de 1988	Orbital no tripulat	Èxit	Primer satèlit artificial de Plantilla:ISR	Shavit
Transbordador Burán	Plantilla:URSS	Novembre de 1988	Orbital no tripulat	Èxit	Vole de prova no tripulat	Eixida Energia
Soyuz TM-8	Plantilla:URSS	Setembre de 1989	Orbital tripulat	Èxit	Primer cosmonauta cridat Alexandr Serebrov de la Plantilla:URSS en realisar una caminada espacial sense lligaces utilisant un SPK adherit al seu trage espacial Orlan (la prova es va realisar des de la Mir)	Soyuz-U2
Telescopi espacial Hubble	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Abril de 1990 \|\| Orbital no tripulat	Èxit	Posada en òrbita pel STS-31. Pròximament serà reemplaçat pel Telescopi espacial James Webb en 2021.	Transbordador espacial Discovery
Progress M-24	Plantilla:URSS	Agost de 1994	Orbital no tripulat	Parcial	Durant la maniobra d'aproximació a la estació espacial Mir colisione en el mòdul Spektr provocant la descompressió del mòdul	Soyuz-O
Celestis 01^[1]	‘’Privat’’	Abril de 1997	Orbital no tripulat	Èxit	Primers restants humans incinerats llançats cap a l'espai per l'empresa privada Celestis, la càpsula va tornar a entrar a la atmòsfera terrestre el 20 de maig de 2002	Pegasus-XL
Zaryá primer mòdul de la estació espacial Estació Espacial Internacional	Rusiaborder\|link=\|20px Rusia/[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/Plantilla:JPN/Canadáclass=notpageimage noviewer\|border\|Bandera de Canadá\|link=\|20px Canadá/[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa \|\| Novembre de 1998 \|\| Orbital tripulat	Èxit (estació espacial internacional)	Primera estació espacial multinacional	Proton
DirecTV-1R	‘’Privat’’	Octubre de 1999	Orbital no tripulat	Èxit	Llançament del primer satèlit comercial des d'una plataforma marina ubicada en el oceà Pacífic cridada Ocean Odyssey de l'empresa privada Siga Launch	Zenit-3SL
Shenzhou 2	China	Giner de 2001	Orbital no tripulat	Èxit	Va ser el segon llançament no tripulat de la nau espacial Shenzhou. Dins de la càpsula de reingrés varen ser inclosos varis animals (un mona, un gos i un conill) per a proves del sistema de soport de vida de la nau espacial	Chang Zheng 2F
Soyuz TM-32	Rusiaborder\|link=\|20px Rusia	Abril de 2001	Orbital tripulat	Èxit	És la nau que va dur a Dennis Tito que es va convertir en el primer turiste espacial de pagament	Soyuz-O
STS-107	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Febrer de 2003 \|\| Orbital tripulat	Fracasse	El transbordador es va desintegrar en el seu reentrada en la atmòsfera terrestre l'1 de febrer de 2003	Transbordador espacial Columbia
Shenzhou 5	China	Octubre de 2003	Orbital tripulat	Èxit	Primer taikonauta de China cridat Yang Liwei	Llarga Marcha 2F
GIOVE-A	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Decembre de 2005	Orbital no tripulat	Èxit (sistema de navegació Galileo)	Primer satèlit del sistema de posicionament Galileo	Soyuz
Compass-M1	China	Abril de 2007	Orbital no tripulat	Èxit (sistema de navegació Beidou)	Primer satèlit del sistema de posicionament de China cridat Beidou	Llarga Marcha 3A
Omid	Plantilla:IRN	Febrer de 2008	Orbital no tripulat	Èxit	Primer satèlit artificial de Plantilla:IRN	Safir II
ATV-001 Juliol Verne	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Març de 2008	Orbital no tripulat	Èxit	Primer vehícul de transferència automatizado de [[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Ariane 5ES
Shenzhou 7	China	Setembre de 2008	Orbital tripulat	Èxit	Primera caminada espacial de China cridat Zhai Zhigang	Llarga Marcha 2F
STS-133	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Febrer de 2011 \|\| Orbital tripulat	Èxit	Primer astronauta androide en aplegar a la orbita terrestre, cridat Robonauta 2	Transbordador espacial Discovery
Tiangong 1	China	Setembre de 2011	Orbital tripulat	Èxit	La primera estació espacial de China. En previsió d'entrar en l'atmòsfera en algun moment durant el final de 2017.	Llarga Marcha 2F/G
Shenzhou 8	China	Octubre de 2011	Orbital no tripulat	Èxit	Primer acoplament automàtic de China, es va acoplar en l'estació Tiangong 1	Llarga Marcha 2F
Kwangmyŏngsŏng-3^[2]	Plantilla:PRK	Abril de 2012	Orbital no tripulat	Èxit	Primer satèlit artificial de Plantilla:PRK	Unha-3
SpaceX Dragon	‘’Privat’’	Maig de 2012	Orbital no tripulat	Èxit	Primera missió privada de transport a la ISS realisat per l'empresa privada SpaceX	Falcon 9
Shenzhou 9	China	Juny de 2012	Orbital tripulat	Èxit	Primera dòna taikonauta en l'espai anomenada Liu Yang, també va ser la primera missió tripulada a l'estació espacial Tiangong 1 i primer acoplament tripulat de China	Llarga Marcha 2F
	Plantilla:IRN	Giner de 2013	Orbital no tripulat	Èxit	Primer primat posat en òrbita per Iran	Pishgam
IRNSS-1A		Juliol de 2013	Orbital no tripulat	Èxit(sistema de posicionament IRNSS)	Primer satèlit del sistema de posicionament de la cridat IRNSS	PSLV-XL
Kounotori 4	Plantilla:JAP	Agost de 2013	Orbital no tripulat	Èxit	Primer astronauta androide de Japó, era un chicotet robot cridat Kirobo^[3]	H-IIB

