Yinghuo-1
Yinghuo-1 (Luciérnaga-1) va ser una sonda chinenca que tenia com a objectiu ser la primera nau espacial chinenca en explorar Mart. Va ser llançada des del Cosmódromo de Baikonur, Kazakhstan el 8 de novembre de 2011 junt en la nau russa Fobos-Grunt, la qual tenia com a objectiu visitar la lluna de Mart Fobos.[1]
Un fallo encara no clarificat va impedir que abdós sondes prengueren rumbo a Mart, quedant en òrbita terrestre. Segons algunes fonts, el fallo podria haver-se per interferències provocades per radars en terra d'EE. UU.[2] Finalment, l'Agència Espacial Russa va anunciar la caiguda de la sonda per al dumenge 15 de giner a les 21.51 hora de Moscou (17.51 GMT) en el Pacífic junt a les costes chilenes.[3]
Característiques
[editar | editar còdic]La chicoteta sonda (d'uns 100 kg de pes, i unes dimensions -llevat panels solars- de 75 x 75 x 60 cm) es va llançar adossada a la russa Fobos-Grunt.[4] Estava previst que l'energia la proporcionaren panels solars de 5'6 metros d'envergadura total, en una mija 90 W i 180 W com a màxim. La sonda estava estabilisada en els 3 eixos. Les comunicacions s'efectuarien per mig d'una antena d'1 metro de diàmetro, en un transmissor de 10 W que podria contactar en les estacions de seguiment (de 50 metros de diàmetro) a una velocitat de 2.500 bits per segon.
Programa previst
[editar | editar còdic]La sonda s'anava a separar quan la russa haguera efectuat la maniobra de frenat per a entrar en òrbita marcianana. La Yinghuo-1 quedaria en una òrbita elíptica de 800 x 80.000 km i un inclinament de 5º tardant 3 dies en completar una revolució a Mart posat que no duya combustible per a canviar d'òrbita. S'esperava que estiguera funcionant a lo manco un any terrestre. Les comunicacions entre la sonda i la Terra es farien directament.
El principal problema tècnic que tenia la missió eren els periodos en els que l'ombra de Mart tapara el Sol, en ocasions fins a casi nou hores. Estava previst que la sonda "hibernara" en eixos moments per a aforrar energia i aixina poder amprar-la per a mantindre's calenta. No obstant, en octubre del 2008, els tècnics chinencs encara estaven treballant per a garantisar que la sonda pogueren sobreviure a estes condicions.
A data d'octubre de 2008 encara no existia informació sobre quin seria l'instrumental científic de la sonda. Pretenia, no obstant, estudiar el camp magnètic, l'ionosfera marcianana i les interaccions entre esta, el vent solar i el gas que escapa de l'atmòsfera marcianana cap a l'espai, aixina com experiments d'ocultació.
Ademés del desenroll de la Yinghuo-1, China va colaborar en Rússia en la Fobos-Grunt, ya que l'Universitat Politècnica de Hong Kong va desenrollar equips per a la sonda.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Daring Russian sample return missió to Martian moon Phobos aims for November Liftoff". Universe Today, 2011-10-13. Retrieved 17 October 2011.
- ↑ Radars de EEUU varen poder haver afectat a la Fobos-Grunt, segons un expert [1] archivat en Wayback Machine., diari ABC, 24/11/2011
- ↑ Els restants de la sonda russa Fobos-Grunt cauen en el Pacífic, diari El Món, 15/01/2012
- ↑ «[2]», Centre d'Informació per Internet de China. Consultat el 6 de giner de 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yinghuo-1» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.