Sobrevuelos de sondes espacials a la Terra

Nom	País	Data	Missió	Resultat	Notes	Eixida
Giotto	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Juliol de 1985	Sobrevole (primer sobrevole)	Èxit	Primer sobrevole de la Terra, realisat el 2 de juliol de 1990, en camí cap al cometa 26P/Grigg-Skjellerup	Ariane 1
Orbitador Galileo	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/Plantilla:GER \|\| Octubre de 1989 \|\| Sobrevole (primer sobrevole)	Èxit	Assistència gravitacional en el camí cap a Júpiter, realisat el 8 de decembre de 1990 a una distància mínima de 960 km	Transbordador espacial Atlantis
Sakigake	Plantilla:JPN	Giner de 1985	Sobrevole (primer sobrevole)	Parcial	Va visitar anteriorment el cometa Halley, primer sonda interplanetaria, i primera sonda d'espai profunt en ser llançada per un país diferent d'Estats Units o la Unió Soviètica. Sobrevole efectuat el 8 de giner de 1992	M-3SII-1
Suisei	Plantilla:JPN	Agost de 1985	Sobrevole	Fracàs	Va visitar anteriorment el cometa Halley; hidracina agotada, abandonats més sobrevuelos de cometas planificats	M-3SII-2
Orbitador Galileo	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/Plantilla:GER \|\| Octubre de 1989 \|\| Sobrevole (segon sobrevole)	Èxit	Assistència gravitacional en el camí cap a Júpiter, va sobrevolar el 8 de decembre de 1992 a una distància mínima de 305 km	Transbordador espacial Atlantis
Sakigake	Plantilla:JPN	Giner de 1985	Sobrevole (segon i tercer sobrevole)	Parcial	El segon sobrevole es va efectuar el 14 de juny de 1993 i el tercer el 28 d'octubre de 1994. Sense combustible, el contacte de telemetría es perdut en novembre de 1995	M-3SII-1
NEAR	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Febrer de 1996 \|\| Sobrevole	Èxit	Assistència gravitacional en camí a Eros, la proximitat màxima va ser de 540 km	Delta II
Nozomi	Plantilla:JPN	Setembre de 1998	Sobrevole (primer sobrevole)	Parcial	Assistència gravitatoria en missió planejada a Mart; mal funcionament de la vàlvula durant la crema extra de combustible necessària per al sobrevole, més vesprada es va vore obligada a prendre una trayectòria alterna, sobrevole efectuat el 20 de decembre de 1998	M-V
Giotto	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Juliol de 1985	Sobrevole (segon sobrevole)	Parcial	Va sobrevolar l'1 de juliol de 1999, la sonda es trobava fòra de servici	Ariane 1
Cassini-Huygens	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa/ ITA \|\| Octubre de 1997 \|\| Sobrevole	Èxit	Assistència gravitatoria, en ruta cap a Saturn	Titan IV/B
Stardust	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Febrer de 1999 \|\| Sobrevole (primer sobrevole)	Èxit	Assistència gravitacional en camí cap al cometa 81P/Wild, va sobrevolar el 15 de giner de 2001	Delta II 7426
Nozomi	Plantilla:JPN	Setembre de 1998	Sobrevole (segon sobrevole)	Èxit	Assistència gravitatoria en ruta cap a Mart, va realisar el sobrevole en decembre de 2002	M-V
Nozomi	Plantilla:JPN	Setembre de 1998	Sobrevole (tercer sobrevole)	Èxit	Sobrevole efectuat el 19 de juny de 2003	M-V
Hayabusa	Plantilla:JPN	Maig de 2003	Sobrevole	Èxit	En camí a Itokawa	M-5
Rosetta	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Març de 2004	Sobrevole (primer sobrevole)	Èxit	Assistència gravitacional en camí a trobades en asteroides i cometas, va sobrevolar el 4 de març de 2005	Ariane 5
MESSENGER	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Giner de 2008 \|\| Sobrevole	Èxit	En el camí a Venus i Mercurio	Delta II
Stardust	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Febrer de 1999 \|\| Sobrevole (segon sobrevole)	Èxit	Descens de la càpsula de tornada de mostres, realisat el 15 de giner de 2006	Delta II 7426
Rosetta	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Març de 2004	Sobrevole (segon sobrevole)	Èxit	Assistència gravitacional en camí a trobades en asteroides i cometas, realisat el 13 de novembre de 2007	Ariane 5
EPOXI (abans Deep Impact)	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Giner de 2005 \|\| Sobrevole (primer sobrevole)	Èxit	Va visitar anteriorment els cometas 9P/Tempel 1 i 19P/Borrelly, efectuat el 31 de decembre de 2007	Delta II
EPOXI (abans Deep Impact)	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Giner de 2005 \|\| Sobrevole (segon sobrevole)	Èxit	Assistència gravitacional, realisada en decembre de 2008	Delta II
Stardust	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Febrer de 1999 \|\| Sobrevole (tercer sobrevole)	Èxit	Extensió de la missió al cometa 9P/Tempel 1; sobrevole efectuat el 14 de giner de 2009 a una distància mínima de 9.200 km	Delta II 7426
Rosetta	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Març de 2004	Sobrevole (tercer sobrevole)	Èxit	Assistència gravitacional en camí a trobades en asteroides i cometas, va realisar el sobrevole el 13 de novembre de 2009	Ariane 5
EPOXI (abans Deep Impact)	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Giner de 2005 \|\| Sobrevole (tercer sobrevole)	Èxit	Va realisar un sobrevole distant en juny de 2009	Delta II
EPOXI (abans Deep Impact)	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Giner de 2005 \|\| Sobrevole (quarto sobrevole)	Èxit	Va realisar un sobrevole distant en decembre de 2009	Delta II
EPOXI (abans Deep Impact)	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Giner de 2005 \|\| Sobrevole (quint sobrevole)	Èxit	Sobrevole realisat en juny de 2010	Delta II
Juno	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Agost de 2011 \|\| Sobrevole	Èxit	Assistència gravitacional en camí cap a Júpiter	Atles V

Vore també: Carrera espacial, Serguéi Koroliov, i Wernher von Braun

Lluna

Artícul principal → Anex:Missions espacials llançades a la Lluna.

Vore també: Anex:Objectes artificials en la Lluna i Anexe:Satèlits artificials de la Lluna

Mart

Artícul principal → Anex:Sondes espacials llançades a Mart.

Nom	País	Data	Missió	Resultat	Notes	Eixida
Mars 1960A	Plantilla:URSS	Octubre de 1960	Sobrevole	Fracasse	Fallo en alcançar l'òrbita terrestre	Molniya 8K78
Mars 1960B	Plantilla:URSS	Octubre de 1960	Sobrevole	Fracàs	-	Molniya 8K78
Mars 1962A	Plantilla:URSS	Octubre de 1962	Sobrevole	Fracàs	Es va desintegrar en l'òrbita terrestre	Molniya
Mars 1	Plantilla:URSS	Novembre de 1962	Sobrevole	Fracàs	Primera satèlit en ser llançat cap a Mart. Les comunicacions es varen perdre en camí abans del sobrevole; va volar un determini aproximat de 193.000 km de Mart	Molniya
Mars 1962B	Plantilla:URSS	Novembre de 1962	Amartizaje	Fracàs	Mai va deixar l'òrbita terrestre, fallo durant la transferència de la trayectòria de Mart	Molniya
Mariner 3	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Novembre de 1964 \|\| Sobrevole	Fracàs	Carenat de càrrega útil no va separar l'escut protector, evitant alcançar la trayectòria correcta	Atles-Agena D
Mariner 4	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Novembre de 1964 \|\| Sobrevole	Èxit	Primeres imàgens de primer pla de Mart, el màxim acostament va ser a la 01:00:57 UTC del 15 de juliol de 1965	Atles-Agena D
Zond 2	Plantilla:URSS	Novembre de 1964	Sobrevole	Fracàs	Comunicacions es perden en el camí abans del sobrevole; va volar a 1.500 km de Mart	Molniya
Mariner 6	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Febrer de 1969 \|\| Sobrevole	Èxit	-	Atles-Centauro SLV-3C
Mariner 7	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Març de 1969 \|\| Sobrevole	Èxit	-	Atles-Centauro SLV-3C
Mars 1969A	Plantilla:URSS	Març de 1969	Orbital	Fracàs	No va poder entrar en òrbita	Protón-K/D
Mars 1969B	Plantilla:URSS	Abril de 1969	Orbital	Fracàs	-	Protón-K/D
Mariner 8	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Maig de 1971 \|\| Orbital	Fracàs	No va poder entrar en òrbita, fracàs en posar en marcha el vehícul	Atles-Centauro SLV-3C
Cosmos 419	Plantilla:URSS	Maig de 1971	Orbital	Fracàs	Mai va deixar l'òrbita terrestre, temporisador de gravació de l'etapa superior va ser configurat incorrectament	Protón-K/D
Mariner 9	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Maig de 1971 \|\| Orbital	Èxit	Primera nau espacial en orbitar al voltant d'un atre planeta. Va entrar en òrbita el 14 de novembre de 1971, va deixar de funcionar 516 dies despuix d'entrar en òrbita	Atles-Centauro SLV-3C
Mars 2	Plantilla:URSS	Maig de 1971	Orbital	Èxit	Primer satèlit en orbitar al voltant de Mart i fer un descens (primera sonda en impactar la superfície de Mart), primera sonda espacial de la Plantilla:URSS en orbitar al voltant d'un atre planeta. Va entrar en òrbita el 27 de novembre de 1971, operant per 362 òrbites (operacions d'assignació sense èxit per les tormentes de pols en la superfície)	Protón-K/D
Mòdul de descens de la sonda Mars 2			Amartizaje	Fracàs	Desplegat pel Mars 2, no va poder amartizar durant l'intent del 27 de novembre de 1971 estrelant-se, primer objecte fet per el home aplegue a la superfície de Mart (el mòdul de descens contava en un tot-terreny)
Prop-M			Tot-terreny	Fracàs	Primer tot-terreny en la superfície de Mart (cridat Prop-M), mai va ser desplegat per la pèrdua de contacte del mòdul de descens de la sonda Mars 2
Mars 3	Plantilla:URSS	Maig de 1971	Orbital	Èxit	Va entrar en òrbita el 2 de decembre de 1971, operant durant 20 òrbites (es va intentar alcançat una òrbita diferent en l'intenció d'aforrar combustible per l'insuficiència d'este) les operacions d'assignació sense èxit per les tormentes de pols en la superfície	Protón-K/D
Mòdul de descens de la sonda Mars 3			Amartizaje	Parcial	Primer objecte en amartizar suaument i primera sonda en manar senyes a la Terra des de la superfície de Mart (desplegat pel Mars 3), va aterrisar a les 13:52 UTC del 2 de decembre de 1971, pero va perdre contacte 14,5 segons més tarde
Prop-M			Tot-terreny	Fracàs	Mai va ser desplegat per la pèrdua de contacte del mòdul de descens de la sonda Mars 3
Mars 4	Plantilla:URSS	Juliol de 1973	Orbital	Fracàs	No es va poder realisar l'inserció orbital, es va fer sobrevole	Protón-K/D
Mars 5	Plantilla:URSS	Juliol de 1973	Orbital	Parcial	Error despuix de nou dies en òrbita	Protón-K/D
Mars 6	Plantilla:URSS	Agost de 1973	Sobrevole	Parcial	Contacte perdut en el amartizaje, les senyes atmosfèriques sobretot illegibles. Pero el sobrevole arreplega senyes	Protón-K/D
Mòdul de descens de la sonda Mars 6	Plantilla:URSS	Agost de 1973	Amartizaje	Fracasse	Contacte perdut 148 segons despuix de l'obertura del paracaigudes (tornats 224 segons de senyes atmosfèriques)	Protón-K/D
Mars 7	Plantilla:URSS	Agost de 1973	Sobrevole	Fracasse	Separació de fase succeïx abans de hora, no va poder entrar en l'atmòsfera marcianana	Protón-K/D
Mòdul de descens de la sonda Mars 7	Plantilla:URSS	Agost de 1973	Amartizaje	Fracàs	-	Protón-K/D
Viking 1 Orbiter	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\|rowspan=2\| Agost de 1975 \|\| Orbital	Èxit	Va operar durant 1385 òrbites	Titan IIIE-Centauro D1T
Viking 1 Lander		Amartizaje	Èxit	Titan IIIE-Centauro D1T	Primeres imàgens de la superfície de Mart (ya que les imàgens enviades per la sonda Mars 3 no eren visibles per les tormentes de pols en la superfície). Desplegat pel orbitador Viking 1
Viking 2 Orbiter	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\|rowspan=2\| Setembre de 1975 \|\| Orbital	Èxit	Va operar durant 700 òrbites	Titan IIIE-Centauro D1T
Viking 2 Lander		Amartizaje	Èxit	Titan IIIE-Centauro D1T	Desplegat pel orbitador Viking 2
Fobos 1	Plantilla:URSS	Juliol de 1988	Orbital	Fracasse	Contacte perdut en camí cap a Mart, no va conseguir entrar en òrbita	Protón-K/D-2
Fobos 2	Plantilla:URSS	Març de 1989	Orbital	Parcial	Ingrés en l'òrbita de Mart, pero va perdre el contacte poc abans d'arribar a Fobos en la fase d'aproximació (èxit en l'observacions orbitales)	Protón-K/D-2
Mars Observer	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Setembre de 1992 \|\| Orbital	Fracasse	Comunicacions perdudes abans de l'inserció orbital	Titan 34D
Mars Global Surveyor	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Novembre de 1996 \|\| Orbital	Èxit	Va operar durant sèt anys i es va utilisar com a relleu per a manar informació de la missió Mars Pathfinder de 1996 a la Terra.	Delta II 7925
Mars 96	Rusiaborder\|link=\|20px Rusia	Novembre de 1996	Orbital	Fracàs	No va conseguir escapar de l'òrbita terrestre	Protón-K/D-2
Estació d'aterrisage del Mars 96			Amartizaje	Fracasse	-
Estació d'aterrisage del Mars 96			Amartizaje	Fracàs	-
Penetrador del Mars 96			Penetrador	Fracàs	-
Penetrador del Mars 96			Penetrador	Fracàs	-
Mars Pathfinder	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\|rowspan=2\| Decembre de 1996 \|\| Amartizaje	Èxit	Va operar durant 84 dies	Delta II 7925
Sojourner		Tot-terreny	Èxit	Delta II 7925	Primer tot-terreny en moure's sobre la superfície de Mart
Nozomi	Plantilla:JPN	Juliol de 1998	Orbital	Fracàs	Es va quedar sense combustible abans d'aplegar i no va conseguir alcançar l'òrbita de Mart, es va convertir en sobrevole	M-V
Mars Climate Orbiter	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Decembre de 1998 \|\| Orbital	Fracàs	Cremat en l'atmòsfera de Mart per un error de conversió d'unitats provocant un fallo de navegació	Delta 7425
Mars Polar Lander	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\|rowspan=3\| Giner de 1999 \|\| Amartizaje	Fracàs	No es va poder amartizar	Delta 7425
Deep Space 2 (Scott)		Penetrador	Fracàs		Desplegat pel Mars Polar Lander, pèrdua de contacte just abans d'entrar en l'atmòsfera marcianana
Deep Space 2 (Amundsen)		Penetrador	Fracàs		-
Mars Odyssey	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Abril de 2001 \|\| Orbital	Èxit	En el propòsit d'estudiar el clima i la geologia; va actuar com a enllaç de comunicacions per als tot-terreny Spirit i Opportunity. Seguix en funcionament.	Delta II
Mars Express	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa/Reino UnidoArchiu:Flag of Reino Unido.png	Juny de 2003	Orbital	Èxit	Imàgens superficials i cartografia. Seguix en funcionament..	Soyuz-Fregat
Beagle 2		Juny de 2003	Amartizaje	Fracàs	Desplegat per la Mars Express, el contacte mai es va establir despuix de l'intent de amartizaje. Primer amartizaje de el Reino UnidoArchiu:Flag of Reino Unido.png	Soyuz-Fregat
Mars Exploration Rover-A (Spirit)	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Juny de 2003 \|\| Tot-terreny	Èxit	Va quedar atrapat en la superfície en maig de 2009; llavors va funcionar com una estació científica estàtica fins que el contacte es perdut finalment en 2010	Delta II 7925
Mars Exploration Rover-B (Opportunity)	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Juliol de 2003 \|\| Tot-terreny	Èxit	Va entrar en hibernación en juny de 2018 per a protegir-se d'una colossal tormenta de pols marcianana que li impedia recarregar les seues bateries en els panels solars. Mai més es va tornar a recuperar el contacte.	Delta II 7925H
Rosetta	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Març de 2004	Sobrevole	Èxit	Va sobrevolar Mart en febrer de 2007 (assistència gravitacional) en ruta cap al cometa 67P/Churiumov-Guerasimenko	Ariane 5
Mars Reconnaissance Orbiter	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Agost de 2005 \|\| Orbital	Èxit	Formació d'imàgens de superfície i topogràfiques. Seguix en funcionament.	Atles 5
Dawn	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Setembre de 2007 \|\| Sobrevole	Èxit	Va sobrevolar Mart en febrer de 2009 en ruta a Vesta i Ceres	Delta II 7925H
Phoenix	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Agost de 2007 \|\| Amartizaje	Èxit	Recolecció de mostres de sol prop del pol nort per a buscar aigua i investigar el història geològica de Mart i el potencial biològic. Va operar durant 2 anys.	Delta 7425
Fobos-Grunt	Rusiaborder\|link=\|20px Rusia	Novembre de 2011	Sobrevole	Fracasse	Intent de dur mostres de Fobos. Mai va deixar l'òrbita terrestre (destinat a eixir en energia pròpia)	Zenit-2M
Yinghuo-1	China	Novembre de 2011	Orbital	Fracàs	La sonda se separaria quan Fobos-Grunt haja efectuat la maniobra de frenat per a entrar en òrbita marcianana, la Yinghuo-1 quedaria llavors en una òrbita elíptica	Zenit-2M
Curiosity	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Novembre de 2011 \|\| Tot-terreny	Èxit	Investigació de clima, geologia i de habitabilitat passada i present. Seguix en funcionament.	Atles V 541
Mangalyaan		Novembre de 2013	Orbital	Èxit	Primera missió de la Índia cap al planeta Mart. L'inserció en l'òrbita de Mart.^[4] Seguix en funcionament.	Polar Satellite Launch Vehicle
InSight	Estats Units Estats Units	Maig de 2018	Amartizaje	Èxit	Perforació del subsol marcianà per a determinar la formació i evolució del planeta, aixina com la seua activitat sísmica. Seguix en funcionament.	Atles V 401
Hope	Emirats Àraps Units Emirats Àraps Units	Juliol de 2020	Orbital	Èxit	Com a part de la Emirates Mars Mission, Emirats Àraps Units crearà el primer model integrat de l'atmòsfera del planeta Mart en la seua història.	H-IIA
Tianwen-1	China	Juliol de 2020	Orbital, amartizaje i tot-terreny	En procés	És la primera missió chinenca en Mart despuix del fracàs de la Yinghuo-1 en 2011. Les principals prioritats de la missió inclouen trobar vida tant actual com a antiga, evaluar la superfície i el mig ambient del planeta. Les exploracions solitàries i conjuntes del orbitador i rover de Mart produiran mapes de la topografia de la superfície marcianana, característiques del sol, composició del material, gèl d'aigua, atmòsfera, camp ionosférico i es recopilaran atres senyes científiques.^[5]	Llarga Marcha 5
Mars 2020	Estats Units Estats Units	Juliol de 2020	Tot-terreny i helicòpter	Èxit	Perseverance és un gran explorador tot-terreny (basat en la tecnologia de Curiosity) i Ingenuity és un chicotet helicòpter explorador. L'objectiu de la missió és buscar rastres de vida i la recolecció de mostres marciananes per a ser retornades a la Terra en una missió posterior. Perseverance va aterrisar en Mart el 18 de febrer de 2021. Seguix en funcionament.	Atles V

Fobos i Deimos

Nom	País	Data	Missió	Resultat	Notes	Eixida
Fobos 1	Plantilla:URSS	Juliol de 1988	Sobrevole	Fracàs	Es va perdre el contacte en el camí cap a Mart	Protón-K/D-2
DAS	Plantilla:URSS	Juliol de 1988	Aterrisage	Fracàs	Tenia previst aterrisar en la superfície de Fobos pero mai va ser desplegat	Protón-K/D-2
Fobos 2	Plantilla:URSS	Març de 1989	Sobrevole	Fracàs	Va alcançar l'òrbita de Mart, pero va perdre contacte abans de l'implementació del mòdul d'aterrisage en Fobos	Protón-K/D-2
DAS			Aterrisage	Fracàs	Mai va ser desplegat
Frog			Saltador	Fracàs	Era un chicotet Saltador que gràcies a l'escassa gravetat de Fobos haguera pogut desplaçar-se pel satèlit, mai va ser desplegat
Fobos-Grunt	Rusiaborder\|link=\|20px Rusia	Novembre de 2011	Sobrevole	Fracàs	Mai va deixar l'òrbita terrestre (destinat a eixir en energia pròpia)	Zenit-2M
Mòdul d'aterrisage de Fobos-Grunt	Rusiaborder\|link=\|20px Rusia	Novembre de 2011	Aterrisage	Fracasse	Intent de dur mostres de Fobos, mai va ser desplegat	Zenit-2M
TBA	[[Image:Plantilla:Bandera/Japó\|border\|20px\|Japó]] Japó	2022	Sobrevole	En espera	Arreplegar les primeres mostres de Fobos i Deimos que permeten investigar millor a Mart.	TBA

Vore també: Anex:Objectes artificials en Mart i Anexe:Satèlits artificials de Mart

Ceres

Nom	País	Data	Missió	Resultat	Notes	Eixida
Dawn	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Setembre de 2007 \|\| Orbital	Èxit	Prèviament orbitó Vesta durant 1 any. Des de 2015 fins a 2018 va estar orbitando Ceres.	Delta II 7925H

Asteroides

Objectiu	Nom	País	Data	Missió	Resultat	Notes	Eixida

(951) Gaspra	Orbitador Galileo	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/Plantilla:GER \|\| Octubre de 1989 \|\| Sobrevole	Èxit	En el camí cap a Júpiter, el sobrevole es va efectuar el 29 d'octubre de 1991 a una distància mínima d'1.900 km, primer sobrevole d'un asteroide	Transbordador espacial Atlantis
(243) Anada	Orbitador Galileo	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/Plantilla:GER \|\| Octubre de 1989 \|\| Sobrevole	Èxit	En el camí a Júpiter, el sobrevole es va efectuar el 28 d'agost de 1993 a una distància mínima 2.400 km, també va realisar el descobriment del primer satèlit d'un asteroide Dactil	Transbordador espacial Atlantis
(1620) Geógrafo	Clementine	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Giner de 1994 \|\| Sobrevole	Fracàs	Sobrevole cancelat per mal funcionament de l'equip, el sobrevole estava previst realisar-se en 1994	Titan II (23) G Star-37FM
(253) Matilde	NEAR	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Febrer de 1996 \|\| Sobrevole	Èxit	Va volar a 1.200 km de (253) Matilde el 27 de juny de 1997 en el camí cap a (433) Eros	Delta II
(433) Eros	NEAR	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Febrer de 1996 \|\| Orbital	Fracasse	Fallo de software, provocant una pèrdua de contacte temporal, sobrevole previst per a giner de 1999	Delta II
(9969) Braille	Deep Space 1	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Octubre de 1998 \|\| Sobrevole	Parcial	No hi ha imàgens propenques per un error en la cambra, va realisar el sobrevole el 29 de juliol de 1999, després va passar a visitar el cometa 19P/Borrelly	Delta II
(2685) Masursky	Cassini-Huygens	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa/ ITA \|\| Octubre de 1997 \|\| Sobrevole	Èxit	Sobrevole distant el 23 de giner de 2000, en ruta cap a Saturn	Titan IV/B
(433) Eros	NEAR	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Febrer de 1996 \|\| Orbital	Èxit	Primera sonda en orbitar al voltant d'un asteroide i aterrisar en ell, es va convertir en aterrizador (aterrisage improvisat pel orbitador al final de la missió realisat el 21 de febrer de 2001)	Delta II
(5535) Annefrank	Stardust	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Febrer de 1999 \|\| Sobrevole	Èxit	Sobrevole distant el 2 de novembre de 2002, després va passar a visitar el cometa 81P/Wild	Delta II 7426
(25143) Itokawa	Hayabusa	Plantilla:JPN	Maig de 2003	Aterrisage	Èxit	Primera sonda en dur de mostres d'un asteroide a la Terra, va aterrisar en Itokawa el 12 de setembre de 2005 i va retornar a la Terra el 13 de juny de 2010	M-5
(25143) Itokawa	MINERVA	Plantilla:JPN	Maig de 2003	Saltador	Fracàs	Objectiu fallanc	M-5
(132524) APL	New Horizons	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Giner de 2006 \|\| Sobrevole	Èxit	Sobrevole distant en juny de 2006 en ruta cap a Plutó	Atles V
(2867) Steins	Rosetta	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Març de 2004	Sobrevole	Èxit	Sobrevole el 5 de setembre de 2008, en el camí cap al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko	Ariane 5
(21) Lutetia	Rosetta	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Març de 2004	Sobrevole	Èxit	Va sobrevolar el asteroide l'11 de juliol de 2010	Ariane 5
Vesta	Dawn	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Setembre de 2007 \|\| Orbital	Èxit	Orbitó Vesta durant 1 any. Despuix es va dirigir cap a Ceres.	Delta II 7925H
4179 Toutatis	Chang'i 2	China	Octubre de 2010	Sobrevole	Èxit	Va realisar el sobrevole el 13 de decembre de 2012	Chang Zheng 3C
(101955) Bennu	OSIRIS-REx	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| 2018 \|\| Orbital i contacte	En procés	Recolectarà una mostra de l'asteroide i ho farà aplegar a la Terra en l'any 2023
Didimo-Dimorfo	DART (Double Asteroid Redirection Test)	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| 2022 \|\| Impacte directe	En procés	La sonda va impactar la superfície de l'asteroide Dimorfo el 26 de setembre de 2022, com a ensaig per a possible desviació d'objectes en perill de colisió cap a la Terra

Júpiter

Nom	País	Data	Missió	Resultat	Notes
Pioneer 10	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Març de 1972 \|\| Sobrevole	Èxit	Primera sonda en creuar el cinturó d'asteroides, primera sonda en sobrevolar Júpiter, primer objecte fet per sers humans en una trayectòria interestelar, ara en les regions exteriors del sistema solar, pero ya no és localisable	Atles-Centauro
Pioneer 11	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Abril de 1973 \|\| Sobrevole	Èxit	Va passar a visitar Saturn	Atles-Centauro
Voyager 1	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Setembre de 1977 \|\| Sobrevole	Èxit	Sobrevole de camí a Saturn. Seguix en funcionament.	Titan IIIE
Voyager 2	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Agost de 1977 \|\| Sobrevole	Èxit	Sobrevole de camí a Saturn, Urà i Neptú. Seguix en funcionament.	Titan-Centauro
Orbitador Galileo	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/Plantilla:GER \|\|rowspan=2\| Octubre de 1989 \|\| Orbital	Èxit	També va sobrevolar vàries de les llunes de Júpiter, al final de la missió va ser intencionalmente estrelada en Júpiter, primera sonda espacial en orbitar al voltant de Júpiter i primera sonda espacial en sobrevolar un asteroide el (951) Gaspra	Transbordador espacial Atlantis
Sonda Galileo		Sonda atmosfèrica	Èxit	Transbordador espacial Atlantis	Primera sonda en entrar en l'atmòsfera de Júpiter
Ulysses	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa \|\| Octubre de 1990 \|\|Sobrevole (primer sobrevole)	Èxit	Assistència gravitacional en el camí a l'òrbita heliocéntrica inclinada per a les observacions polars solars	Transbordador espacial Discovery
Cassini-Huygens	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa/ ITA \|\| Octubre de 1997 \|\| Sobrevole	Èxit	Assistència gravitacional en ruta cap a Saturn	Titan IV/B
Ulysses	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa \|\| Octubre de 1990 \|\|Sobrevole (segon sobrevole)	Èxit	Va realisar un segon sobrevole distant en abril de 2003	Transbordador espacial Discovery
New Horizons	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Giner de 2006 \|\| Sobrevole	Èxit	Assistència gravitacional en ruta cap a Plutó	Atles V
Juno	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Agost de 2011 \|\| Orbital	Èxit	Va aplegar a l'òrbita del planeta el 5 de juliol de 2016. Seguix en funcionament.	Atles V

Saturn

Nom	País	Data	Missió	Resultat
Pioneer 11	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Abril de 1973 \|\| Sobrevole	Èxit	Primer sobrevole del planeta Saturn. Va visitar Júpiter anteriorment	Atles-Centauro
Voyager 1	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Setembre de 1977 \|\| Sobrevole	Èxit	Va visitar Júpiter anteriorment. Seguix en funcionament.	Titan IIIE
Voyager 2	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Agost de 1977 \|\| Sobrevole	Èxit	Prèviament va visitar Júpiter, i després va passar a visitar a Urà i Neptú. Seguix en funcionament.	Titan-Centauro
Cassini-Huygens	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]]/[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa/ ITA \|\| Octubre de 1997 \|\| Orbital	Èxit	També va realisar sobrevuelos a una série de llunes de Saturn, i va desplegar el mòdul d'aterrisage Huygens en la lluna Titán, primera sonda espacial en l'òrbita de Saturn. Va estar operant fins a 2017.	Titan IV/B

Titán

Nom	País	Data de llançament	Missió	Resultat	Operador	Programa	Lloc de llançament	Eixida
Huygens	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa/ ITA	15 d'octubre de 1997	Sonda atmosfèrica	Èxit	ESA/ ASI	Programa Horisó 2000	Estació de la Força Aérea de Veta Canyar	Titan IV/B

Urà

Nom	País	Data	Missió	Resultat	Nota	Eixida
Voyager 2	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Agost de 1977 \|\| Sobrevole	Èxit	Prèviament va visitar Júpiter i Saturn, i després va passar a visitar a Neptú, primer i únic sobrevole d'Urà fins a la data. Seguix en funcionament.	Titan-Centauro

Neptú

Nom	País	Data	Missió	Resultat	Nota	Eixida
Voyager 2	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Agost de 1977 \|\| Sobrevole	Èxit	Prèviament va visitar Júpiter, Saturn i Urà, primer i únic sobrevole de Neptú. Seguix en funcionament.	Titan-Centauro

Plutó

Nom	País	Data	Missió	Resultat	Notes	Eixida
New Horizons	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Giner de 2006 \|\| Sobrevole	Èxit	Primer sobrevole a Plutó en juliol de 2015. Posteriorment va sobrevolar l'asteroide (486958) Arrokoth. Seguix en funcionament.	Atles V

Cometes

Objectiu	Nom	País	Data	Missió	Resultat	Notes	Eixida
21P/Giacobini-Zinner	ICE (abans ISEE-3)	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Decembre de 1983 \|\| Sobrevole	Èxit	Va realisar el sobrevole l'11 de setembre de 1985, primera sonda en sobrevolar un cometa. Prèviament va ser un observatori solar cridat ISEE-3, després va passar a observar el cometa Halley	Delta 2914
1P/Halley	Vega 1	Plantilla:URSS	Decembre de 1984	Sobrevole	Èxit	Va realisar el sobrevole el 6 de març de 1986 a una distància mínima de 8.890 km, prèviament va visitar Venus	Protón 8K82K
1P/Halley	Suisei	Plantilla:JPN	Agost de 1985	Sobrevole	Èxit	Sobrevole realisat el 8 de març de 1986 a 151.000 km	M-3SII-2
1P/Halley	Vega 2	Plantilla:URSS	Decembre de 1984	Sobrevole	Èxit	Va realisar el sobrevole el 9 de març de 1986 a una distància mínima de sobrevole 8.890 km, prèviament va visitar Venus	Protón 8K82K
1P/Halley	Sakigake	Plantilla:JPN	Giner de 1985	Sobrevole	Parcial	Sobrevole distant realisat en març de 1986, distància mínima de 6.990.000 km	M-3SII-1
1P/Halley	Giotto	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Juliol de 1985	Sobrevole	Èxit	Va realisar el sobrevole el 14 de març de 1986 a una distància mínima de 596 km, després va ser a visitar el cometa 26P/Grigg-Skjellerup	Ariane 1
1P/Halley	ICE (abans ISEE3)	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Decembre de 1983 \|\| Sobrevole	Èxit	Observacions distants, sobrevole realisat el 28 de març de 1986 a una distància mínima de 32 millons de quilómetros, prèviament va visitar el cometa 21P/Giacobini-Zinner	Delta 2914
26P/Grigg-Skjellerup	Giotto	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Juliol de 1985	Sobrevole	Èxit	Va realisar el sobrevole el 10 de juliol de 1992. Visitat anteriorment el cometa Halley	Ariane 1
45P/Fonda-Mrkos-Pajdusakova	Sakigake	Plantilla:JPN	Giner de 1985	Sobrevole	Fracàs	Va perdre contacte; visitada anteriorment el cometa Halley, tenia previst el sobrevole en 1996	M-3SII-1
21P/Giacobini-Zinner	Sakigake	Plantilla:JPN	Giner de 1985	Sobrevole	Fracàs	Tenia previst el sobrevole per a 1998	M-3SII-1
55P/Tempel-Tuttle	Suisei	Plantilla:JPN	Agost de 1985	Sobrevole	Fracàs	Sobrevole previst per a 1998. Abandonat per la falta de combustible; visitada anteriorment el cometa Halley	M-3SII-2
21P/Giacobini-Zinner	Suisei	Plantilla:JPN	Agost de 1985	Sobrevole	Fracàs	Sobrevole previst per a 1998	M-3SII-2
19P/Borrelly	Deep Space 1	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Octubre de 1998 \|\| Sobrevole	Èxit	Va realisar el sobrevole el 22 de setembre de 2001. Va visitar anteriorment l'asteroide (9969) Braille	Delta II
2P/Encke	CONTOUR	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Juliol de 2002 \|\| Sobrevole	Fracàs	Va perdre el contacte poc despuix del llançament, sobrevole previst per a 2003	Delta II
81P/Wild	Stardust	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Febrer de 1999 \|\| Sobrevole	Èxit	La sonda va volar cap al cometa el 2 de giner de 2004, primera sonda en dur mostres de tornada a la Terra d'un cometa. Les mostres varen retornar el 15 de giner de 2006; també va visitar l'asteroide 5535 Annefrank	Delta II 7426
9P/Tempel 1	Deep Impact	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\|rowspan=2\| Giner de 2005 \|\| Sobrevole	Èxit	La sonda va realisar el sobrevole el 4 de juliol de 2005	Delta II
9P/Tempel 1	Impactor		Impacte	Èxit	Delta II	Impacte ocorregut el 4 de juliol de 2005, primer impacte en un cometa
73P/Schwassmann-Wachmann	CONTOUR	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Juliol de 2002 \|\| Sobrevole	Fracàs	Va perdre el contacte poc despuix del llançament, sobrevole previst per a 2006	Delta II
6P/d'Arrest	CONTOUR	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Juliol de 2002 \|\| Sobrevole	Fracàs	Estava previst el sobrevole per a 2008	Delta II
103P/Hartley	EPOXI (abans Deep Impact)	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Giner de 2005 \|\| Sobrevole	Èxit	Extensió de la missió (l'objectiu va canviar del cometa Boethin), va realisar el sobrevole el 4 de novembre de 2010	Delta II
67P/Churyumov-Gerasimenko	Rosetta	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Març de 2004	Orbital	Èxit	Va sobrevolar anteriorment els asteroides (2867) Steins i (21) Lutetia (també programats). Va aplegar en agost de 2014 i orbita al voltant del cometa.	Ariane 5
67P/Churyumov-Gerasimenko	Philae	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Març de 2004	Aterrisage	Parcial	Va aterrisar en el cometa el 12 de novembre de 2014. Un fallo en els seus sistemes de subjecció li varen fer rebotar i després de dos rebots es va situar un lloc poc allumenat pel sol, per lo que solament va ser operatiu les primeres hores.	Ariane 5

Sondes espacials que abandonen el sistema solar

Nom	País	Data	Missió	Resultat
Pioneer 10	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Març de 1972 \|\| Sobrevole	Èxit	Missió va terminar en març de 1997. Últim contacte el 23 de giner de 2003. Sonda ara donada per morta, sense més intents planejats de contacte	Atles-Centauro
Pioneer 11	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Abril de 1973 \|\| Sobrevole	Èxit	Últim contacte en setembre de 1995. L'antena de la nau no pot ser maniobrada per a que apunte a la Terra, i no se sap si encara està transmetent. No s'han planejat intents de contacte adicionals	Atles-Centauro
Voyager 1	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Setembre de 1977 \|\| Sobrevole	Èxit	Sempre en contacte regular i transmissió de senyes científiques (en setembre de 2012). El contacte s'espera mantindre per lo manco fins a 2025	Titan IIIE
Voyager 2	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Agost de 1977 \|\| Sobrevole	Èxit	El 20 de decembre de 2007 va descobrir que el sistema solar no té una forma esfèrica, sino ovalada, pel camp magnètic interestelar de l'espai profunt. Seguix en funcionament.	Titan-Centauro
New Horizons	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Giner de 2006 \|\| Sobrevole	Èxit	Va sobrevolar Plutó el 14 de juliol de 2015 i va sobrevolar en 2019 l'asteroide (486958) Arrokoth. Seguix en funcionament.	Atles V

Unes atres sondes que varen abandonar l'òrbita de la Terra

Nom	País	Data	Missió	Resultat	Notes	Eixida	Ubicació
WMAP	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Juny de 2001 \|\| Observació	Èxit	Observacions de radiació de fondo de microones, va ser utilisada durant 9 anys	Delta II	Sol-Terra punt L2
Telescopi espacial Spitzer	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Agost de 2003 \|\| Observació	Èxit	Astronomia infrarroja	Delta II	Òrbita heliocéntrica
Chang'i 2	China	Octubre de 2010	-	Èxit	Va volar a l'esquerra del punt L2 el 15 d'abril de 2012, després va volar cap a l'asteroide 4179 Toutatis	Chang Zheng 3C	Sol-Terra punt L2
Kepler	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png\|20px]] \|\| Març de 2009 \|\| Observació	Èxit	Busca de planetes extrasolars	Delta II	Òrbita heliocéntrica
Observatori Espacial Herschel	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Maig de 2009	Observació	Parcial	L'observatori va seguir funcionant a ple rendiment fins al 29 d'abril de 2013, en quedar-se sense el líquit refrigerante necessari per a mantindre's fret.	Ariane 5	Sol-Terra punt L2
Planck	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Maig de 2009	Observació	Èxit	Observacions de radiació de fondo de microones	Ariane 5	Sol-Terra punt L2
IKAROS	Plantilla:JPN	Maig de 2010	Prova	Èxit	Vés-la solar d'exploració espacial en desenroll/tecnologia interplanetaria	H-IIA	Òrbita heliocéntrica
UNITEC-1	Plantilla:JPN	Maig de 2010	Prova	Fracasse	Desenroll de tecnologies, el contacte es va perdre poc despuix del llançament	H-IIA	Òrbita heliocéntrica
Gaia	[[Image:Plantilla:Bandera/UE\|border\|20px\|UE]]Europa	Decembre de 2013	Observació	Èxit	Astrometría, creació d'un mapa de les posicions i velocitats d'aproximadament mil millons d'estreles en la Via Làctea. En giner de 2014 es va situar en òrbita de Lissajous en tro al punt L2 de Lagrange	Soyuz ST-B/Fregat-MT	Sol-Terra punt L2

Referències

↑ «Launch Schedule | Funeral Flights for Space Burial Services». www.celestis.com. Consultat el 12 de juliol de 2019.
↑ «Corea del Nort llança una eixida de llarc alcanç» (en és). abc. Consultat el 12 de juliol de 2019.
↑ «iOS» (en és). prezi.com. Consultat el 12 de juliol de 2019.
↑ «[http://archive.indianexpress.com/news/nasa-findings-won-t-affect-mars-mission-say-isro-officials/1178170/0 NASA findings won�t affect Mars mission, say ISRO officials - Indian Express]». archive.indianexpress.com. Consultat el 12 de juliol de 2019.
↑ «The subsurface penetrating radar on the rover of Chinenca's Mars 2020 mission».

Vore també

Anex:Cronologia de l'exploració del sistema solar
Anex:Missions espacials llançades a la Lluna
Anex:Sondes espacials llançades a Mart
Anex:Telescopis espacials
Anex:Sondes espacials llançades a Venus
Exploració del sistema solar

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Misiones espaciales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Launch Schedule | Funeral Flights for Space Burial Services». www.celestis.com. Consultat el 12 de juliol de 2019.

[2] «Corea del Nort llança una eixida de llarc alcanç» (en és). abc. Consultat el 12 de juliol de 2019.

[3] «iOS» (en és). prezi.com. Consultat el 12 de juliol de 2019.

[4] «[http://archive.indianexpress.com/news/nasa-findings-won-t-affect-mars-mission-say-isro-officials/1178170/0 NASA findings won�t affect Mars mission, say ISRO officials - Indian Express]». archive.indianexpress.com. Consultat el 12 de juliol de 2019.

[5] «The subsurface penetrating radar on the rover of Chinenca's Mars 2020 mission».

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]